Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: El sistema educatiu es troba en estat crític. No ho diuen només els resultats de les proves PISA, sinó també l'afortament dels professors, que fa anys que alerten que és molt difícil fer front a la complexitat actual de les aules sense més recursos.
Sovint al protagonisme mediàtic se'l queden els debats sobre els mètodes pedagògics, que, per dir-ho d'una manera simple, darrerament han anat més cap a l'educació per projectes que no pas cap a les classes magistrals tradicionals.
És un debat interessantíssim, però fins a quin punt a vegades els partidaris d'un mètode no fan una caricatura dels partidaris de l'altre mètode? I fins a quin punt també no serveix per desviar el focus de la qüestió material?
La precarietat a les aules, el fet que hi hagi massa alumnes per aula, una escola inclusiva a la qual és difícil fer front sense més recursos, De tot això en parlarem avui i en parlarem amb professors joves, que potser és el col·lectiu que menys apareix als mitjans.
I, com sempre, ho farem amb vosaltres, que ja sabeu que podeu venir i vivi la vostra.
Bon vespre i benvinguts a La crisi dels 30, un espai de trobada en català des de l'Arc Casalmirall de Barcelona.
Avui parlarem del sistema educatiu, de tots els debats que hi ha al voltant del sistema educatiu, cosa que dona per molt, i ho farem amb dos professors joves, que potser és un col·lectiu de professors que no està tan present als mitjans de comunicació.
Ells són el Marcel Graell, benvingut.
[00:01:27] Speaker B: Moltes gràcies.
[00:01:28] Speaker A: Professor de secundària, de quines assignatures?
[00:01:30] Speaker B: Ara mateix de Matemàtiques, el que passa és que sí que puc fer Ciències Socials i Anglès i, de fet, he exercit com a professor de Ciències Socials i Anglès.
[00:01:37] Speaker A: I també tenim el Marc Martorell, portaveu de l'Intersindical Educació i també professor de secundària. Quines assignatures eren aquests?
[00:01:46] Speaker C: Jo soc químic de formació, així que he fet classe tant de Física i Química com de Tecnologia, com de Matemàtiques, durant ple ventall d'assignatures a la FPA.
[00:01:53] Speaker A: Aquest podcast es diu La crisi dels 30, ja ho heu vist. Sempre començo amb una pregunta generacional.
Creieu que hi ha alguna cosa que caracteritza els professors de la vostra generació, aquests que surten menys als mitjans?
[00:02:08] Speaker B: A veure, és una mica difícil de dir-ho perquè, entre altres coses, clar, els professors no entrem a les aules dels altres professors, llavors això ho fa una mica difícil. Sí que és veritat que, evidentment, cada generació té la seva mirada i jo crec que, per una banda, nosaltres tenim una cosa que és que Fa relativament poc que vam deixar les aules, en realitat. Quan jo m'estic preparant a les meves classes, sovint penso en el que a mi m'agradava o les coses que jo percebia com a útils per reproduir-les, però això no és tant com de les característiques de la nostra generació, però sí que és veritat que potser nosaltres ens podem apropar més als alumnes perquè hem viscut una realitat als alumnes més propera, tenint en compte que el món ha canviat molt en els últims 20 anys, parlo de xarxes socials, dels diferents referents que tenen els joves. Això es podria repetir sempre que hi ha una nova generació, amb les generacions de profes joves, però ara segurament està més accentuat, no sé com ho és.
[00:03:09] Speaker C: Sí que ens separen menys anys dels nostres alumnes, però jo que faig classe de CP, els referents que vulgui tenir jo amb 32 anys, i els que tenen els meus alumnes de 18, 19, no tenen res a veure. Vull dir que tampoc no comparteixo aquesta mena d'espais. I com a tema internacional, no perquè siguem professors, sinó que penso que és un tema de la nostra generació.
Hi ha una qüestió que crec que no és positiva, que és que penso que som menys lluitadors. Em parlava l'altre dia amb dos professors, dos mestres, que estan a punt de jubilar-se.
I em deien això, sabent que estem en aquest cicle de vagues i lluita per millorar el sistema educatiu de Catalunya del seu conjunt.
I em comentaven, hòstia, és que la nostra generació ha sortit molt, hem sortit molt i seguim en peu de guerra fins al dia que ens jubilem, però a tota la gent que està arratreixent sortir de l'universitat, amb 20 i pocs, els costa molt sortir, lluitar, fer vaga, entendre què... Si no lluitem, no canviarem les coses, perquè no vindrà del govern, sigui quin sigui el color del govern, no ens disfrutarà millorar el sistema educatiu si des de la base no l'esforcem a fer-ho.
I fins i tot la generació anterior, la que ja porten 10-15 anys jubilades, lluitaran encara més que elles.
Per aquí sí que és un tret diferencial, negatiu.
[00:04:27] Speaker A: Ho sabeu de sobres, no? Les últimes proves PISA assenyalaven una davallada de sida del nivell educatiu, especialment a Catalunya.
Una caiguda, per exemple, de 38 punts respecte a fa 10 anys amb un nivell especialment baix de comprensió lectora.
Què creieu que ha passat? Què ha fallat i què ha fallat especialment els últims anys?
[00:04:46] Speaker C: Comença.
[00:04:47] Speaker B: A veure, clar, la resposta és multifactorial com sempre, el que passa és que una cosa que crida molt l'atenció és que hi ha gent que diu, que és veritat, que ha sigut una caiguda generalitzada d'aquest nivell o d'aquests resultats a les proves PISA. És veritat, però Catalunya baixa més que tota aquesta baixada generalitzada que hi ha hagut. És a dir, Catalunya sempre havia estat per sobre de la OCDE amb els diferents paràmetres i també per sobre de la mitjana espanyola i ara estem per sota en els dos casos. Llavors, això, per començar, el que hem d'entendre és que és una cosa generalitzada, però a nosaltres ens ha afectat més. I no podem recaure com va fer el departament en primera instància i després va corregir a culpar o a donar una explicació de caire demogràfic, és a dir, perquè hi ha hagut molta immigració, perquè les proves PISA, és un estudi seriós que estandaritza l'estudi, és a dir, no agafa tots els col·les així, diguéssim, a la babalà, sinó que fa una estandardització, evidentment, també, pel perfil, per l'horitzó de l'alumnat. Llavors, jo crec, no sé si amb això estaràs d'acord, jo crec que els últims deu anys el Departament d'Educació ha tingut una política legítima que és de reducció de l'abandonament escolar. El que passa és que les solucions que s'han trobat al Departament no han sigut unes bones solucions i aquestes solucions han sigut abaixar el nivell.
com a base de pedagogies diferents, que en podem parlar també i en podem entrar més, segurament després hi entrarem, però que de facto han abaixat el nivell per motivar l'alumnat a que no deixés de venir a l'escola, diguéssim, i també fent més difícil, o per no dir impossible, la repetició.
amb la idea que si un alumne ha repetit un curs està menys motivat per tornar a l'escola. Això jo crec que té... és una política nefasta, però tampoc vull explaiar-me més.
[00:06:54] Speaker A: Sí, com aquesta cosa de prohibir repetir, pràcticament, no?
[00:06:58] Speaker B: Exacte, una mica.
I això té moltes derivades, però la primera és que, evidentment, baixa el nivell de l'alumnat.
És a dir, si som menys exigents, l'alumnat, els alumnes, aprendran menys matemàtiques, sabran llegir pitjor, tindran menys competència científica, que és el que mesuren les proves fisses.
[00:07:21] Speaker C: Això per una banda.
[00:07:22] Speaker B: I després, si no es repeteix, una mica el que jo he vist en els instituts, que això passa més, com a mínim és la meva experiència, és que s'instal·la una sensació en l'alumnat que és absolutament i completament lògica, que és, bé, i encara que me'n quedin 4, 5, 6, 7, 8, si igualment passo de curs, Hi ha molts alumnes que diuen, i jo m'he d'esforçar, si igualment passarà, passaré de curs. Per tant, això no només ha afectat els alumnes, potser, que repeteixen o no repeteixen, sinó que ha contaminat la resta de la lliure. Per tant, jo crec que això, en bona part, com que també és molt específic de Catalunya, comparant-ho amb altres comunitats autònomes d'Espanya, que això no ha passat, crec que això és explicatiu de per què ha passat. Perdó perquè m'estic allargant molt.
Però hi ha una manera molt fàcil de desmentir-me, que és que el departament agafi i es publiqui els resultats de les escoles PISA que, de nova creació, que s'han creat que només fan projectes, i que publiqui els resultats que s'han mantingut en un sistema més tradicional que tampoc defenso el sistema tradicional aferrissadament però llavors tindria elements per dir si això que jo estic dient que és la meva sensació però que no ho puc corroborar és veritat o no i potser m'equivoco però no tenim aquestes dades jo crec que les polítiques públiques s'han de poder avaluar també socialment de cara a
[00:08:54] Speaker C: la societat i respondre'n Coincideixo, sobretot, en que és una qüestió multifactorial, però sí que jo centraria en, sobretot, una, que és l'infrafinançament crònic de l'educació pública en el nostre país.
Per posar una mica d'edat sobre la taula, en els pressupostos que el govern ha aprovat i que volen tirar endavant, planteja destinar 8.200 milions d'euros al Departament d'Educació i Animació Professional.
El PIB de Catalunya, les últimes dades que he trobat han sigut del 2024, eren de 302.304 milions d'euros. Això fa que un 2,7% del PIB del nostre país es destini a l'educació.
Ja no dic educació pública, dic educació pública i altres. Quan teníem una llei d'educació a Catalunya del 2009 que diu que com a mínim el 6%. del PIB del nostre país s'ha de destinar a l'educació.
I si fem una comparativa en països del nostre entorn de quin tant per cent del PIB destinen a l'educació pública, el que ens trobem és que no hi ha cap país al nostre entorn que destini tan poc percentatge del PIB a l'educació pública i ens n'hauríem d'anar a comparatives amb països del tercer món, països d'Àfrica, països com l'Àmbia, per exemple.
Estem parlant d'un servei públic essencial per a la construcció del nostre país.
I per mi aquesta és la mare dels ous. Després podem parlar de metodologies, de com s'implanten, de si s'han d'implantar d'una manera o d'una altra, de si s'han de fer, i si no s'han de fer, de tot el que vulguis. Però si no hi ha recursos per fer el que ens diguin que hem de fer des del govern, no ho podem fer. És que
[00:10:23] Speaker A: és impossible.
A vegades el debat sobre els mètodes pedagògics tapa una mica el debat sobre els recursos. Són dos debats diferents, no té res a veure. Ho dic perquè jo tinc a vegades la sensació que potser no hi ha cap mètode dolent en si mateix, o que a vegades aquesta discussió dicotòmica entre classes magistrals o projectes, no sé si a vegades acaba sent una mica simplista, i que potser una escola amb molts recursos, amb ratios baixes, amb el focus molt posat en la personalització de cada alumne, aniria bé tant si es fessin classes magistrals a tope com projectes tota l'estona. No ho sé, però potser no. O sigui,
[00:11:02] Speaker B: està clar que quan es fa una crítica, diguéssim per la meva part, una crítica fèrmima a l'escola per projectes, no és una crítica o una esmena a la totalitat dels projectes. A mi els projectes m'agraden i jo a les meves classes en faig.
Jo el que critico és només treballar per projectes i introduir conceptes propis del classroom que els que hem fet al màster d'alfa masurat. Ai, del classroom, del marketing, volia dir.
És la formació professional. És que el classroom, també perquè la gent conegui amb què ens movem els professors, és com una aplicació del Google, del mateix Gmail, que està aplicat, diguéssim, a l'educació. Per això m'ha sortit.
Però el que volia dir és que projectes sí, evidentment, però no tota l'estona. I introduir consultes del màrqueting com, per exemple, Flip Classroom. Què vol dir Flip Classroom?
Vol dir que el professor ja no és important, que el centre de l'aprenentatge és l'alumne. I això sona molt bé.
Però, realment, jo continuo creient que el professor pot ser un vehicle de la transmissió del saber i que també és útil.
També perquè, entre altres coses, el professor ha de poder portar els tempos de l'aprenentatge i és qui té... és una persona adulta i, per tant, és qui té el criteri per portar-los. Per tant, Amb aquest debat d'escola tradicional i escola per projectes estic d'acord que a vegades es pot malmetre i, evidentment, els recursos són importantíssims.
El que passa és que jo sí que penso que el tret diferencial a Catalunya, perquè recursos a Catalunya se'n destinen pocs, però també al País Basc i a Navarra no, perquè tenen una singularitat evident, però a la resta de comunitats autònomes també tenen aquesta poca disposició de recursos i es dona amb la majoria d'elles que aquesta inversió és més o menys similar.
Llavors, en aquest sentit, el tret diferencial a Badalona jo sí que el trobo molt amb que hi ha una part del sistema educatiu que no ha dit que introduirem un 30% dels projectes, sinó que ha decidit crear escoles, i a Barcelona en tenim molts d'exemples, que són només per projectes. I aquí això a mi sí que em sembla que té un efecte pejoratiu per, per
[00:13:28] Speaker C: exemple, valorar les competències.
Fixa't, però, Marcel, que Catalunya sí que és, de les visions de l'estat espanyol, és la que menys inversió per alumne del sistema públic fa. Aquí sí que estem a la cua.
Sobre el sistema... Clar, en
[00:13:45] Speaker A: la inversió per alumne, eh? Sí, per
[00:13:48] Speaker C: alumne és el que la comunitat autònoma que mengin per pima.
No crec ni que a escola tradicional, perquè a vegades entrem a escola tradicional, com ens n'anem a uns anys molt foscos de la història d'aquest estat.
Ni a escola, on tot es fa super innovant sense pensar.
Una mica, ara que comentaves això del flip classroom o l'aprenentatge en projectes, el que no podem fer, penso, és agafar una metodologia que es va descobrir i va funcionar superbé en estudiants de medicina al Japó i dir, ara això ho implementarem a primària a Catalunya.
però ho implementarem a patx, a tot a 10 i per defecte.
Les coses s'han de fer una mica en sei. Jo no estic en contra de poder fer una part d'una assignatura en projectes i penso que pot ser beneficiós. El que sí que hem de tenir és aquesta cintura, aquesta capacitat de dir, escolta, això no funciona, torna'm enrere.
El primer cop que vaig fer classes a un centre d'ESO i vaig girar, en aquest centre feien moltes coses per àmbits, per projectes i tal, i en la part de ciències es feia l'antologia CLIL, que és ensenyar ciències i llengua estrangera, en aquest cas l'anglès, a la vegada.
doncs volcar-hi moltes hores, molt d'esforç, i es va intentar durant 3 anys. Jo el que admiro és que la persona que va estar dedicant molta, molta part del seu temps i de la seva energia en que això funcionés i 3 endavant, al cap de 2-3 anys ho va dir.
Per exemple, això no ha funcionat, ho hem intentat, I això és el que a mi m'agradaria que tothom tingués. Aquest és el meu projecte i volc tota la meva dedicació, però he de saber admetre quan funciona i quan no funciona. I si no està funcionant, torna'm enrere, no passa res.
Que tampoc torna'm enrere no vol dir fer una classe magistral com una missa.
Una classe no ha de ser una missa on el capellà parla i els alumnes aquí escolten i aquí no. Una classe pot ser més o menys dinàmica, una classe pot tenir parts pràctiques, n'hi haurà que seran més teòriques i n'hi haurà que seran més pràctiques, es pot ir a menjar una mica, perquè també entrem que l'escola tradicional, com a vegades entrem a l'escola tradicional, tampoc no és un model d'èxit.
No, no,
[00:16:10] Speaker A: clar, era una de les coses que volia anar, que precisament sí que veig molta crítica a l'educació per projectes, segurament també la crítica va per aquí, no el projecte en si, sinó que tot es fa així per projectes, però la classe magistral o l'escola tradicional tenia moltes carencies, segurament excloïa part dels alumnes que no era capaç, no sé, de captar la seva atenció, Potser als alumnes que no tenien ja un cert bagatge o capital cultural de casa costava més que s'incorporessin en aquest sentit, la típica explicació avorrida del professor.
És a dir, que tampoc idealitzem allò, que sé que no ho feu cap dels dos, però tinc la sensació que a vegades es torna una mica aquí, a caricaturitzar l'altre, a idealitzar una cosa que tampoc no funcionava gaire ni evitava el fracàs escolar ni res. També deies
[00:17:01] Speaker C: de lligar el treball per projectes o noves metodologies amb recursos i això ha d'estar clar. Molts cops ens fixem en la metodologia educativa de països del sud-nord d'Europa, parlem de Finlàndia, Suècia, Noruega... I quan volem importar aquest model d'ensenyament, el que hauríem d'importar també són els seus recursos.
Sabem que allà els docents estan molt millor pagats, no només perquè els sous siguin més alts en general, sinó també dins de l'estructura social seva, doncs l'ocència és una aplicació molt millor pagada. I tinc aquí unes dades que abans m'entrevenia de ràtios en cas de l'educació primària d'aquests països. Estem parlant de Finlàndia, té unes ràtios de primària de 12 alumnes per aula. Islàndia, 9,9. O sigui, 10. Suècia, 12,6.
Aquí a Catalunya, l'educació primària són 20, però se n'accepten 22 com a normal perquè s'accepta un 10% de sobretrati dins la normalitat. És a dir, nosaltres no podem fer el que fan a Finlàndia amb 12 alumnes, amb un sou precari i 22 alumnes a l'aula. És que és impossible. Sí, això
[00:18:07] Speaker B: està claríssim. Amb el tema que també deies que l'escola tradicional no és el model, això està clar. Jo crec que d'alguna manera el que ha passat és que s'ha trencat la confiança entre professors o l'escola i les famílies en molts casos.
I crec que també, jo soc molt crític, com ja heu vist, amb l'escola per projectes, única i exclusivament, però també soc conscient que totes les reclamacions i tot el que promoguem des del professorat ha de ser també pensant en quina ha de ser la millor escola pels nostres alumnes, també per recuperar la confiança de les famílies, perquè en algun cas En molts casos, de fet, les famílies tenen el record d'haver assistit a aquesta escola tradicional i diuen, i dient, doncs això, o el que vaig fer a l'escola tampoc em va servir de gaire, o no era útil, o tota l'estona era memorístic, etcètera, etcètera, etcètera. Jo crec que també hem de ser capaços quan, i també ho dic per polemitzar una mica, jo, evidentment, o sigui, jo l'última vegada vaig fer vaga i dono suport en gran mesura a les reclamacions que estan fent els sindicats, i m'hi adscric, i m'hi adhereixo, a títol personal, però sí que és veritat que hem de ser molt conscients que, per aconseguir aquestes millores, la societat també ens ho ha de comprar, no només el Departament d'Educació, perquè el que necessitem també en Educació a Catalunya és recuperar les famílies. I ara mateix hi ha moltes famílies que no les tenim, en part pel que deies tu.
Jo tinc la meva opinió personal sobre quin hauria de ser el model d'escola, Jo no estic absolutament en contra de la memòria, en part també perquè tota l'educació per projectes també ve una mica de dir, no, és que ja no és útil saber res.
Sí, això
[00:19:56] Speaker A: és preocupant, com a... Clar, jo
[00:19:58] Speaker B: com que ja no s'ho tinc a saber res, perquè com jo, si ho busco al mòbil, ho pregunto al xat o a Google, doncs llavors, escolta'm, no és necessari. Dius, clar, un moment, jo els hi dic, els meus alumnes, jo els hi poso, perquè també en parlem, a l'aula surten temes, o sigui, les aules estan vives i parlem del que passa al nostre voltant. Jo els dic, és com si a la classe d'Educació Física, com que s'ha inventat el patinet elèctric, ja no hem de córrer. Home, no. Igual que ens hem d'exercitar els nostres músculs a la classe d'Educació Física, encara que tinguem patinets elèctrics, o motos, també hem d'exercitar el nostre cervell, aprenent memorísticament, i també, molt important, i crec que també ho hem d'explicar a les societats, per desenvolupar un criteri.
perquè també es parla molt amb l'educació per projectes, perquè hem de fomentar l'esperit crític, però jo no sé entendre com podem fomentar l'esperit crític amb uns resultats de PISA de lectura col·lapsant, que és el resultat més baix a PISA. És a dir, una persona, per exemple, que ho sap greu perquè és que com que som profes ens enrotllem, però una persona, un exemple molt tonto, Una persona que vesteix bé és perquè es fixa en les persones que van vestides d'una manera peculiar, va acumulant coneixement perquè s'hi fixa i al final sap escollir roba que li quedi bé perquè realment ha fet un treball memorístic d'anar captant i anar fixant-se en les coses i el que ha fet és desenvolupar un criteri. El que no podem esperar és que els nostres alumnes siguin, en lloc de amb esperit criti, criticorus. Perquè si no tens coneixement i no tens criteri, vale, podràs criticar molt bé.
Però les opinions que expressis no tindran criteri. Llavors, per això és important la memòria, però el que no ens podem quedar és fer un examen.
d'economia, on estudiem el PIB, la inflació i el keynesianisme, i que l'examen sigui què és el keynesianisme, què és el PIB. Això no serveix de res, hi estic d'acord, perquè ho memoritzaràs i ho oblidaràs. Però si poses un cas real o inventat d'un país que ha patit una bombolla immobiliària, etcètera, etcètera, i llavors a partir d'un cas pràctic pots desenvolupar i aplicar els coneixements per respondre a les preguntes, llavors sí que estarem creant, diguéssim, un aprenentatge com el que estudiàvem al màster significatiu. i això sí que calarà. És a dir, hi ha maneres de fer-ho, hi ha maneres d'ensenyar millor, aprofitant el que ens dona la memòria, però aplicant els conceptes que hem memoritzat, hem après, i per poder-los acumular i perquè ens serveixin d'alguna cosa i, per últim, ja callo, hi ha moltes assignatures que no són
[00:22:57] Speaker A: de memòria.
Moltes assignatures que no són de memòria... Català... anglès,
[00:23:02] Speaker B: castellà, matemàtiques, física i química, que sempre han sigut pràctiques i no ho han deixat de ser mai. Vull dir que a vegades repetim el tema de la memòria, però és que hi ha també moltes assignatures que no han sigut mai memorístiques.
Estem parlant de naturals i de socials, i hi estic molt d'acord, jo com a profe de socials que vull acabar sent, i només de socials, això ho compro molt i compro molt aquest discurs, i també compro aquesta preocupació de les famílies o de sectors de la societat que diuen que no poden tornar al moral d'abans. Amb això jo estic completament animat. I a
[00:23:39] Speaker A: part, sempre s'ha dit això de... Hi ha un bàndol que fa la caricatura de l'altre i viceversa. la caricatura del bàndol dels projectes al bàndol de les classes magistrals seria, és que no podem tornar a estudiar la llista de los Reyes Godos. Cosa que no sé quants anys fa que no s'estudia. És a
[00:23:57] Speaker B: dir,
[00:23:59] Speaker A: tampoc era tan terriblement memorístic l'aprenentatge i a part és això que dius, que la memòria també es necessita. Sí, perquè
[00:24:05] Speaker C: el problema és veure l'aprenentatge memorístic com un fi en si mateix.
Saber la llista de laïcots segurament no et serveixi a tu de res, però si tu no tens un aprenentatge memorístic, no tens una base per després poder desenvolupar altres habilitats o altres coneixements. Un exemple molt senzill és l'electroscriptura. Si tu no saps que la P i la A fan pa, tu no tindràs comprensió electora perquè és que no sabràs ni llegir. És la base del coneixement posterior.
En un parell de temes que has tocat, Marcel, sí que m'agradaria dir, plantejar més que la societat ens compri les nostres reivindicacions com a docents, és que les nostres reivindicacions, pel que estem lluitant ara, no és només per les nostres condicions laborals, o almenys l'anti-sindical l'estem lluitant només per això. sinó per tenir un sistema educatiu del qual ens hem de sentir orgullosos. No estem parlant només de salari, perquè al final hem de pagar factures al final de mes igual que tothom, sinó que estem parlant de quin model d'escola volem, quin model d'escola catalana i amb quina llengua volem l'escola. Per això porto la samarreta que porto avui, perquè el 2022 crec que va ser, es va destapar que el 40%, o sigui, el Departament d'Educació es va dir que el 40% de les classes de secundària i FP a Catalunya es fan en castellà, i des de llavors no m'ha anat millor.
És tot un model, l'escola, que és el nostre país del futur.
És d'això del que estem parlant. Tornant una mica, el que comentaves dels treballs, de les noves metodologies, que no són tan noves, la implantació massiva d'aquestes noves metodologies ve de l'època de Thatcher.
i venen implementades des de la dreta, i aquí, a Espanya, sobretot, la justificació que es fa, o la que s'ha fet amb governs d'aquí a Catalunya en un passat, és que, clar, ens ho demanen l'OCDE. Es fa dit des de governs presumptament d'esquerres, o que se suposaven que són d'esquerres, no? Estan implementant polítiques de dreta vestides d'esquerres, perquè aquestes polítiques el que prenen i el que van aconseguir, en gran part, al Tècnic Unit és precisament buidar aquesta capacitat de pensament crític, de pensar més enllà que comentaves.
Si mirem el nostre currículum, Facultat de Secundària i FPL, el que volem fer és que els alumnes es desenvolupin habilitats, és a dir, que siguin hàbils en fer una cosa, és a dir, que siguin útils per al nostre sistema productiu, per al nostre sistema econòmic.
És a dir, aquí ens hem de convertir en el balneari d'Europa, la part règid, que els turistes tinguem un model de treball precari, molt precaritzat, i que la gent no tingui aquesta capacitat de reflexió, de pensament crític, de qüestionar tot això, que és el millor que s'hauria de centrar sobretot l'escola. És a dir, l'escola no ha d'ensenyar molt bé a fer una tasca que després, quan arribis a la indústria, ja te l'ensenyaran allà, ja et formaran a la indústria. El que t'han d'ensenyar és a aprendre, a fer coses noves, t'han d'ensenyar a pensar, t'han d'ensenyar a qüestionar-te coses.
I això està molt relacionat amb el desprestigi de les humanitats, que ja són profe de ciències, eh, però... Sí, total. S'ha fet un desprestigi de les humanitats, també des d'aquesta òptica catxerista, neoliberal, no? No, el que hem d'aprendre és a fer coses.
Però també hem d'aprendre a pensar que, si no, estem venuts. Perquè no volem només ser treballadors, a part d'aquest engranatge, que anem a treballar i no comptes més i no qüestionem el sistema i no qüestionem el que ens diguin des de dalt.
I això per mi és clau.
I aquesta implementació massiva, sense qüestionar, sense pensar, d'aquestes noves metodologies, que no són noves, és
[00:27:46] Speaker A: el que pretenem. Clar, el coneixement en si mateix també és útil per a si mateix, no?
Potser això s'està perdent com a noció. És útil
[00:27:54] Speaker B: per a si mateix i un parell de coses que m'havia deixat abans que tu ara ja hi apuntaves. És a dir, si abaixem el nivell a les aules, això és un problema per partida doble.
Punt número 1.
Estem trencant l'ascensor social al nostre país. Perquè sí, evidentment, la gent que té un alt capital econòmic també, normalment, acostuma a tenir un alt capital cultural, que si a l'escola aprenen menys coses, ells, aquestes famílies, se n'encarregaran de transmetre aquests coneixements als seus fills perquè tinguin més oportunitats en el món laboral.
Però si l'escola no és capaç de transmetre aquests coneixements en aquelles famílies que no tenen el capital cultural per transmetre la literatura catalana, la literatura castellana, fer llegir diferents llibres per desenvolupar criteri, perquè els alumnes tinguin discurs. posar en marxa el cervell amb les matemàtiques, amb el pensament científic, perquè siguin més hàbils a l'hora d'analitzar la seva realitat i produir coneixement. Tot això estem deixant de banda una sèrie d'alumnat que té moltes capacitats, perquè hi ha alumnes brillants en totes les capacitats econòmiques, però que si quan van a l'escola aprenen molt poc, Llavors, els estem deixant de banda i estem trencant l'ascensor social del nostre país. Aquesta és una de les conseqüències de baixar el nivell.
I l'altra, és a dir, que no és gens d'esquerres, en definitiva.
I l'altre és que també estem creant un problema de caire democràtic. És a dir, les democràcies es basen en que els ciutadans es cullen els seus governs i els fiscalitzen. Si estem creant ciutadans que saben llegir pitjor, que tenen menys competència matemàtica, que tenen menys competència científica, Al final, el que estem fent és que escollim pitjor i prenguin pitjors decisions polítiques, que és el que tu assenyalaves amb el taxerisme i el neoliberalisme. Llavors, és que és un problema social de magnituds molt altes que només ara estem començant. Ens n'hem adonat, diguéssim, amb els mals resultats de PISA, però que és que és urgent per aquesta doble partida per lo social, en termes de justícia social, però també en termes de justícia democràtica. I, a
[00:30:19] Speaker C: més a més, a part de trencar la cohesió social, trencant l'ascensor social, que ara és una de les funcions principals de l'escola, també ens estem carregant aquells elements comuns que també ens cohesionen. Segurament aquí, si preguntem, els que vam anar a l'escola més o menys als anys 90, tots hem llegit a Pedrolo, tots hem llegit a Carme Laforet, i tots tenim una sèrie de referents culturals similars.
Ara això ja no és així, perquè fa uns anys el que s'ha fet és que totes aquestes lectures que eren comunes a tot el sistema educatiu, almenys al públic català, ara hi ha llibertat que cada centre pugui triar quines són.
Per tant, tu tindràs uns referents culturals a un centre, el centre tindrà uns referents culturals diferents, i ja no tindran aquesta cohesió social, perquè ja no tindran aquest marc comú. Si tu a l'escola has estudiat d'una manera i aquí han atacat el decret d'autonomia de centres, els centres del costat ho han fet d'una altra manera i els altres han anat d'una altra manera, tampoc tens aquest referent comú. Tu has anat a una escola completament diferent que la persona que ha anat a l'escola del costat.
Per tant, estem descohesionant el país. I si això ho mirem pel que fa a la llengua, és terrible.
És terrible.
[00:31:31] Speaker A: Sí, ja veiem les conseqüències i els resultats amb el tema de la llengua que donaria per un... No és un tema que trauré perquè dona per un podcast sencer, però completament.
No sé si vols afegir res sobre això. Bé, no,
[00:31:43] Speaker B: no, sobre això no. Anava a polemitzar sobre una cosa... Sí, sí,
[00:31:46] Speaker A: es polemitza, endavant. Una mica
[00:31:47] Speaker B: també perquè segurament aquí no estarem ni del tot d'acord, però sobre el que deia abans, amb aquest pacte que hem de refer social, aquest pacte amb el qual hem d'arribar amb la societat i amb el que la societat representa, és a dir, amb les famílies, Hi ha un punt també amb la millora educativa que jo crec que és el professorat, que abans ja apuntava.
I jo sí que crec que en termes de professorat hi ha l'única reivindicació, una mica, que no comparteixo. amb els sindicats d'aquestes mobilitzacions, que no maximeix o no fa que no sortís al carrer a manifestar-se mai, és que les direccions no puguin escollir una mica la seva aventura.
És a dir, què ens passa? Que les escoles i els instituts, amb el que deia abans, que les famílies tornin a confiar en l'escola.
No ens ajuda que no hi pugui, o com a mínim, que el cribatge a l'escola pública sigui molt i molt i molt complicat.
i crec que això s'ha d'explicar una mica. És a dir, per exemple, normalment els professors de l'escola pública comencen a ser professors a l'escola pública entrant a la borsa, a la borsa d'interims, que tu t'apuntes i tens un nombre, un número, i et van cridant, i aquest número es refà, i cada vegada avances llocs, una vegada a l'any, com més temps treballar tens.
les direccions dels centres on tu vas no tenen dret ni capacitat a avaluar la teva feina només al principi de tot de treballar i crec que això seria un bon cavatge per dir, escolta'm, si nosaltres sabem que la gent normalment ens entra per la borsa d'interins, Si les direccions avaluen els inferins, això farà que als més bons professors, diguéssim, els professors que ho hagin fet millor, sigui més fàcil que l'any següent treballin. I, evidentment, que estigui ponderat, que l'antiguitat també ponderi, que si hi ha hagut un any d'un professor interí que porta 15 anys treballant i s'ha portat molt malament en una direcció que, evidentment, hi ha pomes podrides a tot arreu, doncs que això no faci que no pugui tornar a treballar de professor, evidentment, ponderant-ho. Però jo crec que, igual que a la resta de la societat, suposo que amb tu a Vilaweb també és el mateix, si un dia tu comences a anar a la redacció i comences a no escriure
[00:34:21] Speaker A: ni un article, Doncs sí, passaran coses. Crec que
[00:34:24] Speaker B: passaran coses.
No podem deixar l'educació pública en mans de la bona voluntat dels professors.
Perquè hi ha professors que tenen molt bona voluntat, jo soc un enamorat de la meva feina, a mi m'agrada molt anar a treballar i m'agrada molt fer la meva feina, però sí que és veritat que Aquest és un fet que jo veig companys de professió que potser no es compleix. Que són una minoria, d'acord, però un mal funcionari en una aula fa molt, molt, molt més mal que un mal funcionari en un despatx. I això també crec que aquí al professorat tenim deures pendents i crec que és un àmbit de millora. I això
[00:35:03] Speaker C: és un problema de deixadesa de funcions de les direccions. Perquè les direccions, igual que en qualsevol feina, en el seu cap li pot dir a ell, no està fent la teva feina, la direcció té capacitat de sancionar, té capacitat d'expedientar i té capacitat que qui no fa la seva feina tingui conseqüències. Abans parlava que fa un temps que el 40% de les fases a secundària i FP es feien en castellà. Qui té l'obligatorietat legal que això no sigui així és la direcció dels centres.
És a dir, en tots aquests centres que estan casats en castellà, la direcció no està fent la seva feina de dir-li, escolta, és que tu saps fer la classe en català.
En els centres on el teu company de feina no està fent bé la seva feina amb els alumnes, aquí la culpa és el seu cap. que li ha de dir, escolta'm, has d'acabar la teva feina, i si no, doncs t'obri amb un expedient. I si no obren d'expedients, potser no es fa prou. L'explosió no és el d'aquestes plantilles. El d'aquestes plantilles, que és el que tu mencionaves sobre paper, pot tenir el seu sentit. A la pràctica, què hem vist? I donaré dos exemples molt fàcils. El primer és una dada a l'any 2021.
Cito el 2021 perquè és la dada que tinc.
361 docents embarassades es van quedar sense nomerament el mes de setembre.
Això no és una discriminació puntual, això és un fet sistèmic i és una barbaritat.
El decret de plantilles es fa servir per discriminar sistemàticament, amb eixenes embarassades, gent amb malalties, etcètera. L'altra data, i lligant amb el que deia al principi que potser som una generació que hem lluitat o que som menys lluitadors, Fa uns anys parlava amb una companya, també de la nostra generació, que m'estava explicant tot de problemes que tenia el centre, temes laborals, que no estava gens a gust al centre.
I després de desfogar-se i d'explicar-me tot això, vaig dir, però bé, jo l'any passat estava fent entrepans en una cadena ràpid, i ara estic molt millor, i no em queixaré perquè vull que la direcció em reclami, clar, però no torna a fer entrepans i no torna a ser una feina precària. I com que depèn de la direcció, que jo segueixi treballant o no de professora, no goso queixar-me que no s'estan fent bé les coses al meu centre.
El decret d'aprenentatge també fa que quan hi ha un projecte de direcció que diu, mira, aquí farem les classes d'aquesta manera.
Abans de l'implementació de la llei d'educació de Catalunya del 2009 i del decret d'autonomia de centres i de direccions, les direccions es triaven democràticament en els claustres. Es votaven al claustre i es triava la direcció. De la mateixa manera que es podia posar una direcció, es podia treure una direcció.
I en els claustres, els companys expliquen, els que ho van viure, es tenien debats catagògics, de dir, mira, jo penso que hauríem de fer aquest projecte, aquest no l'hauríem de fer, hauríem de fer estasses així, hauríem de fer estasses aixà, això i no passa.
Perquè la gent té por. De què té por? Doncs que qui aixeca la mà i diu, miri, senyor director, senyora directora, jo crec que per aquí no hem d'anar, que això no està donant resultat, el que explicava abans, no?, de la mestra, de la professora, que deia, això no està sortint bé, hem de canviar.
Amb el decret de plantilles el que passa és que la veu discordant amb direcció, molts cops se la parte i el curs que ve és a un altre centre.
El dictat de l'antiguer ens porta a això, és a dir, és terrible. És a dir,
[00:38:25] Speaker B: és veritat, tot el que has dit jo hi estic d'acord i passa i s'ha de lluitar perquè no passi. Ara, això no ens pot fer entrar en un sistema en el qual hi hagi professors que no puguin perquè... Absolutament, el primer
[00:38:41] Speaker C: que he dit és el professor que
[00:38:42] Speaker B: no fa la seva feina serà decensionat. però des d'expedientar algú perquè no torni a treballar, que, evidentment, ha de ser una cosa greu, a intentar millorar la qualitat dels nostres professors i professores mitjançant una avaluació contínua al llarg dels anys, i que s'avaluï la teva feina, i que hi hagi diferències, per exemple, més exemples.
Jo conec, bé, i tots coneixem professors que són molt bons, i que a la selectivitat cada any aconsegueixen que els seus alumnes treguin un punt, un punt i mig, dos punts per sobre de la mitjana de Catalunya.
Tenen algun incentiu aquests professors de sou o promoció? No.
No el tenen.
És a dir, no hi ha, hi ha molts pocs per no dir, no hi ha cap mecanisme que faci que un professor, si fa bé la seva feina, promocioni d'alguna manera. Que són mecanismes que sí, ho reconec, són de l'empresa privada. Són de l'empresa privada o de molts... No només de l'empresa privada, també d'altres sectors, però són de l'empresa privada. Però jo crec que són positius per l'educació de l'alumnat i perquè tinguem, i per mi, una part imprescindible de l'educació de l'alumnat és la qualitat dels professors i professores. I jo crec que la qualitat dels professors i de les professores ha de ser excel·lent.
I crec que expulsar una persona del sistema perquè n'ha fet una de molt grossa, com seria un expedient, Potser moltes vegades costa molt dur a terme aquesta acció i el que es podria fer és, per exemple, anar fent aquest tribatge a la borsa perquè les persones que treballessin millor acabessin tenint més probabilitats d'accedir a una classe de funcionari.
O, per exemple, que hi ha altres exemples per millorar el professorat.
Normalment, sempre es diu, quan es treuen mal els resultats educatius i a qui proposa més innovació pedagògica, diu que la culpa és que al professorat li falta formació. Formació per ensenyar diferent. I si ensenyem diferent, llavors els alumnes trauran més bones notes, diguéssim.
Jo, honestament, crec que com més bé ensenyes és com més saps. Però com més saps de la teva matèria. Jo crec que per explicar bé la història de Roma s'ha de saber molt sobre la història de Roma. I com més sàpigues, millor sabràs.
No l'explicaràs millor si fas un curs sobre l'aplicació dels jocs de taula a l'aula.
El problema és que no hem fet prou atractiu a la història de Roma i llavors el que has de fer a l'aula és fer jocs. Jo, quan he explicat Roma, si ho expliques bé, si ho fas atractiu, si ho connectes amb el present que es pot connectar, els alumnes t'escolten. A mi això també és una cosa que m'agradaria transmetre. T'escolten perquè en
[00:41:47] Speaker A: saps molt, no? I perquè ho saps transmetre bé, però vull dir perquè ets un superexpert, clar. Hi ha un
[00:41:52] Speaker B: interès genuí de, ostres, és que això... Clar, evidentment, si comencem a explicar Roma de manera avorrida, i tornem al que deien, de la memòria, etcètera, etcètera, però jo crec que això ho aconsegueixes tenint molts bons professors, i per tenir bons professors has de tenir incentius, i per això també estic a favor de les millores salarials. Perquè si hi ha millores salarials, hi haurà gent amb més capacitats, que ara potser s'està dedicant a una altra cosa, que dirà, escolta'm, que ens emplantegen entrar a una dotació, yay! Que això vol dir que són millors que jo i que a mi això em deixarà sense feina.
Perfecte, perquè serà millor pel meu país, perquè l'educació pel meu país és vital i jo vull que hi hagi els millors professionals.
I jo crec que això, amb el mecanisme actual, que simplement un profe, si ha estat quatre anys treballant a la borsa d'interins, ho té molt més fàcil per tenir una plaça a principi de curs que un profe que ha estat treballant dos anys, i és l'únic sistema que existeix, a no ser que l'expedientis i el facis fora, que jo entenc que hi hagi... Clar, entre fer
[00:43:01] Speaker C: fora i no fer fora. No vol dir expulsar.
No, molts expedients acaben amb un avís, molts expedients, si són sancionadors, acaben amb una sanció que pot ser lleu d'uns dies o una setmana de suspensió de la seva feina. Vull dir, hi ha tot un canc aquí. No estem parlant de fer fora el primer que no s'ha fet per la seva feina perquè per això, ja com que no som humans i tots no ens equivoquem. Molt ràpid, perquè
[00:43:24] Speaker A: se'ns acaba el temps, si vols dir alguna cosa més d'això que...
No, em sap greu, perquè si no se'ns acabarà el temps. Era molt interessant. Potser fem un segon capítol, perquè veig que el tema ha donat per molt.
Sempre acabem, ja que hem parlat de coses molt serioses, anem a reaccionar una mica, amb un joc, un dilema, una pregunta oberta.
Volia acabar preguntant-vos, sempre passa això, a mi com a mínim m'ha passat, coses que una mica t'avorreixen quan ets alumne, que dius, ostres, això quin rotllo, no vull prendre això, això per què ens servirà, aquesta pregunta terrible que moltes vegades et fas, i després te n'adones, no sé, quan ets més gran, que el professor tenia raó, que allò que et semblava molt avorrit al final era superinteressant. Volia preguntar-vos quin record teníeu, és a dir, quina cosa concreta de quan éreu petits i odiàveu o vau menys tenir, de grans heu dit, ostres, el professor tenia raó.
És una mica difícil, eh?, que tu continuïs
[00:44:22] Speaker C: així. Jo sempre, des que he sigut jove, he tingut molta atracció per les ciències.
I d'adolescent no m'atracien tant, potser, les humanitats. I ara, d'adult, m'he aficionat molt, sobretot, a la filosofia, a la literatura, però sobretot a la filosofia. i fa uns anys em vaig trobar pel carrer el que va ser el meu professor de filosofia de batxillerat i li vaig dir, mira, ara sí que estic dient filosofia i llavors no et feia cas, però ara sí que m'interessa i sí que estic
[00:44:50] Speaker B: dient-ho. Tu?
Jo crec, ho estava pensant ara, jo crec que... o sigui, jo feia italià de segona llengua i em semblava avorridíssim memoritzar els verbs, o sigui, la meva professora d'italià l'adora, pobra, o sigui, és que no...
ara a Itàlia m'encanta, m'encanta anar-hi, i penso moltes vegades, ostres, si hagués estudiat una miqueta més, ara tindria molta més soltura.
I realment, o sigui, bueno, és que l'italià a mi me l'invento i els italians, al contrari dels francesos, són simpàtics i llavors em segueixen el rotllo.
Però això, sí, l'italià.
[00:45:27] Speaker A: Moltíssimes gràcies. Prometo un altre dia recuperar el debat. Em sap greu haver-vos tallat perquè era molt interessant però se'ns ha fet una mica tard. Ara preguntarem al públic quin record tenen dels professors. Entrarem a debatre el que vulguin i pels que ens seguiu des de casa el deixem aquí.
Ja sabeu que si voleu venir de públic, debatre, xerrar, fer una mica de xarxa, conèixer gent, el que vulgueu.
podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb30, una subscripció pels nascuts a la dècada dels 90.
Us dona les avantatges d'un subscriptor habitual i també altres avantatges extres, com, per exemple, poder venir aquí. I també recordeu que, a més, té uns descomptes que estan bastant bé.
Moltíssimes gràcies i fins una altra.
