'La crisi dels 30': Hem sobrevalorat els viatges? Amb Nadine Romero i Sergi Unanue

[00:00:00] Speaker A: Segurament a molts de nosaltres els nostres pares ens han dit això de jo a la teva edat no viatjava tant. El fet de viatjar s'ha democratitzat. Anar a les Maldives, a Tailàndia o fer quatre escapades l'any no és una cosa a l'abast de tothom, però com a mínim ja no és a l'abast només dels rics. Això té moltes coses bones, però què passa amb tot el que implica a nivell de contaminació, de massificació turística o de precarietat? I ja no és només el que nosaltres podem provocar com a turistes, sinó que també potser ens hem de preguntar si realment enriqueix tantíssim viatjar tant i, sobretot, viatjar de segons quines maneres. Sembla que fer vacances s'ha convertit en sinònim d'agafar un avió. Però la cosa aquesta de la calma, de la vida contemplativa, és complicada quan has de fer els 10 imprescindibles de Praga, una hora de cua sota el sol, o quan estàs en un far idíl·lic d'Instagram però que resulta que està ple de gent. Avui parlarem de l'amor als viatges, però també de tot allò que ens podem qüestionar. I com sempre ho farem amb vosaltres, que podeu venir i dir-hi la vostra. Bon vespre, benvinguts a La crisi dels 30, un espai de trobada en català des del bar Casalmirall de Barcelona. Avui parlarem de viatges, i parlarem de viatges, la part bona dels viatges, però també les parts dolentes. Volem tenir una conversa honesta sobre el tema. Per tant, primer hem convidat el que seria un viatger professional. És el Sergi Unanoe, benvingut. [00:01:25] Speaker B: Hola, moltes gràcies. [00:01:26] Speaker A: Se't podria dir així, no? Viatger professional. [00:01:28] Speaker B: Suposo que sí, perquè és el que faig per guanyar-me la vida. [00:01:30] Speaker A: Tu ets periodista, fas periodisme sobre viatges, de fet a Vilaweb tens molts articles publicats sobre les teves aventures. Només per repassar una mica, has anat a una seixantena de països, has acampat a l'Antàrtida, a la jungla, has recorregut Europa amb bici de bambú, que això és molt divertit. Mongòlia a cavall, i has estat una de les persones més joves a travessar l'Himàlaia a peu sense assistència. Que això es diu ràpid, però devia ser molt bèstia. Entre moltes més aventures que ara anirem comentant. Però, com no tots els mortals, viatgem com viatja el Sergi. [00:02:05] Speaker C: Ja, ja t'agradaria. [00:02:08] Speaker A: També hem convidat una persona molt aficionada als viatges, però que viatja d'una altra manera. Segurament més semblant a la... [00:02:13] Speaker C: Hi ha un punt de comparació, ja us l'aviso. No n'hi ha, eh? Jo no he anat amb res amb bambú. Això ja... ja és un punt extra, eh, Tela? [00:02:22] Speaker B: De veritat, sí. [00:02:24] Speaker A: I a respecte de bambusí províssim, quasi que no. Nosaltres estaríem aquí. Ella és la Nadine Romero, comunicadora. Repassa una mica els teus últims viatges que he vist que has anat compartint a les xarxes. Maldives, Los Ángeles, Disneyland, Londres, Nova York, Itàlia, França, Holanda... No està malament. Potser no és el Sergi, però està molt bé. [00:02:43] Speaker C: Està molt bé. Està molt bé. Està molt bé. Està molt bé. Està molt bé. [00:02:46] Speaker A: Està molt bé. Està molt bé. [00:02:46] Speaker B: Està molt bé. [00:02:46] Speaker C: Està molt bé. Està molt Està molt bé. Està molt bé. Està molt bé. Està molt bé. [00:02:48] Speaker A: Està A més, fas aquest rotllo influencer, molt podríem bé. dir, d'explicar una mica què fas cada dia en el viatge, el comparteixes molt per xarxes socials, però diríem que ets una influencer bona perquè també exhibeixes les parts negatives. A mi això m'agrada. Sí, sí. [00:03:01] Speaker C: Sempre és una cosa que, ja no només en viatge, sinó a l'hora de comunicar, prefereixo dir sempre la veritat i com em sento a l'hora de qualsevol situació, perquè penso que és lo primordial per contactar 100% amb qui t'està veient. Tu dius, o no, que això els seguidors, no? [00:03:18] Speaker A: Aquest podcast es diu La crisi dels 30. Vull començar per aquí. Sempre comencem amb la primera pregunta sobre itinerari vital, trajectòria... No sé si amb la crisi dels 30, acostant-se a la trentena, el moment de complir 30, us vau obsessionar, us heu obsessionat amb algun viatge de dir, vull fer això, necessito fer això abans d'aquestes coses, abans de tenir fills... [00:03:41] Speaker B: A mi no m'ha passat. No sé a tu. [00:03:43] Speaker C: Tu quina edat tens? [00:03:44] Speaker B: 32, jo ja he passat els 30. [00:03:46] Speaker C: Jo encara no he arribat als 30 i... I el que sí que puc dir és que, per exemple, sí que m'he tornat una mica més exquisita, en aquest sentit. En plan, abans no m'importava tant on dormia poder, i ara sí que m'importa una mica més. I també, no sé si et passarà, perquè clar, tu vols continuar viatjant i tal, però a mi em dóna la sensació com que en els llocs que ja he estat tinc com la nostàlgia que poder no hi podré tornar. i sí que estic amb aquesta crisi, per exemple, jo a Los Angeles vaig compartir moltíssim, que jo vaig agafar allà una de les 23 disques, flipeu, molt heavy, jo vaig compartir totes les meves xarxes, i clar, no vaig poder gaudir del viatge com jo voldria, i llavors tinc aquest sentiment de... no podré tornar a estar-hi mai més, saps? Això m'ha passat ara, quan he sigut més gran. Quan era més petita, doncs no. Ja pensava, ja hi tornaré, però quan et vas fent gran, dius, no hi tornes. No es torna a segons quin lloc de viatge. [00:04:44] Speaker B: A mi també m'ha passat el de les comoditats. [00:04:46] Speaker C: Sí? [00:04:47] Speaker B: Sí, aviam, jo clar... [00:04:49] Speaker A: Després de l'Himàlaia devies dir, escolta, potser ja... [00:04:51] Speaker B: Jo vaig començar amb molt d'autostop, molt d'acampada, i encara m'agrada, però clar, abans és que vaig estar quasi dos anys sense trepitjar un hotel, només acampant o dormint a cases de persones. I ara sí que de tant en tant el que detecto amb els 30 anys és que necessito certes rutines. M'agrada fer esport, m'agrada tenir temps per mi, i quan estàs viatjant contínuament, per exemple, són coses que no tens. Llavors, jo ara ja no tinc l'estil de vida nòmada total que tenia abans, sinó que tinc un estil una mica més híbrid, tinc camp base aquí a Catalunya, i ho combino amb viatges, i així tinc les dues parts cobertes. El viatge que tant m'agrada, però també aquest espai per estar amb els meus, per cuidar-me, que també he vist amb els 30, que també necessito la meva vida. [00:05:33] Speaker A: Com definiríeu la vostra manera de viatjar? Tu dius això de l'autostop, viatjar amb el sol també... [00:05:39] Speaker B: Sí, jo segurament diria que la meva manera de viatjar consisteix molt en aprendre, seria una part important d'aprendre, i en anar a zones on no hi ha massa turisme, sobretot buscant una interacció amb les persones, una interacció amb les cultures per aprendre d'elles i també per explicar-ho. [00:05:59] Speaker C: A veure, a mi m'agrada molt viatjar també per aprendre d'altres cultures però sí que és veritat que jo no sóc tan nòmada o sigui, no ho he sigut mai ni crec que ho sigui la cosa és que... sóc molt comodona. A veure, com us ho explico, això? Els viatges l'organitza la meva parella Sí, eh? [00:06:16] Speaker A: No es planifiquen. [00:06:17] Speaker B: Que bé! Mans aquí, sí... [00:06:19] Speaker C: I després jo dic, doncs això m'agrada més o això m'agrada menys. Llavors... Vull dir, tampoc puc dir massa coses de... M'explico? [00:06:28] Speaker A: Jo faig exactament el mateix, eh? [00:06:30] Speaker C: És a dir, la meva parella em pregunta... T'agradaria anar aquí i tal, i ell organitza, jo miro si em sembla bé o no, li dic... i marxem. [00:06:39] Speaker A: Sí. [00:06:41] Speaker B: Endavant. [00:06:41] Speaker C: Ja està. Aquesta és la meva rutina de viatge. Llavors, m'agrada molt, perquè coneixes altres cultures, però sí que és veritat que no programo jo per anar a fer-ho, diguéssim. [00:06:52] Speaker A: I sempre hotels, apartaments, o...? [00:06:54] Speaker C: Fem... A veure, ara, per exemple, quan he anat a les Maldives, no hem anat a... a lo que ve sent, doncs, més... més local, ha estat en un resort. Això és com lo més... top que he fet, però, per exemple, quan vam anar a Itàlia o tal poder fèiem, anés a alguna casa rural, encara que fos compartida, i després sí que els últims dies anàvem a un hotel més, ell i jo, i això, però normalment són en hotels, el que jo faig. Econòmics, perquè a vegades la gent es pensa que com que ja comparteixes coses a les xarxes t'ho pots permetre tot, i no és així. Que això és un altre tema, que la gent es pensa que tothom que fa contingut a les xarxes li sobra la pasta, i no. [00:07:37] Speaker B: Confirmo, no és així. No és així. Confirmo. [00:07:40] Speaker C: No, no, jo, per exemple, que soc profe de dansa, i tinc moltes alumnes, les meves alumnes em diuen, bueno, tu que ets rica, i dic, sí, jo, estant rica, estaria fent classe de ball. [00:07:49] Speaker B: Clar. [00:07:49] Speaker A: Seria aquí aguantant-te a tu, o què? [00:07:52] Speaker C: O sigui, que m'encanta, i les adoro, i les estimo moltíssim, però jo, si tingués molts diners, doncs potser no estaria fent el que estic fent ara. [00:08:00] Speaker A: Clar, Sergi, tu el tema diners, precisament, viatges amb molts pocs diners. Això si vols explicar-ho, perquè jo crec que molta gent es pensa que no es pot fer, però sí que es pot. [00:08:09] Speaker B: Bé, sí, jo de fet, quan vaig començar a viatjar, tenia el repte de fer-ho amb un màxim de 10 euros diaris, uns 300 euros al mes, viatjant tota l'estona. I clar, això a la gent li sorprenia molt. I, per exemple, venia de viure aquí a Barcelona, que ja gastava poc perquè era estalviador, perquè estava pensant, quan vagi a viatjar vull tenir estalvis, i potser gastava uns 800 euros. Clar, vaig començar a viatjar i vaig reduir-ho a menys de la meitat, no? Llavors, és possible viatjar amb molt pocs diners? Sí, és possible. Però a costa de prescindir de certes comoditats. [00:08:38] Speaker C: Clar, clar, clar. [00:08:39] Speaker B: Acampant, sense saber on dormiràs, no? Passant-te dies sense dutxar-te... [00:08:45] Speaker C: Ui, això no, eh? No, no, no. No ho veus, eh? [00:08:48] Speaker B: Ja, ja, ja. És això, cadascú ha de saber una mica les comoditats que està disposat a prescindir. [00:08:53] Speaker A: Per costop has arribat a fer? [00:08:55] Speaker B: Per costum també, sí, sí, autostop amb vaixells. [00:08:58] Speaker A: Com és fer un autostop amb vaixells, perdona? [00:09:00] Speaker C: Bueno, i que fa por, no? A saber qui et trobes. [00:09:03] Speaker B: A veure, no és aixecar el pols en una illa deserta i a veure qui passa, tot i que això un cop també ho vaig fer. No va ser aixecant el dit, però estàvem amb uns amics i vam haver d'avisar un vaixell perquè volíem marxar d'una illa on ens havien deixat, que vam passar allà uns dies. Però és molt més luxós del que pot semblar. Perquè la manera és anar als clubs de iat... em colaven als clubs de iat, buscava la manera de saltar alguna tanca o així, literalment, i llavors anava al bar i em feia acabar parlar amb la gent d'allà i els explicava, mira, doncs estic buscant algú que tingui un vaixell, m'agradaria doncs aprendre a navegar, m'agradaria... Estava a Hong Kong i volia arribar a les Filipines, llavors els explicava, vaig fer molts amics i vaig tenir la sort al final de poder navegar una mica. No vaig arribar a les Filipines perquè ja no era temporada, però sí que vaig fer algunes voltes pel voltant de Hong Kong i va estar molt guai. [00:09:55] Speaker C: Jo entenc que aquesta situació has de ser molt confiat. [00:09:59] Speaker B: Sí, jo soc confiat, eh? [00:10:00] Speaker C: Perquè si no, no ho faig. Jo soc una persona superdesconfiada. Quedarà molt malament, però és que ho soc moltíssim. I clar, has de ser confiat i creure en els altres. Tu deus tenir aquest punt de dir que... [00:10:13] Speaker B: A l'aventura, no? També té les seves coses dolentes, perquè de vegades et trobes situacions que algú que hi confiava t'acaba trencant el cor. Pensaves que era una amistat i d'altres que només hi havia interès. Tot això també t'hi trobes. Però sí que és veritat que en els meus viatges Bé, perquè soc així. Em surt molt confiar. I és un avantatge en el tipus de viatge que faig, perquè al final estic contínuament exposat a les coses que passen. Per exemple, vaig creuar tot Cambotja a peu, completament sol, empenyent un cotxet d'anadons amb part de l'equipatge allà. i has de confiar en la gent, perquè la gent et diu, ei, vine a casa a dormir, i llavors ha d'haver aquesta part de confiar que, per sort, em va sortir molt bé i vaig tenir experiències molt boniques, però sí que... que has d'estar com de dir, val, m'exposo, no?, a veure què passa, que sigui el que hagi de ser. Ho [00:11:01] Speaker A: has dit alguna vegada, que la majoria de gent és bona. Sí que és veritat que et pot passar alguna cosa, però en general la gent ajuda. És una cosa que ens sorprèn, perquè sempre pensem que ens demanaran alguna cosa a canvi, i no sempre és així. Això és bonic, també. No, [00:11:13] Speaker B: correcte. De fet, la majoria de vegades ningú espera res a canvi. I et diré més, donar alguna cosa a canvi, material, moltes vegades... pel que he pogut veure jo, és algú fins i tot ofensiu, no? Perquè potser al final algú que et veu en un lloc on no han passat mai cap estranger i té ganes de saber què hi fas allà i té ganes d'ajudar-te. I el fet que tu li vulguis donar, per exemple, diners a canvi, pot ser com que la persona es pensi que has malinterpretat el seu acte, no? Com si t'estigués ajudant a canvi de diners i no t'ho estigués ajudant perquè ets una altra persona, com jo. m'ha vingut de gust compartir una estona amb tu, a mi no em costa res donar-te un gom d'aigua o el menjar que fem per cinc fer-lo per sis i aquestes experiències, doncs, jo crec que van més enllà de l'intercanvi. Em [00:11:59] Speaker C: consola molt que diguis això perquè jo sempre que algú explica alguna cosa així acaba a desastre. Sí, que hagis dit això, que s'ha de confiar en les persones, almenys jo, perquè jo soc molt desconfiada, ja ho he dit. I sempre que alguna història de no, perquè van anar i van ajudar, no sé què, dic, ui, això ha acabat malament. Sí, però no. Hi ha força experiència per dir que no. Sí, [00:12:20] Speaker B: sí, aviam, que passarà de tot, eh? I al final jo també soc conscient que tinc el privilegi de ser un home, i de ser un home blanc, Llavors, tinc molts privilegis, molts privilegis. El privilegi que faig jo... A veure, jo conec dones que ho fan, eh? Jo [00:12:34] Speaker A: tinc una amiga que ho fa sempre, per exemple, i encantada, i també li surt tot bé... Però [00:12:38] Speaker B: és veritat que percentualment són menys les dones que ho fan comparat amb els homes, i els motius són lògics, no? Llavors jo també soc conscient que tinc aquest privilegi, i que a més soc blanc, que també, per exemple, a l'hora de fer autostop, si faig autostop, m'invento a... a Kyrgyzstan, per dir alguna cosa, probablement m'agafaran a mi abans que una persona que vingui de l'Àfrica o amb un color de pell diferent al meu. És [00:13:02] Speaker A: clar, els dos feu contingut a xarxa sobre els vostres viatges. Això implica donar cert relat sobre el fet de viatjar, no? Creieu que alguna cosa tenim malament, a nivell social, sobre el relat que es fa dels viatges? És a dir, jo tinc la sensació que sempre es fa un relat força idíl·lic, gairebé com si hi hagués aquesta pressió d'haver de viure moltes coses molt intensament, i això es lliga a viatjar molt, veure molts llocs del món... És una cosa molt generacional, no?, també. Clar, a l'hora de penjar contingut, això, ho penseu? Penseu quina mena de relat voleu donar? No sé si també teniu la pressió de, ostres, jo he d'explicar moltes aventures, oi? Jo he d'explicar, no sé, que tot és molt maco i que si vaig a Maldives és tot preciós. Com ho veieu, això? No sé [00:13:47] Speaker C: si li heu donat voltes. Clar, la cosa està en que és segons el públic que tu vulguis arribar, perquè si jo vull arribar a un públic que vol veure tot, que és superidílic i tal, doncs ok, ho faré així. Però no és el meu cas, perquè el que també vull exposar a la gent és que una persona que no té un cos normatiu també pot viatjar, que això està molt estancat, que una persona gorda no pot fer coses. Per exemple, jo explico quan veig els avions que he de demanar un extensor, i això està com un tema molt tabú. I és una de les coses que vull també transmetre a la gent perquè ho vegi, que no tot són flors i violes i romaní. que sembla que perquè la típica influencer que digui, no, és que he tingut un mental breakdown i me'n vull anar a Bali, als típics d'aquests que posen de, jo no deixaria passar anar-te'n amb la teva germana a Bali, ja, bueno, és que no tothom se'n pot permetre anar a Bali amb les teves condicions. Llavors, sí que jo penso molt en això, però també ho he pensat molt a mesura de fer contingut. Perquè tu quan comences en el món de les xarxes no t'ho planteges. Llavors, a mesura que vas fent contingut i vas rebent el feedback, doncs, ho encamines d'una manera o una altra. Aquest és el meu punt de vista. Sí, encaixa [00:15:01] Speaker B: bastant, també. A mi m'agrada explicar les coses negatives que passen, no? Crec que, com comentaves, som una generació que ha idealitzat moltíssim el viatge. Tothom vol viatjar. Sí, sembla [00:15:14] Speaker C: que si no viatges ja estàs en una altra categoria, no? Sí, sí, [00:15:17] Speaker B: totalment. Però viatjar també, com tot, té coses dolentes. I bones, sí. I et diré, a més, és que si no fos per les dolentes, a mi no m'agradaria tant viatjar, perquè llavors tot és tan fàcil, no? És com, per exemple, Pujar una muntanya i veure les vistes des de dalt és diferent les vistes que tens, encara que siguin exactament les mateixes, si puges a peu que si puges en un telefèric. La recompensa serà molt més gran. Al viatge també hi ha moments que estàs malalt en llocs on no vols estar malalt, que perds trajectes, cada cop et quedes tirat a qualsevol lloc... Poden passar milers de coses i no passa res per explicar-les, al contrari, crec que està molt bé que ho fem. Sí, que [00:15:57] Speaker C: s'ha de neutralitzar molt més, perquè és que hi ha... A veure, jo sí que és veritat que soc en plan creador de contingut molt en plan... com family friendly, diguéssim, d'acord? Jo ho entenc. Però sí que és veritat que hi ha coses dolentes en tot. No hi ha només en viatjar, en la teva vida, en la teva personalitat... I tot això què passa? Que les influencers d'avui en dia tot ho idealitzen moltíssim. Tot és súper xulo, tot és no sé què, tot és no sé quan... No, no és així. I això és una cosa que crec que s'ha de començar a ensenyar molt més i que la gent s'hi acostumi. Per això ara, per exemple, parlant de tema marques i tal, les marques confien moltíssim més en aquests petits influencers que sempre estan dient el que realment pensen de tot això, a no ser una influencer que té molts seguidors, que darrere hi ha molts diners perquè digui això. És molt [00:16:50] Speaker B: diferent. Teniu molta més credibilitat, clar. Exacte. Jo [00:16:53] Speaker C: penso això. I, per sort, cada cop se n'adona més la gent. Per sort. [00:16:57] Speaker B: Sí, jo crec, de fet, que a les noves generacions els agrada. Entenen més aquest tipus de consum. Jo crec que això de tot tan perfecte, No existeix. Però relaciono molt amb la nostra generació. Tu encara ets millenial, no? Sí. Millenials [00:17:12] Speaker A: tots [00:17:12] Speaker B: ahir. Tranquils. Jo [00:17:14] Speaker A: crec [00:17:14] Speaker B: que està molt relacionat amb la nostra generació. Perquè, clar, els nostres pares no podien fer-ho, viatjar tant, per nosaltres va ser com, uau, podem fer molts viatges, podem viure viatjant, no? I llavors hem tendit a idealitzar-ho i el tipus d'influencers, jo crec, millenials, tendeixen a idealitzar. En canvi, em dóna la sensació, sense ser cap expert, però em dóna la sensació que la generació Z i cap avall, No [00:17:36] Speaker C: viatgen tant. Ni viatgen [00:17:38] Speaker B: tant, ni ho tenen tan idealitzat, i els agrada més veure algú explicant les seves misèries viatjant, plorant perquè vol tornar a casa, oi? Sí. Em [00:17:47] Speaker C: dóna [00:17:47] Speaker B: aquesta sensació. Sí, sí. [00:17:49] Speaker C: A la meva germana, per exemple, no li agrada viatjar. O sigui, no li agrada. No és una cosa que ella sigui prioritària. En canvi, jo, quan tinc unes vacances, sempre penso... A veure, puc anar? Saps? És molt diferent. I jo crec que també és molt així, en plan, pels millenials, com el rotllo... Ai, vinga, ens han ficat al cap que viatjar és com lo màs. I ara resulta que poder no... O sigui, està molt bé viatjar, però poder, en certa mesura, no? Tampoc fa falta que cada... que cada mes te'n vagis de viatge, perquè això hi ha influencers, no és el meu cas, que cada mes fan un viatge i tot està pagat i tot s'ha d'anar per aquesta agència per ensenyar això i perquè no saps ni què. I ara estic aquí i ara estic allà. Això no és normal d'una persona de carrer. No, no, [00:18:30] Speaker A: no. Clar, també em plantejo, depèn de com viatgis, no? Perquè no sé si tenim aquesta mania, moltes persones, de, no sé, vaig a mirar una mica Google, vaig a Praga, els 10 imprescindibles de Praga. I tu, tu, tu, tu, una llista com la mentalitat productivista habitual però traslladada a l'oci, no? He de veure això, això, això, això. i acabes més cansat que no pas quan havies vingut, no? És a [00:18:55] Speaker C: dir... És que no t'acabes de relaxar. Exacte. Tens [00:18:58] Speaker B: una [00:18:58] Speaker A: obligació com de veure coses, que clar, per una banda penses, és que no aniré a aquest lloc i em deixaré de veure no sé què, però per l'altra dius, quin sentit té també que en els meus espais d'oci o de vacances jo estigui aquí estressant-me per veure tot i sobretot no t'oblidis d'això. Aquesta manera de viatjar us l'heu plantejada, també? Jo vaig [00:19:16] Speaker B: començar així, jo m'imagino que tothom, potser ara estic generalitzant, però jo com a mínim quan vaig començar a viatjar d'adolescent, amb la meva primera parella que vaig tenir en aquella època, eren viatges així, eren viatges de tot planificat, exactament què vull veure en cada lloc, bitllets d'autobús reservats, nits total totes reservades, Però com que soc una persona que tendeix a ser més aviat desorganitzada, a la que vaig començar a viatjar sol, de sobte vaig arribar al primer país que vaig anar així sense cap pla, vaig anar a Myanmar, que era també un país totalment random, i sense tenir ni idea de què hi havia a Myanmar. I llavors aquella va ser la meva primera experiència de preguntar a la gent amb què em recomanes que vagi i vaig començar a viatjar així. I llavors és com em vaig començar a enganxar d'aquesta manera de viatjar i vaig començar a entendre que hi havia una altra cosa diferent del viatge que m'agradava. De fet, el meu projecte amb xarxes socials neix amb aquesta voluntat, ha anat evolucionant, però quan vaig començar a compartir-ho també a Vilaweb i amb mitjans de comunicació i amb xarxes socials, el meu objectiu era ensenyar maneres diferents de viatjar perquè tenia la sensació que la nostra generació i les nostres pares Sembla que només hi havia una manera possible de viatjar, i per mi va ser un objectiu dir que hi ha altres maneres de fer [00:20:36] Speaker C: les coses. Sí, perquè sempre ens ho hem vengut com així, o molt estructurat tot. En el meu cas, al principi també, quan vaig començar a viatjar, era molt tot aquest dia fem això, aquest dia ta-ta-ta-ta-ta. però ara actualment és més anem i el que ens trobem. O sigui, si un dia no ho podem fer, no ho podem fer, perquè també acabes cansat i jo vull descansar, a mi m'agrada viatjar, però també m'agrada descansar. Per tant, ho fem una mica una mes així, en mes modo random, i si anem aquí i després a la tarda havíem dit d'anar aquí i no podem anar-hi, doncs ja hi anirem, i si no, una mica més xill, perquè si no, no acabes de gaudir tampoc al 100%. És com que estàs atabalat de fer-ho córrer, de fer aquesta foto aquí, i és bueno. Calma, que potser has d'anar tot ple de gent i dius, no sé ni per què he vingut, saps? Llavors, jo ara m'ho prenc una mica més així, però suposo que també és el canvi aquest de mentalitat, perquè abans m'era igual si hi havia gent, jo havia d'anar-hi. I feies [00:21:28] Speaker A: la cua... I feia [00:21:29] Speaker C: la cua per fer-me la foto, perquè no sé què... Ara no, ara ja és bueno. Doncs mira, ja ho he vist, saps? Ja està. [00:21:35] Speaker A: Clar. Clar, no sé, ara, abans que parlàvem del tema negatiu, improvisar a vegades porta a que les coses no surtin potser com pensaves i fer-les com pensaves que s'havien de fer també porta a que no surtin potser com pensaves, no? Quins moments negatius o quina història negativa teniu de viatges que ara us vingui al cap? Moment de dir, ostres, ahir va ser un desastre on vaig preguntar què estic fent aquí fent cua davant de la boca de la veritat durant dues hores amb japonesos. No sé si teniu alguna història A veure, a [00:22:06] Speaker B: mi el canvi del cap és ficar-me malalt. Sí, a mi també. Ficar-me malalt. [00:22:10] Speaker A: És el que pitjor has passat? Sí, jo [00:22:12] Speaker B: crec que sí. I mira que ho he passat malament, però per voluntat pròpia. Una mica ser domoscoquista, no?, d'anar-me'n a la muntanya i així. Però clar, quan estàs malalt és diferent. Sí. I, per exemple, al Nepal vaig estar a l'hospital una setmana amb dengue. Tot i que el quan pitjor vaig passar va ser amb una salmonella a la Índia, que també és com un clàssic. Si has estat a la Índia, el bingo card és agafar una salmonella, I allà recordo, doncs, d'això, no? Al final, quan estàs malalt, el que vols és estar a casa teva, dins del teu llit. Sí. I sol. Bé, com a mínim, jo soc dels que vull estar sol quan estic malalt i llepar-me les ferides i ja curar-me després. Llavors, a mi el que em ve al cap és això, ficar-me malalt en determinats llocs. Sí, de fet, [00:22:54] Speaker C: jo és una cosa que faig molt recurrent. Me'n vaig de viatge i em poso malalta. M'han passat moltes vegades. I l'última que recordo és quan vam anar a Los Angeles. Em vaig posar molt xunga. Vam estar en blanc 15 dies i només vaig poder gaudir-lo 5, perquè la resta... Em vaig posar... Vaig beure aigua... Creiem que vaig beure aigua en mal estat i em va sentar molt, molt malament. I recordo el viatge a Los Angeles molt més per... L'omelata que estava... que no em va agradar o no. També tens una [00:23:27] Speaker A: història, em sembla, d'Amsterdam, amb una bici. Sí, també. Em [00:23:30] Speaker C: vaig caure de la bici, perquè, clar, jo anava de xula, que sí que sabia anar amb bici, pista, no? Bueno, ja veus que soc zero com tu, eh? No podria anar a cap lloc amb tu, crec. I em vaig caure, em vaig fotre un gat a l'esquena, que flipes. Bueno, sí, sempre tinc anècdotes d'aquestes. Clar, us intercanviaríeu [00:23:47] Speaker A: la manera de viatjar? Ni que fos [00:23:49] Speaker C: per un viatge, eh? Jo no. Home, [00:23:51] Speaker B: jo amb mal dives de ressort potser... potser... A vegades [00:23:55] Speaker A: també [00:23:56] Speaker C: ve de gust descansar. Jo no, perquè... A veure, com us explico això? Jo soc a vegades molt estúpida. En el sentit de... Si no estic còmoda, se'm notarà. Se'm nota i soc d'aquestes quisquilloses d'això. No m'agrada, estic jugant... I no. No [00:24:13] Speaker A: podria. Jo he de dir que soc bastant com tu, però la meva amiga em va arrossegar un viatge fa anys, que vam fer de Viena a Praga amb autostop i couchsurfing, que és això d'anar a casa de gent que et deixa al sofà a canvi de res, superhospitalario i fantàstic, i ostres, un dels millors viatges de la meva vida, ho he de dir. O sigui, no ho faria sempre, però crec que provar-ho com a mínim val la pena. Mira, està molt [00:24:35] Speaker B: bé que diguis això, perquè abans deia, no?, que a part del... Ara et convenceré de coses, ho intentaré. Part de la meva intenció era ensenyar maneres diferents de viatjar. I llavors molta gent em deia això. Jo no me n'aniré a fer autostop i a dormir en gasolineres. D'acord? Ho entenc. Jo [00:24:53] Speaker A: sola no ho [00:24:53] Speaker B: hagués fet, eren dues. Però, jo crec que hi ha petites coses que es poden provar. Per exemple, el Couchsurfing és una cosa que jo he recomanat moltíssim. Anar als llocs està molt bé i veure els monuments està molt bé, però enlloc aprendràs més que a la casa d'algú, no? I a vegades no cal ni dormir a casa seva. Couchsurfing també serveix per anar a aprendre alguna cosa amb algú o que t'ensenyi què fa amb els seus amics un dissabte a la tarda. I jo amb aquestes experiències l'he après molt, la veritat. I a les xarxes socials hi ha gent que m'ha dit, ei, no fareu dustop, però la culture fins i tot m'ha agradat molt. Llavors hi ha com petites coses que es poden provar, i si no, no passa res. Jo crec que el [00:25:35] Speaker C: que he de deixar de fer és veure True Crime. Per què? Això és veritat. No paro. Tu sents [00:25:41] Speaker B: casa d'algú i estàs imaginant-ho. Jo aquesta persona no [00:25:45] Speaker C: la conec. No sé quines són les seves intencions. Està molt bé que [00:25:49] Speaker B: diguis això, perquè aquestes plataformes funcionen molt bé perquè és en un sistema de revius, com si anessis a Google Maps. Tu veus les puntuacions que té d'altres persones, i a més, per dones que viatgen soles, està interessant també veure si s'han quedat altres dones viatjant soles amb aquesta persona i tenen bones experiències o no. Llavors, hi ha una certa seguretat. He escoltat històries. Pots [00:26:10] Speaker A: anar només a cases de dones. Jo havia anat a alguna casa d'una dona amb un fill, amb un bebè, per exemple. Clar. Sí. Que també pots arriscar. [00:26:19] Speaker C: Ai, no, és que no em fio, ho sento. Amb un bebè, pitjor encara. Segur que hi ha algú. La meva parella ho intenta moltíssim, perquè a ell sí que li agradaria fer més coses d'aquestes. No ho descarto, eh? Això ja està molt bé, no descartar-ho, però no és la meva mentalitat d'aquí a un curt plaç. [00:26:41] Speaker A: Hi ha un altre tema de viatges que se'n parla molt últimament, no? Segur que us ha passat mil vegades d'anar al Far de Cavalleria, a Menorca, et dius, va, anem aquí a veure un capvespre preciós, farem unes fotos, i tu fas aquelles fotos idíl·liques que després puges a Instagram i són precioses, però que si desviessis la càmera i fessis així, veuries que està, bueno, tothom veuria que està ple de guiris, que està avarrotat de gent, que és insuportable estallar i que no és gens idíl·lic, I que és dramàtic que hi ha tot aquest tema de la massificació turística. Com ho viviu això? No només com a viatgers, sinó també com a persones que tenim una mini responsabilitat a l'hora de [00:27:23] Speaker C: penjar coses? A mi, quan vaig començar a xarxes, he après molt autodidàcticament en tot això. No és una cosa que jo volgués fer-me viral ni creure contingut, és una cosa que em va aparèixer a la meva vida, jo he seguit i m'ha agradat. Quan vaig començar, perquè jo abans de fer contingut a les xarxes ja viatjava amb la meva parella, i ho publicava de manera molt orgànica, una cosa per mi i pels meus amics, no era tan conscient com ara, que quan vaig començar, per exemple, vam anar a Menorca, i ho vaig penjar que estava en una cala i vaig etiquetar el lloc de la cala, i jo no era conscient d'això, simplement ho vaig fer perquè ho havia fet anteriorment, la diferència era que ara tenia, potser, 50.000 seguidors més que en aquell moment. Llavors, clar, moltíssimes persones em van obrir, anant a dir, no etiquetis el lloc perquè està massificat, i jo vaig pensar, hòstia, clar, jo tinc aquí com una gent que em segueix, està veient que jo estic aquí, que estic com promocionant aquesta cala, on realment la gent local poder estar fins als ous, parlant malament. Tu no ets conscient fins que realment t'hi trobes. I ara jo el que intento fer és, a veure, serem clars, no és com 100% deixar-hi d'anar, però sí que, si vas, poder no fer com aquesta propaganda de veniu aquí perquè està super de moda, que és el que passa, que hi ha coses de moda en diferents èpoques de la vida. Llavors, s'ha de ser conscient i s'ha de fer un turisme respectuós en aquest sentit. I això és una cosa que estic intentant fer moltíssim amb la [00:28:53] Speaker B: meva parella, molt. Sí, sí, t'entenc. Has dit mini responsabilitat, però crec que és més que mini. És veritat que tenim un poder, i com deia en Spiderman, un gran poder quan hi ha una gran responsabilitat. Llavors, sí que tenim una responsabilitat, no? En el meu cas, és veritat que jo no soc anar a zones concorregudes, per tant, jo ensenyo llocs que probablement ningú dels meus amics ni jo anirà mai a la vida, perquè estic anant a llocs molt remots. Però sí que, per exemple, jo, un dels meus nous projectes és que tinc una agència de viatges, i jo sempre hauria estat molt contrari a l'agència de viatges, perquè veia els efectes destructors que té el turisme, no? I els veia no només viatjant, sinó també a casa, a Barcelona, ho podem veure perfectament, no? Llavors, per mi era una mica... A veure com ho faig, això, perquè no ho veia gens clar, el de fer una agència de viatges, tot i que tenia molta gent que em seguia que deia, ei, m'agradaria molt les viatges que fas tu, però jo no em veig en cor de fer-lo sol. I el que sí que he anat veient és que sí que hi ha, com tu deies, un turisme més sostenible. Un turisme responsable. Existeix, existeix. [00:30:02] Speaker C: El que passa que no és el més famós. No, i ara. No, no, [00:30:05] Speaker B: no. El turisme té un gran poder que normalment és destructiu perquè l'acumulem en petits llocs. però el terroisme també pot tenir un poder molt constructiu. No només en una cosa tan fàcil d'entendre com a l'hora de repartir els ingressos econòmics que rep un país, que no s'acumuli a les poques famílies que estan a la Costa Brava, per dir alguna cosa, sinó que es reparteixi pel territori. No només en això, sinó que també, per exemple, a mi m'agrada una funció que té la meva agència, considero que té, que és que posem en valor cultures que estan en perill d'extinció, i que d'altra manera, si no fos per incentius, com per exemple el veure que gent de l'altra punta del món ve aquí per veure com vius, perquè és molt interessant i té un valor, sinó que eventualment la gran majoria d'aquestes cultures, la veritat és que crec que acabaran desapareixent, perquè a la que arriba internet als llocs, peligro, i canvia tot molt ràpid. però sí que es veu com amb un turisme sostenible, que consisteix bàsicament en que hi som molt pocs els que hi anem, doncs sí que es pot allargar una miqueta més, mantenir aquesta cultura, aquesta minoria, durant un període de temps més llarg. Llavors, el turisme sostenible existeix? Sí. És fàcil de trobar? [00:31:17] Speaker C: No [00:31:17] Speaker B: tant, però sí que el podem fer i el podem practicar. [00:31:20] Speaker A: Que en tot cas seria sacrificar una mica avions, és a dir, potser no agafar tants avions com estem acostumats, que anem a tot arreu amb [00:31:26] Speaker C: avió. Sí, però igualment fer turisme no fa falta que te'n vagis a l'altra punta del món. Per exemple, jo soc de Manresa i jo penso que a Manresa també es pot fer un turisme sostenible i responsable. I no passar... Saps? Que també fa falta trobar aquests llocs. Perquè a vegades tenim coses amagades aquí, a casa nostra, que no sabem que existeixen, i és perquè ens han col·locat que ens hem d'anar a [00:31:51] Speaker B: fora. Com més lluny, millor. Sí, [00:31:53] Speaker C: com més lluny, millor. I no és així, a vegades. Totalment. Llavors, també entenc que, per exemple, aquí a Barcelona, hi ha massa turisme. No estic dient que se'n vagin a altres llocs, però regular-ho, però sí que és veritat que és ser [00:32:05] Speaker A: conscients del que tenim, també. Barcelona és complicat, sí, canvia la dinàmica. Sí. Normalment acabo amb un dilema, un joc, avui, però us he preparat un test. Ah, d'acord. És un test [00:32:17] Speaker B: com els de la... com es deia? Com els [00:32:19] Speaker A: de Superpop, una mica. Ah, d'acord. Sí, és una mica un test... Com uns millennials? Sí. Però no té resultats. Ah, d'acord. No us diré... ets un tipus de viatger X o...? No. No, jo crec que [00:32:29] Speaker C: jo tinc clar el tipus... Crec que ha quedat clar [00:32:31] Speaker A: quin tipus de viatger sou, per tant, no. Simplement és per conèixer una mica què us ha anat passant amb els viatges, d'acord? Llavors, la vostra història de viatge preferida. M'heu comentat algunes de negatives, [00:32:43] Speaker C: però la preferida que teniu... Sí, jo tinc una molt preferida, i de fet és a Los Ángeles. De fet és a Hawaii. Sí, hi ha coses dolentes, però també n'hi ha de bones. I és que jo soc molt fan de Harry Potter. Molt, molt, molt fan de Harry Potter. I vaig anar als estudis de la Warner Bros. perquè jo també m'agrada molt anar a parcs temàtics i blablablu, que també faig contingut a les xarxes que gent amb el cos normatiu si pot anar o no pot anar a parcs d'atracció, que aquesta és una altra. Sí, [00:33:10] Speaker A: per algun motiu. Sí, [00:33:12] Speaker C: perquè no hi cabem. [00:33:13] Speaker A: Ah, vale, has dit atraccions, [00:33:15] Speaker C: vale bé. Hi ha algunes que sí, altres que no, també. Llavors això també ho mostro molt a les meves xarxes. que crec que també és molt important. Sí. I guardo un record molt bo i és que vaig anar a fer com un dublatge de Harry Potter. Jo feia de Harry Potter i llavors jo mai he sigut en plan actriu de dublatge ni res. Ho vaig gravar i ho vaig penjar a les xarxes. I clar, a mi la Warner Bros., Harry Potter, tothom m'ha escrit i tal. I aquest és un record superguai perquè jo des de petita, com que soc molt fan d'ells, i poder tenir un feedback amb aquesta gent que ha vist aquest vídeo, que he fet això, tinc molt bon record, la veritat. Sí, [00:33:54] Speaker B: n'hi ha molts, segurament no viatjaríem, però els meus primers canvis en el cap són relacionats amb experiències que he tingut amb gent dels llocs per on he anat. Per exemple, quan vaig estar creuant Cambodja a peu, Jo anava a la meva tenda de campanya, però la veritat és que pràcticament cada dia algú em deia, ei, vine aquí, dorm amb nosaltres, i vaig tenir experiències molt boniques, no? Per exemple, just va coincidir amb l'any nou que tenen allà, l'any nou lunar, que és cap a aquesta època, i que consisteix en tres dies de guerra d'aigua pels carrers, no? I llavors era molt divertit, els bombers també estaven allà amb una mànega enorme i tothom es... disparava a tothom, això va ser molt bonic, per exemple, o... o aprendre, perquè s'aprèn molt, i per exemple, allà són molt supersticiosos i sempre em preguntaven, no tens por de dormir a fora? Però no per cap persona, sinó pels esperits, no tens por que vingui un esperit i et faci alguna cosa [00:34:48] Speaker A: dolenta? Una por que tu no t'havies plantejat, no va a por d'esbloquejada. I [00:34:54] Speaker B: llavors ells el que vaig aprendre que feien és quan tenen convidats a casa, en el cas dels homes, no sé com ho fan amb les dones, però en el cas dels homes el fan dormir en el lloc més segur possible perquè no tingui por. I quin lloc més segur hi ha que dormir amb l'home de la casa? Llavors cada nit dormia amb l'home de les famílies que m'acollien I això que en un altre país seria superestrany, en un occidental, dos homes compartint un llit de matrimonis, allà era totalment normal. I llavors vaig tenir la sort o la desgràcia d'escoltar molts homes roncant al meu costat, quan potser hagués estat més tranquil·leta la meva tenda, però no [00:35:33] Speaker C: em van atacar esperits. Jo també recordo molt Maldives, perquè allà em van demanar matrimoni. Te n'anava a dir. Llavors, clar, també és una bona experiència. Home... Estàs gens malament. Home... Jo he dormit amb un home que m'ha demanat matrimoni. Home... No està gens malament... Bastant millor, bastant millor. En una [00:35:53] Speaker A: barqueta va ser o [00:35:54] Speaker C: va ser en algun lloc? No, va ser com a la sorra de la platja de les Maldives. Doncs jo anglès no el domino massa i la meva parella va parlar amb els d'allà al ressort i em van muntar una taula per sopar de nit amb llumetes, molt xulo. Llavors és [00:36:10] Speaker B: la teva parella que et va demanar matrimoni allà? Ah, pensava que era alguna persona ràndom que t'havia vist i s'havia agenollat. [00:36:18] Speaker A: Seria absolutament increïble. M'ha agradat molt [00:36:20] Speaker B: la història, m'ha agradat molt. No, no, no, la meva parella. Que també està molt bé, enhorabona. [00:36:26] Speaker A: Aquestes les típiques preguntes breus. Lloc on no tornaríeu mai? [00:36:34] Speaker B: No crec que n'hi hagi, no. [00:36:37] Speaker C: Jo tampoc, la veritat, de tots els que he anat hi tornaria. I [00:36:41] Speaker A: jo contornaria moltes vegades. Socotra, [00:36:45] Speaker B: d'on he vingut ara l'última vegada, és un lloc molt guai, una illa de lliment molt especial. Estàs a [00:36:49] Speaker A: punt d'anar a Mongòlia una altra vegada? Suposo que Mongòlia et retornaria moltes [00:36:53] Speaker B: vegades. Sí, sí, Mongòlia també és una [00:36:54] Speaker C: d'ells. Jo crec que tornaria a Nova York, m'agradaria tornar-hi, però perquè penso que vaig anar quan era molt joveneta i no vaig poder-ho gaudir com m'agradaria. País [00:37:05] Speaker A: on la gent és més acollidora i país on la gent creieu que és més esquerpa. No sé si es pot fer [00:37:10] Speaker B: aquesta divisió. Sí, a mi em ve al cap. Aviam, més acollidora per mi és Mongòlia. Perquè allà la cultura és, si et veu algú, passa a prendre el te. I si anàs i deslloc on dormir, passa a dormir. I és el primer lloc on m'ho vaig trobar i em va sorprendre molt. I més esquerpa, me n'aniria bastant cap a casa, cap a Europa. Jo [00:37:28] Speaker C: anava a dir que aquí a Catalunya som bastant esquerts, eh? Jo penso que sí. I els catalans una mica una, jo crec. Som com una mica esquerts. Massa turisme, a veure... Jo entenc, també. Però sí que és veritat que on he viatjat i això, per exemple, a Holanda... Sí que estàvem fent com una ruta turística en català i sí que hi havia una senyora holandesa que es va ficar molt enfadada perquè estàvem allà, estàvem massificats, la cosa com sigui. I es va emprenyar moltíssim. Una mica esquerpa, però jo crec que també jo hauria fet el mateix. Llavors, clar, s'entén. Puc compartir la... [00:38:07] Speaker A: La turisme. Sí, [00:38:08] Speaker B: és que sí ho entenem, [00:38:09] Speaker A: aquí ho entenem. Clar, clar. Després, un viatge on us hàgiu enamorat o que creieu que és un lloc on es lliga especialment, és fàcil... [00:38:18] Speaker B: Que es lliga? Sí. No sé [00:38:20] Speaker A: si hi ha algun [00:38:20] Speaker B: lloc del món. Va, si a mi me'n ve un al cap és Rússia. A Rússia m'ha passat una cosa que no m'ha passat mai a la vida, que és que pel carrer em diguessin coses. He entès com les dones normalment se senten, perquè les dones normalment no senten cap mena de complit, i allà, com que hi ha moltes més dones que homes, es veu que les dinàmiques són lleugerament diferents, i això em va sobtar perquè no m'havia passat mai. Jo [00:38:50] Speaker C: no sé, és que he anat amb parella a tot arreu, llavors no... Bueno, llavors és més difícil. Sí, és molt més complicat. A part, sempre que vas amb un home és diferent, que si vas amb amigues i tal. Que també hi he anat, però ha sigut com... Algú més proper, també dominava l'idioma, llavors... No podria dir-te. Després, menjar que [00:39:10] Speaker A: us diguessin... No, això és suau! I... Que no ho fos? En [00:39:13] Speaker C: algun [00:39:14] Speaker A: lloc? Hi ha típics països que... Jo, [00:39:17] Speaker C: per exemple, a Maldives m'hi vaig robar molt. Que fan amb moltes espècies. Però, bueno, com a mi no m'agrada el picant, doncs, fora. I jo menjava el que m'agradava. No soc tampoc molt d'aprovar. Segur [00:39:30] Speaker B: que tu sí? Sí, he robat moltes coses, sí. [00:39:32] Speaker A: Exacte, oi? A veure, jo el [00:39:35] Speaker B: lloc on em sorprenia això... era una província de Xina que es diu Sichuan, que és coneguda com a regió més picant del món, que allà et deien que algú no picava, i era mentida, o sigui, no picava per ells. Totes les àpats acabaven sempre al costat de la taula, en una gran muntanya de mocadors, que anava utilitzant per sacar-me el suor. I va haver-hi un dia que vaig menjar tan picant que vaig acabar sangrant pel nas i tot. Molt picant. [00:40:02] Speaker C: Això deu ser dolent, [00:40:03] Speaker B: eh? Segurament, sí, sí. No sembla bo que se't peti [00:40:05] Speaker C: alguna mena de... No, no, i més per menjar o alguna cosa. Sí, sí. No, jo no, jo no. Bé, ni m'ho pensaria fer-ho. I [00:40:13] Speaker A: l'última, en la línia del que deies, Nadine, lloc dels països catalans on creieu que s'hagi de viatjar més. S'ha de viatjar més. Ja. Que tenim infravalorat. Diria la [00:40:23] Speaker B: Vall d'Aran, per exemple. És veritat. O el Montsec. Són llocs bonics i no tan [00:40:28] Speaker C: visitats. Sí, jo també crec que aniria per aquí, eh? De fet, penso que hi ha paisatges espectaculars i que no... a veure, ara no és perquè tothom hi vagi, òbviament, però sí que estan infravalorats, és com... ja ho tenim vist i ja està aquí al costat i no és com gaire turístic, no està com tan de moda i realment és preciós, jo [00:40:48] Speaker B: també diria Tenim sort perquè anem on anem del territori. Sí, és que Catalunya és molt bonica. Sí, trobes sempre algun interès arquitectònic, patrimoni històric, paisatgístic... Tenim molta sort, tenim un país molt i molt ric en aquest sentit. [00:41:05] Speaker C: No, i a part que també, per exemple, tot el que tenim de tema religiós, que jo flipo, amb tot el que també hem conservat, jo penso que això també està molt guai poder visitar-lo. Jo no soc creient, eh, però sí que m'encanta el tema barroc i tot això. Jo penso que era impressionant i que ho hem d'aprofitar i no som conscients que la gent ve de fora [00:41:25] Speaker A: a veure això. És veritat, molta gent ho enveja. [00:41:27] Speaker C: Exacte. I això és molt maco [00:41:29] Speaker A: de [00:41:30] Speaker C: poder gaudir-ho i dir que és nostre. [00:41:33] Speaker A: Doncs ho deixem aquí, la recomanació del Turisme Inter, que sempre està bé. Moltíssimes gràcies, ha estat molt xulo veure el contrast entre els dos. Molt [00:41:40] Speaker B: contrast! Molt contrast, molt divertit. [00:41:43] Speaker A: Moltíssimes gràcies. [00:41:44] Speaker B: A vosaltres. I els [00:41:45] Speaker A: que ens seguiu des de casa ho deixem aquí. Ja sabeu que us convidem a aixecar el cap de la pantalla i venir aquí a xerrar amb nosaltres. Després de la conversa podeu venir a preguntar, a debatre amb nosaltres. I per fer-ho us heu de fer subscriptors de VilaWeb30, que és una subscripció gratuïta durant un any, pels nascuts a la dècada dels 90. Té molts avantatges, com per exemple poder venir aquí, i també ens descomptes que la veritat és que estan força bé. Moltíssimes gràcies i fins on entra.