Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Hem discutit per sobre de les nostres possibilitats sobre els límits de l'humor, la cultura de la cancel·lació i la pell fina que tenen alguns amb alguns acudits.
Diuen això de que ara ja no es pot dir res en un moment en què l'extrema dreta les diu cada dia més grosses i en què fer comentaris retrògrats ho venen gairebé com a contracultural.
Però, per sort, mentre deien que l'humor s'havia acabat... per culpa de la dictadura del políticament correcte, ha sorgit una nova generació de còmics que fa humor en català, i fa un humor que, evidentment, no és reaccionari, però que tampoc no és ni naïf ni blanc, i que, de fet, pot ser incòmode i molt polític. Avui parlarem de l'humor que tenim com a generació, com a catalans, i també de l'humor en aquest moment polític concret.
I, com sempre, ho farem amb vosaltres, que ja sabeu que podeu venir i dir-hi la vostra.
Bon vespre i benvinguts a La crisi dels 30, un espai de trobada en català des del bar Casalmirall de Barcelona.
Avui parlarem de l'humor que tenim com a millennials, com a catalans, de l'humor en aquest moment polític, que déu-n'hi-do, també.
I són moltes coses, però ens donarà temps de fer-les. Evidentment, ho farem amb dos humoristes bastant coneguts.
Per una banda, l'Oye Sherman, la Maria Rovira.
[00:01:13] Speaker B: Què tal? Moltes gràcies.
[00:01:15] Speaker A: Aprofito per fer un moment promo. Estàs amb l'Oye... Ai, ho dic bé. Amb l'Ora de l'Oye Sherman. S'acaba d'estrenar al 3CAT.
I em sembla que tens bolos. 11 d'abril al Conca 5.1 de l'Expo de Francolí.
El 26 de maig al Texas. Correcte,
[00:01:32] Speaker B: sí, sí. I
[00:01:33] Speaker A: també el Marc Serrat. Benvingut.
[00:01:35] Speaker C: Bona tarda.
Tu
[00:01:36] Speaker A: estàs amb el Vacas Flacas. Sí. Al Teatre Borràs. Sí.
24, 26 d'abril, 7 de juny. Ho dic bé, també? Correcte. Perfecte. Una vegada feta la promo... Jo
[00:01:47] Speaker B: tinc un dubte. O sigui, lo de vaques flaques... Sí.
Vas pensar mai dir-li vaques magres? És a dir, vas plantejar-te lingüísticament què era això? Perquè
[00:01:55] Speaker C: al principi tenia un títol que no anava enlloc. Què
[00:01:58] Speaker B: era? No
[00:01:59] Speaker C: sé si vaig posar-l'hi. El futur. Títol provisional. Títol provisional. Redacció.
[00:02:03] Speaker B: Tercera primària. El
[00:02:04] Speaker C: futur. I hi ha un tren, hi estava un tren, i em va sortir lo de vaques flaques, i vaig fer l'exercici de dir... No seràs tu, espanyol, i vaig buscar, però està acceptat.
Llavors vaig dir vaques flaques i així, quan em passi el castellà, quan vaig treballar a Madrid, no cal canviar. La
[00:02:22] Speaker B: neutra aquella queda molt disculant. Si
[00:02:24] Speaker C: li dic magres, hauré de... Totalment. O tampoc no, perquè el magro... Però
[00:02:30] Speaker B: crec que no els va servir, tampoc. Vaques magres et dirien que gallec. Vaques
[00:02:33] Speaker C: flaques i així no he de canviar-lo. Vaques
[00:02:35] Speaker B: flaques, ja. A
[00:02:36] Speaker C: més, és que mola, sonorament. Quan traeixi el país, puc anar-hi tranquil·lament. Esperem
[00:02:39] Speaker B: que sigui aviat, perquè és el senyal que et va molt bé. Sí,
[00:02:42] Speaker C: perquè s'ha de pagar la reforma de casa. Quan
[00:02:45] Speaker A: te'n vas a Madrid és quan van
[00:02:46] Speaker B: bé les coses, no? Sí,
[00:02:47] Speaker C: clar, llavors, bueno, ja arribarà.
És
[00:02:50] Speaker A: un monòleg contra la filla del món, em sembla que l'has definit així. Sí.
[00:02:55] Speaker C: No, però... però perquè queda molt bé perquè vingui la gent, eh? Després va d'una altra cosa. Es
[00:03:01] Speaker B: parla de coses. Ah!
[00:03:03] Speaker C: Tu creus que dóna armes, combatre i del món?
Va
[00:03:07] Speaker B: una mica així. És
[00:03:08] Speaker C: un monòleg que atreveix tot el meu trauma, en el moment en què sé que tindré una criatura, que a la meva dona tindrà una criatura. I aleshores, ara ja la tenim. Ah... Vale. I és totes les reflexions que faig al voltant de... I com està el món, no?
Per collons ha de ser comèdia contra la fi del món? Sí, jo crec que és contra la fi
[00:03:30] Speaker B: del món, contra el pessimisme respecte a la fi del món. És
[00:03:33] Speaker C: un espectacle, al final, provida.
Absolutament. Patrocinat per Aztec, oi? I
[00:03:38] Speaker B: advocats cristians i tot aquest... És
[00:03:40] Speaker C: un espectacle provida, al final. Així està. Com
[00:03:43] Speaker B: Juno. Juno també era provida. Juno
[00:03:44] Speaker C: també és provida. I
[00:03:45] Speaker B: semblava comèdia indie. I
[00:03:47] Speaker C: mira, lo indie, al final, de cola. la
[00:03:49] Speaker B: Vacas Flaques és la Juno de la comèdia catalana.
Era
[00:03:53] Speaker A: completament prohibida, Juno, eh? Sí,
[00:03:55] Speaker B: sí. Era bastant esferido.
Me'n recordo que anava a avortar i llavors s'agobiava, no? Venia com la gent aquella que feia pressió davant de les clíniques. Ja té ungles, no sé què.
I deien, no soc capaç de fer això, i sortia corrents. I llavors tenia el fill, li donava la Jennifer Garner, i el babós aquell, no? Com
[00:04:13] Speaker C: la pel·li aquesta... Heu vist la pel·li de Marilyn, la de Blondie, de l'Anna D'Arms? No.
[00:04:18] Speaker A: Sí.
[00:04:19] Speaker C: Que hi ha un moment que el fetus li parla a la mare i... El rotllo, mama, me vas a matar, no sé què... És guapíssim. Però
[00:04:25] Speaker B: qui ho ha fet, això? És
[00:04:27] Speaker C: CGI, no és el fetus de veritat. No, no, dic el director.
No ho sé, un director d'aquest de Netflix, que no el coneix ningú. Clar,
[00:04:34] Speaker B: però qui està al darrere d'aquest enfocament? En la d'armes, no. En la d'armes, havies de pensar en el que s'ha de fer per pagar... Qui
[00:04:40] Speaker C: està al darrere? No ho sé.
La tartuliana aquesta que té l'Hormiguero, que és tope de faig. Quina? Quina?
[00:04:47] Speaker A: Exacte,
[00:04:47] Speaker B: no estàs acotant. Juan
[00:04:48] Speaker C: del Val. Juan
[00:04:49] Speaker B: del Val.
Com a dona.
Què,
[00:04:52] Speaker C: què, què? De
[00:04:53] Speaker B: què hem vingut a parlar, no? Seria la pregunta. Tinc
[00:04:56] Speaker C: el cervell com provolone, jo, últimament. Aniré com dissociant tota l'estona. I la Maria m'acompanya. Li
[00:05:01] Speaker B: tires qualsevol cosa i l'agafa. Jo
[00:05:03] Speaker A: ara estic temptada. Aprofito que heu tret el tema nens, ja que el podcast es diu La crisi dels 30.
Una mica crec que els dos monòlegs tenen en comú aquesta cosa generacional o de passar pel moment de la trentena de certes pressions. El teu també, no? Jo, un moment de... Merda, he estat tenint fills, tothom al meu voltant. Com la porteu, la crisi dels 30?
[00:05:23] Speaker C: Jo
[00:05:25] Speaker B: crec que ara ja ve.
És a dir, he passat ja... Perquè en tinc 35. Perquè en tinc 35. Llavors, clar, ja m'estic preparant com la dels 40. És una cosa que ja hem vist en episodis anteriors.
¿Realment està molt bé suprimir tota expectativa?
i decidir que ja està.
Que fas el que vulguis amb la teva vida, però tot allò que t'ho havies pensat, de jo, amb 30 anys, hauria de ser aquí, hauria de ser allà, hauria de fer això, hauria de tenir una família, dos fills, una feina estable... No sé quins objectius s'ha posat cadascú en aquesta vida. És
[00:06:02] Speaker C: que se m'ha complert tot, tio, m'acabo en la puta. Estàs
[00:06:04] Speaker B: preparant tu la crisi dels 50. A
[00:06:06] Speaker C: mi m'ha passat... Jo no vaig tenir la crisi dels 30, crec, perquè suposo que encara estava passant com la dels 18.
I va ser fer-ne 35, aquest estiu, que emocionalment vaig passar de tenir-ne 29 a tenir-ne 40, tio.
I me n'he anat a la merda. Ja tinc la crisi d'edat, no sé, dels 40. Tinc una crisi que no em pertoca, tampoc, per la meva edat. Però
[00:06:26] Speaker A: això és culpa de la paternitat? No
[00:06:28] Speaker C: ho sé, de què és culpa.
Però és com... No ho sé, ja és... No veig els meus amics, no veig ningú. Tenir un crio ha estat increïble, eh? Però te n'adones que les famílies són estructures totalment disfuncionals. Llavors dius, ara jo començaré a reproduir tot això del meu fill. Intentaré fer-ho d'una altra manera, ho faré molt malament. En
[00:06:48] Speaker B: qui t'has convertit, en ton pare o en ta mare?
Jo
[00:06:50] Speaker C: en mon pare, 100%, i cada vegada més, i perillosament. De fet, avui estava parlant amb ma mare, i ma mare m'ha dit, no sé què... Tampoc traurem el tema, d'acord? Però m'ha dit, si necessites... M'ha dit, deixa't ajudar.
Deixa't ajudar. Això
[00:07:06] Speaker B: ho dius a algú que pensis que
[00:07:07] Speaker C: està en la meda? Perquè parlem molt poc, quan parlem tenim converses molt intenses, com per compensar que no ens veiem gaire.
I em diu, però si et passa alguna cosa, deixa't ajudar... Demana ajuda. No, et diu, digues a la Lorena quines són les teves necessitats.
I li dic, saps què passa, mama, que jo soc de l'escola del papa.
I em diu, si ets de l'escola del papa, que sàpigues que això és un rebentón, cada 5 anys, i reculli els trossos.
I dic, ja, però això va molt bé, perquè pots fer sentir culpables els altres, perquè no t'han prestat prou atenció. I diu, no, no se sent culpable ni... No se sent culpable ni... No sabien el que et passava abans i no se senten responsables del que t'ha passat ara. Clar
[00:07:47] Speaker B: que no, perquè pensen. Doncs
[00:07:49] Speaker C: digueu, haver-ho dit. Dic, merda, ara comença la meva etapa de demanar cassito emocional tota l'estona a casa.
Com pots veure, de crisi n'hi ha poca. Estem bé. Estem bé.
Clar,
[00:08:03] Speaker A: ja que parlem de la trentena, com això és... A vegades pregunto per temes generacionals, que són una mica un debat potser una mica absurd, però intentem tocar-lo. Vinga. Creieu que tenim algun tipus d'humor en concret, la nostra generació, els millennials? Alguna cosa que caracteritzi el nostre humor? O creieu que no?
Jo
[00:08:21] Speaker B: crec que és l'humor que s'ha gestat a internet.
És a dir, és la primera generació que són nadius digitals, suposo.
I és que abans ho estàvem comentant, que abans sí que la gent mirava les mateixes sèries, les mateixes pel·lícules, tenia els mateixos referents.
I a mi em sembla que ara tenim tots una mica els mateixos referents, però perquè estem tots mirant memes americans. De
[00:08:47] Speaker C: fet, és a dir, jo crec que el tipus d'humor que comencem, potser... Bé, el referent que tenim nosaltres sí que els consumim a través d'internet, però en un moment primigeni, és a dir, és contingut... que arriba a internet però que no està fet originalment a internet. Jo me'n recordo, quan vaig començar a fer monòlegs, 2009-2010, el que em diferenciava de tots els puteros cocainòmans que hi havia en aquell moment a la escena de comèdia barcelonesa, era que jo, en comptes de mirar reposicions del Club de la Comèdia i veure el que estaven fent els xiringuitos del Maresme, perquè a mi no em deixaven sortir, Jo em ficava a YouTube i gràcies a un senyor que tocava la guitarra a les 3 de la matinada al Mediterrani, Jorge Palob, que em va parlar de Bill Higgs i George Carlin, vaig començar a veure Higgs i Carlin, però que eren coses que havien arribat a YouTube però que no eren originalment de... Jo crec que si hi ha una generació que consumeix... que ja de base només consumeix contingut nascut a internet, crec que és la següent. Nosaltres com que pillem coses de nivell internacional, però que són coses que, com a mínim, quan ens comencem a formar nosaltres culturalment, en plan més joves, ara ja és una altra història, són coses que han arribat a internet però que no neixen directament d'internet.
Potser el tema dels memes i el trollface i coses d'aquestes, sí. Però coses més substàncies crec que són coses prèvies, com a mínim la meva experiència personal.
Clar,
[00:10:13] Speaker B: però jo crec que és això, que aquesta és la teva experiència per si. I també jo crec que més o menys, vull dir, jo també vaig començar a YouTube, i Carlin, i Bill Higgs, i tots aquests, però, generacionalment, crec que estem més forjats en plats bruts, no? El Simpson... Bueno,
[00:10:30] Speaker C: el Simpson, sí. que
[00:10:31] Speaker B: va ser com el primer... vull dir, que no sabies per què era tan bo allò. Després, clar, perquè estaven tots els que van ser presentadors de l'AIDS americans, que són com la primeríssima espasa de l'humor comercial, estaven tots fent de guionistes del Simpsons. I
[00:10:46] Speaker C: la gent de pares divorciats, South Park. També.
[00:10:49] Speaker B: Sí. Absolutament.
Vull dir, jo crec que sí, no? Humorísticament, com a generació, vam començar a riure amb això.
I després hi ha, doncs, el desembarcament a Twitter i tot.
Crec.
[00:11:04] Speaker C: Vale, sí. No? Sí, sí, sí, em podria donar per bo. És que no ho sé, és que generacionalment... És
[00:11:11] Speaker B: complicat, eh? És
[00:11:11] Speaker C: com tot un pastit increïble. Sí, sí, sí. És a dir, el de les generacions és com que va tenir el seu moment fa... no arribarà 10 anys, suposo, que ara... sobretot com molt estratificat. I ara jo veig com una pasta de coses que no sé ben bé si té sentit seguir parlant tan heavy de generacions. Com a mínim, per mi, no ho té gaire.
Menys a nivell altre. És a dir, separant els boomers. El concepte boomer és per sempre, ha vingut per cadascú. I sempre el podrem fer servir, i jo crec que és necessari. Clar,
[00:11:41] Speaker B: el tema és quan arribarem nosaltres a boomers. Estem
[00:11:44] Speaker C: aquí mateix. Estem
[00:11:45] Speaker B: allà.
El tema és que no serem... Jo crec que és important saber que no serem boomers, serem millenials, i millenials ja serà sinònim de boomers. Sent
[00:11:54] Speaker C: millenials, serem uns molt mal boomers. Perquè, a més a més, com que ens hem revestit tant nosaltres d'idees, de no sé què, tot tan sol i tant, com la batalla contra totes aquestes forces... Pensàvem
[00:12:04] Speaker B: que ho havíem arreglat i que ja ho teníem solucionat. I
[00:12:06] Speaker C: tal, serem uns vells tope de pesats, i se'ns riuran tant de nosaltres...
que serem la primera generació que dirà, si us plau, eutanasia, però no legal, sinó a l'uso.
Eutanasia al quiosco.
La vull ja. Doni-me-la ja, si us plau. Agafo
[00:12:23] Speaker B: el punt avui i... Potser
[00:12:25] Speaker A: que ens passi això que els està passant ara als boomers, que ells ens envien, per exemple, per WhatsApp, no?, contingut no irònic, per ells és no irònic, No, Rayu, t'envien un... no sé, un... Bon dia i visca Catalunya. I amb un sol de fons i un paisatge, una felicitació de Nadal amb lletra com... Gurtart o Comic Sans, aquestes. Que tu les poses en conya, però no te les estan posant en conya. No, clar
[00:12:51] Speaker B: que no.
I tu,
[00:12:52] Speaker A: et serveix per riure, t'ho envies a
[00:12:54] Speaker B: algun amic, quina gràcia. Però ells
[00:12:56] Speaker A: ho envien en sèrio. Hi ha
[00:12:57] Speaker B: molt refinament del kitsch. Hi ha molt de sommelier del kitsch, que som ja la nostra generació que ens enviem les creacions majors de l'art boomer, que jo crec que s'ha de començar a estudiar a les facultats d'Història de l'Art, a la UB, perquè és molt fort. Però és el que diuen, que els extrems de les vides es toquen, Hi ha una cosa que, amb un boomer, amb un missatge d'aquests de bon dia i visca Catalunya, res ens aturarà si ens ho proposem, i un cafè... Li fa
[00:13:24] Speaker C: el dia, eh? Li fa
[00:13:25] Speaker B: el dia, però has de reaccionar igual que quan un nen t'ensenya el seu dibuix. Saps? Està molt bé!
És molt
[00:13:31] Speaker C: xulo! El teu
[00:13:32] Speaker B: meme! Que divertit! Saps? Emoji de plorar, de riure. I ara
[00:13:36] Speaker C: estan a fondo amb... Bueno, jo crec que amb la Ia els hem perdut el que quedava.
El que quedava d'ells, els hem acabat de perdre amb la IA, i et passen unes putes movies. A mi, que dius, mare de Déu, i això... Has buidat el que podrien ser litres i litres d'aigua per un menjador escolar. El pantà
[00:13:57] Speaker B: de Susqueda se n'ha anat en aquest armadillo. L'altre dia,
[00:14:00] Speaker C: ma mare, pobreta, mira que ella és poc boomer dintre del concepte, però és que em va enviar una altra sonada com... Era un vídeo fet a mi que sortia al... El Russell Crowe fent de Gladiator, el Mel Gibson fent de William Wallace, l'altre fent de no sé què... Tots els somnis eròtics. Estaven com visitant les ciutats dels uns als altres de les pel·lis i tal. Al final és que ma mare s'estava posant catxonda amb els senyors aquests, amb armadura i amb la cara brutota, i ho va enviar a la família. Mira que divertida, no sé què.
Mama, tio... És molta aigua, és a dir, ja no és per ràbia, me la suda l'aigua. És com que hem fet una feina nosaltres de desgranar cada capa, d'això estaré, d'aquesta manera, i ells són més innocents, són més feliços, i amb el Mel Gibson i el Russell Crowe passejant per Roma, ells fan la tarda, eh?
Clar, però
[00:14:50] Speaker B: jo també m'imagino ta mare dient... Aquesta aigua ja està gastada. Sí. No m'ho puc passar bé, jo, mirant aquesta superproducció. I que
[00:14:58] Speaker C: podria ser pitjor, perquè encara... Ella m'envia això, però en la majoria dels casos el que t'envien és un vídeo fet a miar d'una senyora amb burka amatrallant gent a una cafeteria, i tota la gent diu... És que això està descontrolat i tal... I tu dius... Perquè és mentida. I et diuen... Però podria ser veritat, saps?
Esto es
[00:15:17] Speaker B: lo preocupante. Podría ser
[00:15:19] Speaker C: cierto. És tota aquesta aigua invertida en el somni humit racista d'algú que ha perdut un temps allà ficant-li un prompte de dir... Sí. La senyora i en Montburka... Clar, abans
[00:15:30] Speaker B: el que fèiem era agafar vídeos com de, no sé, el d'Arulls a Marsella... Sí. i deien, això és la Barcelona de De Colau, no? Sempre era la Barcelona de De Colau, i ara no necessiten ni això. No, perquè
[00:15:43] Speaker C: li proposen una idea a un ordinador
[00:15:44] Speaker B: i ja està. Però no t'ha passat que amics de la teva edat t'han enviat coses, i tu has de dir, no és divertit, però és intel·ligència artificial? I sí,
[00:15:52] Speaker C: és veritat. Jo, de moment, encara soc... Em cansaré, però de moment encara soc el repel·lent de dir... És ia.
I llavors l'altre fa una cosa, que és dir... Bueno, ja ho sabia. No ho
[00:16:03] Speaker B: sabies. Per què m'ho envies? No ho
[00:16:04] Speaker C: sabies. I ara estàs mossegant la pantalla del mòbil i cagant-te en la meva puta calavera. No ho sabies, però la meva feina és fer pedagogia en aquest sentit i dir-te... Això és ja, i t'ho has halat, i ja estàs allà. Estàs apropant-te, el desaigüe està aquí. I tu estàs donant voltes per aquí, pel voltant, i estàs a punt de ser engollit pel desaigüe de la llengüera. Totalment. Clar,
[00:16:27] Speaker B: perquè realment només t'ho envien en el cas... Ostres, que bo, no? És real. Perquè dius, posats a enviar ficcions, enviem coses molt millor. O mira
[00:16:36] Speaker C: una puta pel·li. Aquest hipopòtam
[00:16:38] Speaker B: cagant.
Perquè jo...
[00:16:40] Speaker C: És que els vídeos del senyor... gordo, normalment, cagant, i que entra un arce, o com es diu, un ans? Un als. Un als? Un ans, no ho sé. Entra un ans per la finestra, i el tio... I t'ho passen, i tot emocionat, de mira quina guapada.
I és mentida. O els que hi havia d'un bebè en un porxo. A mi
[00:17:00] Speaker B: no m'arriba... Li va
[00:17:01] Speaker C: bé com tota la col·lecció de vídeos, que al final era... Sisplau, que algú apliqui una mica el pensament racional. Si tu aquesta setmana has vist 17 vídeos de bebès abandonats a un porxo, i que ve ara un osso, ara un tigre, ara una hiena, ara no sé què, i sempre salta un gat o un hàmster o una puta tortuga a defensar el bebè, no hi ha aquí alguna cosa que faci contacte i et digui que això és mentida?
No, és que hi ha una passa. Hi ha una passa de gent que es deixa els bebès abandonats al porxo i venen animals d'una altra regió del planeta a menjar-se'ls. La practa
[00:17:31] Speaker B: és qui està gravant, no? Qui grava i no ajuda el bebè.
Qui té
[00:17:35] Speaker C: el cap com per tenir una càmera de seguretat al porxo, però no té el cap com per no deixar-se el bebè al porxo sol? Bueno... Tens
[00:17:42] Speaker B: material,
[00:17:43] Speaker C: després.
Sí, el material no s'acaba.
L'altra cosa
[00:17:48] Speaker A: que volia preguntar-vos, que vam dir que la tocaríem, i que encara no havia sortit el tema, perquè el tema generacional, com heu vist, dona bastant de sí, però quan es parla de l'humor, és ja cansiníssim, tot això de la pell fina, els límits de l'humor, la cultura de la cancel·lació... Com de farts esteu que us preguntin per això? Moltíssim. Clar,
[00:18:10] Speaker B: a mi, jo crec que estic farta de la pregunta, però estic farta, també, com que no me la cotin, En un nivell com... interessant, no? Perquè els límits de l'humor, què? Què? I llavors t'ho tiren i tu... Què vols parlar? De què vols parlar? Quins són els meus límits?
Quins són els límits reals que jo m'he trobat a la professió?
Si els límits de l'humor han de ser compartits amb els límits del discurs, perquè després jo penso, però si no hi ha límits del discurs, si hi ha partits fent... vull dir... fabricant discurs literalment racista, homòfob, masclista, etcètera, de dir, si això no està limitat, com... Què m'estàs preguntant sobre l'humor, exactament?
Bueno, es
[00:18:57] Speaker C: busca la sensació... que sempre s'acaba buscant un posicionament del còmic, en aquest cas, com polèmic, en què ell es parapeti dient que no, que no hi ha límits, i que, per tant, les crítiques de la gent sempre són les que estan equivocades, i els ofendidors sempre són la gent, i clar, és un enfocament una miqueta... una miqueta mesquí, en el sentit que... sempre et posiciona a tu com contra les cordes, quan els límits interessants són aquests que planteja la Maria, que són límits com adjacents al límit de l'humor d'aquest per ser, és que no vol dir ben bé res.
el límit de l'humor. L'humor és una eina, és una disciplina, és un codi, al final.
Aquest codi, els límits, és com que es van descobrint, perquè també és una disciplina exploratòria, com podria ser la música. I també
[00:19:43] Speaker B: depèn profundament del context, perquè no és el mateix els límits de l'humor en una conversa entre dos amics... Sí, això és bastant important. És un... Jo sé quins límits té el meu amic. Jo sé que no li puc fer bromes sobre X cosa, però puc dir qualsevol borrada que no la diria en un micròfon de Catalunya Ràdio, o no la diria en seu parlamentària, o no la diria en un programa... Vull dir, realment, al final, els límits de l'humor... Sovint se li diu el límit de l'humor, però de vegades és com sentit comú i criteri propi. Però són
[00:20:14] Speaker C: els límits de cadascú, com a avisor i com a receptor. Sí, perquè
[00:20:17] Speaker B: dius... Ah, ha-ha, broma racista. Bueno, jo vull fer una broma racista? No, llavors no és que se m'estigui limitant.
és que vull invertir el meu altaveu i el meu posicionament en altres coses.
És a dir, jo el que no vull... Clar, els límits de l'humor sembla això, sembla que et collin. Que si no existissin tu, correries camp a través. Dius, no, perdona, és que jo hi ha discursos que no els vull fer, perquè no m'interessen. Em suposaria un problema.
dir jo segons què, perquè és que no ho vull dir, perquè no ho penso i em sembla nociu. I que
[00:20:50] Speaker C: sempre es vincula molt a la rebuda, que algo que tu dius, la rebuda que fa la gent, no? I es parla molt de censura, quan la gent critica alguna cosa que pots haver dit, més o menys assenyat. Però la censura com a tal no ve mai de la gent. De la gent el que ve és la crítica, l'observació, que pot ser més ben feta o més mal feta o més massiva o més puntual.
La censura sempre ve de dalt. La censura sempre ve de les persones o ens que tenen el poder per, per exemple, fer-te perdre una feina. Clar, no
[00:21:26] Speaker A: ve d'una feminista que t'ha criticat un xiste. Els límits
[00:21:29] Speaker C: de l'humor normalment te'ls posa el teu jefe quan decideix que allò que has dit no li cunde renunciar al 1% d'audiència que podria perdre hipotèticament dintre el seu cap si et segueix tenint en plantilla. o directament
[00:21:43] Speaker B: a l'Audiència Nacional, no? Sí.
Normalment, els límits són la llei... Normalment t'hi fas, jo què sé, una broma de Carrero Blanco, segurament... Això ha passat. Això ha passat.
I després hi ha bromes com, per exemple, la Virgen del Rocío, no?, que al final no va quedant res, perquè molt sovint, després d'un llarg procés judicial, cost econòmic, personal també, emocional, de tota aquesta gent que està com... Però això no
[00:22:12] Speaker C: són els límits de l'humor, són els límits de la moral religiosa de la gent.
És a dir, el límit que s'està sobrepassant en aquell moment... és la gent amb unes determinades creences que per allà no hi passa. Llavors, el que té un límit en aquell cas són aquestes persones.
Clar, però el
[00:22:28] Speaker B: límit, o sigui... El límit de l'humor en si no vol dir res, sempre és... No vol dir res. Sempre és exactament...
[00:22:34] Speaker A: No em pregunto
[00:22:35] Speaker C: del merda. No vol dir
[00:22:35] Speaker B: res. Quin tipus de discurs has vehiculat amb una broma, i si llegeixen el subtext i no els agrada, et diuen, molt bé, doncs ja està. Però normalment és o això o patrocinadors, que et diuen no.
No pots parlar de la caixa, perquè la caixa és... Em paga aquest
[00:22:52] Speaker C: programa. El límit del
[00:22:53] Speaker B: capitalisme. El límit del capitalisme. Llavors, no ho
[00:22:55] Speaker A: pots fer. Personalment, teniu la sensació de tenir límits en algun sentit? Però una cosa els poseu vosaltres, sinó de dir, és que això ofèn molt, se m'enfada molta gent, o la gent no m'ho riu pel que sigui, perquè no ho entén, perquè li peta el cap... Fins que no
[00:23:07] Speaker C: ho fas, no saps si t'ho riuen o no.
Pots tenir una idea de més o menys per on va, però fins que no ho fas, aleshores, com a, entre cometes, artista... I sense cometes, joder.
T'has de permetre el luxe de poder explorar determinades vies, perquè si no, si sempre ens quedem en el lloc que és segur i d'aquí sí que podem fer acudit i no sé què, personalment acaba sent bastant avorrit. Aleshores, a vegades, hòstia, te l'has de jugar una mica.
I ja fem l'esforç de pensar nosaltres en si això,
[00:23:38] Speaker B: vull dir, què, no sé. També és cert que no saps si no et riuen perquè... l'has dit una cosa molt grossa o perquè no els fa gràcia. Ho has de
[00:23:45] Speaker C: provar 3 vegades. Ho has de
[00:23:46] Speaker B: provar 3 vegades, no, però no saps si és perquè s'enfaden o perquè no
[00:23:50] Speaker C: els fa riure.
Ahir em va passar. Què et va passar? No diré l'acudit, perquè això queda gravat. Però ahir estaven rient, s'ho estaven passant bé, i de cop i volta faig un acudit i fa la sala. I se sent de fons un... Uau!
I llavors jo vaig anar ràpid al següent i vaig pensar... Crec que hauria de... He emburejat. Hauria de... de... de... de... de...
[00:24:14] Speaker A: de...
[00:24:14] Speaker C: de... de...
[00:24:14] Speaker A: de...
[00:24:14] Speaker C: de... de... de... de... de... de...
[00:24:15] Speaker A: de... de... de
[00:24:15] Speaker B: Per això s'ha d'anar als òpens, perquè és on
[00:24:17] Speaker C: passa la merda crua. Exacte. Si voleu
[00:24:19] Speaker B: veure
[00:24:20] Speaker C: el límit de l'humor, heu d'anar als òpens a veure les coses quan estan provades en cru.
Quan la gent
[00:24:24] Speaker A: riu amb la O, és quan està funcionant?
Depèn de si
[00:24:30] Speaker C: l'acudit tenies intenció que fos de riure
[00:24:33] Speaker B: amb la O. Tot és tan subjectiu, perquè hi ha gent que riu amb la O per unes coses que dius, ah, sí... I gent que et riu de manera molt innocent a absolutes animalades, vull dir que... Al Bacas Flacas
[00:24:43] Speaker C: hi ha un moment que dic, la gent torna a estar molt a tope amb les mogudes alternatives.
Dic, els xacres, llavors fan... Dic l'horòscop, llavors fan... Dic el gluten... I això que per mi hauria de suscitar un riure com trapella, clarament... clarament em crec la moguda del glúten, saps? La gent fa...
I és com... no sabia que t'havia tocat un pilar moral parlant de la cel·liaquia. Hi ha gent
[00:25:09] Speaker B: que pensa que s'ho estan inventant. Per fi algú
[00:25:12] Speaker C: desenmascara. O que al seu cunyat li han detectat cel·liaquia. Pensa en el seu cunyat i fa... El meu cunyat és un cuantista, saps?
Coses seves.
La gent té les seves merdes al cap. La gent té els seus límits al cap. I no és la nostra puta moguda encertar-la tota l'estona.
També em volia
[00:25:34] Speaker A: posar intensa, parlar una mica de l'humor com a eina política, també us ho hauran dit alguna vegada.
I en aquest moment polític concret, amb l'extrema dreta en auge, què creieu que hem de fer? Què podem fer? Es pot fer alguna cosa?
Des de l'esquerra s'hauria de poder fer alguna cosa, però des de l'humor, des de l'esquerra... Si no ho
[00:25:52] Speaker B: sap ni l'esquerra, segur que ens preguntaran a nosaltres.
No, és a dir, això que diuen sempre, no, l'humor és una eina política molt efectiva, etcètera, sí, però en totes direccions.
És a dir, al final és el que diem, que l'humor és un codi amb el qual es poden vehicular idees, i precisament el matrimoni amb humor i extrema dreta Ha anat increïble. Ha triomfat a xarxes moltíssim. Perquè són idees molt simples, perquè estan, diguem-ne, sustentades en pensaments populistes, i perquè al final a la gent també el que li fa molta gràcia és que li donis la raó de coses que pensa.
Llavors, clar, veu un TikTok racista i potser es pixa de riure. I no és que l'acudit estigui molt ben fet. És que ell era racista d'abans.
Llavors, sí que és cert que és una eina important,
[00:26:44] Speaker C: però cal feina de base.
Sí, és una eina que pot ajudar-te a combatre dintre d'aquesta idea rara de la batalla cultural. Però, al final, la feina important s'ha de fer a uns altres llocs.
És una eina política. Bueno, la política és una eina política. Nosaltres deixem de fer les nostres coses, anem fent, però no estem aquí, no estem a la punta de llança d'absolutament res.
Anem, si de cas... Anem fent el que faríem si ens dediquéssim a una altra cosa, ideològicament, amb l'humor, anem en aquesta direcció.
Però no sé, si a l'altra banda tenen... grups d'extrema dreta armats que van a pagar moros pel carrer, i a la nostra banda tenim monologuistes, perdrem. I si a
[00:27:32] Speaker A: sobre la batalla dels MEMS l'estan guanyant... També. Sí! Perquè
[00:27:37] Speaker C: els
[00:27:37] Speaker B: hi
[00:27:37] Speaker C: suda la polla! Perquè els hi suda la polla!
I a nosaltres sembla que cada vegada ens suden menys la polla, les coses, i tot és com... Estem aquí, amb gent més o menys de la mateixa corda política, i estem parlant, perdona que torni a allò, del concepte dels límits de l'humor, i ells s'han abandonat d'aquesta cosa de... És que no es pot dir res, no sé què i tal. Nosaltres som els que diem les coses i tal. I les coses aquestes revolucionàries que diuen són els xistes de negres, de gais, de no sé què. Són les coses que s'han dit tota la vida, però t'ho estan fent passar com el discurs revolucionari. I aquí és on l'hem cagat nosaltres, perquè hauríem... hauríem de ser nosaltres els que estiguéssim fent l'opunqui.
I ens estem preguntant si l'humor té límits.
No, home, no, joder.
No, home, no,
[00:28:18] Speaker B: és que perdrem. Què seria? Busquem els límits cap a l'altra banda. Aneu a buscar
[00:28:22] Speaker C: els límits cap a l'altra banda, insisteixo.
Vaig fer un blog parlant, en un to determinat, sobre l'assassinat de Charlie Kirk.
En quin to era? Era un to.
[00:28:36] Speaker B: Un dels tons
[00:28:37] Speaker C: disponibles. Hi havia diversos tons en el pantone ideològic. Jo vaig triar-ne un i vaig tirar cap allà.
Va començar a circular aquest vídeo per Grups de Telegram d'Aliança Catalana.
Ara, joder! El que ha de ser això, eh? Cada setmana que no tinc un vídeo circulant per Grups de Telegram d'Aliança Catalana és una setmana perduda.
Totalment. Clar, perquè
[00:28:58] Speaker B: hi ha el ragebait, que és el que juga a l'extrema dreta tota l'estona, que és fer un vídeo escandalós i tothom compartint-ho, dient com pot ser, no sé què... No, anem a escandalitzar-los nosaltres amb ells. Fem el clos
[00:29:09] Speaker C: del monòleg i el passem per allò verificat. A veure si tot el que he dit està bé. No, home, no, que raguin, tio. Que traguin una mica de saliva per la boca. A veure si amb la fresa ens ho peguen i s'obren el cap. Que ens diguin,
[00:29:22] Speaker B: no és veritat, no, després, ho podria ser!
Clar! Endavant! A
[00:29:25] Speaker C: més, que no som periodistes, nosaltres. Si algú es pot permetre el luxe de fer fake news i populisme, som nosaltres. Per tant, sí, hauríem d'estar inventant les coses. Baixem el fang. Baixem el fang, un rato. Per conclusió. Jo, per mi,
[00:29:37] Speaker A: sí. Tinc la sensació que el màxim que he fet és... Ells ja han
[00:29:42] Speaker C: dit això de les xarxes... Ara penjaràs, penjareu el tall aquest de l'extrema dreta...
És el que
[00:29:48] Speaker B: estava pensant mentre... Estaves pensant mentre
[00:29:51] Speaker C: ho deia... I jo ara, quan ha sigut just a cava, dic, penjaran això. Penjaran això i una altra setmana de putos subnormals... tota l'estona a les notificacions. Però és el
[00:30:01] Speaker B: que t'agrada. No facis veure
[00:30:03] Speaker C: que no t'agrada. M'agrada, però aleshores penso, hòstia, crec que he dit altres coses.
a la xerrada, que potser estaven una miqueta més fundades, i no aquestes explosions de víscera que
[00:30:12] Speaker B: m'agafen... Has convidat la gent a baixar el fan. Exacte. Vull dir, posar...
[00:30:16] Speaker C: I llavors és tot notificacions.
Ah! Notificacions. Bé, feu el
[00:30:21] Speaker A: que vulgueu. Gràcies.
No, no, el tema és... Tinc la sensació que ells, per exemple, han fet això de les Charos, que són aquestes dones de mitjana edat feministes que, per ridiculitzar-les, es diuen les Charos.
El màxim que hem fet nosaltres potser és inventar-nos el Josep Maria.
I és... I... i... està
[00:30:40] Speaker B: ben trobat.
[00:30:41] Speaker A: Està ben trobat?
[00:30:42] Speaker C: Està ben trobat, però ja... Podríem anar-nos inventant
[00:30:44] Speaker B: una altra cosa, no?
Bueno, hi ha una mica com la granja de Pinipont, no? Hi ha el Josep Maria, hi ha el Criptobro... Ja. Ja, no
[00:30:54] Speaker A: ho
[00:30:54] Speaker C: sé.
Però és com que, no ho sé, ho veig potxo, eh?
I això sí que és feina nostra, eh, Maria? I el Josep Maria ja ho veig potxo. Però s'ofenen molt,
[00:31:03] Speaker A: eh? És com que se senten ridiculitzats. Encara, tu creus que sí? Jo crec que una mica sí. A sobre et diuen això de... És catalanofòbia. Aquesta
[00:31:10] Speaker C: gent no avança. Catalanofòbia. Esclar, perquè és
[00:31:13] Speaker A: Josep Maria. Ja, rotllo esteu, que ara hi cateoritzen, els catalans.
I no, estem parlant d'un tipus de català concret. Però això estem
[00:31:19] Speaker B: fent una cosa que està molt bé, que és fer les coses des d'un marc català.
I ara mateix el boomer pseudo-reaccionari català és el Josep Maria. Està bé, seria
[00:31:30] Speaker C: raro dir-li el Jose. És el meu pare, eh? El meu pare,
[00:31:32] Speaker B: no.
El teu pare es diu Josep Maria? Maria, sí. Però
[00:31:35] Speaker C: ell, no.
[00:31:36] Speaker B: A vegades. A
[00:31:38] Speaker C: vegades, no.
[00:31:39] Speaker B: Això també ho trauran. Això també ho
[00:31:41] Speaker A: trauran, segur.
Us diuen woke
[00:31:43] Speaker C: molt sovint? El puto woke. Sí, sí que ens ho diuen molt sovint. Però és que...
[00:31:47] Speaker B: Què?
És que diuen woke a tot. Tot és woke.
Defensar que no s'ha d'afusellar la penya és woke, de sobte. Llavors, clar, doncs
[00:31:55] Speaker C: ja està.
No em sembla una bona idea sortir a fer casera de moros el divendres de la nit. Dictadura o... Pijo progre.
Pijo progre.
L'altre... Quan va ser? Que fins ara era una cosa de... Sí, hi havia... Marmats d'aliança, era pijo progre. I l'altre dia va sortir el... el turull, tio.
Parlant de la llei de Miguel Pérez, clar, els hi volen rascar boig, com unes rates de cloaca.
I va sortir un tio aquest dient... Això és una cosa de... de pijo progres.
I jo, però, tio... Però, tio... Pijo progres? És que, què pijo progres?
Però si no saps ni d'on hem sortit, nosaltres. Drets humans.
Sí, defensar els drets humans és pijo progre. Però pijo progre en base a què?
És que agafen... Pijo, quan ells diuen pijo progre, exactament, pijo per ells és una posició com de superioritat moral, de tu voler com el benestar pel màxim nombre de persones possibles, i com que ells senten que això no pot ser perquè el benestar ha de ser només per uns, perquè els altres venen i roben i no sé què, De cop i volta això et converteix en un pijo, és que no ho entenc. Però l'han colat, i l'han colat ben colada, eh? El concepte no s'aguanta per enlloc. És com assumir
[00:33:07] Speaker B: que tu estàs dient el que estàs dient, però perquè vius en una mena de bombolleta i no tens ni idea del que realment és estar, en segons contactes, de quines realitats, i per això tu estàs parlant des d'un lloc no
[00:33:18] Speaker C: conseqüent i no coherent. Pijo progre. Entres al compte d'Instagram d'aquesta persona, foto a un barco.
Bueno, perquè ell és pijo a seques. No sé, li falta el de progrés. Ell és pijo
[00:33:30] Speaker B: fatxa. Llavors, en el
[00:33:31] Speaker A: nostre cas pot ser contradictori, perquè... Oh, no ets tan d'esquerres, què fas? Bien que tienes
[00:33:36] Speaker C: un teléfono móvil, ¿eh? Què fas, anant
[00:33:38] Speaker B: de vacances? Normal. Sí, anant
[00:33:40] Speaker A: de
[00:33:40] Speaker B: vacances.
Què fas gaudint
[00:33:43] Speaker C: de la vida sent d'esquerres? Clar, no, però
[00:33:46] Speaker B: a mi m'ha fet molta gràcia, perquè just he vist ara fa poc un reel de time-out del podcast de La Cullerada, amb l'Andrea Gómez i l'Andreu Joanola, i estaven entrevistant la Laura Grau, i l'Andreu Joanola li preguntava, Laura, un bar per una cita? I la Laura deia, mira, aquest. I un comentari era, a veure si ve Sílvia Urriols ja i posa ordre, i és un posa ordre a què? A gent recomanant bars, no? Que s'acabi ja...
[00:34:10] Speaker A: Vull dir que
[00:34:10] Speaker B: el... que la línia de què és woke i què és insostenible ja està a uns nivells que no... Per això no s'ha ni de tenir en compte. Jo arribo a
[00:34:19] Speaker A: un punt, això que deies dels reels d'Instagram i de què posareu a xarxes, jo arribo a un punt que ja no ho sé, perquè m'adono que tot és polèmic.
És a dir, poses qualsevol cosa que ha dit algú en un podcast on sigui, que tu penses, bueno, això és un comentari, una preferència que té, el que sigui, i hi ha gent insultant-lo i això, dient-li, woke, ens anem a la merda, algú ha de posar ordre, sempre algú ha
[00:34:39] Speaker B: de posar ordre. Ens anem a la merda.
I si no, s'ho inventen, no?, com tota l'espiral aquesta dels Terrians.
Que és una inventada. Que és una inventada, ja, perquè no saben què fer.
No crec que se'ls hagi de fer cas.
O sigui, directament jo crec que obviaria... Bé, no ho sé.
[00:34:57] Speaker C: Sí? Sí? O sigui,
[00:34:58] Speaker A: no, a
[00:34:59] Speaker B: xarxes segur.
És a dir, que no s'ha d'interactuar amb aquesta gent... Ah, no, no, no s'ha d'interactuar. Que no s'ha de caure en el rei... Ni barallar-t'hi, eh? No
[00:35:07] Speaker A: t'hi has de
[00:35:07] Speaker B: barallar, no has de citar... És a dir, no has de difondre el seu contingut, encara que sigui per denunciar-ho.
Hi ha d'haver altres...
[00:35:15] Speaker C: Però...
Em vaig apuntant tot de noms en una llista que tinc... Estic en sèrio, estic malalt, jo, amb això. I certa penya recorrent Itàlia fa... I no sé.
Pel
[00:35:28] Speaker A: que pugui passar.
[00:35:29] Speaker C: Si algun dia la meva dona em deixa o em quedo sol o alguna cosa, agafaré aquella llibreta i diré, bueno, arc de transformació en villano. Vinga, som-hi.
Un, dos,
[00:35:40] Speaker B: tres... Un
[00:35:41] Speaker A: per cada dia
[00:35:41] Speaker B: de la setmana. El problema és que
[00:35:43] Speaker A: la majoria són el Mugabar33.
No ho sé. Són
[00:35:46] Speaker C: anònims. I a Instagram passa molt, comptes de... el que dèiem abans de l'ús de l'humor i tal, passa molt amb comptes de mems, que bàsicament el que agafen és reels i mems que funcionen internacionalment, els còpien, fan l'adaptació catalana d'això, amb un viatge clarament de dretes, que molta gent comença a seguir de forma crítica aquests comptes perquè fan gràcia, i quan aquest compte té ja 20, 25.000 seguidors, de cop i volta, ve de bum!
Sílvia Oriols.
però ja té els 25.000 seguidors, per tant, ja té un... Un... Un... Un volum de gent
[00:36:24] Speaker A: que
[00:36:24] Speaker B: estarà...
[00:36:24] Speaker C: Un volum de gent que estarà allà consumint, i van caient, van caient alguns. Però tu, a vegades, si tu comences a mirar... a comptes d'ultradreta... els likes de la penya, de cop i volta veus penya, què dius?
És raro que aquesta persona, de cop i volta, de la Pound Gang, sigui d'ultradreta, saps? Però dius, com li han colat, això, a aquesta persona de la Pound Gang? Llavors, comences a mirar enrere, i dius, ah, no vale. I aquest fill de puta, al principi, feia coses com divertides, i amb un viatge ideològic una miqueta més ampli, i ha d'agafar-ne uns quants pels collons, i de cop i volta, clar...
Veus com tot de gent, els mutuals, que dius... que és raro. Però fan això perquè saben més que nosaltres, perquè tenen menys escrúpols que
[00:37:08] Speaker B: nosaltres.
Totalment. I també estan rebent molts diners,
[00:37:13] Speaker C: també. Hi ha pasta, ja.
Està Netanyahu, eh, Netanyahu? Netanyahu, eh,
[00:37:18] Speaker B: i els hi fica
[00:37:19] Speaker C: els diners aquí a Barcelona. No, però
[00:37:20] Speaker B: és veritat.
És a dir, tots aquests partits fan un desembarcament... amb uns recursos... És com això d'abans, que parlàvem d'advocats cristians, no? Aquesta gent pot estar tot el dia tirant fitxes a la màquina de veure quina carella pita, perquè reben diners.
Les grans corporacions, vull dir, si
[00:37:38] Speaker C: no, no estarien allà.
En aquest sentit, tornem a tenir les de perdre a nosaltres, perquè, per més pijo progres que siguem, no sé per què, però mai ningú ens infla quartos per fer aquestes coses. El que sigui... Sempre, hòstia... La contradicció entre ser un pijo progres i un mort de gana, a vegades, que no acabo d'entendre com funciona. Com ho hem pogut fer tan malament, tio?
No ens ho hem currat gaire, eh? No tenim cap organització ocultista.
M'agradaria
[00:38:04] Speaker B: com una organització rotllo Another Battle, Another Story, es diu, la pel·lícula?
[00:38:09] Speaker C: One Battle After Another. Another Battle, Another Story. Cada vegada
[00:38:14] Speaker B: m'invento el títol i
[00:38:15] Speaker C: el dic malament igual. Aquesta l'han nominat, també, o no? La història dels 73. Another Battle, Another Story. És una gran pel·lícula de Thomas
[00:38:24] Speaker B: Paul Anderson. Que algú me la produeixi. Total, aquesta, com has dit? One
[00:38:28] Speaker C: battle after another. És que
[00:38:29] Speaker B: crec que el meu cervell ha dit, això ja no ho retindré. Aquest títol no tal. One battle. No, això, que també és com una mena d'organització... Terrorista. Terrorista, que al principi va bé...
[00:38:39] Speaker C: I després va malament. I després
[00:38:40] Speaker B: va malament. Per què?
[00:38:41] Speaker C: Perquè és d'esquerres. Sí. És que la història és la mateixa tota l'estona.
Per això carda ràbia que l'extrema dreta agafi aquest discurs com de subvertir l'ordre establert. Fill de puta! Però si tu ets l'ordre establert!
Sí, sí. Què estàs dient?
No, és que a veure si ve la Sílvia Orriols i posa ordre. Però quin ordre? Però si l'ordre ja està. Ja està posat. Sí, sí.
Això
[00:39:06] Speaker A: és el que
[00:39:06] Speaker C: em fa més ràbia de tot. Clarament. Que vagin a sobre de guais. Però què dius? Però si estàs fent el mateix
[00:39:12] Speaker B: de sempre. De políticament incorrecte. Però què dius? Lliurepensador.
Hosti, lliurepensador
[00:39:17] Speaker A: és molt bona.
[00:39:18] Speaker C: Lliurepensador
[00:39:19] Speaker B: és dur.
És duríssim. Lliurepensador és anar de... És com quan els catalans diuen botí de Sant Jordi. I el botí és que t'has comprat quatre llibres, semblen que has anat i els has pagat. Vull dir, sentir-te com molt aventurer. De sobte és lliurepensador. Políticament correcte,
[00:39:35] Speaker C: semblen... Moltes vegades passa quan lliurepensador és l'etiqueta que és... Algú que s'autoimposa, se la proclama, algú que tenia un tall d'esquerres, normalment un senyor, i a la que sobrepassa la quarantena li comencen a venir com idees reaccionàries i diu... Ves que jo no soc d'esquerres, que jo soc lliurepensador. Jo vaig pel meu camí. O altrament dit, m'estic tornant fatxa.
[00:39:55] Speaker B: M'estic tornant fatxa, sí, sí.
Camí del reaccionari. La penya es
[00:39:59] Speaker C: torna fatxa amb l'edat, molt fatxa. I ja estem a l'edat que comences a mirar els teus amics i
[00:40:03] Speaker A: dius... Sí, sí, això fa patir molt.
[00:40:06] Speaker B: És com aquesta obsolescència programada, ideològica, que s'ha d'anar amb compte. Jo, per això, admiro molt la gent que ha envellit bé.
Que ideològicament han vellit bé, i que vol dir que quan era jove era una mena de guerriller de l'Esparc,
[00:40:22] Speaker C: bàsicament. O que ha anat tard. O
[00:40:23] Speaker B: que ha anat tard, potser
[00:40:24] Speaker C: sí. No ho sé. Però sí, és
[00:40:26] Speaker B: mèrit. La gent que ha vellit bé se l'ha de cuidar i se l'ha de premiar, perquè és difícil. És complicat,
[00:40:31] Speaker C: si més no, pel que ens diu l'experiència. I jo ara me n'estic adonant de què.
Em passa que, com que, jo què sé, amb el criu... Estàs a casa, tu, amb les teves coses, deixes com de... deixes com de... com d'estar tan connectat a l'actualitat com estaves, deixes de consumir determinat contingut, saps?, com allò... fent niu, no?, fent tribu. Estàs fent tribu, d'acord?, a casa teva, i mentre estàs fent tribu, t'adones que, amb el criu allà, et comença a venir com por, no? Ara, de cop i volta, por, no?, por que li passi alguna cosa, por que es mori, por que no sé què... I en aquesta puta por, És que es fica per aquí. Llavors, s'ha d'anar molt amb cuidado. S'ha d'anar molt amb cuidado i dir... Tranqui, tio, no t'entraran a casa. No van a fer no sé què. S'ho estan inventant. De fet, és que parlem d'extrema dreta i de no sé què, i hauríem d'estar parlant de covards. És gent covarda. Gent covarda i egoista. Això te'n va
[00:41:24] Speaker B: dir que l'extrema dreta utilitza la por igual que els fabricants d'alarmes, o sigui,
[00:41:30] Speaker C: els anuncis de... És gent que moralment són un anunci d'alarmes. Són securitats
[00:41:35] Speaker B: directes. Això l'Ignal... És de... Oh, quina casa més bonica, l'acabo de pagar. Què passaria si m'entressin? Jo recordo sentir un anunci de la ràdio, que clar, són una mica... radionovel·les, no?, els anuncis, com... Ai, quins dies més macos hem passat a la costa! Oh! Hi ha vidres trencats a terra! Els nens! I és com... Te n'has anat de vacances o
[00:41:56] Speaker C: hi has
[00:41:56] Speaker B: deixat els nens?
[00:41:57] Speaker C: Sí, a putar... No, els nens!
Posa't
[00:42:01] Speaker B: una alarma, securitats directes.
[00:42:03] Speaker C: M'agradaria que sortís, jo què sé, gent de la directa, sisplau, o de Vilaweb, podríeu, també, m'agradaria que es fes una investigació i sortís que Securities Direct paga a penya perquè entrin a robar a casa de la gent. I estic convençut que no és una xorrada, això. Jo també. És a dir, si hi ha gent menjant bebès...
I si en venen bebès? Ara no, però què ha passat? Els arxius E, saps? Vull dir, si hi ha milionaris pederastes caníbals, clarament Securities Direct està pagant a penya. Li està dient, nenes, 3... I busca gent així com d'origen racial, allò... I diu, nenes, 600 pavos.
Entreu a la casa aquí i el que sigui per vosaltres. Jo el que vull és fer l'anunci de... Els nens! On estaven?
Els vidres. Això segur que està passant.
[00:42:54] Speaker B: Ens han
[00:42:54] Speaker A: robat. Això
[00:42:55] Speaker C: segur que
[00:42:55] Speaker A: està passant. No sé si està passant això, però hi ha empreses d'alarmes que van picar-te a la porta una vegada i t'han robat, perquè conec casos que m'ho han explicat. Però rotllo l'endemà, eh? S'ha fet públic per la tele o el que sigui i
[00:43:07] Speaker C: t'estan allà picant. Doncs això, la Maria i jo, que entre ella i jo acumulem 15 visualitzacions de Los Soprano, això és el mecanisme de la màfia. Totalment.
[00:43:19] Speaker B: Sí, sí, sí. 100%. Així estem. Però és que és molt maco, el moment del Soprano, on veus que la màfia no pot operar... Contra el capitalisme. Perquè l'hipercapitalisme s'ho menja tot, i és el nou status quo, és status quo i màfia, alhora. És
[00:43:33] Speaker C: veritat. És molt maco, aquest moment. No room for the little guy.
[00:43:35] Speaker B: No room for the little
[00:43:36] Speaker A: guy.
Bé, sempre acabem amb un dilema... Ah, ja estem? Sí, ja estem. Ho heu passat molt ràpid.
[00:43:42] Speaker B: La veritat que
[00:43:42] Speaker A: sí.
Amb un dilema, un joc, una pregunta oberta... Ah, hòstia.
És
[00:43:47] Speaker C: el vídeo ràpid, no? És el vídeo ràpid.
[00:43:49] Speaker B: Ara és
[00:43:49] Speaker A: quan l'agilitat mental, eh? No, és...
Tampoc us demanaré que feu un monòleg, no us
[00:43:57] Speaker C: preocupeu.
La
[00:44:00] Speaker A: pregunta és, ¿a quin polític de la història de Catalunya, viu o mort, li voldríeu fer un roast?
Que per qui no ho sàpiga és això de... M'ho expliqueu
[00:44:10] Speaker B: bé, però... Uà, Joan Clos...
Joan Clos. És com robar-li una piruleta a un nen, és veritat. És
[00:44:18] Speaker C: molt fàcil, però... Jo no bugo pels límits de l'humor, però aquí hauríem de mirar... Potser s'hauria de fer algun test,
[00:44:24] Speaker B: abans. No, jo crec que
[00:44:26] Speaker C: està... Que ell té els resultats d'aquesta.
[00:44:28] Speaker B: Està bé, pot anar i rebre un rost, Joan Clos. Joan Clos... Ha estat resposta ràpida, sé això. No, no, no.
[00:44:35] Speaker A: Un rost, per qui no ho sàpiga, és això d'insultar una miqueta una persona... O bastant. Sí, és lliure.
És lliure. Tot humorístic.
[00:44:45] Speaker C: Catalunya es mereix el rostre Jordi Pujol.
[00:44:47] Speaker B: Mm.
També.
[00:44:49] Speaker C: Hem dit viu o mort, és algo que podem deixar-ho aquí com... Saps? Sí, no, però... Perquè, clar, quan surt això, no ho
[00:44:56] Speaker B: sabem. O sigui, a mi m'agradaria un Jordi Pujol en forma. Perquè surten als arxius d'això de TV3 i Catalunya Ràdio moments parlamentaris que eren la rissa.
Vull dir, crec que s'hauria d'agafar un Jordi Pujol dels 80,
[00:45:12] Speaker C: 90. Ja, però això no ho podem
[00:45:13] Speaker B: fer. Perquè si tornés amb molta... Això no ho podem fer. Ha dit viu o mort, eh?
Vull dir que jo puc
[00:45:19] Speaker C: retrocedir uns anys.
No, però a mi m'agradaria com una capella... El Pasqual Maragall
[00:45:22] Speaker B: ha de ser un bon catxondo, també. Sí. O sigui, aquests, dels 80, 90, estan... És que estaven
[00:45:28] Speaker C: molt
[00:45:28] Speaker B: en forma, tio.
Eren molt ràpids, tenien
[00:45:31] Speaker C: molta carisma. Els Lluís Companys ja l'hi
[00:45:32] Speaker B: van fer. Sí, a Montjuïc. Hi havia una sala molt maca a Montjuïc.
[00:45:37] Speaker C: Clar, si podem
[00:45:38] Speaker B: no repetir-lo, saps?
Sí, no m'ho hauria plantejat,
[00:45:42] Speaker C: això. A més, ja està, això. Clar. A més, l'estructura era la mateixa. Vull dir, eren vàrius que feien el rous, van tenir un moment de rèplica, va dir, per Catalunya és l'únic que sabia acudir, i es va acabar el rous, aleshores.
Sí que
[00:45:55] Speaker B: el recorda, la gent, un rous bastant legendari. És
[00:45:57] Speaker C: un rous que es recorda.
Però quin de la histò... jo què sé.
Tampoc... tampoc n'hem tingut tants. No, sí, no ho sé.
Jo
[00:46:06] Speaker B: crec
[00:46:06] Speaker C: que jo segueixo jugant per Jordi Pujol, però capella ardent.
A la capella ardent de Jordi Pujol m'he determinat com apartar la gent, posar unes cadires i com aixecar una mica...
Aixecar el ferretre així, lligat amb uns arnesos, amb uns pops d'aquests de no sé què... Una mica el Zit Campeador, no? I que la rèplica la faci el fill, però el fill el puto amo aquell. El fill, l'Oriol. Tengo un Audi y tengo un Mercedes y también tengo... el Jaguar me lo compré a una persona que estaba pasando por un mal momento. El Jordi Pujol Farrasola Junior.
Això. Jo crec que hauria de contestar el Júnior, perquè a nivell d'espectacle, a nivell d'espectacle, vull dir, podem estar fent una temporada sencera al Coliseum d'això, i venem totes les entrades, eh?
[00:46:50] Speaker B: Només aquella intervenció... Allò és meravellós. Era comissió d'investigació. Allò és meravellós. Allò és la millor peça d'humor que ha donat Catalunya. El
[00:46:58] Speaker C: repàs dels cotxes, de Jordi Pujol Ferrusola, dient... Esto se lo compré a una persona que estaba... Bueno, me lo dio al final regalado de precio. Parla com
[00:47:08] Speaker B: de 23 cotxes. Sisplau, posem el tall. És a dir, ara, en aquest podcast...
[00:47:11] Speaker C: Col·loqueu-lo allà. Després, l'altra característica, que aquest cotxe estava bé.
Bé.
Aquest cotxe estava bé.
I aquest cotxe és absolutament original, tot. Aquest cotxe és un cotxe que... que, com alguns altres, he comprat a gent... amb problemes.
Aquest és el meu. Amb problemes.
Gent que té una necessitat de diner en un moment determinat, i que tu tens diner i l'hi pots pagar.
Sap greu, però ell també te'l ven perquè també necessita el diner.
Jo m'és igual el que hagi fet aquesta persona, només per aquest tall jo ja el ficaria a la presó.
Estar a la presó... Qui està a la presó? Saps què passa? Jo fa molt de temps que ja no sé qui està a la presó i qui no. No del Caspujol, en general. Hauria d'haver un quien és quien,
[00:48:00] Speaker B: no? Jo no sé qui
[00:48:02] Speaker C: està a la presó, ja.
Crec que
[00:48:04] Speaker B: no hi és. No hi és, no.
Bé, ens
[00:48:07] Speaker A: hem passat molt de temps, però l'estic molt contenta que ho hàgiu fet.
Moltíssimes gràcies. Passarem a preguntar al públic a qui li farien el seu rostre de polítics catalans. Molt bé. I pels que ens seguiu des de casa, ho deixem aquí. Ja sabeu que si voleu venir a preguntar, a debatre, a arribar una estona, també depèn del dia, us podeu fer subscriptors de VilaWeb30, que és una subscripció gratuïta pels nascuts a la dècada dels 90, i que té els avantatges d'una subscripció habitual, com per exemple uns descomptes que estan bastant bé, i que a més us permet venir aquí i passar una bona estona. Moltíssimes gràcies i fins una altra.
