Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Qui més qui menys preferiria passar menys estona fent scroll a les xarxes?
Alguns no ens atrevim ni a mirar a quin temps d'ús ens donaria el mòbil de certes aplicacions perquè ens espantaria.
Sabem perfectament que cada vegada ens avorrim més ràpid, que som uns ionquis de la gratificació immediata i totes aquestes coses que ens han fet un pic de sentir.
Tot això és cert, però també és cert que les xarxes socials duren molt de temps Ens han servit per connectar, per expressar la nostra personalitat a internet i per trobar contingut interessant.
Avui parlarem de tot això, de la personalitat que ens construïm a internet i de com afecta l'algoritme a la nostra vida. I, com sempre, ho farem amb vosaltres, que podeu venir a participar, debatre... Bon vespre i benvinguts a la Crisi dels 30, un espai de trobada jove i en català des del bar Casa El Mirall de Barcelona.
Avui ja sabeu que parlarem de xarxes socials, d'internet, de com ens afecta l'algoritme de les nostres vides, i ho farem amb dues persones que crec que passen força estona al dia a les xarxes d'internet, però que tenen com a mínim l'excusa de fer-ho perquè és la seva feina.
És una cosa que no tothom pot dir i que està prou bé.
Elles són la Janira Planas, estratega de marca i periodista especialitzada en cultura d'internet.
[00:01:18] Speaker B: Benvinguda. Moltes gràcies. Bona tarda.
[00:01:21] Speaker A: I la Laura Grau, que és creadora de continguts. Benvinguda també.
[00:01:23] Speaker C: Benvingudes. Moltes gràcies. Benvingudes també.
[00:01:27] Speaker A: El podcast es diu La crisi dels 30.
De moment no hem parlat de la crisi dels 30, però sí que volem lligar la primera pregunta al pas del temps.
Volia començar preguntant-vos... Com heu viscut, o si heu viscut algun canvi en la vostra manera de relacionar-vos amb les xarxes els darrers anys? Darrers anys parlo dos, tres anys. Que hi ha hagut molt de debat, el clàssic sortim de Twitter, què fan amb les xarxes, les xarxes han canviat la dinàmica.
No sé si heu tingut especialment alguna preocupació de sotmesa dicta, no ho sé, algun canvi o reflexió nova?
[00:02:02] Speaker B: M'hi he relacionat de la mateixa manera que ho porto fent. Sí que és veritat que crec que quan vaig notar com un canvi o de prendre més consciència de com vull dedicar el meu temps a estar online era a la meva adolescència, a l'època de Tumblr i de més. Era una mica com... Estava a classe i estava més pensant en Tumblr que en la classe d'amateurs.
i a partir d'aquell moment sempre m'he sentit molt conscient del que consumia i potser per això he acabat fent la meva feina.
Llavors és una mica com una cosa porta a l'altra.
Però sí que diria que també, en certa manera, tinc el privilegi que la meva feina no ha estat mai excessivament relacionada a publicar o haver de publicar amb una certa constància, llavors sempre ho he fet de manera molt...
orgànica, quan em ve de gust, quan vull, publico, estic més temps aquí, o a vegades és com em prenc, per exemple, TikTok més com feina, normalment no sento la sensació d'estar dicta, llavors és una mica com que... Sí que en aquests últims anys jo no he fet cap exo de cap xarxa, sinó que per masoquisme m'he seguit quedant a X i més aviat m'he obert altres canals per estar a més llocs i sí que he viscut, que no sé si a tu et va passar a l'obra això, el tema d'estar superobsessionada fent el Virriel cada dia i de sobte, quan es va comprar Virriel, llavors comencen a haver-hi anuncis Adéu. Fins aquí havíem arribat, no?
[00:03:35] Speaker A: Jo tinc un bombomer i Birrial i TikTok ja ni m'hi he posat, eh?
[00:03:38] Speaker C: No, un poquet, també. El Birrial el vaig durar quatre dies, perquè la constància no ha sigut mai el meu fort, i TikTok el miro de guaier, d'observer. Vaig penjant exactament el mateix contingut que Instagram, perquè tinc l'obsessió que un dia petar Instagram, però no he entrat mai a les dinàmiques orgàniques de TikTok.
[00:03:56] Speaker A: Això que comentava ella, també relacionant-ho amb el pas del temps, la nostàlgia, Trobeu alguna cosa faltada de les xarxes quan érem adolescents? Aquella cosa del Fotolog, el Metrofrog, el primer Facebook... No sé si ja teníeu aquesta cosa com de creadora de contingut, d'agafo el Fotolog i explico aquí tot el meu dia, tota la meva vida, aquesta cosa... De l'època Messenger.
[00:04:17] Speaker C: És que tenia completament un altre sentit, no? Si ara... Perdó, perquè no t'he respost la pregunta que he canviat.
I just ahir ho pensava, perquè teníem un altre podcast on van treure els meus primers vídeos del 2018, i pensava, uau, és que realment ho feia amb totalment un altre sentit. La meva ratllada original amb el tema de xarxes socials va ser perquè estem penjant fotos d'espaguetis en blanc i negre, quin sentit té això, i vaig tenir l'impuls d'intentar portar alguna cosa més, però al mig hi ha hagut tota una etapa en què s'ha començat a entendre, tant jo com crec que socialment, les xarxes socials com la nova tele, com la nova plataforma de contingut d'entreteniment, Crec que m'he defensat amb això. Jo estic fent vídeos i estic fent contingut a les xarxes perquè és com la nova tele, llavors és entreteniment.
Una mica que tots podem fer el que vulguem aquí i ens podem enganxar a això perquè és una cosa que ens fa abadir-nos de la nostra realitat i que és com si tu posessis una sèrie. Però llavors, com que ens hem anat preginant el cervell amb els continguts d'un minut i mig, ens hem adonat que potser era molt millor mirar una sèrie que no mirar-te 24 hores seguits. Per mi estem en un moment nou en què, més que la tele, és una tertúlia de ràdio.
Les xarxes socials ara mateix les veig com un camp de batalla polític i crec que és l'únic sentit que té per mi ser-hi. Penso que és un altaveu per canviar la narrativa social.
perquè tothom ja està enganxat, però crec que no s'està acabant de veure que anem aquí. A veure si és veritat.
[00:05:43] Speaker A: Com si fos la tertúlia del món a RAC1 però amb microcontinguts.
[00:05:45] Speaker B: Jo crec que el que és molt interessant és que ara realment hi ha com un... Com a mínim, cada una de nosaltres tenim molt clar de per què utilitzem les xarxes o per què hi som o per què encara hi volem ser i crec que fa uns anys, quan començàvem, no se sabia que era viral, hi havia vídeos que es feien virals i de sobte tothom l'intentava reproduir, el SlipDub, tota aquesta època.
No tinc especial nostàlgia, però sí que de tant en tant recordo com certes webs, plataformes, com l'era de l'inici dels blogs, on hi havia segurament més fricció a l'hora de publicar certes coses o a l'hora d'interactuar, Aquests comentaris supercorrats que hi havia a baix dels blocs... Aquesta era més inicial, on igual internet era una mica menys democràtic.
M'agradaria tornar-hi ni que fos unes hores. Molta gent està intentant replicar com aquest tipus de webs i d'espais més tancats per intentar replicar aquest esperit d'aquell moment.
Però crec que amb l'evolució del temps sempre hi ha coses bones que també surten i d'altres que és com... havies d'estar en aquell moment i si no...
[00:07:06] Speaker A: És el que hi ha.
[00:07:07] Speaker B: Exacte, és el que hi ha.
Jo recordo, per mi el meu fotoloc a mi no em deixaven penjar fotos ni res, jo em penjava fotos de High School Musical. Jo era una fan account, bàsicament.
[00:07:18] Speaker C: No et deixaven els teus pares? No.
[00:07:20] Speaker B: Ni de NME, ni de CNGR, ni res. Llavors jo ara utilitzo això com el meu blog.
[00:07:25] Speaker A: Sí, avançat dels discursos, perquè ara hi ha molt discurs...
[00:07:29] Speaker B: Però tan poc avançat, eh? O sigui, sense crítica, però es tractava des de la por, des del... Ui, a veure amb qui parlaràs... i amb raó, si ho entenc, però a veure amb qui parlaràs, a veure a qui li donaràs certes dades, a veure què acabarà passant i com que hi haurà una estranya a l'altra banda de la pantalla i què passarà.
Aquesta por segueix existint, però d'una certa manera...
com que ja tenim una sensació, com a mínim, d'una mica més de control en algunes coses, no? O com si veus el teu fill adolescent jugant a un videojoc connectat amb algú de Londres, tampoc no et fa por, no? O no penses que... tindràs un ciberatac al moment, no? En canvi, abans sí que hi havia com molt més aquesta por o aquest apropament a xarxes des del desconeixement més pur.
[00:08:19] Speaker A: Jo tinc una mica de sensació contrària, però potser és superesbiaixat.
Però no ho sé, eh? Jo tinc la sensació que abans sí que a vegades hi havia algunes reserves, però que els nostres pares molt no sabien el que estaven fent amb l'ordinador, amb internet, etcètera.
i que amb certs límits deixaven fer, i ara hi ha un discurs, que inclús a vegades voreja el pànic moral, o és una mica alarmista, una mica exagerat, i crec que la gent està molt més preocupada, i a més, no ho sé, preocupada o no.
[00:08:46] Speaker B: Per on ha d'estar?
[00:08:47] Speaker A: Per anar a pensar... Ens vau deixar de fer una mica el que volíem amb les pantalles, i ara, com esteu descobrint, que poden ser perilloses per algunes coses, i tota la generació que ja ha crescut amb internet, Ningú es va preocupar d'això? Jo tinc aquesta sensació a vegades.
[00:09:04] Speaker B: Per una banda sí, però per altra banda, el percentatge de gent que compra per internet, per exemple, és dels més alts fins al moment. Llavors és com que hi ha molta més confiança d'aquest. Si tu compres una cosa online, t'arribarà... i la teva targeta crèdit no acabarà sent utilitzada per el que sigui. Per una banda, sé que hi ha més preocupació amb certs temes, amb d'altres segueix havent-hi molta inconsciència, però crec que l'adopció o la naturalitat amb què utilitzem internet i les xarxes és completament diferent, en aquell moment, que era com... Si jo no utilitzo el mail, per què l'ha d'utilitzar la meva filla? Si jo no tinc Facebook... Llavors ara és com... Els nostres pares ja tenen Facebook, Twitter, TikTok... Llavors és com... Bé, simplement ens hi trobem allà.
[00:09:54] Speaker A: No ho veuen com una marcianada.
Creieu que estic prou que hi hagi un discurs que posa massa focus a les xarxes socials i que els dona la culpa de coses que potser la temen, però altres coses no sempre. El tema de la salut mental s'està focalitzant molt a les xarxes, però fins a quin punt?
[00:10:14] Speaker C: Jo crec que hi ha una mica d'excessiu alarmisme amb el fet que estem en el pitjor món de la història.
que altres generacions han patit altres coses, han patit pam, han patit pesta, han patit guerres, i jo no voldria canviar-los el lloc perquè haurien de patir els algoritmes de les xarxes socials, m'entens? Crec que cada moment de la història té les seves coses, i em sembla una mica exagerat dir que estem pitjor que mai i que ens n'anem a la merda, perquè ens n'hem anat a la merda en algun moment cada segle. Intentem aprofitar les coses bones que tenen a la xarxa. És un discurs una mica naïf, però soc optimista en aquest sentit. Al cap i a la fi ens ha aportat coses que els nostres avis haurien trobat a faltar en algun moment i que, tot i els riscos i els perills que té, no ho canviaria per esperar un altre moment de la història.
[00:11:01] Speaker B: Abans he llegit un article, que és del 2023, que parla que històricament sempre hem estat preocupats per estar excessivament distrets.
L'article començava mencionant, com a CNK, que hi ha masses llibres, hi ha tants llibres...
tenir tants llibres disponibles és com una distracció.
O com és...
[00:11:21] Speaker C: És com que... -"Tot es va tornar boig", perquè hi ha massa llibres.
[00:11:24] Speaker B: Exacte. Llavors és com que... Sí que és veritat que no reconèixer que el nivell de distracció o d'estímuls o d'hiperestímuls que tenim ara és el més gran de tota la nostra era, o mai a la vida hem tingut aquest nivell d'estímuls, és real, no? però a la vegada seguim tenint unes preocupacions que són relativament similars al llarg dels anys.
A mi el que em passa és que sento que el discurs està molt centrat en la demonització de les xarxes o d'internet o de l'ús del mòbil o el que sigui, Em sembla un discurs que moltes vegades s'esgota molt ràpid. En el sentit que és molt inútil, perquè ara mateix és impossible o és inviable o és molt poc útil viure sense un mòbil i viure sense WhatsApp i per molt que tinguem cada dos mesos un article d'algú que ho ha intentat o que s'ha comprat un telèfon tonto, El telèfon tonto m'encanten. És molt interessant i segurament jo també m'he llegit aquest article o m'he vist el vídeo a YouTube o d'altres.
[00:12:35] Speaker A: I dius l'esforç encomiable d'aquesta persona.
[00:12:37] Speaker B: Sí, exacte, però has estat dos mesos performant i ha estat com un hobby no tenir telèfon i segurament els teus amics i la teva família han estat molt més preocupades.
És com que hi ha un punt aquí que crec que sí que és interessant com m'obrimes el debat i parlar de quines maneres estan canviant aquestes xarxes socials.
M'agrada bastant l'última sèrie de podcast que han fet l'Andrea Gómez i l'Anna Pacheco sobre internet Elles parlen de diversos temes, és superinteressant, i en un d'ells parlen de la nova oralitat no escrita, que són aquestes notes de veu i tot el que...
[00:13:25] Speaker A: -"Nova oralitat", les notes de veu, no?
[00:13:29] Speaker B: Exacte. Com el primer pas de deixar constància d'alguna cosa. En comptes de veure'ns i ens ho expliquem, li envio una nota a la meva amiga, i després ja ho desenvoluparà més, o després potser algú ho escriu en la seva llibreta, o potser algú ho escriu en un article del seu Sabstack, o algú acaba fent un llibre d'aquell fet que primer ha explicat a través d'una nota de veu, i té com aquest punt de... d'originalitat i que això sí que realment fa 20 anys no existia. Sobretot això. Crec que hi ha aquest punt de... Ja hem passat la fase de les xarxes socials no molen, anem a veure què ens ofereixen. O què ens ofereix internet, què ens ofereix el mòbil...
[00:14:19] Speaker A: En la línia de què ens ofereixen, com ho podem aprofitar... També parlaves, Laura, del tema polític, del tema d'aquest discurs d'estar en el pitjor dels mons possibles. De fet, molt del relat fatalista amb internet també es focalitza en com l'extrema dreta està captant els joves, que és en part molt veritat.
Com hauríem de fer els sectors d'esquerres, progressistes, per aprofitar una xarxa, un espai, on tu ja saps que el camp està inclinat en contra teu, que l'algoritme no t'afavoreix, però que d'alguna manera potser el pots aprofitar d'una manera que no.
[00:14:56] Speaker C: Sé si l'estem fent prou bé, no.
[00:14:58] Speaker A: Sé si les esquerres no estan llegint prou bé quin és el llenguatge digital, internet, xarxes, etc.
[00:15:05] Speaker C: El tema és que portem molts anys sent uns cagats.
Hem anat bé i ens hem cregut superiors moralment i hem dit que no fem servir les xarxes socials per difondre el nostre missatge perquè som superpurs d'ànima i som més els de llum.
O centra el fang o què hem de fer? Si ens estan guanyant per aquí, penso que hem de jugar amb les mateixes normes del joc. Hi haurà qui no hi estigui d'acord i ningú està obligat a fer servir les xarxes socials ni a gravar-se la cara sobre el tema de l'habitatge, ni en absolut ha de fer-la servir de la mateixa manera. Igual que quan va aparèixer la tele, tampoc ningú estava obligat ni a mirar-la ni a fer-hi un programa.
però crec que tothom ha acabat estant d'acord que la tele ha fet que hi hagi unes certes narratives socials a la societat. Llavors, és el mateix amb les xarxes socials. Ni estàs obligat a consumir-les ni estàs obligat a crear-hi. Però hi ha de ser aquest tipus de creador i hi ha de veure aquesta idea política de les nostres xarxes socials. Si realment pensen que el món ha d'anar cap aquí.
amb la tovallola, i que guanyin ells, i estem uns quants anys governats mundialment per Donald Trump, i ja està. Em sembla que hem sigut molt covards des de l'esquerra, i que per fi ara, que tenim un enemic potser tan clar que no el teníem fa cinc anys, estem fent una mica més... No ho sé. més honestos a nosaltres mateixos i més humils i dient, mira, ho intentarem, potser no ho farem perfecte perquè no podem posar-nos al seu nivell de gent que porta organitzada les xarxes anys i panys i que ja saben perfectament la fórmula perquè l'algoritme els afavoreixi, saben quines paraules posar en els seus rils perquè arribin els joves que volen arribar. Tot això és tot camp, està tot perfecte, però algú s'hi ha de posar.
[00:16:46] Speaker A: Implica reconèixer que hauràs de jugar una mica amb el seu llenguatge, fer caricaturacions de coses, simplificacions, treure matisos, coses que en general no agrada fer.
[00:16:55] Speaker C: I sap molt greu, perquè jo també crec molt que l'acadèmia sigui important i que hi ha d'haver estàgios molt llargs que t'expliquin molt bé d'on venen les coses i llegir. i que res és nou. Hi ha moltíssims pensadors històrics que s'han trobat amb bigotomies bastant semblants a les que vivim ara.
però ho hem de ser capaços d'explicar amb aquests nous codis. No serveix dir-li a algú, llegeix-te un llibre del segle XX que ja parlava d'això, o dels XVIII o del XVII. Ho has de poder transmetre d'aquesta manera, més que res perquè també, per arribar a la classe treballadora que està esperant un tren de Rodalies, probablement, no li pot dir que es llegeixi un manual...
de lluita obrera del segle XVIII. Crec que hi has d'arribar d'una altra manera i ens hem d'atrevir a fer-ho encara que sigui imperfecte, encara que et deixis matisos, encara que parlis amb vocabulari que potser no és del tot encertat. Crec que ens hem d'atrevir més en aquest sentit.
[00:17:47] Speaker B: Crec que el que passa moltes vegades és que també la pròpia tesi o el que afavoreix purament les xarxes socials és com un punt de partida molt individualista en el sentit que tu vols seguir creadors, tu vols seguir històries personals, com aquest focus en la individualitat i no tant com aquesta col·lectivitat que segurament des d'Esquerra es defensa molt més i que això precisament ha estat el que probablement hagi posat més pals a les rodes segurament a l'hora de crear o d'explicar o de mostrar perquè ja només és com... Qui és el líder d'aquest moviment? o qui surt a càmera a explicar això, o qui sintetitza, com deies Laura, qui sintetitza un text, o qui converteix en meme un text però li estàs traient tots els matisos i no ho estàs explicant del tot bé... Entres en tot aquest punt de... Tampoc cal ser anti-intelectualista, com ha estat molt la dreta i com el discurs ha triomfat, però també hi ha altres maneres Segurament hi has de donar un parell de voltes més, però de jugar amb aquests mateixos formats, perquè són els que a la plataforma on estàs jugant funcionen.
[00:19:09] Speaker C: Però la meva obsessió més recent en aquest sentit és fer molt de cri d'elecció.
S'ha de fer el riu, s'ha d'explicar què està passant, però que tot això vagi a desembocar amb una plataforma, amb algú que mobilitza la seva gent per organitzar o una reunió amb la Generalitat amb el Departament de no sé què, o amb una vaga del que sigui.
Potser també hi ha un punt que és massa fàcil encendre la càmera del mòbil i gravar-te tu dient la teva opinió de les coses, però si això no desemboca en una conseqüència directa de la realitat, què estem fent? Estem fent engagement? Estàs fent marca personal? Està molt bé que surti la teva cara cada vegada que es parla de certes polèmiques socials, però això ha de tenir una traducció a la realitat. Jo em sento, a vegades, en aquesta contradicció de dir això ho estàs fent perquè vols que se't relacioni amb certs moviments polítics o ho estàs fent perquè t'importa aquest problema i vols que es solucioni. Hem de trobar maneres de fer les dues coses. Poder explicar de manera senzilla quins són els problemes que afecten a la classe treballadora trobar concreció en les convocatòries i en les accions directes que s'han de fer i poder fer servir les xarxes socials perquè la gent hi arribi. Si no, és parlar per parlar i és 100% tertuler de ràdio, però en el pitjor dels sentits.
[00:20:27] Speaker B: Jo en aquest sentit estic superd'acord. També és veritat que moltes vegades crec que... Tenim una contradicció en la que... Com que no...
Sobreestimem l'impacte de certes coses i amb xarxes creiem que no valdrà la pena.
En certa manera veiem que no hi haurà un impacte en directe o et sents com que estàs performant molt i no estàs actuant de cap manera, però després sents discursos com el Benjamín Netanyahu dient que la guerra s'ha de guanyar amb força militar, amb força de comunicació i a través de xarxes... i de la comunicativa també. Exacte, que l'opinió a nivell internet canviï. I de fet, des que va començar el conflicte amb la guerra d'Israel i Palestina, TikTok va canviar certs paràmetres de dades internes. Abans podies entrar a TikTok i podies veure la quantitat de milions o mils de milions de visites que havia tingut un hashtag. I aquí què passava?
Realment, el hashtag de Free Palestine o d'altres relacionats amb el conflicte i que donaven molt més suport a Palestina que a Israel, Tenien moltíssimes més visites, tenen més compartits, molta més interacció i això va ser una de les coses que des d'Israel i des del lobby, aquesta comunicació, és a dir, això canviem-ho, que ara es vegi només la quantitat de publicacions fetes a sota de cadascun d'aquests hashtags. Per això, des de fa un parell d'anys, veiem aquest canvi de... Però jo no sé l'impacte real que està tenint això, o no el puc saber tan ràpid, o no el puc saber tan fàcil...
[00:22:31] Speaker C: Crec que és una mica intencionat, segurament. L'únic lloc on pots cercar les coses per paraules és a Twitter.
Però a Instagram sóc una boja de guardar vídeos com una pirada, perquè sé que et perdré i no els podré tornar a trobar, perquè no tens un cercador on poses paraules clau, o te'n recordes el nom del creador, però lleugerament, no te'n recordes exactament del perfil que va penjar allò... No ho pots tornar a trobar i crec que hi ha alguna cosa intencionada en això. És una plataforma on et va passant com un carrusel de vídeos que no controles ni quins són, però que després no podràs tornar a trobar i és molt complicat d'organitzar-se així.
Digitalment, crec que Janir és molt interessant.
que hi hagi gent que sàpiga com organitzar-se. Quin és el truco, ara mateix, d'Instagram o de TikTok, perquè aquest contingut quedi aglutinat sota un mateix hashtag, una etiqueta, i que la gent el pugui trobar ràpidament, però com a forma de resistència.
Vull dir que vull tornar a trobar aquest vídeo on hi ha aquesta informació que m'interessa, aquesta convocatòria, aquest context acadèmic que crec que és important tenir, i no ho pots tornar a trobar. Em fa molta ràbia.
[00:23:39] Speaker B: Sí que és veritat que moltes vegades el que passa amb això és que ja es treballa des de la part més de comunicació En certa manera, se li diu, treballar bé el C o l'optimització de búsqueda del text que posaràs a la descripció o en el mateix vídeo, i es recomana molt posar totes les paraules claus en el text, explicar exactament aquests conceptes amb els que tu et podries quedar... Estic durent dècimes de llibres, a vegades.
[00:24:08] Speaker C: Poso emojis als teus de foto.
[00:24:11] Speaker B: Funciona millor en el sentit que s'està potenciant perquè TikTok s'utilitza cada cop més com un buscador, com si fos un Google.
Però sí que és veritat que a l'hora de poder trobar tota aquesta informació, aquests vídeos, o com tenir d'un milió encapsulat i tenir més control, és el que comentàvem a l'inici, que el que s'està fent és anar a plataformes o espais més propis. Si avui en dia crear-te una web és més fàcil que mai, perquè hi ha plataformes sense codi, o en un moment tens muntat una cosa i ara, fins i tot a mi, pots acabar creant vergaries de manera relativament senzilla, és cap on s'està tornant. Anem a ser, entre cometes, propietaris de la informació, perquè no sabem si demà Instagram decidirà esborrar-nos el vídeo o TikTok, o de sobte TikTok desapareix un dia perquè en teoria s'havia de prohibir i diverses coses que van sortint en aquest aspecte. També és una mica com que ens fa prendre molta més consciència d'anem a arxivar bé tot això que estem fent i si fem una sèrie de vídeos i gastem temps, espai i diners en crear-los, en editar-los, no els tinguem només a xarxes, sinó que muntem un cert repositori on pugui estar guardat, on podem mantenir-ho, en certa manera, però no.
D'altra manera, això ens fa dedicar-hi molt més esforç. No hi ha manera de fer-ho com...
[00:25:48] Speaker A: Té temps per engranar el caos d'internet, per pensar si a nivell organitzatiu, col·lectiu, ens anirà millor, si per allò que he penjat ho tindré d'aquí... A més de saber què fa Instagram d'aquí uns anys... És pensar-hi molt i costa posar-s'hi. Al final, lo dramàtic, penso, Encara que es puguin seguir aquestes estratègies, és difícil sortir d'aquesta situació en què tens una sèrie de timeline o de reels supercaòtics, que un et parla d'un mem, l'altre és un contingut polític superseriós, l'altre, de sobte, és el que ha fet una excompanya teva de classe... Tens una sèrie de coses d'internet, amb diverses xarxes, no només Instagram, ho rep d'una manera molt caòtica i és molt difícil vertebrar bé allò o posar-hi context, tenir el context suficient, l'espai, la lentitud, per poder integrar-ho d'una manera normal.
Això és molt complicat i jo crec que també a l'extrema dreta això juga i li va molt bé.
I l'altra cosa, crec, el tema de la manca de referents comuns. Això no si estareu d'acord, però al final, És obvi que cadascú té l'algoritme que té, ets el ninxolics o un altre, però no sé si també hi ha com una espècie de... Fins i tot gent força semblant, jo a vegades veig el contingut que tenen amigues, el que em comparteixen, etcètera, i em passen mems, em passen coses de gent que no conec, em passen com una sèrie de referents que penso que són completament diferents del que jo tinc.
No és que a ma mare o a la meva tieta li puguin arribar una sèrie de coses molt diferents, sinó que estem segmentats, dividits o atomitzats en el nivell que una amiga teva força similar a tu... Potser hi ha tota una sèrie de codis de referents que ni tan sols compartiu. Aquest món sense referents comuns no és una mica preocupant, també.
Volia dir el del caos i el de mancar referents de les dues coses.
[00:27:55] Speaker B: Jo crec que també el podem veure com...
Molt interessant. En el sentit que... Com de dir... Igual no tota la nostra activitat relacionada amb l'amistat o més l'hem de tenir a través de xarxes o aquests referents compartits, sinó que quan ens trobem, quan parlem, o en converses que poden ser parxat o el que sigui, tenim aquesta possibilitat d'obrir-nos al món a altres persones, perfils existents, moviments, idees i demés.
M'ho dic una mica autoconvincent-me, perquè és veritat que aquest excés d'estímuls, d'automitació de referents, com tu deies, per mi té molt a veure amb l'automitació del mainstream. Crec que només estem tots a una quan hi ha una gran desgràcia quan hi ha un gran esdeveniment, però hi ha molts... Aquests moments mainstream, ja no només a nivell de país, sinó a nivell mundial, són superconcrets i els podem comptar cada any. Com podríem dir, gran moment de l'any, Tothom està connectat amb això, hi ha molt pocs.
Són més esdeveniments comptats o... Com deies...
[00:29:15] Speaker A: El trànsit tòpic ja no existeix de.
[00:29:18] Speaker C: La manera que existeix. En Twitter vam perdre moltes coses.
[00:29:21] Speaker A: Sí, perquè tècnicament Twitter acaba...
[00:29:25] Speaker B: En certa manera, és una mica com que en un inici d'internet sí que sentíem que teníem més capacitat de controlar què estava en tendència, què no, perquè era com...
No hi era tothom, per dir-ho així, o hi havia molta menys gent activa i publicant i creant i existint, per dir-ho així, però ara estem en una fase en què és impossible i el que ens preocupa és aquest punt de descontrol.
Ja no sabem tot el que està passant, però és com el que dèiem abans dels llibres. Hi ha tants llibres... S'escriu tant que és impossible controlar-ho. És una mica com... canviar la perspectiva i anem a veure. Si ara em trobo que és referent a aquest compte, llegeixo això o comparteixo això de l'amiga, i de sobte m'interessa i la meva curiositat em diu que hi entri, potser és perquè ha de ser així.
Crec que és un punt complicat. Això alhora també el que fa és que figures com curadors de continguts, de perfils, d'idees, d'escrits, el que sigui, són més importants que mai, una mica per això, perquè calen aquests perfils, inclús des dels mitjans de comunicació, calen aquests perfils que filtrin amb criteri i que tinguin unes bones bases per dir, anem a fer una mena de redirigir a la gent tot això que s'està creant, que potser la gent no s'adona que està passant això, o no està sent conscient, o no està arribant, pel que sigui, i plantegen noves possibilitats en aquest aspecte.
[00:31:04] Speaker C: Una altra de les meves batalles més recents amb l'activisme digital és intentar trencar aquesta fragmentació. És evident que tenim algoritmes cada cop més diferents, que fins i tot els nostres amics no disfruten els mateixos vídeos que nosaltres, els nostres pares ja ni et dic, i hi ha gent que no és de la nostra corda política encara menys.
Hi ha molta gent d'extrema dreta que li encanta venir als nostres vídeos a comentar-nos merdes, que...
[00:31:28] Speaker A: Sí, molts des de Madrid...
[00:31:30] Speaker C: Sí, però que sembla un problema, perquè molts cops em demanen, hòstia, però no et ratlla? És que deus estar tot el dia rebent comentaris de merda, i penso, m'encanta... O sigui, jo cada cop que penjo un vídeo, que potser al cap de 8 o 10 hores comencen a arribar tots aquests, penso...
Una victòria més per l'esquerra. És amb ells de qui hem d'arribar. No els hi canviarem l'opinió, però m'agrada molt contestar-los.
Aquesta filosofia de no passa d'ells, no les des que sí, està molt bé per no aguantar l'algoritme amb més vídeos d'aquesta corda, però si vénen al meu vídeo a comentar qualsevol fatxistada de torn, m'agrada molt poder... Contrargumentar allò amb un altre...
[00:32:12] Speaker A: Contrargumentes, no els vaciles...
[00:32:16] Speaker C: Si m'intenten discutir en algun punt, en sentit, contesto. Només per insultar, no. De fet, si van per aquí, els acabi bloquejant, però és interessant que en el vídeo on vénen tots aquests pesats de comentar, hi hagi la contrargumentació, perquè quan vingui un altre pesat, diguis...
No sé si t'he convençut, segurament no t'he convençut, però ja saps més o menys què et diré i ja saps que aquesta idea està en l'aire. I potser si arriba algú que està al punt intermig, que està dubtant perquè no té prou informació sobre el tema de què estem parlant o perquè no té una opinió formada, allà és on tinguis el poder per convèncer algú que tens raó tu.
M'agrada com aquest joc.
[00:32:55] Speaker A: Hi ha molta gent que m'hi comenta. No saps quantes persones ho estaran llegint, potser d'una manera equidistant.
[00:33:04] Speaker B: Com a mínim saps que el vídeo es mostrarà a més gent. La mostra d'aquesta gent que veurà arribarà.
[00:33:11] Speaker C: Gràcies per l'engagement.
I de l'altra és la sensació d'haver-te petat la bombolla. Tinc dubtes sobre si... Nosaltres, com la gent que estem fent activisme d'esquerres a les xarxes, també hauríem de jugar això. També hauríem d'anar als seus vídeos a comentar. Hi ha alguna gent que ho fa, però no sé fins a quin punt seria prudent. És una cosa que no tinc decidit, però penso que podria ser un pas a seguir.
els propers mesos, a comentar els nostres arguments ben posats i coherents. No calen a insultar com fan ells, però sí que penso que pot ser un punt de visibilitat per gent a la qual no arribaries de cap altra manera, tenir el teu comentari allà posat i que estigui exposat a que el pugui llegir el seguidor base d'aquell creador.
[00:33:55] Speaker B: 100%. Jo crec que és superimportant, més que res, una gran part de l'activitat d'usuaris passa als comentaris. Especialment en els vídeos que són més polaritzants i més de gent d'extrema dreta, o inclús vídeos on s'estan dient falsedats.
L'any passat amb la Dana va passar molt, que sort que a perfils com l'Àngel Gaitán en Company, hi havia gent que anava, comentava i parava els peus, perquè si no passa molt, Igual, si no tens el context d'entendre la declinació política de la persona que està parlant a càmera, i que està dient el que sigui, coses que són falses, perquè tampoc no tens la informació o no ho saps, i penso més en gent més gran, com els nostres pares, que de sobte a mi m'han pogut compartir vídeos d'aquests perfils, No està fent que això que està dient és fals, o fins i tot que hi ha imatges a MIA, o a vegades sí que entren molt els comentaris, i si hi ha algun comentari que ho anuncia o ho diu, o posa la seva opinió, entren en un punt de... Ostres, potser això no és real, però si tots els comentaris són... d'estic d'acord amb això i de sobrefregir més llenya al foc.
[00:35:17] Speaker C: I això és molt interessant també en el context de Catalunya perquè viuen en un país molt petit i això té moltes males parts però també té algunes coses molt bones.
Aquest exercici de ves al perfil de Sílvia Orriols i mira quins amics tens en comú que posen like als seus vídeos, Fa molta ràbia i és horroritzant i et fa plantejar fins i tot els entorns amb els que et mous, perquè penses, jo com collons he pogut compartir espai amb aquesta persona que està posant like en aquest vídeo, però encara té més sentit això que dèiem ara de deixar el teu comentari en aquest vídeo de l'Auriols, perquè potser aquesta persona amb qui has compartit cosa castellera M'agrada el següent vídeo, et llegiràs el teu comentari, i pel fet que et coneix o sap per on orbites, es pot replantejar el seu posicionament polític. Com també juguem amb la proximitat que tenim.
[00:36:08] Speaker B: Hi ha aquest punt, moltes vegades, com que l'autoritat o aquest punt de...
A mi em passa molt, no tant en el context polític, però potser algú etiqueta un fotògraf, per exemple, i si jo entro i veig que aquestes dues o tres persones que conec i que per mi són una autoritat dins del sector X segueixen aquesta persona, és com que ja m'està validant en certa manera això, llavors, qualsevol d'aquestes coses, És la manera de filtrar i ajudar a posar el termòmetre.
[00:36:47] Speaker C: S'ha de ser d'una fusta molt concreta.
[00:36:50] Speaker A: No tothom té la paciència.
Ser pedagògica és molt cansat.
[00:36:54] Speaker C: Tinc col·legues que tenen amenaces de mort.
No és una cosa que s'ha d'exposar a tothom, però qui cregui que ho pot fer, estaria bé que ho comencéssim a fer.
[00:37:09] Speaker A: Anem acabant.
La idea és acabar sempre amb un dilema, un joc, una pregunta oberta. Avui tenim una pregunta una mica incòmoda, o no? Us demano tota l'honestedat que pugueu.
La pregunta és, després també la traslladarem al públic per si algú la vol contestar, la pregunta és, quin plaer culpable difícil de reconèixer, o que fa una mica de vergonya reconèixer, us donaria el vostre algoritme?
[00:37:39] Speaker B: Tinc molt clar, són com blocs d'influencers, que fan viatges pel món i demés, que els miro i m'agraden, però són molt insustancials, i sóc completament conscient que són molt insustancials, però a la vegada és com... Ho miro una estona i és com a SMR, en certa manera.
Crec que moltes vegades no hi ha plegats culpables, però és com que dius... Realment potser sí que és insubstancial, això.
[00:38:10] Speaker A: D'entrada, l'insubstancial està prou bé.
[00:38:13] Speaker C: El teu és més...
[00:38:16] Speaker A: M'ha mirat així com dient-ho.
[00:38:17] Speaker C: No, és una mica el mateix, però en català, perquè tinc el visti que cada cop que em surt qualsevol puta persona parlant en català a les xarxes socials, jo la segueixo, perquè necessito tenir tothom controlat, llavors em surt una quantitat ingent de gent que fa... Top 3, Colors de l'Art de Sant Martí, que penso, poder per estar fent això no calia que fessis res, però m'acabo enganxant perquè m'agrada veure d'on són, quin tipus de seguidor tenen, una mica estudi sociològic, però a l'hora me'l miro, vull dir que no treu aquesta part.
[00:38:49] Speaker A: El meu és molt pitjor.
No sóc l'única que li surten vídeos d'energia femenina, dones del baló...
[00:38:54] Speaker B: Saps què passa? Jo això no ho veig d'un plaer culpable.
[00:38:59] Speaker A: Jo sí, perquè m'ho quedo mirant.
[00:39:00] Speaker B: Em sembla molt interessant entendre el discurs.
Com de dir... Però exactament, llavors, òbviament, he vist mil vídeos d'aquests i de tot, però és que penso, hòstia... Com ho prenc més una mica des del punt de vista analític, No és plaer culpable. Potser és plaer culpable aprendre-ho des del punt de vista analític.
[00:39:19] Speaker A: Ho estic mirant en realitat, perquè m'interessa la qüestió feminista i així puc entendre tota aquesta mena de discorreccionari i analitzar-lo. No és perquè m'està fascinant alguna cosa d'aquesta dona dient això.
[00:39:31] Speaker B: Les dues coses poden fer la veritat.
[00:39:36] Speaker A: No, perquè a més, l'obèstia d'això, i això està estudiat, que jo amb aquests vídeos, sobretot a YouTube, m'hi vaig trobar començant... O sigui, posant vídeos de maquillatge normals i corrents... I de sobte et trobes una dona que et diu que les dones de la primera cita millor que anem amb compte i que no tinguin gaire sexe.
[00:39:52] Speaker C: Perquè el nostre valor pot baixar.
[00:39:54] Speaker A: I dius, bueno, no ho sé, jo havia vingut aquí a aprendre a maquillar-me, què ha passat? Però realment passa. I l'algoritme et porta.
I als homes els passa el mateix amb el gimnàs, no? Vídeos de gimnàs que acaben fent d'extrema dreta.
[00:40:05] Speaker C: No, no, per això et dic, juguem, juguem amb el mateix. Perquè també hi faig vídeos recomanant sèries. I després et dic, el dia tal, tots manifestem-nos per l'habitatge.
[00:40:16] Speaker A: És veritat, la cosa del Rabbit Hole.
[00:40:20] Speaker C: Copiar-La i apropiar-nos-la una mica.
[00:40:25] Speaker A: Perfecte, doncs ara obrirem aquest tema al públic, i tot el que vulgueu. Podeu preguntar, fer reflexions, el que vulgueu.
I pels que no hàgiu vingut de públic, ho deixem aquí.
Sabeu que si voleu venir de públic us podeu fer la subscripció Pilauet 30, que dona els avantatges habituals dels subscriptors, uns dels comptes que estan força bé, i també accés a la festa gratuïta que farem el 8 de febrer a la Sala Arrasmata amb el DJ Casu i amb la Ludwig van. Moltes gràcies i fins la propera.
