‘La crisi dels 30’: Final de festa: els mòbils han destruït la gresca? Amb Charlie Pee i Guillem Estadella

[00:00:00] Speaker A: S'acaba la temporada, comença l'estiu i ja sabem que per a molts de vosaltres això és sinònim de sortir de festa. Sortir a les festes populars, de poble, de barri, a algun festival de música o fins i tot trepitjar una mica alguna discoteca. Qui més qui menys a l'estiu sempre busca una mica de disbauxa. Però exactament com vivim la festa? Què ha passat, per exemple, perquè s'hagi posat tan de moda això de sortir més cap al vespre que cap a la nit? Com ens ha influït també el fet de sortir de festa sempre amb un mòbil a la mà, que ja sabem que pots acabar gravat i penjat a internet? I què ha passat també amb la qüestió de l'alcohol? Hi ha molts estudis que diuen que els joves cada vegada beuen menys i també beuen menys quan surten de festa. Parlarem de tot plegat amb dos humoristes que han de sortir i en saben una mica. I com hem dedicat molts capítols al Seny, dedicarem aquest últim capítol a la Rauxa. Quedeu-vos que l'ordre la porta. Benvinguts a La crisi dels 30. Avui és l'últim capítol del podcast i farem aquest final de festa precisament parlant de la festa, que és un tema que segurament es considera a vegades frívol, superficial, poc important, però que jo crec que és més profund del que sembla. I si no ho és, tampoc passa res perquè una mica de rauxa. també va bé per trencar la rutina, per continuar produint i sent normals al dia a dia. No sé si estareu d'acord amb els convidats que tenim avui, que són dos humoristes, la Charlie Pee i el Guillem Astadella. Benvinguts. [00:01:29] Speaker B: Hola, benvinguda. Ai, benvinguda. Benvinguda a casa teva. [00:01:33] Speaker C: Acabes d'ocupar la casa, no? Està bé, m'agrada. És l'ocupació més ràpida de la història, eh? Benvinguda a la meva nova casa, molt bé. [00:01:41] Speaker A: Tenim aquí, ara està fora de plànol, però potser en algun moment puja el Ricardo, que és el gos de la Charlie Pee, que també ha vingut. [00:01:48] Speaker B: Sí, ja estic intentant... És que com que ocupa tan poc... [00:01:52] Speaker C: És fàcil de portar, eh? [00:01:53] Speaker B: Sí, per deixar-lo a casa m'acompanya i després queda aquí tranquil, així que... Jo què sé... [00:01:59] Speaker C: Excepte si fas un skater, que llavors és quan s'altera... [00:02:01] Speaker B: Sí, també. És un gos abandonat, llavors, intento abandonar-lo a casa el mínim temps possible, perquè ja ha estat molt temps sol, llavors intento portar-lo a tot arreu. Es porta molt bé. [00:02:11] Speaker A: Deia que parlarem de la Festa. Us he portat perquè sou, no sé si experts, però com a mínim, usuaris de Festa, podríem dir-ho així. [00:02:20] Speaker C: Està molt bé com a títol, eh? Experts en Festa. Jo crec que és el primer cop que... [00:02:22] Speaker A: Experts en Festa. [00:02:23] Speaker C: M'agrada, m'agrada. [00:02:24] Speaker B: Com a mínim, usuaris. [00:02:25] Speaker A: Ser usuari et porta cap a certa expertesa, crec jo. Després us preguntaré quin tipus de persones de festa sou. Volia començar preguntant-vos pel títol del programa. Aquest programa es diu La crisi dels 30. Sempre començo per una pregunta relacionada amb l'itinerari vital de la persona, la generació... El que passa és que avui és l'últim capítol. I molta gent, clar, jo crec que tenim un problema a vegades amb el llenguatge figurat. Tinc la sensació que cada vegada més, que costa pegar les ironies, les metàfores, molta gent es pensa que tinc un podcast sobre la crisi dels 30, exclusivament. I és com, no, es diu la crisi dels 30 perquè era per donar veu com a la generació late millennial, que s'acostava tant, etcètera, no? Llavors, ja que molta gent m'ha demanat, clar, la crisi dels 30, la crisi dels 30, volia començar preguntant-vos per qui vosaltres heu patit la crisi dels 30. Crec que tu hi estàs més pròxim, tu fa uns anys... [00:03:18] Speaker C: Sembla que en tinc 40, però en tinc 29. Estic escadat. [00:03:23] Speaker B: Mira, podem parlar des dels dos punts de vista. [00:03:25] Speaker C: Tu quina edat tens? [00:03:26] Speaker B: Jo en tinc 36. [00:03:27] Speaker C: 36? Hòstia, i estàs molt millor que jo, eh? [00:03:30] Speaker B: Jo em veig millor que tu. [00:03:32] Speaker C: No, no, ja t'ho dic jo, que jo em veig molt millor, sí, sí. [00:03:34] Speaker B: No, jo la crisi dels 30, o sigui, jo tinc la sensació que a la que vaig fer els 30 va començar la vida de veritat. O sigui, en plan, com, el millor m'ha passat als 30, a partir dels 30. O sigui, tot allò d'abans dels 30 per mi... Sí, he viscut coses i tal, però als 30 he realment arribat a ser la persona que considero que volia ser o que vull ser, i segueixo sent aquesta persona o creixent sent aquesta persona, però les millors amistats les he fet als 30, les millors experiències les he viscut als 30. És una mica com als 20, però que ja tens l'etapa laboral més encarada i llavors hi ha menys patiment, hi ha més seguretat econòmica i tal. Jo considero que els 30 ha començat la millor part de la meva vida. O sigui, la crisi dels 30... [00:04:24] Speaker C: Te la pela? [00:04:24] Speaker B: No, no l'he notada en cap moment. [00:04:26] Speaker A: Molta gent de 40-50 ens ha insultat una mica perquè el podcast es digués així. Quina crisi ha de tenir els 30, per favor, deixeu plorar. [00:04:33] Speaker B: Jo no he sentit en cap moment la crisi. Jo sento que estan sent els millors anys de la meva vida. [00:04:37] Speaker C: Jo, com que encara no he arribat als 30, arribo aquest novembre, però t'he de dir que tinc moltes ganes de fer 30, 40, 50... Tinc ganes de morir, en general. Crec que és maco. Vull dir, anar creixent i veure com evoluciones i vas superant les coses. [00:04:48] Speaker B: Sí, jo cada any el celebro com una victòria. En plan... [00:04:52] Speaker C: Un any més vius, eh? [00:04:53] Speaker B: He tingut tantes coses de salut que penso... Qui m'havia de dir a mi que arribaria als 30? Mira, 36, tu. Perfecte. Molt bé. [00:05:00] Speaker A: Quants anys? [00:05:01] Speaker B: El maig. [00:05:01] Speaker C: Els acabo de fer. [00:05:03] Speaker B: Els acabes de fer. [00:05:03] Speaker C: Molt bé, molt bé. Jo crec que és una mica això. Jo tinc ganes d'arribar als 30, als 40... Al final, jo crec que cada etapa té les seves vides i les seves vivències. El que deia la Charlie. Al final, als 20, potser tens molta més energia, estàs més d'hora a frenar, però no tens uns calés per poder anar a fer festa o anar de viatge. Al final, també hi ha un punt que jo crec que... que l'equilibri... També crec que amb les generacions ha anat evolucionant, que al final no és la mateixa situació que tenien els nostres pares quan feien 30 anys, que segurament tenien fills, casa, cotxe, i tenien gairebé un apartament a Palamós. Vull dir que són tempos diferents i crec que tot ha anat enredant. [00:05:37] Speaker B: Jo crec que als 25, per exemple, estava més a prop d'aquesta vida que ara. Perquè vaig tenir, per exemple, les 3 primeres relacions que vaig tenir, eren amb nois que eren 8, 9 o 10 anys més grans que jo, que ja havien passat la meva edat, i llavors tenia com una vida molt de parella, d'estar a casa el dissabte, i jo era com... [00:05:57] Speaker C: Una mica David Illa. [00:05:58] Speaker B: Home, saps? Llavors és com que ara sento que estic més lluny de la vida de casar-me, de tenir fills i tal, que fa deu anys. [00:06:05] Speaker C: Apostes més pel col·lagen ara, entenc, en les relacions? [00:06:08] Speaker B: No tinc relacions. [00:06:10] Speaker C: No, perquè jo tinc molts amics i amigues que, clar, evolucionin, s'aproven als 30 i van cap al col·legi. [00:06:16] Speaker B: Sí, bueno, jo he de dir que una mica... No va ser així, o sigui, no va ser per això, però sí que després vaig tenir una relació 5 anys més jove. No sé si per tipus de vida o per tipus de... Però la connexió en aquell moment va ser així, i realment em vaig entendre molt millor que amb senyors de 10 anys més grans que jo. [00:06:33] Speaker A: Hem fet la part literal de la crisi dels 30, perquè li donen ansietat. Parlem de la crisi dels 30. Heu tocat un tema, l'has tocat tu així de passada, que és el tema del dia, que és el tema de la festa. Ara hi ha més diners per anar de festa, quan t'acostes als 30. Això és veritat? [00:06:49] Speaker C: Sí, sí. [00:06:50] Speaker A: Us volia preguntar també si lligant-ho potser amb aquest pas a la trentena o en general amb el pas del temps, heu canviat com quan esteu de festa, la vostra relació amb la festa ha canviat, jo ho veieu diferent, encara és millor? Jo en general tinc ganes de morir, no sé si és l'actitud de festa. [00:07:08] Speaker C: Ah, no, però jo crec que tenir ganes de morir implícitament està dient que tens ganes de viure, no? [00:07:12] Speaker A: Exacte, per això. [00:07:12] Speaker C: Al final, voler morir vol dir que són ganes de viure, i que al final sàpiga que acabem morint. Jo crec que abans, quan començaves a sortir de festa, jo recordo que anaven 20 euros, i havies d'administrar molt bé com havies de sortir, però això m'ho gastaré en dos xupitos, això en un cubata. I jo crec que ara tot al contrari. Ha arribat un punt que jo també soc molt així... Jo em considero una mica cunyat, en el sentit que m'agrada molt fer festa, que la gent estigui a tope, i hi ha un punt que jo, quan estic contentet, quan ja porto dues copes a sobre, amb certa alegria, certa il·lusió, m'agrada molt convidar i que la gent s'hi senti. Vull que la gent no marxi. Sóc aquell tipus de persona que no vull que marxi ningú de la festa i potser mitja hora després ja m'he cansat, m'he avorrit i marxo, perquè també tinc una mica de TDA, i és a dir, hòstia, ja no m'agrada la música, a tomar pel cul, marxo a dormir. Jo soc molt la bomba de fum, també, i crec que és una cosa que està molt bé fer-ho. Perquè hi ha el típic col·lega que t'arrossega, que no vol que marxis, que està amb aquella cosa, una copa més, una copa més... I jo hi ha vegades que quan em creuo, em creuo i faig bomba de fum, i amb molta tranquil·litat i orgull. [00:08:08] Speaker B: Jo és que sempre sóc, amb els meus grups d'amics que em deien la capitana, perquè sempre sóc l'última de baixar del barco, però sóc d'aquella persona que tampoc força ningú a quedar-se, és a dir, si algú vol marxar, vull que marxi, perquè no vull algú que està allà i no vol estar allà, i no tinc cap problema en quedar-me sola, o sigui, no tinc cap problema si jo estic disfrutant. Jo he canviat molt la manera de sortir de festa. Abans, per mi, sortir de festa era anar a fer el tonto, no sé què, i jo ara, anar de festa, per mi, de fet, per mi ara és una cosa més cultural, més surto perquè vull anar a escoltar aquest tipus de música, vull anar a això i, doncs, pel cartell de qui està tocant en un lloc, qui està d'això, llavors és com, hòstia, vull veure aquesta persona que a casa escolto o que veig com produeix o coses així. Llavors, per mi ara és una cosa molt més cultural i molt més... Bé, cultural, que no vaig a posar-me del revés. Vaig a sentir aquest tipus de música que m'agrada molt i vaig a acompanyar tot el meu voltant amb això. i és que sóc molt d'electrònica, sóc molt de tecno, i el tecno és una cosa que, a diferència, per exemple, dels llocs de reggaeton, una cosa així, que la gent molts cops va enrotllant i entra fent el tonto entre ells, al tecno la gent està encarada al bafle, encarada al DJ, i tu pots estar amb els teus amics així, però que és una moguda molt personal, a vegades, depèn d'on estiguis, i llavors és com... No necessito ningú per estar allà, moltes vegades. Si algú vol marxar, que marxi, Jo estic aquí amb el meu... extasi al revés de la música i estic aquí de putíssima mare. [00:09:49] Speaker A: En plan Sirat, eh? Sí, no he vist Sirat. [00:09:52] Speaker B: No l'he vist, però entenc que... [00:09:55] Speaker A: Sí, que és una relació més de la música amb el teu cos, i més individual, potser. [00:09:59] Speaker B: Sí, i també col·lectiva, però és un col·lectiu d'individus, és a dir, que cadascú ho pot estar sentint d'una manera o d'una altra, que no és allà per fer el tonto, sinó que realment és una cosa de sentir la música des de diferents. per mi ara és una cosa molt més cultural. [00:10:17] Speaker A: No... [00:10:18] Speaker B: Surto perquè m'interessa alguna cosa, no perquè em ve de gust. Jo què sé. [00:10:23] Speaker A: Volia lligar-ho amb els vostres espectacles, perquè no sé si... Potser es toquen una mica o no. El teu, Charlie, es diu... A mi això de menjar sostre em remet, no sé per què, a tornar de festa, a no poder dormir i menjar sostre. Però no sé si va per aquí, la cosa. [00:10:40] Speaker B: Sí. De fet, la idea i la manera com... s'explica de què va el xou, és una mica això, d'idees que he tingut, de moments de menjar sostre, que la sinopsi del xou diu que qui ho entén ho entén, i qui no, no passa res, perquè tothom en algun moment menja sostre d'alguna manera. El tema és que jo no... O sigui, menjar sostre és una cosa que em passava molt abans, ara, com que sé sortir d'una altra manera per tenir una experiència, ja no arribo a menjar sostre. Realment aprens... Jo ara no sento que mengi sostre, o sigui, sí que em gestiono de la manera que arribo a casa i estic cansada i puc dormir. Però també menja sostre moltes vegades, o sigui, per exemple, després d'un bolo jo menjo sostre 5-6 hores, jo no puc dormir perquè ha generat una adrenalina que el cervell està despert d'una manera. Al final crec que qualsevol moment que fas una cosa molt divertida que et dóna una adrenalina i una eufòria, després és impossible dormir acte seguit perquè el teu cervell ha generat aquesta adrenalina i aquesta eufòria i no pots. Moltes vegades algunes idees del xou m'han vingut després d'un bolo que tinc el cervell despertíssim i arribo a casa a la una del matí. perquè actuo a les deu, surto al teatre a les onze i mitja, arribo a casa, entre que sopo i tot, se'm fa la una, i fins les cinc del matí no puc dormir. I això em passa cada dia, i faig quatre dies de bolos a la setmana. Llavors, també tinc com el... Llavors, molts cops el menjar sostre és, bueno, em vaig estirar al llit, llegeixo un rato i tal, però és com si serveixo donant-li cosa al meu cervell, i això es va pitjor, llavors, és intentar relaxar-me i tal. Llavors, en aquests moments, el meu cervell està despert, Molts cops és tornar de festa i molts cops és tornar de treballar. Al final, les coses que més m'agraden, suposo, em desperten el cervell i em donen aquest... Llavors això bàsicament és un recull d'idees que van d'un extrem a l'altre, que no tenen sentit, que també la gràcia és que estic parlant d'una cosa i de cop t'estic parlant d'una que no té per una mica com mostrar com funciona el meu cap en aquell moment que estic al llit i no puc dormir. [00:12:43] Speaker A: El teu directament es diu Harana. La relació entre humor i festa aquí crec que és evident. [00:12:49] Speaker C: Jo crec que és més una manera de com jo veig les coses, que m'agrada molt l'expressió Harana perquè crec que explica molt bé com és la meva manera de ser, de l'improvisar, que les coses surgeixin de manera espontània i sobretot que m'agafo molt la vida amb aquesta cosa. També agafant una mica el que deia la Charlie, crec que també m'ha evolucionat a la sortida de festa. Quan eres adolescent, tenies 18 anys, jo recordo sortir divendres i dissabte. Ara per mi és inviable pensar, hòstia, com sortiré tant? Sobretot després del desgast físic. I sí que és veritat que ha canviat també molt bé l'hora de plantejar la festa. Crec que m'agrada molt més dedicar-li un dia, d'ostres, anar, com dius tu, a veure un concert. Jo prefereixo una banda de rock, prefereixo anar a un festival de música, perquè aquesta interacció que hi ha amb la música Crec que és la que intentes buscar quan surts de festa. Avui dia que tenim Spotify, que escoltem la ràdio, que a qualsevol lloc hi ha música enllaunada, per exemple, crec que tenir el punt del directe és el que t'aporta més a l'hora de sortir de festa. Potser és el que no valorem abans. Conec molta gent que té discoteques del món de la nit i diuen que la gent jove ja no balla, la gent jove ara frontea. Jo em vaig quedar flipant quan m'ho van explicar, que és gent que la música de fons està amb el cubata i està frontejant i està mirant a veure què pot fer. Jo crec que també en totes les generacions va canviant la manera de sortir de festa. i que també ens ha canviat, jo crec, a la mida que vas fent-te gran i vas evolucionant, no? Per tant, jo prefereixo molt més una nit de festa, que acabi a les 4, però que comenci a les 6, però amb un festival, música en directe, amb amics, que no pas, com fèiem abans de sortir d'una discoteca, fer el botelló en el guarro o en un pàrquing, que ara ja és inviable. Jo ara hi foto un malibú pinya i em cago a sobre. Jo estic en un punt també... És veritat, sí, sí. Jo estic en un punt que he de vigilar molt el que em prenguin, perquè si no em cago a sobre. I és aquesta cosa de dir, ostres, que la festa ha anat evolucionant, i al final crec que estem en un punt que potser d'aquí 50 anys ens apassionen les orquestres, anem a l'orquestra Marabella, ens ho passarem de puta mare, o a les Havaneres, saps? Crec que tot això va acompanyant. [00:14:46] Speaker B: A mi les Havaneres m'encanten, eh. A mi el rumb cremat... M'encanten, m'encanten. O sigui, jo, que els meus avis de l'escola Jo també m'he criat molt amb habaneras, i és una cosa que a mi em fa sentir, i m'assec allà i m'emociono. O sigui, que disfruto d'unes habaneras... [00:15:01] Speaker C: Tu ja en saps de tot, eh? [00:15:03] Speaker A: Sí, habaneras... [00:15:04] Speaker B: Sí, sí, sí. [00:15:05] Speaker C: Els dos contrastos. [00:15:06] Speaker B: M'agrada, m'agrada. És que s'ha de... el ying i el yang, tota l'estona, en totes les coses. S'ha de compensar tot, tot és un equilibri. [00:15:12] Speaker A: Jo tinc molta por que es perdin les habaneras. [00:15:14] Speaker B: Jo també. [00:15:15] Speaker A: Perquè veig que van a la baixa, la cosa... [00:15:17] Speaker C: Bueno, amb el tema del meu avi, ara parlem d'actualitat, que ara un altre cop l'han tornat a incloure al llistat, vull dir que bé, estem recuperant una mica... [00:15:24] Speaker B: Els meus avis, quan es van casar i van fer els 50 anys de casats, que ells vivien a l'escala i van fer allà la celebració, van contractar els pescadors de l'escala, o sigui, el grup d'havaneres dels pescadors de l'escala, i van venir al dinar dels meus avis a cantar-nos havaneres, com allà al Menjador, una família molt gran i tal. I us recordo com una de les coses més precioses que... Sí, sí. [00:15:47] Speaker C: O l'Inna amb les habaneras. Estic molt d'acord amb tu amb el ginger llan, una miqueta de... [00:15:53] Speaker B: Sí, hi ha moments per tot. És que sí, les coses maques estan a tot arreu. [00:15:57] Speaker C: Jo també crec que la gent jove al principi surts de festa perquè no et saps relacionar amb la gent. [00:16:02] Speaker B: Sí, ni amb la festa, potser. [00:16:03] Speaker C: Està molt idealitzat que surts de festa, lligaràs, coneixeràs... [00:16:08] Speaker B: És que el concepte d'anar de festa per lligar... [00:16:11] Speaker C: És un error. [00:16:12] Speaker B: O sigui, que jo... Lligo, no sé, passejant el Ricardito un dimarts al parc. Em refereixo que quan jo surto amb els meus amics a ballar, em molesta que algú vingui a tallar-me el rotllo quan estic divertint-me amb els meus amics. O sigui, que algú em vulgui apartar de jo... O sigui, en aquell moment és impossible, no té res a fer. [00:16:34] Speaker C: Jo crec que mai he lligat de festa. Vull mai. Perquè mai està la meva intenció, saps? [00:16:38] Speaker B: No, al principi, que quan no... És una cosa que també t'aprèn amb els anys. Jo què sé, quan tenia 20 anys i sortia, i jo què sé, ai, que guapo és aquest noi, no sé què, et lies allà al mig, ok, però va arribar un punt que... [00:16:49] Speaker C: Jo passava vergonya, eh? Jo només pensava que el primer petó amb aquella persona era Henry Mendes, saps? Vull dir, que si jo acabava sortint amb aquella persona i estàvem 8 anys i teníem fills, dic, no, com vas conèixer la teva mare, no? Doncs, hòstia, sonava a Henry Mendes, el tiburón, saps? Vull dir, per mi, generar aquell record em feia una mica de respecte. I és veritat que jo crec que perquè no he tingut... La discoteca és un lloc que ara canvia molt amb els festivals de música, els tardeos, els vesprejos famosos, que al final la discoteca era tot molt fosc, molt carnal, molt viciós en aquest sentit, i crec que per sort hem perdut això, Surt de festa per altres coses, no només per lligar, que crec que és una cosa molt bàsica. [00:17:29] Speaker A: En aquest sentit, estaríeu a favor del tardeo, el vespreig, en català? Hora baixa també se li pot dir, per cert. [00:17:36] Speaker B: Jo estic a favor de qualsevol cosa que faci que la gent es diverteixi. [00:17:40] Speaker C: Totalment. [00:17:40] Speaker B: O sigui, si a tu et diverteix un tardeo, doncs un tardeo. Si a tu et ve de gust... O sigui, al final, crec que part de la diversió i part de la festa... Per mi, la part més important del concepte festa és la diversió. I la diversió només existeix si no hi ha prejudicis. És a dir, si tu tens prejudicis de què fa aquella persona tan gran aquí, estàs boicotejant-te la teva pròpia diversió i el teu prou gaudi, perquè estàs jutjant i això és una cosa negativa. I per mi, si a una persona li agrada anar a... a ballar reggaeton a no sé quina hora, no sé on sigui. Si a aquella persona allò li dóna una sensació de diversió i de felicitat, endavant. Que cadascú faci el que li vingui de gust i quan li vingui de gust. I que no hi hagi gent al voltant aportant energia negativa respecte a això de mirar-te malament, perquè aquest concepte de com veus un senyor gran, ballant en un lloc, no sé què. Hi ha gent que ho admira i gent que... A mi em faria vergonya. Tu tens un problema, si a tu et faria vergonya, perquè aquesta persona és feliç i tu no estàs sent feliç perquè et molesta que una persona s'ho estigui divertint. Llavors, jo crec que és superimportant, si tu vols ser una persona realment i divertir-te i tot, no tenir prejudicis. Llavors, jo tardeo ja dia cada cop. Estic amb un grup d'amics que diuen, hòstia, hi ha un tardeo no sé on i ens ve de gust a tots, doncs anem a fer un tardeo. I si m'he de dir després estic totes hores tancada en un club fosc perquè aquell dia em ve de gust el tecno més obscur, doncs allà estic. I al final és... No tenir prejudicis, jo crec. I ja està. Fer el que et vingui de gust. I és una cosa col·lectiva, també, el fet... O sigui, la gent que està al mateix lloc que tu, segons l'energia que tingui, farà... que la teva experiència sigui millor o pitjor, perquè quan tens gent al voltant marronera o tens... La teva experiència no és igual. Llavors, quan tothom va en comú en fer que aquesta festa sigui energia bona, i tothom... I et fan un cop i en comptes de dir, què fots, tranquil, no passa res... O sigui, totes aquestes coses fan que l'experiència en general faci que tu estiguis a gust a un lloc. I crec que la gent que té prejudicis, la gent que va buscant marrones, la gent que et fa una empenta perquè, sense voler, t'han fet un cop i li has tirat una mica de cubata. M'han fet un cop i ha caigut cubata. No passa res. Estem aquí. [00:20:18] Speaker C: Et convido a un altre i ja està. [00:20:19] Speaker B: No cal que em muntis un pollo. Llavors, totes aquestes energies són, per mi, part també essencial de... I aquestes coses són les que fan que jo ara decideixi on vaig i on no vaig. [00:20:31] Speaker C: És important que trobis el teu espai. Hi haurà gent que li encaixarà més anar a un tarder, gent que li encantarà anar a un festival tecno... Al final la qüestió és que trobis el teu espai, perquè hi ha el problema que molta gent no sap sortir de festa, no sap on ha d'anar de festa, o surt de festa a un lloc per moda. Hi ha molta gent que de cop i volta el que tu dius, anirà a un tarder o es trobarà gent més... La festa ha de ser un espai segur. i que no només sortir de festa implica l'emborratxar-se Entenia que la festa era anar a una discoteca i passar-m'ho bé allà, emborratxar-me i estar amb els col·legues a veure qui feia més xupitos. Crec que ara potser m'atrau molt més anar a la Patum de Berga o anar a un concert que no pas tancar-me en aquesta sala. Vull dir que crec que l'experiència que et busca quan vas creixent, que potser hi ha gent que té 50 anys i viu amb els 20 anys mentalment... [00:21:48] Speaker B: Sí, però està bé, sí. [00:21:50] Speaker C: Però crec que, hòstia, quan busques un al·licient més, el que és la festa en si, aquest punt cultural, també crec que és interessant. Que també hi ha un col·lectiu que t'envolta. Quan la Charlie va a una festa o vas de festa a escoltar tecno, hi ha un col·lectiu que sou de la mateixa manera de pensar que és guai. Quan vas, per exemple, a la Patum, saps que hi ha una ideologia, hi ha una gent allà darrere, hi ha una manera de pensar sobre el país. Crec que és interessant. que cadascú trobi el seu espai de festa, s'ho passi bé, desfaci el que vulgui, sempre respectant el teu cos i el de l'altre. A partir d'aquí, que faci el que li surti als collons i als ovaris. [00:22:22] Speaker A: De fet, una cosa que vaig llegir a Twitter, crec que era d'Albert Lloret, ara potser m'equivoco, si no, disculpeu, però deia alguna cosa així com... ens havíem de petomitzar i el que hem fet és quatxalitzar-nos. O sigui, que la gent quan surt de festa se'n va més cap a ser quatxela, el postureig, l'outfit guai, la cosa que genera fomo... lluny d'aquesta cosa de la patum, de la cultura popular. No sé si ho veieu així, que a vegades teniu sensació de... massa mòbil a la mà, massa postureig... [00:22:51] Speaker B: 100%, jo he de dir que... als llocs on jo ara surto, els mòbils estan prohibits. [00:22:57] Speaker A: Sí! [00:22:57] Speaker B: És a dir, et tapen les càmeres del mòbil, empagatines i ja està. I jo vaig a aquests llocs on la gent està disfrutant de la música real. Aquests llocs... per mantenir-los bastant així. Són bastant secrets a Barcelona, però existeixen. Jo hi he trobat als meus llocs. I el meu dia de sortir és diumenge. Ni divendres, ni dissabte, ni tan sols dijous. Surto el diumenge. Primer perquè treballo de dijous a diumenge, perquè els bolos són el cap de setmana, però també perquè el tipus de gent que surt el diumenge és la gent que està realment allà perquè... [00:23:33] Speaker C: Perquè li agrada. [00:23:34] Speaker B: Perquè li agrada i perquè tal. I jo, des que vaig deixar d'anar... O sigui, jo soc feliç, perquè entro allà, deixo el mòbil a la taquilla i estic vuit hores ballant amb els meus amics i tal. I a mi això m'encanta. De fet, el tema... O sigui... La gent que, jo què sé, es fica un outfit superincòmode, però que està guapíssim, però superincòmode. O sigui, jo no entenc el concepte mudar-te per sortir de festa. És a dir, jo em poso el xàndal per anar de festa, el meu top, els meus pantalons curts de xàndal, les meves bambes, i me'n vaig a ballar i a saltar durant hores. i sense pensar en com està veient la gent. [00:24:19] Speaker C: Totalment. [00:24:20] Speaker B: I jo ja fa uns anys que em relaciono així amb la festa, com que jo em poso nerviosa quan comença algun DJ set en algun altre lloc que també de tant en tant hi acabes anant. i està tothom amb el puto mòbil i dius... O sigui, no entenc el... Però també en un concert, en plan... La teva cançó preferida, la meva cançó preferida la vull viure, no vull estar-la gravant per després... O sigui, no sé, és que no... És una cosa que jo no entenc. Als mòbils, a les pantalles, s'han carregat moltíssimes coses. Llavors, jo soc molt puritana en aquest sentit, perquè... I jo molt resistent i molt... No vull que... llavors trobo la manera i trobo els llocs on es pot seguir vivint les coses de la manera més d'abans, més pura, sense els mòbils gravant. I he de dir que sóc una persona felicíssima quan estic sense el mòbil. [00:25:15] Speaker A: Tu et passa alguna cosa? [00:25:17] Speaker C: O tu ets més de gravar? No, abans sí que gravava molt més, ara potser gravo una o dues històries, però més que res per mi, perquè l'envio a mon pare... Al final també sou fill de pares separats, i també és un punt de... Quan envies un vídeo has de donar menys explicacions. [00:25:31] Speaker B: On estàs? [00:25:31] Speaker C: Envies un vídeo i ja està. No, em trobo aquí, soc el cabrorroc... No, envies un vídeo, ja saps on ets... Però també, gràcies als mòbils, jo he vist el concert de Bad Bunny sense haver pagat l'entrada. Em sé el concert sencer de Bad Bunny. I de molt a prop. Jo he estat a la caseta de Bad Bunny sense haver estat a la caseta de Bad Bunny. També hi ha un punt que la gent també es gasta... Que també crec que és un tema que potser no ens toca tant, que és el tema dels concerts, dels preus, de les entrades, de moltes coses, que potser també s'ha desoblidat. Jo penso, si he pagat uns 500 euros per anar a veure Bad Bunny, hòstia, jo vull viure l'experiència i no vull estar pendent de si gravo un Stories o... Hòstia, queda bé, queda malament. Jo crec que al final... [00:26:09] Speaker B: El problema és que molta gent paga aquests 500 euros per mostrar que ha pagat aquests 500 euros. Totalment, sí. O sigui, en plan... [00:26:14] Speaker C: Soc aquí perquè he pogut pagar-ho, perquè he pogut... [00:26:17] Speaker B: Sí, o sí, que l'experiència com a tal a vegades és... O sigui, que l'obsessió en aquell moment és que la gent sàpiga que estic aquí. [00:26:24] Speaker C: Totalment. [00:26:25] Speaker B: Que és una cosa que jo no entenc. [00:26:27] Speaker C: I crec que una mica amb això, el quatxe, a la Patum també la gent troba els mòbils. Jo també. Crec que amb el tema de l'Apatum o festes més... Hòstia, la Festa Major de Cunit és d'aquí un parell de setmanes. Crec que m'agrada penjar contingut a les xarxes perquè, en el sentit de posar en valor el que pot ser una Apatum d'Adiçat... [00:26:42] Speaker B: Sí, és que també és una cosa molt cultural. Jo vaig anar l'any passat a l'Apatum, no sé què, i estava allà al salt de plens amb el meu amic Diego, i estàvem allà els dos, no sé què, i jo estava com a la plaça, però arrembada, a una botiga i tal, no sé què. Hi va haver un moment que, tio, era com... Això és fortíssim i tal, no sé quantos... I en aquell moment he de dir que vaig treure el mòbil, vaig gravar 10 segons, 10 segons de dir... [00:27:07] Speaker C: Que no es cregui el mòbil. [00:27:09] Speaker B: Perquè ningú... No, perquè ningú... O sigui... Perquè jo vull... O sigui, aquests 10 segons d'aquell moment d'estar allà mirant... O sigui, no sé com... Com era alguna cosa de... Però no ho vaig penjar mai. O sigui, el motiu de treure'm el mòbil no va ser... Hòstia, vull que la gent vegi que estic aquí, sinó vull que quan em surti el record del mòbil, no sé què, veure 10 segons i recordar aquell moment amb el meu amic allà al mig. Llavors, és una part que a vegades sí que entenc que es vulgui gravar coses, però el tema és per què ho fas i com ho fas, jo crec. Jo crec que és això. En el meu cas, en aquest cas, no va ser per compartir-ho enlloc, sinó... [00:27:54] Speaker C: És que hem perdut l'àlbum de fotos. Vull dir que també hi ha un punt de poder gravar coses i fer fotos perquè al final també ho recordes i que... Jo utilitzo molt això quan faig viatges. A mi em va genial per entretenir-me durant el vol. Et quedes sense la pel·li i vas mirant les pel·lícules o al tren, no? Vull dir que també hi ha un punt de... Hòstia, hem perdut els àlbums de fotos, però almenys tens la galeria del mòbil on pots mirar. [00:28:11] Speaker B: Això és que vaig amb l'analògica. [00:28:12] Speaker C: Ja veus, això també està bé. [00:28:13] Speaker B: I faig una foto de un moment i surt com surt. I després tinc 36 fotos d'aquest viatge i recordo cada moment que he pres la foto perquè l'he pres. Perquè tens una foto, no pots fer deu fotos iguals. Fas una i surt com surt i després quan la mires recordes exactament el moment de per què la vas fer i tal. I jo ja et dic, és que jo soc molt de mantenir aquestes coses perquè Crec que era molt millor, tio. Crec que vivíem les coses d'una altra manera i crec que era molt millor, molt menys superficial. Tens 36 fotos i tens 3 dies aquí. S'ha de distribuir. Triaré els 36 moments que jo sento que, joder, vale, hòstia, espera, posa't aquí. No sé com... Llavors, el mòbil, és que tinc poquíssimes fotos. Si veieu el meu mòbil, és el... [00:29:03] Speaker A: Ara traurà el Nokia. [00:29:04] Speaker B: No, no, és que, o sigui... [00:29:05] Speaker C: Ai, Kuki! [00:29:06] Speaker B: O sigui, t'he mit la càmera del meu mòbil, Taxx. Mira, les pegatines que posen per tapar la càmera. [00:29:12] Speaker C: Has anat bastant, eh? [00:29:14] Speaker B: Sí, i aquest mòbil... [00:29:15] Speaker A: Sí, hi havia... [00:29:16] Speaker C: No sé si ho sabíeu, però hi [00:29:17] Speaker A: havia descomptes en canxines, eh? [00:29:19] Speaker B: Com deu de tot. Són els tres mòbils que tinc aquí. [00:29:22] Speaker C: Però sí, sí, jo crec que el mòbil també és una manera de fer postureig, el que deies, de quatxalitzar com sigui això de la gent, bueno, molt postureig. Jo crec també que és amb les noves generacions que viuen enganxades al TikTok i que la gent ja no busca Google, no? [00:29:36] Speaker B: Sí, és que també abans he tingut aquest pensament, ara em torna, quan tu has dit allò d'anar al directe, que les noves generacions no ballen, Crec que hi ha un problema amb les noves generacions i el directe, com que se'ls ha donat tot a través de les pantalles, Instagram, TikTok, no sé què, i no estan acostumats a consumir coses en directe, no van a veure coses en directe, perquè van a un lloc en directe si hi ha... i no entenen la qualitat que hi ha d'anar a veure una cosa en directe, la diferència d'experiència i tal. Jo crec que hi ha una cosa molt de... de les noves generacions que no tenen aquest... voler anar a veure les... O sigui, jo ho noto molt, per exemple, en els monòlegs. Jo porto 13 anys fent monòlegs i... mai hi ha gent més jove que l'edat que jo tenia quan vaig començar a fer monòlegs. O sigui, no ve gent que ara té 20 anys a veure els meus monòlegs. Normalment, així, mirant... O sigui, potser de tant... Potser ve algú, però és una cosa com que després de 13 anys de fixar-te a vegades en qui ve, en el públic, el tipus de gent, no hi ha gent que tingui 20 anys de públic, un grup de nens de 20 anys. I jo sí que anava als 20 anys a veure coses en directe. I jo ho he notat molt, això, com que... I crec que és una cosa molt de... que se'ls ha donat tot a través de... S'han fet adults amb les pantalles i jo crec que tenen una altra experiència vital en aquest sentit, a relacionar-se amb les coses d'una altra manera. I per què viure, anar a veure una cosa en directe si des de casa... [00:31:10] Speaker C: Si jo obro TikTok i ja tinc un quart de mil TikToks. [00:31:13] Speaker A: Tu també t'ho has trobat, de dir, ostres, en falta públic de 20, 25... [00:31:17] Speaker C: Sí, sí, sí, al final també crec que al final també hi ha un punt que la gent jove potser no tens tants diners per anar a veure el monòleg, que si són quatre ja potser són 60 euros l'entrada, que ells 60 euros preferiran gastar-se'ls a anar a fer un cafè o anar a sortir a festa, no? Però crec que és un problema que tampoc està bé generalitzat, perquè segurament hi ha molta gent jove que li apassiona i tal, Però sí que crec que hi ha un punt que la gran majoria, no tothom, de la gent jove no culturitza. I mira que es fan els bono joven i aquestes merdes, però segurament s'ho acaben gastant en festes, festivals... [00:31:47] Speaker B: Sí, o potser culturitzen, però com des de casa, saps? A través de... Miren les coses a través de casa, des de l'ordinador, des de la tablet... [00:31:55] Speaker A: Falta presencialitat. [00:31:56] Speaker B: Sí. No, crec que s'han perdut aquesta part, s'estan perdent aquesta part que et dóna el directe, que per mi és... Jo també soc defensor absolutament d'això. De fet, a l'Instagram no hi ha monòlegs meus, perquè jo el que faig a Instagram és generar material perquè la gent decideixi venir-me a veure el directe, perquè crec que la màgia i l'experiència real està en quan tu estàs en un lloc, el que passa allà, l'energia que es genera dins d'aquella sala. I això a la pantalla t'ho treu. et treu d'allà, a les pantalles has d'escollir un tros, i potser aquell tros ve en un context anterior, després va a un altre lloc, llavors és com també es treu tot molt de context i et perds tot... Per mi és una experiència perduda, veure, per exemple, un monòleg de dos minuts al TikTok. [00:32:43] Speaker A: I haver de pensar els monòlegs perquè en surtin reels és terrible, o no? [00:32:48] Speaker C: M'he gravat algun cop i he penjat algunes coses, però penso la part d'improvisació, el que és purament text, és el que diu la Charlie. I tampoc ho acabo penjant tot perquè penso... Moltes vegades acabo fent la reflexió amb el públic que el que acaba de passar aquí moltes vegades a l'hora d'improvisar, moltes vegades és únic, perquè hem coincidit gent que no ens coneixíem en un moment vital, que segurament tornem a repetir això amb aquestes persones demà a les 12 del migdia, en comptes de les 9, i l'ambient i el que pugui sortir aquí és totalment diferent, És la màgia del directe, el que diu la Charlie, i crec que hi ha una manera d'intentar vendre. Al final també no podem donar l'esquena al que és l'actualitat i a com funciona el món, que és vendre entrades, que ja costa molt de per si, a través de les xarxes socials, dels mitjans de comunicació, etc. I crec que no podem donar l'esquena, però sí que crec que ho hem de portar al nostre terreny i vendre-ho d'una manera natural. Hòstia, hi ha monologuistes que només pengen, cada dia pengen dos reels del que és el seu monòleg, i tu al final també acabes veient quines són les tècniques, perquè al final la improvisació o cada còmic té les seves eines, no? I crec que és interessant adaptar-nos i poder fer... Si tu, per exemple, penges molts clips de les col·laboracions a la ràdio o tal... [00:33:52] Speaker B: Sí, ho penja directament a la ràdio i llavors això utilitza... O sigui, jo ja sí que moltes vegades preparo la secció sabent... [00:34:00] Speaker C: Que hi haurà un clip o hi haurà algú... [00:34:01] Speaker B: Que hi haurà un clip allà i que això sortirà a l'Instagram i que, bueno, llavors allò sí que... Per a mi el programa de ràdio és una eina perquè la gent conegui més o menys el tipus de mòrqueting i decideixin venir a veure el monòleg, que per a mi és la meva professió, és el bolo. El bolo per a mi és la meva professió. Tot el que és altres coses sí que les utilitzo perquè la gent decideixi venir-me a veure. Però jo, per a mi, la importància del directe és vital. [00:34:31] Speaker C: Al final crec que els còmics treballem de mil coses perquè la gent vingui a veure'ns. Fem aquesta col·laboració de ràdio, treballem en la ràdio, treballes això, fas tot allò perquè al final et coneguin i et vinguin a veure al teatre. Perquè al final és el que ens agrada, el directe, el xou, poder tenir [00:34:45] Speaker B: el públic cara a cara, saps? [00:34:46] Speaker A: Clar, clar. Sí, sí, completament. [00:34:49] Speaker C: I venim a parlar de festa, eh? [00:34:51] Speaker B: I estem treballant de feina. [00:34:53] Speaker A: No, ja, i ara la idea... De fet, he parlat dels vostres monòlegs, però una cosa que no he dit és que els dos teniu, com a experts en festa, tu has fet de DJ, també. [00:35:04] Speaker B: Sí. [00:35:05] Speaker A: I tu tens gesta a festa, o... Vull dir que sou... projecte musical, podríem dir així, en els dos casos. Vull dir que, a part de l'humor, heu tingut també com una aproximació a la música, a la festa, més... [00:35:18] Speaker B: Jo, a veure, a través de... És una cosa que tinc molt separada de Charlie Pee, de fet, és com dos vides paral·leles, perquè per mi és el yang, el ying de la comèdia, és a dir, és com el que em dóna la desconexió del cervell d'estar tota l'estona pensant coses. I per mi ve d'aquesta part de la culturització de la festa, d'anar coneixent què t'agrada, què no, de no sé què, de veure com la gent està punxant i tal, i de dir, tio, Part d'aquest món m'ho dona i de dir, hòstia, m'agradaria saber fer això que tant m'agrada. Perquè és una persona que quan m'agrada molt una cosa me la vull saber fer. I sí, sí, vaig començar i ja porto uns anys i sí, també punxo i això, i també per mi forma part d'aprendre aquest art, que per mi és un art, i d'aprendre la fe per poder-lo gaudir també des d'un altre punt, sabent, entenent què està fent aquella persona en cada moviment que fa, saps? Per mi forma part d'això també, de part de culturitzar i de voler aprendre part d'aquesta cosa que tant m'agrada, hòstia, Vull entendre-la. Ja m'està fent sentir molt, però ara vull entendre-la, perquè aquesta persona està girant ara aquest botó i això. Vull dir, ve d'aquesta necessitat meva i d'aquesta... [00:36:36] Speaker A: De submergir-te en allò. ...ganes [00:36:38] Speaker B: d'entendre com es fa i per què està fent i per què pren aquella decisió. Per mi, és això. Per mi hi [00:36:44] Speaker C: ha un punt que envejo els DJs, perquè crec que els DJs i els còmics, els monolistes, també estem molt agafats de la mà, òbviament amb moltes diferències, però sí que és veritat que penso que tots dos hem de saber llegir la pista, hem de saber llegir la platea, no? I ostres, [00:36:56] Speaker B: hi ha vegades que... Hi ha moltes similituds, jo me n'he adonat. Escoltar el [00:36:59] Speaker C: públic, no? Exacte, hòstia, i em passava molt que quan sortia de festa, hòsties, era com... Hòstia, jo hauria tirat aquella cosa... Mai hauria fet allò del DJ Hola, o algun dia borratxo, sí que ho he fet, però... Home, ta canció, no? Hi ha un punt que per mi és de... Ostres, jo... Mentalment em feia... Hauria tirat aquesta cançó, ara, tal... També hi ha un punt com que jo m'adonava que també sabia llegir a la meva manera, òbviament, o la pista, o la manera de veure la festa, i jo tinc un plaer culpable, que és que m'agrada molt la música de rotllo disc estrella caribe-mix. A mi això em torna... No ho reivindiques. Quan em torna un loco, això em posa... I llavors, diguéssim que trobo molt a faltar aquest tipus de festes, que ara està tornant aquest petardeo i tal, que també és molt guai, i... Nostàlgia mil·lenni, aleshores. Però és que a mi un soni... L'altre dia vam entrevistar la ràdio la Sònia Màdoc i jo estava... Bé, vam començar a cantar el Jo quiero bailar així, de manera improvisada, i per mi era un somni fet realitat, no? I llavors hi ha aquest punt de... com amb la Charlie, que quan alguna cosa t'agrada, anem a provar-ho, anem a fer les coses. Jo, aquella gent que li agrada alguna cosa i es contrau i no fa aquella cosa, penso que és una persona que està buida per dins. Si t'agrada alguna cosa, fes-la, prova-ho, intenta-ho. I amb això del DJ va començar també, que al final treballava a RAC 105 i em van ensenyar quatre tips bàsics de com fer funcionar la taula, i tampoc ho faig d'una manera regular, però potser tinc tres bolos, quatre l'any, on també em foto jo a la meva festa, fem una mica de petardeo i és aquest punt, el que m'agrada també de poder fer, no sé, de poder provar coses, que al final morirem algun dia i és interessant no quedar-te malici. Heu tret [00:38:31] Speaker A: de tots els temes que han anat sortint, heu parlat dels joves, volia comentar un tema que s'està parlant últimament, potser no van tan a directes, a coses de presencialitat, es parla molt que cada vegada les generacions més joves beuen menys. Sobretot s'ha parlat amb l'alcohol. Potser no sé si està tan analitzat amb les drogues, però sobretot amb l'alcohol. Hi ha com una espècie d'estudi que diu que els boomers són els que més bevien, que això ha baixat en mil·lennials i que la generació Z ja beu cada vegada menys. [00:39:01] Speaker C: S'ha perdut el nadabar, crec que. És [00:39:03] Speaker A: positiu o és negatiu? És que és [00:39:05] Speaker B: la part aquesta de no anar a viure les coses en... Jo crec que vas relacionat amb quedar-te a casa més i fer les coses des de casa. per relacionar-te amb els teus amics a través d'un xat. Sí. I també que TikTok i tal, [00:39:22] Speaker C: i te'l mires i el comentem, [00:39:23] Speaker A: sí. D'altra banda, dius, són més sans, és a dir, s'estan cuidant, [00:39:26] Speaker B: o no? Bueno, bueno. Bueno, són més sans respecte a... Què? Al fetge. Sí, però vull dir que si tu et saps relacionar bé de festa i la quantitat que tu pots ingerir i tal, potser és més sa desinhibir-te una estona i anar a casa, i a nivell de potser salut mental, si tu saps fer bé i si tu saps i tens un control i no ho fas a cada dia de la teva vida, potser a nivell de quina salut és més sa, saps? Sí. Em refereixo que [00:40:01] Speaker C: a vegades... Que rebre l'impacte de coses [00:40:05] Speaker B: perfectes, no? Que sí, que beure alcohol, no estic promovent res relacionat [00:40:11] Speaker A: amb [00:40:11] Speaker B: això, però dic que a vegades una persona té molta ansietat o moltes tensions acumulades i de cop fot-te una copeta amb els teus amics, fa que durant una estona alliberis una mica, o al ballar o el que sigui, t'alliberis una mica de tensions que portes acumulades dins, i potser tornes a casa més borratxo, però... Més feliç. Sí, com més alliberat. Hi ha una part de sortir que és en plan... Estàs fora de la productivitat. Exacte, i per mi és base de la meva producció, és a dir, jo m'estic 5 dies a la setmana escrivint coses a casa, després viatjant de vol o tal, no sé què, si jo el diumenge arribo i després de dues setmanes així o tres setmanes així, sento que si no surto a alliberar tot això que porto acumulat, tot aquest estrès d'anar amunt i avall, aquestes no sé què, al cap de treballar, treballar, treballar, per mi forma part de la producció. És a dir, aquella setmana després, quan ja m'he recuperat, he descansat un dia, m'he desconnectat, he descansat el dilluns, que és el meu diumenge, perquè treballo, i el dimarts em llevo, i em llevo amb una energia nova, renovada, amb ganes de seguir treballant, que les setmanes que no ho faig perquè o no m'ha donat la vida o no sé què, o no... Hòstia, quan portes quatre setmanes seguides treballant sense parar, el meu cap no funciona igual que si paro un dia, surto a ballar, descanso quan torno i tal. Per tant, per mi forma part de la producció. O sigui, sense sortir a ballar, escoltar música, no treballo. O sigui, arriba un moment que m'afecta la feina. O sigui, ho necessito. O sigui, forma part d'aquest cercle de treballar. [00:41:57] Speaker C: És que és una feina molt mental i molt de tot el dia. Realment, tu no tens una jornada, quan t'hi dediques al món de la comunicació o la comèdia, no tens una jornada laboral de 8 hores. Ah, mira, ara deixaré de pensar, no vull... Surto de la ràdio, surto del teatre, no pensaré. Però clar, és que al final a la vida passen coses i dius, hòstia, això és boníssim per poder explicar la ràdio, per fer una secció. Això és bo per poder incloure-ho en un nou bloc. Tu estàs allà amb la llibreta. El teu servei no para. Estic molt d'acord amb ella que aquests moments d'esbarjo, d'anar de festa, és aquell moment en què tu realment desconectes, on la teva ment està concentrada en una altra cosa. Segurament es col·laboraran coses, però ja estàs en una actitud diferent, en un ambient molt diferent, i moltes vegades el que diu, no ho farem apologia del qual, però fotre't una copa de vi amb uns col·legues o un festival de música, t'ajuda a desconnectar, sobretot per les feines aquestes tan creatives, que l'única manera de sortir del cos és aquesta. [00:42:46] Speaker A: la Andrea Gómez i l'Anna Pacheco han popularitzat aquest concepte de ressaca de zorra. [00:42:53] Speaker C: Ressaca de guilla. M'han dit que en [00:42:56] Speaker A: català hauria de ser, en català genuí de Vilauep, caparra de meuca. Caparra de meuca? M'agrada molt [00:43:03] Speaker C: la caparra de meuca. Molt bé. El [00:43:05] Speaker A: concepte aquest fa referència a quan tu, l'endemà d'una festa que has begut una mica o el que sigui, t'aixeques dient, ostres, vaig parlar massa, vaig ser massa cotilla, vaig rajar massa, vaig estar massa social però en plan malament, vaig fer coses que no havia... Aquesta sensació la teniu sovint, us ha passat? Recordeu algun dia de dir, això no [00:43:27] Speaker B: ho hauria d'haver dit? O sigui, jo tinc la sort que tinc un subconscient que m'és molt fidel tota l'estona. Sí, [00:43:36] Speaker A: quina sort. [00:43:39] Speaker B: Jo a vegades puc pensar, hòstia, tinc ahir... Això fa molt temps que no em passa, però de tenir alguna nit de tenir un blancazo o algo, de dir, hòstia, no me'n recordo, potser estava molt intens o no sé què, i que tothom es fiqui d'acord en dir-me... Però si estaves divertidíssima. No vas dir res fora de lloc, no vas fer res fora de lloc, però el fet de jo no recordar-ho a vegades fa que potser tingui aquesta sensació, però després, quan m'expliquen, realment, no... Llavors, és que no... no... en aquest sentit... no sol tenir gaire aquesta [00:44:09] Speaker A: sensació. Segurament mantens aquest bon rotllo que [00:44:11] Speaker B: deies de... Sí, és que jo sóc molt de... Jo crec que tinc aquesta energia, en general, a tot arreu a la meva vida, llavors, quan algunes... És que també... Jo ara bec molt menys alcohol del que bevia abans. Quan surto també a vegades prenc altres coses perquè ajuden a sentir, jo què sé, coses que m'ajudin a que la música m'arribi d'una altra manera, a mi això m'agrada molt. Llavors això, l'alcohol al final, el pet d'alcohol tan borrat, i bec molt menys alcohol del que bevia quan tenia 20 anys, llavors l'alcohol és el que et fa fer coses. Més que algunes drogues, inclús. Sí, sí. I és el que et dóna ressaca, i és el que jo... No tinc ressaca, ara mateix. No soc de tenir ressaca. O sigui, estic cansada físicament, perquè he estat ballant 50 hores, però no tinc ressaca. En plan... Per mi, fotre'm una copa, sí, per començar i això i tal, però beure, beure, beure, beure, ja no m'agrada, llavors no ho faig. Llavors, les històries deixen de ser... vergonyoses. [00:45:21] Speaker C: A mi em passa una mica això, que jo també he deixat de veure tant d'alcohol. Al final, jo crec que quan sorties de festa, sorties a emborratxar-te i hi havia aquella competició... Com a [00:45:28] Speaker A: objectiu, quasi. Hòstia, m'han fotut sis cobates, [00:45:30] Speaker C: set cobates, tal. Jo ara hi ha un punt que també em conec molt al meu cos i dic, d'acord, em foto dos gintònics i fins aquí, perquè també vull ser conscient de la nit i gaudir-la, perquè hi ha un punt amb l'alcohol que tens aquest punt que no te'n recordes i dius, merda, i a mi em passa molt que jo l'endemà sempre, tot i ser conscient, m'agrada preguntar, digue'm que no he fet el ridícul amb qui he sortit, per si de cas. Perquè jo també soc una persona que de seguida me vengo a rima i tal, però sí que recordo... Jo crec que aquell dia que va ser per mi Garrafal va ser en un festival de música que hi havia una persona que era un alcàrrec de l'antiga Corporació de Mitjans de Catalunya, actualment Trescat, i estava amb una altra persona fent la conversa, tal, no sé què, i vam començar a parlar... Era quan s'estava fent el canvi de corp a Trescat, o sigui, farà dos anys d'això. Jo recordo, jo soc un defensor de TV3 i de Catalunya Ràdio com ningú, eh? A mi això de Trescat, ara ho estic començant a entendre. I en aquell moment, hòstia, jo tenia confiança en un d'ells, vaig començar a rajar. Però el cabrón de l'altra persona també. El cabrón em donava [00:46:23] Speaker A: corda. Ah, ja et veia clar. Jo [00:46:23] Speaker C: vaig dir, Trescat és un error, quina vergonya, no sé on van els nostres impostos. I el fill de puta... I quan va veure que jo estava molt engollida, em va dir... Mira, aquesta persona que tens aquí és l'ideòleg de tot això. Llavors, jo crec que sí que va ser aquella cosa de... Aquesta ressaca de guia, aquesta... Com has dit abans? Caparra de meuca. Caparra de meuca. Sí que la vaig sentir de dir... Hòstia puta, Guillem, per què xerres...? O sigui, hi ha aquell punt que ara, des d'aquell moment, jo ja no xerro massa. Vull dir, vull saber ben bé qui tinc al davant, abans d'expressar la meva opinió i liar-la a part de... Perquè jo també soc una persona que... A mi m'enriulo molt ràpid, saps? [00:46:56] Speaker B: Jo amb l'alcohol començo... [00:46:58] Speaker C: Sí, raja ràpid, tal. [00:46:59] Speaker B: És una cosa que ja he après fa molts anys i llavors ja [00:47:02] Speaker C: faig menys. Abans de conèixer algú, pregunto càrrec, responsabilitat i donés per si puc rajar o no. Hòstia, és de la Grífols. [00:47:08] Speaker A: Vinga, va, som-hi. Moltíssimes gràcies. Benvinguda. Benvinguts tots. Moltíssimes gràcies als que hàgiu arribat al final del vídeo i, d'alguna manera, també al final del podcast. Com deia, aquest serà l'últim capítol de la crisi dels 30. Volíem aprofitar aquest any que Vilaweb ha fet 30 anys per donar veu precisament a la generació que té la mateixa edat que el diari. A aquesta generació de la trentena, que ja té una edat, encara creiem que no se li dona prou espai. Volíem fer-ho també de manera autocentrada, perquè és veritat que potser sí que hi ha referents, potser sí que hi ha espais, però encara costa molt tenir-ne molts en català i autocentrats, pensant en els països catalans i en el país sencer. Per tant, la temporada que ve no hi haurà crisi dels 30. Volíem que fos un projecte lligat a la subscripció de Vilaweb 30, que encara us podeu fer, lligat a aquest aniversari de Vilaweb. Però, evidentment, tindrem més podcast, més programes, més periodisme. Per tant, ens continuarem veient. Moltíssimes gràcies, bon estiu i fins una altra.