‘La crisi dels 30’: Els catalans tenim por de presumir?

[00:00:00] Speaker A: Diuen que la crisi dels 30 afecta cadascú de manera diferent. Els mems que corren per xarxes diuen que hi ha qui s'apunta a Crossfit, qui fa un canvi radical de feina o qui decideix estrenar un podcast. A Vilaweb aquest any hem fet 30 anys, però com no ens veiem fent Crossfit hem optat per l'opció del podcast. Però no volem que sigui només un podcast, volem que sigui un espai de trobada jove i en català, en un moment en què trobar certs espais presencials, joves, en català, cada vegada és més difícil, en aquest moment tan difícil per la nostra llengua. Volem tractar temes que ens interessen i fer-ho amb una mirada oberta, una mirada oberta no només als convidats, sinó també a vosaltres, que podeu venir de públic i debatre amb nosaltres. I avui parlarem d'un tema que ens afecta a tots, l'estètica, les contradiccions que ens genera estar-ne massa pendents, i també totes aquelles pressions que venen de fora. Som una generació de feministes addictes als vídeos de maquillatge, d'homes que encara tenen por de vestir massa colorits, i que tots tenim al mòbil aquella selfie esperant l'estampa amb el modelet perfecte. I, a més a més, som catalans, i això vol dir que no ens agrada massa cridar l'atenció. Què en fem, de tot aquest soroll? Doncs avui intentarem trobar alguna resposta. Bon vespre i benvinguts a La crisi dels 30, un espai de trobada jove i en català des del bar Casa El Mirall de Barcelona. Avui parlarem de l'estètica i ho farem amb gent que ha reflexionat força sobre el tema, i a més que agraïm molt que hagin vingut. Una eslufèlia carbonell, comunicadora i analista cultural, benvinguda. [00:01:43] Speaker B: Hola, moltes gràcies per convidar-me. [00:01:45] Speaker A: Gràcies a tu. I l'altre, l'Ildami, músic i cantant, benvingut també. [00:01:49] Speaker C: Gràcies per tenir-me. [00:01:51] Speaker A: El podcast es diu La crisi dels 30. Avui no parlarem de la crisi dels 30. No descarto que un altre dia pugui ser així, però avui no parlarem d'aquest tema. Sí que volia començar preguntant-vos si l'entrada a la trentena us ha portat a algun canvi estètic. És a dir, nova obsessió estètica, d'estil, nous complexes, noves rutines de gimnàs, de cura de la pell, no sé, alguna cosa. [00:02:17] Speaker C: A mi em passen moltes d'aquestes coses, i de les que has dit dic, hòstia, això ho estic fent, però no crec que sigui als 30. Es deu que arriba un moment de la meva vida, sense ser jo conscient dels 30, que dic, bueno, potser m'haig de començar a cuidar. S'hauria de fer skincare. [00:02:34] Speaker A: Skincare routine, estem aquí. [00:02:36] Speaker C: I com la meva parella està molt dins d'això, Hòstia, una clama m'ha citat l'Urani. Jo mai m'havia fixat, no sabia ni què era. Anem a provar-ho. Sí, una mica s'intenta. Però no per un tema de la crisi als 30, sinó perquè vull poder viure totes les crisis i amb allí viure la fe. [00:02:54] Speaker B: A mi em va passar una mica que jo vaig tenir la crisi als 30, abans, perquè crec que a tots ens va enganxar la pandèmia entre els 25 i els 30, llavors jo ho vaig patir com abans d'hora, que sentia que quan ja tornàvem a sortir al carrer, s'acaben les mascaretes i les restriccions, pensava, se m'acaben els 20, no sé com ha passat, no? I llavors, doncs, quan he fet els 30, en realitat, doncs molt més tranquil·la, Sí que m'he obsessionat amb que estic perdent força i m'he obsessionat amb que he de fer peses o alguna cosa. [00:03:24] Speaker A: Jo també estic aquí una mica. [00:03:26] Speaker B: Sí, m'ha agafat aquest pànic de... No sé si estic més fluixa, m'ho estic imaginant, o és que TikTok m'ho està dient molt, però sí, sí, estic allà. [00:03:35] Speaker A: Crec que s'està posant de moda que les dones facin més exercici de força i això en part és positiu, crec. Molt positiu. Però també té un punt de pressió estètica, etcètera. [00:03:43] Speaker B: Sí, sí, clar, perquè et diuen quins exercicis sí, quins no, que t'estim fanes igual. [00:03:49] Speaker C: Potser també perquè històricament estava vinculat a pes, al moviment de farralla. [00:03:56] Speaker A: Sí, exacte. [00:03:56] Speaker C: I les noies sempre s'havien vinculat al spinning... [00:04:01] Speaker A: Cardio, baixa calories... [00:04:03] Speaker C: Yoga... [00:04:06] Speaker A: Us preguntava pels trenta, mirant al passat, si penseu quan éreu petits, l'adolescència, què us ve al cap quan penseu que ha canviat la vostra relació amb la imatge? No sé si en aquell moment sentíeu com certa repressió en algunes coses, certa també pressió social en altres. Ho dic perquè també els llibres que heu publicat jo crec que es relacionen prou. el teu mirat bé, que és per criatures, però, per exemple, sobre un nen que es vol posar unes ulleres d'acords, no?, i que l'entorn el penalitza per voler portar-les. Tu només parles... Les catalanes no es pinten. Parles de la dècada dels 2000 i com va aquella pressió estètica tremenda contra les dones, que totes recordem, grassofòbia, molta misogínia. Quan recordeu, per això, aquests 2000, aquesta adolescència, què us ve al cap en la vostra autoimatge, en com us vèieu? No. [00:04:59] Speaker B: Sé si hi ha alguna cosa més. Nosaltres som la generació que va enganxar. [00:05:19] Speaker C: Quan. [00:05:19] Speaker B: Jo em veig a com vestia en aquella època, veig clarament que això m'ho posava perquè havia vist una pel·li i el personatge m'agradava. [00:05:38] Speaker C: No. [00:05:38] Speaker B: Sé, per mi matisar una imatge més genèrica, com menys concreta, i això em fa una mica de pena, i de fet, com és una cosa que et miro teva, no? No, no, perquè, o sigui, com que sento que avui costa molt més com crear els propis referents estètics, no? Jo, quan em vesteixo, o quan miro massa estona TikTok o Instagram, començo a pensar... Tots els meus pantalons entren en aquests bucles. [00:06:12] Speaker C: Jo em sento més lliure ara que quan tenia 16 anys. Però a més ho veig clarament, perquè quan tenia 16 anys sí que estava molt influenciat pel que consumia musicalment. En el meu cas, quan vaig començar a escoltar rap, era el friqui de la classe que escoltava rap i era el friqui que volia copiar el meu germà gran i portava pantalons amples. que ara és el que està tornant, gràcies a Déu, però era com el raro i em sentia molt jutjat, perquè a la meva classe, i a la meva escola, tothom amb les adides, amb els rants 23, i això volies que no exercís pressió cap a mi, deia, hòstia, jo hauria d'aspirar a vestir-me com tots ells, perquè si no sento que no em caixo. I ara, potser és perquè sóc més gran, potser és perquè els camins que he recorregut m'han portat a fer certa reflexió, però penso, mira, jo em poso la roba al que em vingui de gust, i si ha de ser un tret diferenciador, doncs que sigui un tret diferenciador, però no és una cosa que en cap cas em farà sentir petit, ni a mirallar-me amb la resta d'hosti, perquè si tothom ara, per exemple, torna als pantalons apretats, hauria de posar-me pantalons apretats, i en canvi hi ha hagut una època que sí que m'havia plantejat això. El. [00:07:29] Speaker A: Tema d'internet, per exemple, fa la sensació que d'alguna manera estèticament ens podria fer més lliures en el sentit que hi ha més referents, es multipliquen els cossos, la roba que veus, els estils... Hi ha molta cosa a tot arreu, però també està tot, no sé, l'algoritme, com completament dirigit. Fins a quin punt creieu que som més o més lliures en internet a nivell estètic? perquè tu també parlaves de veig coses que vull imitar. Sí. [00:08:04] Speaker B: Perquè és això, com que ara és tot algorítmic, que abans potser anàvem a buscar-ho, com tu esmentaves que t'agradava molt el rap, el hip-hop, segurament a internet podies trobar aquests espais. Jo els trobava, a mi m'agrada molt la música emo i aquestes coses, i de fet al meu poble, al meu institut, No hi havia ningú que es vestís així. Hi havia una recerca conscient. amb l'algoritme que ha triat per tu, sento que és molt més fàcil, no?, emportar-te pel corrent estètic del moment o fins i tot ja entres com a coses polítiques o de classe o de coses així. El tema. [00:08:54] Speaker A: Que també volia tocar i que crec que entronca amb això que estàvem comentant, el tema de la feminitat, no? Tu deies que et senties diferent a nivell d'estil. No sé si també, per exemple, ara vas molt de rosa i tens... Ara eres el teu color preferit. Tinc el. [00:09:08] Speaker C: D'Armari rosa, llavors. No sé. [00:09:11] Speaker A: Si això suposo que en el seu moment devia ser un límit, com a noi, no ho sé. Jo, saps. [00:09:16] Speaker C: Què m'he trobat més com a noi? M'ho he trobat més al meu gènere musical, el rap, el hip-hop, digue-li com vulguis. Sempre m'he sentit més jutjat pels raperos que com per la gent en general, saps? Pels raperos... Jo, al final, tota la música que he crescut escoltant, hi ha un estereotip de lo que ha de ser un tio que fa rap, un tio que fa rap, del que ha de parlar, quin background ha de tenir, i precisament jo el que intento lluitar és contra això i aportar altres punts de vista. Llavors, sovint sí que m'he sentit jutjat, i amb comentaris igual, per la gent que fa el meu estil de música i per la gent que no em coneix. Perquè la gent que em coneix i que més o menys em segueix i sap com penso, al contrari. Però bueno, estic donant moltes boques per comentar però... que sí que m'he trobat un punt quan vaig començar a fer el pas aquest d'editiu, que més m'ha d'importar a mi el que pensi gent ràndom de com em vesteixo o si pinto les ungles, però jo he hagut de comentar i dir, oi, maricón, o vull dir gay, com és el més bàsic, veus un tio de rosa i l'associació, que és gay. i. [00:10:42] Speaker A: Que. [00:10:42] Speaker C: No s'hagi de rebre algú que no encaixi tant amb els canons d'Ostrava. El tema. [00:10:50] Speaker A: De la feminitat, aquí hi ha moltes contradiccions, però al final sembla que tot el que es relacioni amb la feminitat, amb el rosa, amb el que se suposa que porten les noies, està penalitzat. Nosaltres podem abraçar tot el que es relaciona amb els homes, tot el que és neutre, i encara hi ha aquestes grans barreres. Tu també li has donat moltes voltes a aquest tema. Com ens hauríem de relacionar amb la feminitat? Perquè hi ha un punt, a vegades, de pressió i de mandat, però també hi ha un punt de llibertat i d'estètica absolutament arbitrària. Sí, és. [00:11:29] Speaker B: Difícil. La conclusió que jo arribo sempre és que no em pot sortir perquè... O sigui, hi ha unes estructures que en realitat és el que mamem des que som petits, és el que reproduïm de cara enfora. Segurament, encara que després nosaltres ja no les seguim, aquestes estructures, segons el que fem, potser hi contribuïm sense voler-ne. És una cosa molt difícil. És com una gran marea que es mou al nostre voltant. I jo sí que he notat que depèn de la situació i l'època, això que es premia una certa masculinitat, però alhora, Aquesta mateixa persona que ha rebutjat trets hiperfemenins o femenins en un altre context se la castigarà justament per no encaixar dins el patró de com ha de ser una dona. Llavors jo el que crec és que està sempre atrapat en aquesta cosa de ser l'altre i que s'utilitza en el fons com una arma, la feminitat. És molt important. No cal ficar-s'hi massa però ser conscient. I primer era una broma divertida, però llavors vam entrar en un bucle, gairebé infantilitzant, com una cosa, no? Anem a explicar la política per les girls. I això volia dir parlar en termes de nens petits. Llavors, doncs, és molt difícil intentar sortir-ne sense acabar fent-nos la traveta i, alhora, sense acabar acusant companyes de... No sé, perquè tampoc és que es faci amb mala intenció, no? Però és que és... Quan el. [00:13:09] Speaker A: Sistema està fet així, llavors no... Clar, al final, aquí hi ha una cosa molt contradictòria, que és, se't demana que siguis femenina, se't demana que vagis així com empolainada, que d'alguna manera cuidis la teva imatge, però alhora se't penalitza si ho fas molt, se't diu superficial. Els homes segurament, una part, potser a vegades us la trobeu, eh, també, però... És molt més a les dones. Completament, sí. [00:13:38] Speaker C: I penso en el meu sector, en els artistes, No sé si hi ha alguna manera de fer-ho. És el que tu dius, se li demana que la noia ha de fer un espectacle increïble, ha d'estar tot cuidat del mínim de tal, però alhora, si de cop la noia ho sent i vol ensenyar o el que sigui, de cop se la penalitza perquè està ensenyant massa. Per ensenyar. [00:14:04] Speaker A: Massa cuixa, massa... Però alhora. [00:14:06] Speaker C: Si no ho fa això i vesteix, se li dirà que està fet com de noi. I canvi, la barrera mínima pels nois és com, si no sé, si estic en tall. [00:14:15] Speaker A: Ja està. Sí, el món de la música clama el cel. Aquestes contradiccions, què en fem? Si se't penalitzarà per no anar prou arreglada, i se't penalitzarà si vas massa, perquè seràs una superficial, el típic de les ties de les pel·lis dels 2000, que tenia massa obsessions pel seu cos, era una ridícula, una superficial, una bruixa. Què fem amb tot això? No sé si al final hem arribat a alguna conclusió de com respondre i en quin equilibri moure'ns, perquè al final això també acaba implicant contradiccions, com a feministes, no? Contradicció per no tenir el cos perfecte, però alhora contradicció per no ser bona feminista, per estar preocupada, per tenir el cos perfecte. Jo crec. [00:15:06] Speaker B: Que en el fons també és una mica plantejar-nos per què exigim coses a les dones diferents que les que exigim potser als homes. Sento que encara avui, tot i que s'ha avançat molt, s'ha fet molta feina, No sé si hi ha una diferència entre les veus masculines i les femenines. [00:15:38] Speaker C: I que. [00:15:38] Speaker B: Els representin d'alguna manera. Per això, periòdicament, cada cop que, ara que en el món de la música es fa molt això de tenir com una era, una marca identificable per tot un disc, de fer molta cosa de màrqueting, d'esdeveniments al voltant del llançament, que tot sigui un estètic això, que s'acaba parlant més de què representa aquesta estètica que no de la música en si o de com aquesta estètica s'expressa en la música. Fa poc, amb Rosalía ha passat molt, que hi havia més dissertacions sobre el conservadurisme d'ella portant un tocat de monja que de la música. També ha passat molt a nivell més anglosaxó amb Sabrina Carpenter. Hi havia un munt d'articles sobre si estava... va passar en el seu moment amb l'Anna del Rei, i crec que és perquè tenim aquesta idea que la dona o la feminitat, en el fons, és una representació del món en comptes d'una veu, una persona que t'explica alguna cosa. Però crec que és molt difícil sortir-ne, i que parar-te a mirar una figura i dir, va bé, l'estic criticant perquè em molesta que el ser una dona, que el. [00:16:54] Speaker A: Ser una dona, que el ser una. [00:16:54] Speaker B: Dona, ser una dona, No m'estigui representant bé, ho faria si, per exemple, jo què sé, Bad Bunny... Bueno, que a tothom li encanta Bad Bunny, sembla que no pugui fer res dolent, però potser si ens hi fixéssim més tindria coses problematitzables, també. Llavors jo crec que el màxim que podem fer és preguntar-nos què esperem d'una dona versus. [00:17:13] Speaker A: D'Un home. Al final, inclús moltes coses que es critiquen en dones, en homes es premien. No sé si tu t'ho has trobat, però seguint en el món de la música, que un home sigui molt presumir i toca s'atreveixi a saltar-se estereotips de gènere amb el tema de l'estil, com és el teu cas, segurament, sobretot pels sectors progressistes de la població, direm, ostres, que bé, això s'aplaudeix, que guai. En canvi, una dona sempre està això, fiscalitzada en tot, no? I quina imatge dona és pel que li passa a la Itana, per exemple, quina imatge dona és pels més joves, és com un no parar, no sé, en aquest sentit. [00:17:54] Speaker B: He parlat d'una cosa molt internacional, de l'escena catalana. Estava pensant. [00:18:01] Speaker C: Exemples de l'escena catalana. i no crec que, per exemple, estic pensant com a la mosca que se surt dels cànons, no crec que l'hi hagi perjudicat. No dic que l'hi hagi perjudicat ni l'hi hagi ajudat, però no ho sé. Parlo sense saber, sense haver-me posat a la seva pell per allò que estava passant. No ho sé, clar, a mi? No ho sé, jo he tingut... No ho sé, suposo que per alguns m'ha perjudicat i alguns m'ha dit... No ho sé, jo tinc una opinió clara en això i no vull fotre la porta. [00:18:34] Speaker A: Jo sí que penso, per exemple, si fos un home, totes aquestes contradiccions que tenim de, mira, ara tinc un casament i estaré aquí tres hores maquillant-me i dedicant el meu estil, la meva estètica, triant modelet, totes aquestes històries, que tens com aquesta veueta de, bueno, això ho fas per culpa del patriarcat, i una altra veueta que et diu, no, home, no, això ho fas perquè en realitat t'agrada i és divertit i t'agrada posar-te joventons i vestir-te bé i tal. I una altra veu que et diu que això és una excusa que t'estàs donant però en realitat no vols deconstruir-te de veritat i no vols canviar tota aquesta cosa que tens a sobre. Tot aquest diàleg intern penso que si fos un home potser seria més capaç de distingir millor el que genuïnament faig perquè m'agrada a nivell d'estil, per sentir-me bé amb la meva personalitat, etcètera. O no. O teniu altres expressions que potser també s'han de valorar a l'hora de vestir-vos, a l'hora de no sé... Jo no li dono tantes voltes. Tu no li dones voltes, veus? Perquè jo. [00:19:36] Speaker C: Estic més limitat, suposo que al ser. [00:19:38] Speaker A: Més curt... No, no, o sigui, entenc que no tothom... I funciono. [00:19:41] Speaker C: Com un mono. M'agrada un plàtan, agafo el plàtan. Llavors, si veig alguna cosa que m'agrada, l'agafo i ja està. Si veig una peça i no intento, però també intento per la meva salut mental, com no construir mai discursos de per què estic portant aquesta peça que t'apalo, la porto perquè m'agrada, la porto perquè vull. [00:20:00] Speaker A: Fer una reivindicació, Et surt més natural. La vaig. [00:20:04] Speaker C: Veure on m'agrada, me l'he posat, i em veig i penso que és xuleria, m'encanta. No totes. [00:20:09] Speaker A: Les dones tenen personalitat múltiple, hi ha dones molt despreocupades que tampoc li donen tantes voltes, però crec que hi ha... Si em. [00:20:15] Speaker C: Poso 10.000 més voltes, hi ha algú que diria a ti, però per què t'estàs pensant tant això si no té sentit? Jo crec que és un tema personal, que cadascú li dóna importància a les coses, Igual que hi ha gent que simplement el vestir, com a mi pot ser una cosa que crida l'atenció, que m'agrada combinar colors, hi ha gent que li pela, que ni és igual. I, per exemple, a mi el cotxe, m'és igual portar-lo ple de fang. Hi ha gent que és, no, no, el cotxe clarament l'haig de raptar. Però no vol... Bé, no ho sé, eh? Simplement crec que a vegades és una cosa personal, que sí que en general les dones, per un tema de pressió, potser es veuen obligades a pensar-hi més, a què em poso, o... Hòstia, vaig pel carrer, puc portar aquest escot, no sé què, i un tio com jo no m'ho plantejo, perquè faig un 90, em poso això, i entenc que és més difícil que em diguin alguna cosa a mi que a una noia si va amb un escot, per com està muntat el sistema i com funciona la societat. però jo crec que també hi ha un tema personal de les votes que li dona cadascú o que per cadascú té importància un cert tema o un altre. [00:21:21] Speaker B: Sí, sí, al final a més crec que és guai, que suposo que això és una cosa que els artistes ja van molt amb la vostra feina, que l'expressivitat que potser teniu en la música al final també l'heu de tenir, bé, no és que l'hàgiu de tenir, però us surt també per la imatge, encara que no vulgueu, suposo. Però i no. [00:21:38] Speaker C: Tots els artistes. Perquè hi ha artistes, sobretot aquí a Catalunya, que són un lloc recatat. Hi ha molts artistes que els veus i dius, tio, cabrón, sigues artista! Entenc, eh, Estefan, sense voler pressionar, però és com... Hòstia, tio, no pots anar a fer un concert aquí, o sigui, pots anar si és la teva estètica, eh, no me l'interpreteu, però... Hòstia, tio! Això. [00:22:01] Speaker A: Que jo deia de les pressions internes i les veuetes mentals, tu creus que hi ha gent que n'hauria de tenir més? Hi hauria de dir, escolta, una mica de fantasia, però. [00:22:08] Speaker C: En el bon sentit. Sí, no, que. [00:22:13] Speaker B: Sento que la cosa artística també té aquesta cosa de, bueno, doncs, no de fer-vos un personatge, però de voler que surti la música també en altres aspectes de l'estètica, no? Però repeteixo que. [00:22:25] Speaker C: És un tema personal. I no creus. [00:22:26] Speaker B: Que és que tenen vergonya? O que potser... [00:22:30] Speaker C: 100%. En molts casos és la vergonya que et senyali, la vergonya que et diguin que ets diferent, o simplement que algú et digui... Què fas amb aquests pantalons trencats? Quan porto pantalons trencats, milers de cops són pantalons trencats. La vergonya ho fa molt. Sobretot en els nois. 100%. O sigui. [00:22:54] Speaker A: Més que una veu que pressioni, hauria de ser una veu que allibera, una veu que digués, ostres, atreveix-te, què passa si poses aquests colors... Fer el pas. [00:23:01] Speaker C: No és tan fàcil. O sigui, ja no estic parlant de gènere i de... Fer el pas i dir, tenir la consistència i el pensament de dir, no, jo crec en això, vaig a fer això, però no només de la de vestir, sinó en qualsevol aspecte de la vida, quan vols emprendre i vols muntar una pastisseria. No és tan fàcil. Quan n'has muntat 10, dius, ah, sí, fas això, això, això, però el primer cop que fas la passa per entendre, per vestir d'una forma diferent o alguna cosa, allà no estàs lluitant, estàs lluitant contra moltes coses i a vegades el que més pots fer és por el desconegut i por el canvi, no veus? Estèticament també és reflexa. Si mai he portat... uns pantalons molt curts, hòstia, el primer dia que me'ls posi, encara que m'encantin, tinc moltes ganes, miraré la gent com em mira, perquè també, al final, al Sónesa Social, ens. [00:23:51] Speaker B: Importa com ens percep la gent, tio. Suposo que la teva primera vegada, si tu vols començar a fer música o el que sigui, i als escenaris catalans no veus ningú, veus tothom amb una samarreta negra i texans, suposo que costa més imaginar-te un altre... D'on ho vas. [00:24:13] Speaker C: Treure, tu? A l'hora de vestir hi ha un rapero, que es diu Young Thug, Ha sortit de la presó o...? Bé, està a punt. Crec que està a punt. Li havien aplicat la llei RICO, eh?, als Estats Units. Poca cosa amb això. Jo vaig ser un dels primers raperos que tenia una putada com vestit de geisha. Parlem d'un rapero d'Atlanta, negatatuat, ple de drogues, pistoles, tot el que et puguis imaginar, i de cop... veus el tio vestit amb faldes, vestit de gueixa a la portada d'un disc, amb jaquetes peludes, i això són petites coses que, vulguis que no, et fan clics i dius, hòstia, si jo aquest tio que escolto, que tothom el percep com un tio mega duro, és que està fent això, potser vol dir que no hi ha relació amb com et vesteixes, amb com penses, o amb com t'ensenyen, per cert. I vas veient coses així, però clar, en el món del rap, que repeteixo, que és on jo m'he criat, són gotes d'aigua al darrere. Però jo me'n recordo d'això, o sigui, ara ho has dit i penso, jo, clar, sí, com el primer tio, el 2016, 2015, que el vaig veure fer això i vaig dir, ah! Que guapo. Riff... Perdó, eh? Riff-raff. També repelo el mateix. Amb ton similar, de cop jo el veia, amb trenes de colors, amb la barba fins a dibuixos, colors fluorescents, ulleres de formes, tatuats amb estúpids... I de cop, em va anar deixant una mena de porso, que arriba un moment que, quan et preguntes a tu mateix què soc i què vull representar, dius, hòstia, Crec que em sento més interpel·lat pels colors, per passar-ho bé, per estar desenfadat, que per l'altra estètica, de veure qui és el més xungo, la posse 50 cent, tot. [00:26:10] Speaker A: Aquest roni. Has dit una cosa abans, que la recullo, important. No, és important, és important. Has dit que els catalans som requetats. Bueno, és com aquesta modèstia catalana. Sí, no, no, em volia parlar. Resistir no penso. Amb. [00:26:26] Speaker C: La gent que fot pasta a la música en català, no hi ha ningú que vacili un Lamborghini, podríem dir. Un Lamborghini, eh? Dic un Lamborghini, però... [00:26:34] Speaker A: Sí, no, no, no. [00:26:34] Speaker C: ...Tendre la vacil·lada extrema i els Estats Units, el rapero Merlando, a qui firma amb un segell, pila un Ferrari, i dius, tio... Falta que flotin. Què. [00:26:46] Speaker A: Ens passa als catalans amb el tema de l'estètica? Que vas un dia una mica mudadeta, amb una mica de faldilleta, uns talonets i ja tothom et diu que mudada que vas, que guapa, no sé què. Tenim un esdeveniment important i sempre diem allò de no cal anar tan arreglat, que sembla que vaig massa, que realment no és tan important i potser estàs anant a un casament o el que sigui. Què ens passa amb. [00:27:13] Speaker B: Això? És una cosa cultural però la cultura ens la fem nosaltres. i de com més referents tens, més n'hi ha i més creix aquesta cultura o forma de ser. Jo és una cosa que relaciono molt amb... En el fons, la cultura catalana durant els últims 100 anys, més de 100 anys, s'ha hagut de reconstruir una mica des de la diferència, per potser trobar aquest espai que no es podia tenir durant persecució, dictadures, etcètera, o que fins i tot ara... encara costa a vegades de trobar i encara s'està lluitant, com en els últims 10 anys amb el tema de la música en català, que ha fet un boom, però fa 20 anys no rebia ni tanta atenció, ni tantes escoltes, ni estava tan mediatitzada. Jo crec que és una cosa històrica i una mica d'aquesta cosa de... ens hem de diferenciar d'alguna cosa i alhora una mica d'aquesta por de semblar massa ambiciosos. No vull fer de psicòloga i dir que és per el fracàs, però crec que és una herència. [00:28:37] Speaker A: Històrica. Baixa l'autoestima nacional. [00:28:48] Speaker B: Revistes i coses que es feien a Barcelona, jo què sé, als anys 20, que Barcelona volia competir amb París, volia competir amb Berlín, es conserven revistes de les coses que es feien a la ciutat, de la moda que es volia exportar d'això, doncs era una cosa molt més grandilocuent i amb moltes aspiracions d'això de projectar-se com a capital de X. que contrasta molt, per exemple, amb el que comencem a veure a partir dels 2000, que hi ha remet molt aquesta idea de no, lo català, lo mediterrani, amb les coses petites, la bona gent, estrella d'armes, no sé què, que és com un gir de... Però bueno, que és... No ho havia pensat. [00:29:29] Speaker A: Així, és veritat. No, però és... Clar. [00:29:33] Speaker B: Perquè, o sigui, nosaltres... Sempre hi ha una elecció, no?, com ens volem presentar, no?, el que tu deies, no?, que tu veies aquesta gent que et semblava com... No, que jo crec que també demostra superpoder, demostra poder ser un raper, no?, i dir, doncs, ara em posaré... Jo què sé, això que deies, com una gay show, que no sé, vull dir, s'ha de tenir... No és fàcil. S'ha de tenir una fortalesa que no és tan fàcil. Dic els 2000 perquè és quan hi ha un repunt en el turisme, Barcelona es comença a explicar diferent de cara a fora i és quan comencem a veure aquests anuncis d'estrella d'armes, aquesta cosa del. [00:30:27] Speaker A: Mediterraniament... La cosa mediterrània té molt poca fantasia realment, és molt recollida entre cometes, la pot tenir, però sí que és senzilla. És. [00:30:38] Speaker B: El Mediterrani que expliquem ara. Podríem anar al Mediterrani de l'herència dels fenicis. a Menorca i tens un barco, però no és gaire gran, és petitó, és només pels amics, però alhora agafes trucades de feina perquè estàs fotent molta passada. Saps? O sigui, com és un estirar i arronsar. [00:31:09] Speaker A: Sí. Com aquesta contradicció també que tenim constantment, és veritat. Sí. Tu com ho veus? Que no ho. [00:31:15] Speaker B: Havia. [00:31:15] Speaker C: Pensat així. M'ha semblat una explicació meravellosa. De debò? No. [00:31:19] Speaker B: No. De Déu. És una cosa que es va reconfigurant, perquè ara dic això, però, per exemple, jo crec que a partir de 2016 o així, sobretot, jo què sé, comença a sortir, la Batguial no representa per res, com aquesta cosa. Tota l'estona és com construcció de referents, adopció d'aquests referents, construcció d'altres coses. Per això crec que és guai que vagin sortint coses noves i no ens enquistem. [00:31:46] Speaker A: En la por. La Marta Pontnou, per exemple, havia dit que celebrava molt l'eufòria, perquè era la Catalunya dels iuantons i els tuls, no? Perquè era això, nois que podien anar maquillats, noies amb iuantons pertot arreu, que no era aquesta cosa títil que a vegades, potser TV3 l'havia caigut alguna vegada, o aquesta cosa com més modesta, i en això havíeu trencat com esquemes o havíeu portat una cosa nova. Una mica, potser la cosa seria anar per. [00:32:14] Speaker C: Aquí, no? A vegades. Sí, és probable, i jo sí que m'he trobat en concerts, quan faig alguna cosa més familiar, que vénen els pares amb la mainada, m'ha vingut més d'un, de dos i de deu cops, nens, mira, m'he pintat les ungles perquè t'he vist a tu, o mira, porto les ulleres d'acord com tu, i dius, joder, quins és tan tonto que per mi pintar-me les ungles? ara no ho faig perquè això em posa molt dèbil, si me les pinto massa... però per mi era una cosa com... avui vaig d'aquest color, me les foto blaves, tio, que divertit que de cop, sense saber-ho, es plantes una llavor que per un nen que tenia preconcebut de no pintar-se les ungles és de nenes sí o sí, doncs de cop pensa, quina tonteria que pintar-se les ungles sigui de nens o de nenes, m'agrada, me les pinto i ni em plantejo si és de nens o de nenes i segurament també eufòria a nivell de tele també va tenir a veure amb això. També. [00:33:14] Speaker A: Una cosa que havíem comentat abans, tornant a internet, que hem deixat molt de banda però té molta importància, el tema tendències, microtendències, perquè ara no és només que tinguem tendències sinó que cada dos per tres hi ha de moda una cosa supermicro, supernova, que veiem a Instagram i que volem a TikTok on sigui. Tot això té unes conseqüències en el sentit que veus moltíssima gent addicte a la fast fashion. Sí que la manera de produir la roba al final té unes conseqüències lamentables pel medi ambient, explotació laboral terrible. No sé si això és un tema, dintre de tots els temes contradictoris que ens pot generar l'estètica que havia comentat, de les pressions socials, de no sé què, si això és un tema que us genera contradiccions també d'aquesta espiral consumista. Què fem amb tot això? Us ho mengeu? Teniu algun truc? No sé, 20... A veure. [00:34:13] Speaker C: Contradiccions com aquesta, però és que en tinc moltes. És impossible no contradir-te quan de cop tinc un discurs i al final penso idees a TikTok o penso idees a Instagram i estic alimentant servidors de Silicon Valley. I amb la roba passa el mateix. Jo, per exemple, el dilema que tinc molts cops és que molta roba que m'agrada em costa trobar-la a botigues convencionals perquè quan entro a... anava a dir un tara però fas faixa, però anem a dir... jo trobo un tara de noi i penso... no em posaria pèstia. No dic que la roba estigui guai, però jo ho veig i penso que no és per mi. I m'obliga a vegades a comprar-me quasi tota la roba que em compro per internet. I quan compres per internet és més difícil saber o traquejar l'origen del que estàs. [00:35:05] Speaker A: Comprant. No és per tu, perdona, per avorrida, per colors... Perquè la roba de nois et sembla avorrit? [00:35:11] Speaker C: Molt avorrit. Jo, quan entro al Zara Doma, em sembla avorrit. I quan de cop vaig amb la meva parella i entrem, no et sabria dir alguna botiga, em penso, tio, que guapo, però no fan tales d'això per mi, perquè... perquè tampoc tindria sortida i entenc que empresarialment seria fotre's un tret al peu, ok, ho entenc, però bé, passa això i sentir-me obligat, entre cometes, a comprar roba en l'any, tampoc pots ser tan conscient de l'origen, d'on ve, de quines condicions, però em passa el mateix, que et puc estar dient això, i tinc un iPhone que han fet a una fàbrica de Xina que jo tampoc sé les condicions, que sí que està regulat, però passa, per desgràcia, amb gran part del que consumim, del que tenim a casa. [00:35:58] Speaker A: I bueno, globalització. Tu presentaves el Q-ute, que era com un artatac de la roba, perquè és superguai. És superguai. No sé si, per exemple, recicleu, rebeneu roba, totes aquestes històries, si no ho feu però penseu, ostres, ho hauria de fer més, no ho sé, perquè el programa una mica també anava per aquí, no? [00:36:22] Speaker B: D'atonejar-te-la. Jo faig vintage, el que passa que no el sé fer servir. Tinc amigues que tenen molt bon ull i ho fan servir molt guai. Jo no sé d'això, perquè a vegades també m'he adonat que potser no tinc una relació supersana amb la roba o amb el meu aspecte. A vegades m'he adonat que les èpoques que més miro aplicacions de moda és quan jo no m'estic sentint bé amb mi mateixa per X. No sé si t'agradaria fer-ho. M'agradaria prendre cosí. però sí, sí. Sí, últimament també estic... És que vaig tenir un 2025, em vaig frustrar molt, perquè m'adonava que comprava, sobretot, jerseis, coses d'indictes, fashion, això, i després m'adonava que es desfeien, que no duraven gens, perquè són tots fets de plàstic, això, i pensava, però és que me'ls estan venent a preu de... Saps? Està molt car. Sí, sí, allà vaig començar a mirar les etiquetes de tots els jerseis que tenia, que estan fets un desastre, i pensava, però és que... Jo això ho vaig comprar sense fixar-me ni de què era, ni d'on venia, ni de com era, i me iaia m'hagués matat si ho sabés, si ho sabés que vaig així pel món. I doncs un com mini-propòsit que tinc és fixar-me més en... En el que porta. [00:37:48] Speaker A: En més qualitat... Sí. [00:37:50] Speaker B: Jo què sé. No. [00:37:52] Speaker A: No. Tu no sé si tens algun... [00:37:54] Speaker C: Això... Mira, ara, per exemple... Bueno, vam anar als Estats Units, i als Estats Units hi ha molta cultura de la roba de segona mà. I clar, hi ha botigues de segona mà, però pepines. O sigui, hi ha botigues de segona mà increïbles que de cop pas i tenen una jaqueta Gucci. En un bon estat, no has de comprar cap, eh? Òbviament, se n'anava del plantopost. Era això, poder tornar aquí amb avió. però que de cop vaig comprar pila de roba de segona mà, perquè, sobretot, complia que per preu m'encaixava, però, sobretot, peces que per mi eren úniques i que eren molt difícils de trobar aquí. I aquí a vegades em passa que, quan busco bitets o àpols o això, penso, sí, però és el mateix. El Zara, que us deia, els accede a. [00:38:40] Speaker A: Utilitzar... Et passa el mateix. [00:38:45] Speaker C: Però més barato. Llavors, com, va bé, sí, però... m'haig de... haig de buscar a fora. I, és a dir, quan vaig als Estats Units, vaig xerrar-se una mica sense tornar-me boig, però vaig comprar molta roba perquè de cop era... Ah, uau, és que això no el puc trobar allà. [00:39:01] Speaker A: Ja estem acabant. La idea és acabar sempre amb un joc, una pregunta oberta, un dilema. Avui tenim un dilema. És un dilema que ja ho dic ara, copiat de la sèrie Fleabag, però m'agrada bastant. I el dilema és el següent. El que farem és... Jo us el dic, el contesteu i després potser el discutim entre tots i a veure què pensa el públic. Però el dilema és... Jo crec... No sé, pot semblar fàcil, jo trobo que no. si entregaries 5 anys de la teva vida a canvi del cos perfecte? Cos, estil... Això què t'ho dius? El meu jo perfecte, eh? De cos, d'estil, del que vosaltres penseu. No. [00:39:47] Speaker C: No, tu tens resposta, jo la tinc. [00:39:49] Speaker A: Eh? Sí, però digues, digues. Jo ni de conya. Tu no, eh? Ni. [00:39:52] Speaker C: De conya, sí. El que més valoro en aquesta vida és el temps, és de veure'm cada dia i dir... tinc salut, em toco les mans, em toco els peus, dic que tinc salut, tinc temps per gaudir-lo, sóc feliç, no em falta res a la vida, tinc un plat a taula... Llavors, el que més valoro és el temps... Ho deia abans, vull intentar viure al màxim, sense tornar-me boig, però... no em drogo, no fumo... Tot el que sigui temps, sempre a favor del temps. I el cos perfecte és que mai el tindré. Llavors, què passa? Hi ha coses que jo penso que m'agradaria tenir més pectoral perquè mai he tingut gaire pit. Però és que quan tingui aquest pectoral, com l'ésser humà viu en aquest sencerà constant, que sempre vol més, vol més, vol més, diria... Ja, però així fem una punxeta, avui ens trobem tres mesos, i també traiem un bíceps que estigui a l'alçada. Llavors, com ni preté ni vull tenir el cos perfecte, perquè crec que no existeix, sempre a favor del temps. A mi. [00:40:51] Speaker B: També m'agrada. Són coses que, com a dona, suposo que m'he plantejat. per pagar això. Sento que això són molts sopars, molts esmorzars, i és per alguna cosa que al final no em veig a mi mateixa anant pel món, a menys que hi hagi molts miralls. Entenc que també, jo que sé, algú que treballa amb el seu cos, que és model, que és actriu, potser té dilemes diferents, però sempre acabo en aquest punt que és molt cutre, potser. No, no. [00:41:38] Speaker A: Completament. Ah, però jo li veig. [00:41:39] Speaker C: Operacions... A favor. [00:41:41] Speaker A: Eh? Ah, sí, sí! Que cadascú... [00:41:43] Speaker B: Sí, sí, però... Que ho facin, sí, el que passa que jo faig com el balanç de com... O sigui, no em sembla... A mi no. [00:41:52] Speaker A: Em valia pena. Clar, aquí el tema és també quins cinc anys entregues. Si són cinc anys que potser són els últims, estaràs fatal... Clar... Ah... A mi. [00:42:05] Speaker B: M'Agradaria que em fessin un. [00:42:09] Speaker A: Petó. [00:42:10] Speaker B: 5-7 centímetres més alta o alguna cosa així. Però no ho sé, és molt fort perdre 5 anys. Ara ho operen. He vist Tiktok, estic informat sobre el tema. [00:42:25] Speaker C: Li talla la cama, li foten un injec... No sé què pensa, però em sona molt. [00:42:32] Speaker B: Estrany. És raro. I ha de fer molt de mal. [00:42:40] Speaker A: Jo no sé, la meva pulsió seria dir que no, que 5 anys de vida són molt valuosos, però és això, quins 5 anys... Jo diria que no, però segons quines condicions podria arribar a dir que sí, i és fort, perquè estem parlant de temps de vida, i el temps de vida... Pots fer moltes coses. Pots tenir una bellesa superadorable amb uns nets i uns besnets meravellosos. Penseu en els. [00:43:01] Speaker C: Últims 5 anys, que haguéssiu perdut tot això. A mi no em. [00:43:04] Speaker A: Rentes. però jo he de dir que ho he preguntat a gent i força gent et contesta que sí que podria ser. O que si fossin tres no fossin cinc... No, no, i a part, també imagina que. [00:43:21] Speaker B: Ho fas, que tries com el cos, quan tornes, o sigui, ja es posa de moda un altre tipus de cos, saps? O sigui, com és... Sí, sí, no... Què. [00:43:29] Speaker A: És el cos perfecte? [00:43:30] Speaker C: És que no existeix ni existirà, perquè és una percepció personal de cadascú. I el que jo trobi perfecte en un home, tu ho veuràs i diràs, ai, és que a mi així no m'atrau. [00:43:40] Speaker A: Gens. La gent que ens veu des de les pantalles, si voleu venir de públic, El que heu de fer és fer-vos subscriptors de Vilaweb 30, que és una subscripció que hem tret aquest any per celebrar els 30 anys de Vilaweb, i que us donarà els avantatges habituals dels subscriptors, que són descomptes que estan bastant bé, que valen la pena, i a part altres avantatges, com per exemple estem preparant una festa pel 8 de febrer gratuïta, que vindrà la Ludwig Van i el DJ Casu, que estarà molt bé, i també podreu venir de manera gratuïta. És molt fàcil fer-se de subscriptor, és senzill, ho estem fent perquè no sigui difícil, perquè avui en dia anem sempre tan atrafegats que fins i tot un petit tràmit costa. I res, si ens voleu continuar veient per pantalles, estarem cada dimarts a les 8 a Matent, i els dimecres a les 7 des del bar El Mirall de Barcelona, fins a una altra.