'La crisi dels 30': Estem tips de Tinder? Amb Roger Carandell i Gemma Ortís

[00:00:00] Speaker A: Aquests darrers anys hem viscut una onada feminista i mil debats sobre models relacionals, que si anarquia relacional, poliamor, parelles obertes... però encara no ens hem qüestionat prou el concepte de solteria. Encara massa gent pensa que és un interval entre dues relacions o una etapa transitoria que necessàriament ha d'acabar. Segurament ser solter avui dia ja no és tan dramàtic com ho era fa anys, tampoc ser soltera, però encara seguim pressionant massa aquell amic perquè conegui aquella altra amiga o perquè es descarregui Bumble, encara que sàpiguem que no li agrada tenir converses insubstancials amb desconeguts. Lligar en temps d'aplicacions de cites és diferent que lligar fa anys. Però hi ha coses que continuen intactes. La majoria de la gent continua posant la parella massa al centre, i llavors què passa si no en tens? I també què passa si no en tens durant l'època dels 30-40, que és quan hi ha més pressió per formar una família i tenir fills. Parlarem de tot plegat i, com sempre, en parlarem amb vosaltres, que ja sabeu que podeu venir i dir-hi la vostra. Bon vespre i benvinguts a La crisi dels 30, un espai de trobada en català des del Bar Casalmirall de Barcelona. Avui tocarem el tema de la solteria i ho farem amb dues persones que no han parlat força públicament, diguem. No podíem no convidar el president del Club de Solters de Catalunya, Roger Carandell, periodista, també director i presentador del Que no surti d'aquí, benvingut. [00:01:29] Speaker B: Gràcies. [00:01:30] Speaker A: I la Gemma Ortiz, ella és monologuista, guionista i professora, i ha parlat de Tinder en un monòleg, que després parlarem de Tinder, de les aplicacions, de tot aquest tema. Però Déu-n'hi-do, l'experiència, no? [00:01:41] Speaker C: Sí, una muntanya russa. [00:01:45] Speaker A: Primer de tot, situem-nos, primer un, després l'altre. Roger, et parlava del club de solters. Com va aquest club? Tu n'ets el president. També hi ha la Juliana Canet, la Jéssica Goicoetxea... Algú més? Com s'està desenvolupant? Com ho teniu a nivell de... No sé si dir subscripcions, adhesions... [00:02:02] Speaker B: Clar, és un club en creixement. És un club que ha començat fa molt poc. i tenim gent important, com deies, com la Goiko, entre d'altres. I jo pateixo molt perquè els carnets els fem manualment. Jo els signo manualment, l'enumeració és manual i tot. i tinc molta por que, quan n'hem entregat un, llavors se'n marxi del club i l'hàgim de desfer, perquè llavors l'enumeració hi ha en un quadre, saps?, amb els de dalt. Però ara ens passa que molts oients, del que no surti, ens estan demanant el carnet, i ens estem plantejant pujar una plantilla a Instagram i que la gent se'l faci. Però per mi, llavors, ja no seria tan especial, saps? Tu vols [00:02:42] Speaker A: plastificar-lo tu. Jo vull [00:02:44] Speaker B: que sigui una cosa com superartesanal, saps? I pràcticament que l'entrega... la fem nosaltres a mà. Aquest seria el meu desig, però hi ha tants solters i solteres que serà impossible. Més enllà del tema, [00:02:56] Speaker A: que ho parleu a la ràdio, etcètera, teniu algun objectiu, rotllo, quedades presencials, una certa... algun objectiu més? No, en absolut. En el senyor encara no, [00:03:05] Speaker B: eh? No, no, és sentir-nos part d'una comunitat que és gegant, perquè, bueno, al món cada dia hi ha més solters, i és simplement que la gent ens ho demana i els anem repartint, Ha fet certa gràcia i ho anem mantenint. Però no penso fer cap trobada, no penso enviar cap newsletter, no penso fer cap concurs, res de res. Formem part de la solteria i ja [00:03:29] Speaker A: està. T'anava a preguntar, tu, clar, parleu del tema de la ràdio, el fet que la gent sàpiga que estàs solter, parlada del tema, creus que t'afavoreix o té més aviat desavantatges a l'hora de lligar, diguem, a la vida real, per dir-ho així, o en el dia a dia, o és indiferent? O dic, ostres, la gent et coneix, la gent et situa... Allò del solter de Catalunya, no sé si és millor o pitjor. Home, [00:03:55] Speaker B: jo crec que suposo que és millor dir que ets solter, que no pas que tens parella i tens quatre fills. És a dir, jo crec que amb això... Suposo que hi surto guanyant. Però vaja, que tampoc ho faig amb aquesta intenció de dir... Soc solter, soc solter, tireu-me la canya... Tireu-me'l, tireu-me'l. Sisplau, simplement, jo defenso la solteria, perquè fa molts anys que soc solter, m'agrada molt ser-ho, i a vegades tens com la sensació que la gent té la solteria com una etapa temporal. i que a veure quan la resols. I llavors jo defenso molt que potser no la vull resoldre. Saps què vull dir? Vull dir que jo em parlo més per això que no pas per dir, tireu-me [00:04:34] Speaker A: la canya, sisplau. No sé si la gent està fanera, pregunta, mira, si estàs en el dia a dia, saps? Si et trobes contenta, fanera, [00:04:43] Speaker B: en aquest sentit. M'ho pregunten... En general, poc, si tinc parella. Potser ja ho saben, potser no els interessa el tema, però diria que m'ho demanen més, diguéssim, el meu entorn, amistats i família, que no conec. Ah, jo, la tieta i aquestes coses. Sí, per Nadal. Que aquest any tampoc. Això, eh? Jo penso que aquest any tampoc callaràs, saps? Tu no has de fer la pregunta de cada [00:05:11] Speaker C: any. A tu et [00:05:13] Speaker A: passa, també, això de la tieta, d'aquest any ens [00:05:15] Speaker C: portaràs algú? Crec que han desistit, ja. Vull dir, al final... la resposta acaba sent la mateixa sempre, ja ho veuen, si no, ja ho sabríeu, vull dir, no patiu. I ja s'ha decidit que el tema de conversa [00:05:30] Speaker B: no es toca. Ja us avisaré. Sí, [00:05:32] Speaker C: ja, us rebreu un newsletter, però de la família, només. En el [00:05:36] Speaker A: teu cas, no has tingut parella allò llarga mai, que s'entén com parella estable, no? Sí. Això és un extra de pressió social, de comentaris... Com ho [00:05:47] Speaker C: has anat vivint? Jo, per mi, el pitjor comentari al respecte d'estar soltera és... Que estrany. Com pot ser que estigui soltera, no? I jo... No ho sé, digue-m'ho tu, no? A vegades, quan t'ho diu la persona que t'agrada, també és pitjor, és com... Bueno, no sé, ho podem resoldre, si vols, aquí mateix. Però per mi és pitjor això, que no... Ai, quan trobaràs parella... És com... no sé, ja... No és ni perquè ho hagi intentat ni perquè no ho hagi intentat. La típica frase de... Bueno, no pateixis, ja arribarà. [00:06:20] Speaker B: Quan menys t'ho esperis. Quan [00:06:21] Speaker C: menys t'ho esperis, ja arribarà. Des d'aquí, vull dir, no funciona. [00:06:26] Speaker A: Quan deixis de buscar, [00:06:27] Speaker C: no? Hi ha frases... Quan deixis de buscar, apareixerà perquè hi ha aplicacions de lligar. Vull dir, no té cap sentit. I és mentida. No funciona. Cap de les dues coses, de fet. El buscar activament i el no buscar activament [00:06:39] Speaker A: no funcionen. Què és el que més detecteu normalment a nivell social? Deies això, que és molt interessant, d'aquesta cosa de... Això és un estat transitori, ningú concep que sigui un estat en què tu potser voluntàriament vulguis estar, o t'hi vulguis quedar, o no busquis activament, o no vulguis canviar-lo. I no sé si hi ha també cert paternalisme, presses... No sé, el típic amic de... Ai, et presentaré no sé qui, et presentaré [00:07:04] Speaker C: no sé... No? Això, o sigui, a mi, la interacció social, quan és per això, em costa molt. Aquesta cosa de, no, tinc un amic, oi, t'encantaria, aquest amic... És com, no me'l presentis amb aquest pretext, perquè llavors, el moment que el conegui, ja estaré pensant tota l'estona en... i si no li agrada, i si a mi m'agrada i no m'agrada, i no m'agrada tant, i ara com l'hi dic... És com... m'atabala molt el moment aquest que sembla que hagi d'anar sí o sí cap allà. És com... vull conèixer una persona... Sempre ho dic, presenteu-me a la gent, però no m'aviseu. No em digueu... Ai, està solter, no sé què... No m'aviseu. Ja ho preguntaré. Si m'interessa, ho pregunto. I si no, ja està, És com aquesta cosa, això, no? Tothom molt preocupat perquè et trobis parella. Totalment. L'he [00:07:49] Speaker B: de trobar jo. Que vas a algun sopar que reuneixen una colla, perquè... dues colles d'amics, i és com... Tu estàs solter, eh? Ella també ho està, i t'avisen abans d'entrar. És ella. Dius, bueno, potser no m'agrada, potser no m'interessa, hi ha certa pressió. Sobre el que comentaves del paternalisme, sí que n'hi ha una mica, però jo cada cop més estic notant com certa enveja. També potser per l'edat que tinc, que jo vaig directament cap als 40, o sigui que la crisi és dels 40, ja la meva. I en aquest sentit, a vegades em trobo gent que tenen la meva edat, que els veus ja amb la canalla, passejant per Vic, me'ls trobo, et demanen com et va la vida i els expliques una mica com estàs vivint, i clar, contrasta molt amb la vida que ells tenen ara mateix, que és una vida familiar, molt lligada a portar els fills, diguéssim, i tenen molt poc temps. I quan els explico, no, jo soc solter, bisol, estic molt bé i molt tranquil, noto un punt d'enveja a vegades, d'enveja sana, de dir, hòstia, doncs també deus estar molt bé així. I llavors jo ho reivindico moltíssim, que també s'està [00:09:04] Speaker A: molt bé. Clar, de fet, enllaçant amb la crisi dels 30 famosa, crisi durant tota la trentena, podríem dir, una de les coses que molta gent remarca és, si està soltera, especialment les dones, pel tema del rellotge biològic, etcètera, la pressió de... i si vull tenir fills, i si no, formar una família... Però és curiós com també pot ser al revés, no?, de veure gent que s'ha emparellat i que està amb fills i que potser no [00:09:28] Speaker B: està tan bé. Jo és que en veig molt pocs que estiguin bé. Molt pocs. Però potser és el meu entorn, eh? La gent superfeliç amb la parella i els fills. Segur que n'hi ha. Però el meu entorn, jo a vegades veig cares tristes. En aquest sentit. També tens aquesta [00:09:43] Speaker C: sensació? Clar, jo acabo d'arrencar els 30 i gent amb fills, i això encara poca. Déu-n'hi-do, eh? O sigui que a vegades trobo ja més amigues embarassades i em fa tot una mica de respecte, perquè és això, jo estic la mar de bé. De fet, sempre que em pregunten si tinc parella, dic que tinc dos gats. Tinc suficient, també visc sola, i és com... Moltes vegades és... Ara, buscar una parella i posar-la en aquest horari que tinc, que no m'hi cap... Saps on el poso? Els dimecres a la tarda? O sigui, és difícil. I llavors veus això, la gent que en té... Al revés, soc jo, que no en té enveja d'aquesta situació. És com... Molt bé. Clar, la gent de la meva edat encara poden ser més o menys feliços amb la vida que han triat, en parella o amb fills, però acaben de començar, vull dir que potser d'aquí 10 anys, si segueixo igual, em trobo la mateixa situació, però... no sé, en general, ja et dic, la gent encara està una mica així, que encara és com que ells volen que jo trobi parella, perquè llavors quedem i sóc l'única que estava deparellada, [00:10:44] Speaker B: saps? I tens raó amb això que dius. No, és que a mi no m'encaixa. Potser el dimecres a la tarda sí que m'encaixaria. Però és que és veritat, i a mi em passa que... com més gran em faig, més raro em torno. Vull dir, això jo crec que els passadors... Jo m'ho estic notant moltíssim, ara. I llavors, com que porto molts anys acostumat a fer el que vull, quan vull i amb qui vull, és com que res m'està bé. que tot m'atabala, tot m'agobia. La barra va pujant. I llavors, clar, estàs buscant unes expectatives que evidentment jo crec que mai trobaré, si segueixo [00:11:15] Speaker A: així. El tema que comentaves de l'enveja, aquí, també mirant tu en perspectiva de gènere, penso, no sé si aquesta enveja, aquesta cosa de la idea del solter, com a persona que encadena moltes relacions sexuals, que, oi, quina llibertat... Que ser solter no vol dir parar de pujar. No vol dir, però... Però hi ha vegades aquesta idea tòpica, no? Sí. Encara tenim o teniu la sensació que hi ha aquesta cosa del solter d'or i la solterona? O ja està superat, això, [00:11:45] Speaker C: en part? Bueno, jo no m'he trobat amb massa comentaris de... si estàs soltera és perquè algú falla. Sempre és... Crec que queda bastant clar que el que falla són els homes. Amb disculpes, però... De moment, el missatge sempre és... com vols que trobem algú, tal com és el panorama, i conec més noies de la meva edat solteres que no pas nois. I la veritat és que la majoria d'amics que tinc heterosexuals estan emparellats des de fa... I ja... I d'allà no s'han mogut, eh? En canvi, les noies totes és com... He trobat un que es menja les ungles dels peus. És que, clar, vull dir... Jo què sé, vull dir, per dir alguna cosa, de coses estranyes, però... No, trobo que no és tan... O sigui, que ja està començant a canviar, que el problema sigui que la dona és això. Ja no serveix per res, sinó que estem veient que, en realitat, qui no dóna la talla en general són els [00:12:43] Speaker B: homes. No em demanis per què, perquè no sé, perquè decepcionem contínuament, però ho noto, eh? Sí, eh? Clar, [00:12:51] Speaker A: us volia treure el tema de l'heteropessimisme, que és aquest desencís de les dones amb els homes com a possibles parelles. Hi ha també la cosa aquesta que diuen del dèficit masculí, que és que no hi ha prou dones... A veure si ho dic bé. Prou homes formats i amb valors igualitaris per la quantitat de dones formades i amb valors igualitaris que hi ha. Això s'ha estudiat. I, a més, per acabar de rematar tot això, ha vingut la Rosalía, ha parlat del celibat voluntari, de dir, estic farta dels homes. Faig un exercici voluntari de moment no relacionar-me amb cap d'aquella manera, no? Com veieu tot aquest batibull de coses, aquest pessimisme que comentava la Gemma? Dius que el detectes, eh? Hi ha dones que... Jo el [00:13:32] Speaker B: sento i sé que existeix. A l'hora d'explicar per què es produeix, no t'ho sé dir. Jo segurament en formo part. o el meu entorn, o els meus amics, però sí que ara, més que mai, hi ha aquest [00:13:48] Speaker C: pessimisme. Hi ha un punt que a internet juga un molt mal paper en tot això. Jo no paro de veure vídeos d'homes demanant no sé quins estàndards en dones... Hi ha un discurs masclista molt bèstia, ara mateix. on s'està intentant culpar a les dones, que no són prou per aquests homes, quan en realitat, clarament, és al revés, o sigui... I llavors, estar solter no vol dir ser una mala persona o un mal home, però sí que, moltes vegades, sí que hi va relacionat, o almenys pel que jo m'he trobat, sobretot a internet, és com, nano, o fas un canvi de xip, Vull dir, és això, ja no necessito trobar ningú... No tinc la necessitat de tenir un home, ni jo, ni moltes noies. Si tenim una estabilitat econòmica i mental, sobretot, no necessito trobar un home, i més si ha de ser així de ruc, per no dir una altra cosa. Perquè hi ha un discurs masclista que se'ls està enapoderant molt, jo trobo, i que no anem pel bon camí, bàsicament, perquè no ho estan entenent. Hi ha [00:14:55] Speaker A: la sensació que les dones a les cites, per exemple, van com amb moltes alertes posades, o sensació d'estàndards més alts, no sé, hi ha hagut tot aquest discurs també de les red flags, no sé si certa por de, a la que em vegi una cosa que potser li sembla masclista o tal, em rebutjarà, no sé si em pertany una mica aquesta por. Clar, a mi [00:15:16] Speaker B: em costa molt generalitzar, perquè puc parlar per les cites que he tingut, amb la gent amb qui quedo, i jo no he tingut aquesta sensació d'estar constantment fiscalitzat, a veure si salta una red flag o no. Que segurament m'analitza igual que jo l'analitzo ella, que si algú no li està bé, pensarà, vaja, és subnormal. I jo al revés, vull dir, vaja, jo què sé. Saps? No m'interessa i no tornarem a quedar. Però... però no ho sé. Si s'hi fixen, més que mai. Jo no tinc personalment aquesta sensació. Segurament aquest [00:15:47] Speaker A: discurs de les dones van amb moltes red flags, o fiscalitzen molt, hi ha com una hipervigilància... Segurament és fruit d'aquest discurs d'internet que deies. Tenim aquesta sensació i potser no és tan [00:15:57] Speaker C: així. Bueno, i que ja no hi ha necessitat. Si no m'encaixa alguna d'aquestes coses que em planteges, doncs mira, suerte. Que no sempre és un... Hòstia, vaja, subnormal. Mira, no. No hi ha res interessant. [00:16:15] Speaker B: No em ve de gust tornar a [00:16:16] Speaker C: quedar amb tu. No em ve de gust, i prou. No és sempre com un atac. Molt bèstia. I jo tampoc he anat, ara ja fa temps que no... ni tan sols cites, però igualment tampoc havia anat jo amb la lupa posada i anar prenent... Ui, això no sé què... Però sí que... És que a vegades és molt fàcil. O sigui, és molt fàcil posar red flaca, exacte. Per exemple? És que, no sé, m'he trobat amb... O sigui, jo tinc un problema que és... Bé, jo i molta gent, suposo, que a mi això de conèixer algú sense que sigui en persona, primer, em genera una miqueta d'això, però m'esforço perquè dic, vinga, intento almenys quedar físicament amb aquesta persona. Per tant, tota la part d'abans sempre és una mica estranya. I jo m'he trobat, jo què sé, un tio que... De bones a primeres semblava bé, la quedada... Bueno, però estava pensant, vinga, potser li diré de quedar una altra vegada, però és que just deixar-me i girar la cantonada em diu... crec que puc saber la teva talla de sostències només mirant. I jo... És... no és una cosa... Bueno, potser sí que és una mica masclista, no sé com ho deu veure l'altra gent, però no ho vaig veure com una, però ho vaig trobar de mal gust. Tu creus que la primera vegada que m'has conegut has de dir una tonteria com aquesta? I ja va ser, doncs, mira, següent. De fet, no, li vaig donar una altra oportunitat sense quedar, però... Vaig allargar la conversa una mica més, pensant... Bueno, va, però no ho va solucionar gens, al revés, vull dir... I aquesta és de les suaus, vull dir... I tinc experiències d'amigues, també, perquè com que jo ja soc la presidenta de solteres de Vilanova... Ja em venen a buscar i m'expliquen les seves experiències amb gent que es troben a Tinder perquè els sembla que em farà molta gràcia i, evidentment, me'n fa molta perquè a mi ja m'és igual. Elles estan potser més preocupades, a mi m'és igual. És com endavant. [00:18:09] Speaker A: Escriurem un llibre, totes. Ja. Tu n'has tingut alguna d'aquestes estranyes? Ja no [00:18:15] Speaker B: per Tinder, no? No, no, crec que d'anècdota així com divertida que em demanin la talla dels calçotets, o sigui, a la cantonada, no. L'únic que m'ha passat algun cop, és que tampoc he tingut tantes cites amb les aplicacions, vull dir, passes moltes hores allà parlant-te tu mateix, una mica entres per veure si agrades, més que per aconseguir parella, a vegades, El que sí que m'ha passat és que, algun cop, és a dir, la persona amb qui estàs xatejant uns dies abans i amb la que quedes són persones completament diferents. A mi m'ha passat que m'he avorrit moltíssim. I al cap de mitja hora tinc unes ganes terribles de marxar i m'ho munto per marxar una mica més ràpid. del que tenia previst. Com més d'anècdota, una noia que em parlava molt per xat, una habilitat increïble xatejant, i quan vam quedar no deia res, pràcticament, no em preguntava res, o crec que també estava nerviosa, o el que fos, eh? Però jo em vaig quedar sense preguntes, no sabia què més explicar, i li vaig dir... [00:19:22] Speaker C: Me'n vaig a treballar. Així, eh? A les dues de la matinada. No, per [00:19:27] Speaker B: sort, era un migdia i tal, dic jo que me n'haig d'anar a treballar i tal, i just marxar, un text. De llarg, que s'ho havia passat bé, més. Bueno, clar, vaig fer un monòleg. No, clar, era bé. Però allò, no. I, clar, vaig pensar, uau... M'he avorrit moltíssim. Els reclacs, no. Això [00:19:46] Speaker A: confirma la cosa aquesta de... Tu pots estar passant-t'ho molt malament i l'altre ho pot estar passant molt bé. Diuen que és impossible, [00:19:53] Speaker C: però no. Sí. No, no, ha passat de dir... Ai, mira, jo m'havia assemblat, jo... On t'ho havies emplat abans d'ahir? Amb una altra noia? Potser és que no ho sé, no? Però jo crec que la conversa més avorrida que he pogut tenir en una cita va ser... Vaig quedar amb un estranger aquí a Barcelona, i vam estar ben bé mitja hora parlant de la situació del wifi a Barcelona. En general. Prometo. Sí. No, no, o sigui, no més que la residència, però, en canvi, el wifi públic... Va haver-hi un moment que vaig dir... No, i amb la companyia, quan vaig trucar pel pis i... No t'havies [00:20:29] Speaker B: pensat que allà. [00:20:29] Speaker C: Sí, estem parlant de com vas agafar wifi per casa teva... És que no ho estic [00:20:36] Speaker A: entenent. Estem [00:20:36] Speaker C: parlant del wifi, o sigui... Bueno, eres coser, teòricament, havia de ser una mica més... Vaig dir, quina tristor. que un excuset m'hagi avorrit tant. Me'n vaig [00:20:47] Speaker A: a casa trista. I, com deies, com a presidenta del club de solteres de Vilanova, em sembla que tenies una amiga que t'havia explicat [00:20:54] Speaker C: alguna... Sí, l'anècdota d'una amiga que... És un noi que en va fer vàries, però la més divertida va ser que, quan estàvem passant prop del camp del Barça, ell estava parlant, Ella li estava explicant de la seva feina i no sé què, i ell la va tallar per dir-li [00:21:12] Speaker B: que [00:21:12] Speaker C: s'estava emocionant, i ella es pensava, bueno, el que t'estic explicant no és tan interessant... Diu, no, és que estem a prop del camp del Barça. I de gallina. I en aquell moment, quan m'ho va explicar, i jo me la vaig quedar mirant, diu, aquesta és la cara que esperava que fessis, dic, no vas marxar en aquell moment? No, no, em vaig quedar una estona més. I diu, després va passar tota l'estona creuant els semàfors en vermell. Dic... Això sí que és una red flag, mai millor vista. Però, no sé, no és una cosa... O sigui, no et trobes un assassí en sèrie. Però et trobes gent que dius... ubica't una mica, tio, vull dir... Estem al segle XXI, hi ha coses que no es poden dir, hi ha... I almenys a la primera cita, no sé, curra't una mica, intenta-ho. Que jo me'n vagi a casa pensant... Enganya'm, ni que sigui. Enganya'm i que al cap de dos mesos digui... No era el que semblava. La primera cita... és una mica cansat. Heu descartat [00:22:05] Speaker A: el tema d'aplicacions de cites per lligar? És a dir, creieu que no són útils? Potser sí per tenir sexe, etcètera, però per coses més a llarg termini? O poden ser una eina que està bé? Per mi [00:22:18] Speaker B: és un instrument més... És veritat que, per exemple, jo tinc un entorn d'amics molt reduït. Els meus amics, amics i amigues, són molt pocs. Aleshores, jo entenc que si vols conèixer gent més enllà del teu entorn, és un instrument com molt fàcil. Des de casa, t'ho descarregues i entres primer molt il·lusionat, i llavors tu esborres completament decepcionat. Sí. Però, bueno, jo crec que és útil. Jo estic a favor i hi ha temporades que n'he tingut, llavors m'ho trec, llavors torno a entrar, però per mi, jo a favor. A favor, [00:22:52] Speaker C: eh? Sí, sí. Jo a favor, però no per mi. Jo he descobert que no és el meu lloc. Ho he intentat, ho he intentat amb... És igual, no diré marques, perquè tampoc cal fer-los promoció, ja s'ho fan soles. Però he intentat amb moltes de diferents, cadascuna fa una cosa diferent, funciona d'una manera diferent, que si la noia comença la conversa, que si l'altra fa el piropuente, és igual. Però no... Jo allà no m'hi sento còmoda. Ho he intentat amb diferents estats d'ànim. Diguéssim, vaig intentar trobar parella, vaig intentar trobar embolics, és igual. No m'hi sento a gust, per aquesta cosa freda del principi de... El moment que fem matx, estem donant parentes que ens agradem. M'agrada una foto i una biografia. És una mica així. I a vegades ni això. I llavors comencem a parlar, però ja... De què comences a parlar? Hola, com estàs? És que... Què tal el dia? Sí, què tal el dia? No importa [00:23:52] Speaker B: res. Ni jo t'ho vull explicar, ni... [00:23:54] Speaker C: No, és que aquesta és l'actitud. És com, ara què t'he d'explicar jo? De què treballo? No ho sé. És una [00:24:00] Speaker A: pregunta que fa pal fins i tot si te la fa un conegut. Què tal el dia? Però has [00:24:04] Speaker C: de començar. Ho vols saber? Has de començar a algun lloc. Llavors jo vaig començar, com que faig comèdia, a intentar ser una mica graciosa, i em trobava amb gent que era una mica imbècil, també. I llavors comences fent una pregunta, jo què sé, si... si passés l'apocalipsi, no sé, què és el primer que faries? I merdes d'aquestes intentes veure que la gent... Jo què sé, i la gent ja diu, ah, que graciós, mira, algú que comença diferent que els altres. Total, perquè després, al cap de dues hores o dues setmanes, facin gòsting. Llavors, a mi, el moment aquest del gòsting, o de... començo a parlar amb algú i aquest algú comença a ser una mica estrany, o el moment de... resulta que no m'agradava tant com em pensava. Vaig desestimar una persona, per exemple, per fer moltes faltes d'ortografia. Tret flac. Soc aquesta persona i no passa res. Però vull dir... No sé què deia. Sí, com a eina o com a... Sí, que en realitat... No, no... O sigui, més enllà d'això, em genera molta ansietat. M'acabo sentint jo fatal per... No ho sé, per gent que no conec de res. La gent que et diu, sí, quedem demà. No, al final no, perquè quedem demà passat. No, tampoc, perquè... Tot això a mi em genera malestar, com si jo fos pitjor persona o no. Llavors no agrado. I vaig dir, a mi aquesta situació tampoc no... Vull dir, no estic bé, és igual, no estic còmoda, doncs fora, ja està. En un bar tampoc conec ningú, però... és igual. I un dia arribarà, no? Si no busco, arriba, doncs ja arribarà. Li dé la porta. Jo sí que [00:25:41] Speaker A: sempre he pensat en el tema de les aplicacions. Hi ha un punt que jo penso que és maco, potser això és com molt d'antes, eh?, però no sé, que té al seu morbo la cosa del misteri o de la incertesa de, ostres, no sé, filtreges amb una persona, li agrado, no li agrado, aquesta frase me l'ha dit perquè li agrado, aquesta mirada... Clar, en el moment que has fet match, no vol dir que li agradis a la persona, perquè, evidentment, no us coneixeu, però hi ha un algo de, bueno, hi ha com a mínim enveu passable. Jo no sé si això... Jo trobo que trenca una certa màgia. Jo sóc més partidària de la presencialitat, de tornar a lligar el bar, venir aquí a l'Almirall i lligar. O sigui, com les coses més d'abans, o fer miradetes a la feina, a la uni on sigui, no ho sé. segur que [00:26:28] Speaker B: és molt més màgic. Jo no en sé, per exemple. Jo no detecto si m'està mirant perquè tinc alguna cosa al cap, perquè el grado, o perquè mira el quadre del darrere. Llavors, jo sempre he tingut aquesta mancança social. Aleshores, a mi una aplicació m'ajuda, perquè jo sé que... Sí, [00:26:48] Speaker C: hem passat un filtre. [00:26:49] Speaker B: A la foto li ha agradat. Llavors jo defenso molt el que deies tu. T'ha agradat una foto. Però per mi és molt important veure aquella persona en moviment. A mi m'ha agradat una persona en foto, i a la que es mou penso, ja no m'agrades. Correcte. Perquè crec que expliques moltes més coses. Com et mous, com parles, més enllà de com sigui de personalitat, eh? Però llavors dir... no ho sé... Cantes, era més màgic i més bonic, segur, i tant de bo jo ho pogués fer, però és que jo al bar on vaig, som els mateixos, si miro massa estona algú penso que l'estic assajant, que és igual, quan arribi a casa em fotré bàmbel. [00:27:31] Speaker A: Anar passant i ja està. Això és veritat. És més fàcil. Això [00:27:34] Speaker C: és veritat. Sí, sí. És supermàgic, eh? Ojalà. En realitat, és aquest, el problema. Tant de bo poguéssim fer això, però avui en dia no sé què passa, en general, que costa una mica més. Ara també et dic que amb l'edat, jo ara amb 33, la majoria dels meus amics homes estan agafats, són els millors homes que conec, i estan tots agafats. Per tant, la resta que em queda per conèixer, o que ja conec i fer la feina, Treballo en un institut on el 80% són dones. Clar. Hi ha més de 50 anys, vull dir... [00:28:08] Speaker A: Que no és tan fàcil trobar aquests contextos de presencialitat on hi pugui haver gent. Que [00:28:12] Speaker C: en sèrio, la majoria que conec estan agafats. I els que no, no sé, o no els hi grado, o són gais, i no passa res, doncs endavant. Soc l'amiga divertida que fa... Que fa pastissos i... i fotos dels gats, exacte. Ja està, no passa res. Soc la tieta aquella, no? La tieta beguda dels sopars de Nadal. Seré aquesta persona. [00:28:37] Speaker A: Clar, no sé si... Fora de Tinder i dins de Tinder, o una mica en general, veieu que la gent té estratègies? Perquè jo veig molt això dels gurus de la seducció. Els homes diuen... Deixa-la en visto, fes-la patir una mica, perquè a les dones ja els agrada que els ho facis patir, però després lo heavy és que les gurus de la seducció, que també n'hi ha, igual de masclistes, evidentment, et diuen... Deixa-la en visto, fes-li patir una mica, perquè els homes són caçadors per naturalesa, segons les seves teories, i per tant els agradarà que siguis difícil i li [00:29:09] Speaker C: facis difícil aconseguir-te. Boníssima estratègia, trobo. Si tots dos us deixeu en visto... Ara entenc per què... per què m'ha anat tan malament fins ara, perquè si tothom es deixa en visto... [00:29:19] Speaker A: Clar, jo penso que si totes deixem en vista i tothom s'ignora a l'hora de lligar, que és una cosa que jo històricament havia fet i no m'havia funcionat mai... No te'n deixen vista com fer veure que la persona no t'agrada. Saps? I t'ignora una mica i és com... Voluntàriament, [00:29:36] Speaker B: no, ho feies? Perquè a vegades et passa que t'agrada algú, però et fiques com tens i nerviós, i a ell és com border. Saps? Dius, però per què estic sent border si és la persona que més m'agrada [00:29:45] Speaker A: d'aquesta sala? Sí, jo ho feia involuntàriament, és veritat. Però també hi havia un punt que no es noti que t'agrada, no? Sí. Que no facis coses rares. Però no funciona, perquè si no li dones una mínima senyal, la persona [00:29:58] Speaker C: no respondrà. Exacte, perquè no es nota tant que t'agrada. El que a tu et sembla que es nota, no es [00:30:03] Speaker B: nota. Clar, no et surt aquí al [00:30:04] Speaker C: fons. A mi m'ho han dit nois d'adolescent, l'amic que t'agradava, que al cap dels anys ens ho hem confessat, i em va dir, tia, però a mi també m'agradaves, i jo... No es notava tant, realment. Allò que jo em pensava que eren indirectes i que eren no sé què, no es nota. O els homes no ho entenen, que també podria ser un altre tema. O jo no ho he entès, tampoc. Jo potser tampoc ho he entès. Per [00:30:29] Speaker A: tant, l'estratègia de passar de la gent no funciona. No sé si ho veus, que la gent l'aproves en pràctica, però... A mi, molt. [00:30:36] Speaker C: Sí, eh? A mi m'ignoren molt. Potser és això, estan tots intentant lligar amb mi i no ho he entès, encara. No, no. Clar [00:30:48] Speaker B: que no funciona. A mi el que m'ha passat és que... No és que faci cap tàctica, perquè... Bueno, em sembla absurd fer aquesta tàctica de deixar en visto o de fer-te el misteriós, però diguéssim... Jo soc tímid, en general. Jo, amb la gent que no conec, si no em vénen a dir alguna cosa, jo no dic res. I això em passa en festes d'aniversaris d'amics meus que conviden molta altra gent. Llavors, jo parlo amb els meus tres amics i la resta del local, com si no existís. I llavors no estic atent a... mirades, senyals i aquestes coses. I el que sí que m'ha passat és que llavors se m'acosta un amic meu i em diu... Em demana una amiga meva de per què ets tan borde, i si ho estàs fent expressament per quedar l'atenció. Dic, hòstia, nano, aquesta sí que no l'havies vist venir. Que jo només soc tímid i vull estar tranquil, i ja se m'està llegint com un flipat que es fa el misteriós. Saps? Això sí que... que m'ha passat. [00:31:51] Speaker A: Ostres! Això és un problema, però tampoc fingiràs... Ah, no. No pots fer-hi res, ni és bona idea. Clar, ni [00:31:59] Speaker B: dos cops, eh? Però vull dir que... que potser sí que hi ha gent que es pensa tàctica. Aquell que està allà al racó, sense dir [00:32:06] Speaker A: res... A la gent també li agrada molt pensar... Mira aquest, com s'està fent l'interessant. [00:32:09] Speaker C: Ja, ja. Com [00:32:10] Speaker A: s'està pensant... Com si mai [00:32:11] Speaker C: haguessis pogut venir a dir alguna cosa. [00:32:12] Speaker B: Ajuda'm. Tu estàs demanant ajuda. [00:32:14] Speaker A: Exacte. [00:32:15] Speaker B: No que et critiquin. A [00:32:16] Speaker C: mi em passa més al revés, jo no sé ser misteriosa, jo soc un llibre obert, i a vegades m'he trobat, allò que dèiem abans, si m'he trobat amb comentaris paternalistes, em trobo molt amb el... Això no ho hauries d'haver dit. Això no ho hauries d'haver fet. És com... ara és tard. Vull dir-te això, me'n fas un entrenament abans de començar, però no em diguis, després d'estar, no sé, una hora, potser, amb un noi que he conegut, amb una festa d'aniversari, el que sigui, que tens algú allà al costat. I li acabo fotent una xapa, em sap molt de greu, però és que això no l'hi hauries d'haver dit, tio. I llavors l'únic que passa és que em sento malament, penso, no he lligat per què he dit això, això i això, i en realitat potser no he lligat Perquè té nòvia, perquè no li interesso, però per una altra cosa. Llavors, només aconsegueixo sentir-me malament. La gent en sap molt, de donar consells, de com hauries de lligar i fes això i no facis l'altre, però llavors, quan t'expliquen com han trobat parella, dius, tot això que m'havies dit a mi, on és? Tu no ho has fet. Per tant, deixem-nos de consells, els que no en sabem. No som ni bòrders, [00:33:23] Speaker A: ni poc bòrders. És un tema una mica tristós. Parlem, si voleu, dels perfils de Tinder. Tu tenies, Gemma, com una llista, em sembla, ja, de la teva experiència a Tinder, que va acabar sent un monòleg. Roger, si a tu també s'ha tacut alguna marcianada [00:33:41] Speaker B: que vas veure. I trobar-me en aquests [00:33:43] Speaker C: perfils. No, no, és... Com has dit abans, vaig fer un monòleg. En el seu moment va ser un bombazo, perquè no vaig anar gens... O sigui, l'única preparació eren perfils copiats. O sigui, és copiar la biografia, enganxar-hi, i quatre comentaris extra, però jo venia tan emprenyada, de dos mesos seguits d'intentar trobar alguna cosa decent entre la runa, que em vaig trobar... És que o runa o ruina, depèn de com vulgueu dir-l'hi. O sigui, és que m'he trobat... m'he trobat coses molt... molt absurdes, que posava simplement per fer la gràcia, com gent que... gent que es descrivia simplement com a risueño, amb 30 tacos, que és com... no ho sé, tio. O gent que ficava simplement feminazis next, i ja està. Un tio, una vegada, en una foto, amb un porro així de... O sigui, un porro... Com una trompeta. Però com un porro de la verdura. Gent que et fot uns... uns... Tinc un Roger, però no crec que fossis tu, per la foto... per la foto que recordo, perquè tinc aquesta merda de memòria que me'n recordo, de coses que no caldria. Ets sagitari? No. Llavors no ets tu. Perquè era la seva... Començava així. Aquí va, que vienen corbes. Deia, soc sagitari. Dic, bueno... Corre. Em poso un cinturó de seguretat. O, jo què sé, la gent amante del pàdel, amb la P majúscula... Gent que demanava responsabilitat afectiva, jo pensava... No sabia que fèiem una llista de mancances, que és el que tenim aquí, o simplement, diu, aficionada a la fotografia i només en tenia una... Bueno, coses d'aquestes, no? Eren molt graciosos. Ara estem així una mica en fred. O aquest cansado de la gente con traumas. Els que em generes tu mateix, també. Potser ets tu el problema. En fi, no sé, gent totalment... marciana, jo m'he trobat. A mi m'ha semblat... També hi ha gent normal, no ens enganyem. Perquè hi estava jo, també. Però gent absolutament marciana, desubicada... O sigui, ¿tu creus que has de dir aquestes borrades... directament a la teva biografia, o simplement posar una foto teva, borrosa, un tio que sortia amb una foto amb gorra, ulleres de sol i mascareta? És com... Jo què sé, ni l'Inspector Gadget, tio. Dic, ¿quin sentit té posar-te en una aplicació per lligar, on tot és la teva presència en una foto i quatre paraules, si no hi fiques ni foto ni quatre paraules? O sigui, què faig, like a un nom que no té ni cucnoms? Vull dir, no el puc ni buscar per internet, és que... No, no... Què esperes, no?, d'això? Llavors, això era com... A mi em desanimava, però moltíssim. [00:36:33] Speaker A: Clar, en dones t'has trobat alguna cosa així? Alguna marcianada? Absolutament no. No, eh? Que fots, que... [00:36:41] Speaker B: Totes les que em trobo són normals, t'agradaran més o menys. Però res amb grinyola. Vull dir que és una sort. Sí, sobretot [00:36:48] Speaker C: com jo. És que ens ho curràvem... Totes les noies dius que m'ho curro un munt. Hem estat aquí 3 hores pensant, literalment, què poso a la meva biografia. un acudit, una mica així, no sé què, i tu em poses això, risueño, punt, és que, oi, oi... No, és que no. O sigui, em sembla una falta de respecte. Per això vaig dir, [00:37:09] Speaker A: mira, ja en tinc prou. Next. Exacte, next. Volia acabar abordant el tema del relat social sobre la solteria, que una mica ja l'hem tocat, però no sé si encara ens movem. Jo a vegades veig dos extrems, això que dèiem de l'enveja del solter d'or, de que ve llibertat absoluta. i encara ser relat fatalista de pressió per tenir parella, l'amor romàntic, posar la parella al centre, etcètera. Creieu que potser hauríem d'anar més cap a un relat de... Ostres, doncs potser vull parella, potser no, potser sí que estaria millor amb parella i la busco, però no tenir-ne tampoc és el més dramàtic del món? No sé si aquest procés de relativitzar-ho l'heu anat fent i és el més sa, i potser no ho estem fent prou. [00:37:53] Speaker B: Jo fa molts anys que l'estic fent, però el meu entorn més proper no m'acaba d'acompanyar. Cada cop més, eh?, la família i tot això, perquè també veuen que... Jo he de portar 7 o 8 anys, no solter, i al final ja es cansen de dir-m'ho. I com que em veuen feliç i content, doncs potser estan començant a entendre el que deia abans, que no és una etapa temporal. Llavors també tinc algun amic que em diu... Però tio, clar, i tema fills, què faràs? I soc tio, eh? I m'imagino amb les noies la pressió social dels fills, que ha de ser mil vegades més. Jo dic, doncs, no sé, 108 o no, ara mateix estic bé així, i fins i tot m'han arribat a dir... Però el dia de demà, qui et cuidarà? Dic, hòstia puta... M'agrada [00:38:42] Speaker C: la residència, jo què sé. Estem parlant de tenir [00:38:44] Speaker B: fills o una cuidadora, saps què vull [00:38:46] Speaker C: dir? Això és un altre problema que no té a veure amb les holteries, sinó amb [00:38:50] Speaker A: un altre constructe. I tenir fills perquè algú et cuidi. [00:38:53] Speaker B: És molt egoista, [00:38:54] Speaker C: no? Terrible, no? Amb la tristesa. En aquest [00:38:56] Speaker B: sentit. Sí, i això s'associa a una vida, diguéssim, d'èxit, això de tenir una parella, de tenir criatures, de viure junts en una caseta... I amb un gos, això em sembla superantic, perquè conec molta gent que no està tenint aquestes vides i són feliços. L'altre tema és gent que és soltera i que no voldria ser soltera, i que viu en aquesta soledat amb pena, per dir-ho així, i estan tristos. Doncs, en aquest cas, sí. Però n'hi ha d'altres que desconec si són la majoria o 50-50 o no, que vull dir que som solters però tampoc ens sentim sols. Hi ha molta gent que flipa que una persona pugui viure sola en un pis i que no estigui plorant tot el dia perquè no té ningú amb qui [00:39:43] Speaker A: parlar. Home, pel preu del lloguer potser sí que podria plorar. Això és el [00:39:49] Speaker C: que fa plorar, no estar solter. Totalment. [00:39:51] Speaker B: Entenc que de mica en mica la gent no ho va entenent i que el món està canviant. [00:39:56] Speaker A: No, no, dic del preu del lloguer, no, en broma. Vull dir, sí que una mica el món està pensat per tenir parella i hi ha certes coses [00:40:01] Speaker B: com... Clar, i el supermercat, que tu vas a comprar-te el formatge i has de cardar un quilo de formatge si no vols que se't faci [00:40:07] Speaker C: malbé. Exacte. Jo ploro perquè se'm fa malbé el pernil dolç, perquè no hi ha un paquet de tres talls de pernil dolç, no sé com dir-ho. Però, o sigui, jo això que dius també és... Sí que és cert, hi ha dies que ho noto més i dies que ho noto menys. O sigui, jo vull encara... O sigui, encara estic fent el procés de dir, mira, no passa res, però sí que hi ha dies que... Lo de sentir-se sol, no tant a casa, sinó en general, una mica, quan tothom, sobretot, va trobant parella... i vas deixant de ser com prioritat d'altra gent, no? Llavors, l'amic se't casa, l'altre, la fill, no sé què tal, i llavors tu vols anar a veure una pel·li i li has de dir, no sé, a la veïna de sota, que també està sola, o jo què sé, et costa una miqueta més, no dic que sigui molt recurrent, però sí que a vegades... O al revés, no veus que la gent fa coses amb la parella o no sé què, i tu, o a mi no m'han avisat ja. Ja no m'han avisat, abans m'avisaven... [00:41:04] Speaker B: Va cantant Lluís Gavaldà, que deia, els amics es casen i truquen menys... Sí, totalment. Passa tot el que diuen Lluís Gavaldà... Sempre. Tot el que ell ha cantat passarà i jo ho estic trobant, i per mi és un gran guia per veure'n les que vindran. I és veritat que la gent, quan té parella i tenen fills, evidentment que truquen i queden menys perquè tenen altra feina. A mi m'ha passat que cada cop tinc amics i amigues més joves. I llavors, a vegades surto amb gent de 25 anys, quan jo en tinc 38, i m'ho passo bé, i ens portem de puta mare, i podem ser amics. Però sí que he notat aquest canvi, que hi ha gent que no desapareix, però sí que... [00:41:46] Speaker C: doncs... Potser fa molts anys... Jo també m'he trobat que tinc amics més joves, i no ho havia pensat que podria ser per això, però mira... [00:41:54] Speaker B: M'encanta, i m'alimenta, això. Sí, i traiem [00:41:56] Speaker A: també el prejudici. Escolta, no passa res. No sembla que només puguem... A la nostra edat, sí, sí. Sí, és veritat, els fills fan, però també que la gent posa molt al centre la parella, i escolta, sí, tens marit i fills, però bueno, també pots acompanyar el metge a la teva amiga un dia, jo [00:42:11] Speaker B: què sé, no? I no t'ha passat que tu... segur que... que quedes amb una amiga, que són molt amigues, però des que té parella t'enxufa el nòvio, i tu no vols que vingui, també. Com ho muntem, això? És a dir, ara no els hi diem? Ara ja [00:42:27] Speaker C: no tant, hi ha èpoques en què ha passat més de dir... M'ha passat sobretot al revés. Quan ho deixen, llavors, quina és la situació amb aquesta persona que... Jo, amb els amics, sempre ho he deixat molt clar. Les vostres parelles, per molt bé que em caiguin, són les vostres parelles, no són les meves amigues. Podem ser amics o amigues, però el moment que ho deixeu... Un amic que fa poc ho va deixar... Fa poc ja no, ja Déu-n'hi-do. Bueno, amb una parella de molt de temps, i li vaig dir claríssimament, que jo, aquesta persona, vull dir, ja està. [00:42:59] Speaker B: Jo també la deixo, no? Sí, sí. O sigui, [00:43:01] Speaker C: tu ets el meu amic, i a mi em semblarà millor o pitjor el que ha passat o el que sigui, però ets tu el meu amic i jo estic de part teva. La teva nòvia, a mi, ho sento molt, eh? Però vull dir, això sí, me'ls enxufeu, però les distàncies segueixen... Segueixo sabent qui és el meu amic o amiga i qui és la parella, i això... És això, no saps mai quan s'acabarà, em sap molt de greu, però per mi aquesta distància és [00:43:23] Speaker A: important. Bueno, inclús jo tinc parella i fa molta ràbia també la típica persona que no sap quedar sense la seva parella. O sigui, que realment és un perfil de persona i... Sí, podríem anar-ho qüestionant, també, això, socialment, sisplau. Això és una altra. No cal que fartis el nòvio, sempre... [00:43:39] Speaker C: Ho hem dit aquí, i si et sents identificat, que ets tu. [00:43:43] Speaker A: Sí, sí, sí. Doncs acabo... Sempre acabem amb algun joc, dilema, pregunta oberta. Avui tinc un dilema. És similar al de si et follaries a un fatxa, però no és ben bé aquest? És no. No era aquest. No és aquest? Ja he contestat. És similar, però d'una mica diferent. Un noi o noia que us agrada molt, molt feeling, molta química, atracció sexual, intel·lectual, de tot, puges a casa seva, després d'una cita o de les que siguin, i te'n trobes que té com un altar, pràcticament, amb llibres... sobre chemtrails, sobre conspiracions diverses, Club Bilderberg, quedades d'antivacunes, llibres sobre curar el càncer amb, no sé, el que sigui, una tassa de quarto mil·lennium... Bueno, vaja, te n'adones... No sé, alguna quedada d'aquestes de terraplanistes, també. Te n'adones que potser és una mica conspiranoic, en pla xungo. Què fas? Estem parlant d'una persona que semblava [00:44:43] Speaker C: perfecta, que t'agradava molt. Jo, pel que pugui ser, m'imagino que em trobaria més jo en aquesta [00:44:48] Speaker B: situació que tu. Sí, jo no la veia, [00:44:50] Speaker C: saps? Jo intentava imaginar... Pel que pugui [00:44:51] Speaker B: ser... I el meu cervell no m'ho [00:44:54] Speaker C: dibuixava. Perquè no existeix. Bueno, costa o costa. Alguna dona més, [00:44:58] Speaker A: eh? Alguna dona terraplanista i alçada. Segur, [00:45:00] Speaker C: segur. Però per mi, a mi m'ha semblat com... Sí, vull dir, no d'això, però d'altres coses rares que m'he trobat. Per exemple, el sonant de fons, també. Jo potser no soc prou àgil com per marxar directament a dir... Bueno, noi, vinga, adéu, Usuar. I marxar, però aquella nit es passa a casa meva. Tranquil·la. Amb els gans. Línia vermella, eh? És rarot, és rarot. No vull estar jo [00:45:28] Speaker A: amb aquest merder. Tu com ho veus? [00:45:32] Speaker B: És a dir, jo per passar la nit, per passar el vespre, jo em quedava, i que m'expliqui les seves mogudes i... i tal. A veure, si estava jo superil·lusionat perquè m'estava enamorant i volia tenir una relació, llavors em trontollaria una mica tot plegat. També et dic que, si haguéssim quedat alguns cops, crec que hagués vist alguna cosa i no hagués acabat allà. Però a mi, per una nit o per una relació esporàdica, per mi no seria recte. [00:46:02] Speaker A: Jo també m'hi quedaria, però sí que és veritat que, pensant, també... Potser no ho voldria pensar, però acabaria pensant. Compte, perquè la línia entra a ser una mica conspiranoica, i és com de dretes, extrema dreta, [00:46:15] Speaker C: és fina, també. A mi m'ha passat al revés. O sigui, jo m'hi he trobat al matí, al llevar-me a casa d'aquesta persona, de començar a veure les [00:46:23] Speaker A: coses estranyes i dir... Rojo, algun llibre raro o...? [00:46:27] Speaker C: No, de... Bé, només la manera de viure i de les coses que havia fet, que no m'havia explicat. Era una persona que havia fet això de l'MDMA, la lluita lliure aquesta, loquíssima, i quan em vaig llevar vaig veure una dent postissa en la boca. Ostres, brutal. I se la van anar posant en algun moment del matí, com jo. Quan vaig veure la dent postissa, vaig dir... Ai! I, efectivament, coses raretes van venir després de la dent postissa, i llavors vaig fer la meva manera de... Bueno, ja ens tornarem a [00:47:01] Speaker B: trobar, eh? Adeu! És que aprens tant anant a casa la gent, tan sols mirant una miqueta, i quan vas al lavabo, que l'hi espies una mica [00:47:09] Speaker C: tot, saps? No calia espiar gaire, eh? [00:47:11] Speaker B: Bueno, perquè anant allà a posar... Això diu molt de la gent, a vegades, més del que t'han explicat ells al bar una estona abans. A mi m'incomoda molt anar a casa de la gent, perquè veig coses que no vull [00:47:21] Speaker C: veure. Ja. És massa personal. Això [00:47:24] Speaker A: no ho vull veure. Aquest refei de dents [00:47:26] Speaker C: no està bé. Ja, no. He tingut [00:47:28] Speaker A: dies millors. Moltíssimes gràcies, Gemma. Has de fer un altre monòleg perquè em sembla que tens més experiències de les que tenies al monòleg, de veritat. Ara compartirem el dilema amb el públic, preguntarem. I res, els que ens seguiu des de casa, ho deixem aquí. Ja sabeu que podeu venir de públic i després de la xerrada preguntar, debatre, el que vulgueu. Per fer-ho heu de ser subscriptors de VilaWeb30, una subscripció gratis pels nascuts durant la dècada dels 90, que ofereix els descomptes habituals, per exemple, sí, els avantatges habituals com uns descomptes que estan molt bé, i també el fet de poder venir aquí. Moltíssimes gràcies i fins una altra.