‘La crisi dels 30’: L’angoixa de la mare ‘millennial’

[00:00:00] Speaker A: Els nostres pares ens van criar com vam poder, amb la millor intenció. Però, com passa sempre, segurament molta gent de la nostra generació no vol repetir els mateixos esquemes educatius amb els seus fills. Hi ha moltes famílies que tenen clar que volen fer baby-led weaning, criança conscient, educació emocional... Però què implica tot això a nivell de temps, d'energia i, sobretot, per les mares? Perquè seguir el manual de la mare perfecta no és fàcil, especialment si l'entorn o la feina no acompanyen. A més, tenim més informació que mai i això potser no sempre és bo del tot. Avui volem expulsar la culpa a unes quantes mares, parlar amb honestedat d'aquesta maternitat autoexigent i sobreinformada d'avui dia. I ja sabeu que, com sempre, ho farem amb vosaltres, que podeu venir aquí a debatre, xerrar i preguntar. Bon vespre i benvinguts a La crisi dels 30, un espai de trobada jove i en català des del bar Almirall de Barcelona. Avui parlarem de maternitat, concretament parlarem de l'angoixa de les mares millenial, per dir-ho així, de les mares de la nostra generació, i ho farem amb dues mares, com no ho podia ser d'una altra manera. Elles són la Júlia Martí, psicòloga, benvinguda. [00:01:13] Speaker B: Moltes gràcies per convidar-me. [00:01:14] Speaker A: I l'actriu Anne Paralló, benvinguda també. [00:01:17] Speaker C: Hola, encantada de ser aquí. [00:01:19] Speaker A: Aquest podcast es diu La crisi dels 30 i sempre començo preguntant pel tema del dia relacionat amb el pas del temps, amb els canvis vitals, etcètera. En el vostre cas és evident la pregunta, com creieu que us va canviar aquesta bomba que diuen que és la maternitat? [00:01:35] Speaker B: Que complicada, no? [00:01:36] Speaker A: Ja la primera pregunta... Perquè segur que van canviar moltes coses. [00:01:40] Speaker B: En el meu cas, jo he fet una cosa que avui en dia ja és una mica estrany, jo he de ser mare bastant jove pel que avui en dia es decideix. Jo vaig ser mare amb 28. Llavors, quan jo volia ser mare tenia com aquesta fantasia que tenim de... com que jo he tingut una molt bona infància, seré mare i replicaré el que he sentit, però al ser mare tan jove, realment jo vaig tenir com una crisi supergran d'identitat. Ja no només és un canvi a nivell individual, sinó a nivell familiar, sistèmic, i realment em va transversar i puc dir ara, set anys més tard, que ara per fi estic bé, però he passat tota una etapa de procés superdur. [00:02:16] Speaker A: Et sents identificada? [00:02:18] Speaker C: Bastant. Jo és vera que, clar, ella té les criatures més grans i jo estic una mica en el meu, jo encara. És a dir, te transforma inevitablement a molts nivells. O sigui, jo també trobo que, per exemple, a mi a nivell artístic, sobretot en el principi, va ser una revolució molt forta perquè, per mi, la meva professió és com que ocupava molt d'espais a la meva vida i, de sobte, amb sa mare hi havia altres coses que tenien molt d'importància. I segueix havent-hi ara altres coses que Me donen molta terra i me fan com que estigui més present, d'alguna manera, i no tant en la projecció exterior, com en la vida laboral, d'alguna manera. Això m'ha ajudat molt, per exemple, com ha donat molta força. De fet, vaig engegar el projecte de Nua. Va ser una mica abans de sa mare, però és com que m'ha donat molta potència el fet de sa mare. i m'ha donat com una força molt creadora. A la vegada, t'he de dir, també és limitant, o sigui, quan estic currant m'ha canviat molt la vida dels temps que hi puc dedicar, de com ha de ser aquesta rutina de feina, assajos, després no tinc temps de repassar, o sigui, com ara els directors aquí ja no em voldran però en plan que costa molt després trobar espais. I ho fas quan pots, també optimitzes, això també crec que és guai, que optimitzes molt i ho fas a la nit amb una hora, saps? El que abans feies amb totes capvespre, però igualment és molt esgotador i costa trobar aquest equilibri. [00:03:45] Speaker A: Tu has parlat alguna vegada de la mare millennial. Què creieu que són les mares millennial, les mares de la nostra generació? Què les caracteritza? [00:04:04] Speaker C: Jo com a xar de mare millenial, és aquesta mare que vol fer tot perfecte. Ella és perfecta, llegida, intel·ligent, i és mare, però també se preocupa per la seva carrera, està present, i això te'n adones que és impossible. O sigui, no se sosté en els temps i que te trobes en situacions patètiques de dir, tio, he llegit que això ho he de fer així, i acab de dir una frase que me deia ma mare quan era petita. Saps?, en plan, li he llegit que no s'ha de fer així, però és que no... No sé, costa molt perquè la realitat del món no és aquesta realitat idíl·lica que llegim en els llibres, no? Jo crec que... No sé si tu també trobes que va per aquí... Sí. [00:04:41] Speaker B: Jo crec que és una maternitat molt exigent perquè, clar, no només volem ser les mares perfectes sinó que a més volem ser les treballadores perfectes, les parelles perfectes i a més som una maternitat hiperinformada, no? El que jo anomeno al llibre una maternitat acadèmica. Sí. [00:04:55] Speaker A: Tens un llibre que es diu Dones que s'exigeixen massa i precisament hi ha un capítol dedicat a la maternitat que diu Bastant això que deia l'Anne, no? Sí. [00:05:06] Speaker B: Exactament, que al final vivim en una maternitat acadèmica en què hem perdut una mica això que feien les mares abans que era criar des d'una maternitat més intuitiva. I el problema és que quan tu llegeixes tots els llibres són molt genèrics però cada fill és únic i moltes vegades el que intentes aplicar no et funciona. I en comptes de pensar que al final hi ha múltiples maternitats acabem sentint culpa perquè pensem que si realment alguna cosa no funciona és perquè nosaltres hem fet alguna cosa malament. Però. [00:05:32] Speaker C: També és vera que hi ha una part, crec jo, d'aquesta mare millenial que també se li ha despertat aquesta intuïció, saps? O sigui, crec que existeixen dues coses. I que precisament també aquesta intuïció t'adueix a una manera de criar diferent, que és potser més respectuós, perquè te n'adones... Ara és que ara pensàvem en rotllo estivill, no? Mètode. [00:05:55] Speaker A: Estivill... Mètode. [00:05:56] Speaker C: Estivill que era... per dormir-los, ha de plorar, no? Hi havia mares que expliquen que ho passaven fatal i és com... Perquè tu hi havia alguna cosa que notaves que allò no t'anava bé, no t'anava bé a tu. I crec que aquesta part, com una llança a favor de les mares milers, crec que aquesta part a vegades sí que la tenim desperta. És que això no ho sent així, saps? I està super... Crec que és molt guai que l'escoltem i la seguim, perquè, si no, també te'n pots anar a aquesta mare acadèmica que no té cap sentit, això. Estava. [00:06:28] Speaker A: Pensant en la maternitat acadèmica. Avui dia segurament ve per Instagram, molta informació a xarxes. I. [00:06:35] Speaker B: Molts llibres. Molts llibres també. Sí. [00:06:38] Speaker A: És a dir, llibres també. Però. [00:06:39] Speaker C: És veritat que ara s'ha reduït tot a rils d'un minut i és superridícul, perquè si tu llegeixes coses... Si tu llegeixes el llibre de la Júlia és molt detallat, però si tu te'n vas a un ril que t'explica en un minut el que has de fer amb els teus fills... És que no saps de quin fill estem parlant. Totalment. [00:06:57] Speaker A: I el tema Instagram, que dius que has de fer amb el teu fill en un minut. No sé si també, potser les nostres mares van ser més víctimes de la síndrome de la bata blanca, si ho deia un doctor i estava de moda pel que fos un mètode X en aquell moment, es feia i punt. No sé si en el fons hi ha una cosa paral·lela o no ho veieu així. Jo. [00:07:18] Speaker C: Crec que és aquesta cosa que t'ho deia d'intuïció, que abans era com, jo què sé, a mi m'ha passat, jo he anat a un pediatra que em digui una cosa i jo no fer-li cas. O sigui, jo ho he fet. Perquè era com, ostres, això que em diu, jo ho entenc que ho fa per solucionar-ho ràpid, però crec que això se solucionarà. I bueno, no sóc metge ni... I que ja, joder, m'he trobat amb altres pediatres que són increïbles i que et diran, potser no cal, saps? Però que sí, que a vegades et diuen una cosa, que tu, si tens un dubte, està bé consultar amb altres metges i també està bé decidir tu què vols fer amb allò. Sí. [00:07:54] Speaker B: Jo crec que sempre és com aquest mix. Recordo que la meva mare m'explicava que quan nosaltres érem petits sempre li deien que no ens agafessin en braços perquè ens acostumaríem i que ella ho va fer algunes vegades però després es va adonar que no tenia cap sentit. Jo crec que aquelles mares també tenien aquesta intuïció. Sempre hem tingut intuïció. El que passa és que les fonts sempre han sigut diferents. Abans potser era el metge o els teus pares el que et deien el que havies de fer. En el nostre cas és tot el que diuen els llibres que al final és un pes per nosaltres perquè són gent professional parlant de com s'ha d'educar i moltes vegades les mares fent les coses a contracorrent. I. [00:08:27] Speaker C: També hi ha un punt que és una pena que han perdut el col·lectiu i la tribu, és a dir, que és una cosa que jo crec que ara estic intentant aplicar amb les meves amigues que són mares o seran mares de parlar, de dir, com ho fas això? A mi em passa això, tu te'n passes i te n'adones que la meitat de coses que te passen li passa a tothom I és molt guai com a compartir des d'aquí, que no és des d'un llibre, no? Sí. [00:08:50] Speaker B: Totalment, perquè a més passa, no? Moltes dones que tinguen teràpia venen i nosaltres parlem de maternitat a teràpia per trobar aquest espai, no? I moltes vegades dius, bueno, aquest espai ha d'estar fora de teràpia, ha d'estar en llocs que siguin molt més comunitaris, col·lectius, però moltes me les expliquen coses perquè els fa por en la seva vida diària compartir-ho amb amigues o potser perquè les amigues no ho volen compartir, perquè són maternitats perfectes, perquè hi ha molta gent que també jutja... També. [00:09:15] Speaker C: T'Ho trobes. A mi també m'ha passat de dir, mira, jo és que això ho faig així. I que diguin, així? I és com, ja, sí, bueno, sí, sí, ho faig així. No has d'estar... I també jo crec que les dues són maneres de dues criatures, que la primera tens més por i cada decisió la fas amb molta por i quan algú t'està jutjant... El. [00:09:34] Speaker A: Judici afecta molt, no? Afecta. [00:09:35] Speaker C: Moltíssim. El segon, a mi m'ha fet greu. No t'importa tant, perquè tu ja tens una experiència i ja ets mare, no? Simplement tens una altra criatura, que és absolutament diferent, i has d'aplicar unes altres coses, però tu ja ets mare, i en sa primera estàs aprenent a sa mare. I. [00:09:53] Speaker B: A més ja has vist que amb la primera t'ha sortit bé, per tant vol dir que ja ho saps fer bé, no? Que el bàsic està allà. Vés-ho. [00:09:59] Speaker C: Bé, després intentes aplicar coses que no. [00:10:00] Speaker A: Funcionen en funció del primer pas. Ja. [00:10:01] Speaker B: És veritat, perquè són diferents. Això és molt curiós. Però. [00:10:04] Speaker C: Bé, sí que ajuda. Comentàveu. [00:10:06] Speaker A: La falta de tribu. Heu tingut la sensació d'una soledat molt sobtada amb l'entrada a la maternitat? O veieu dones que com a mínim la tenen? Jo. [00:10:17] Speaker B: Crec que cada dia més estan havent aquests llocs de comunitats, per exemple, el de l'Andrea Ros, que té el refugi de les mares, cada vegada hi ha més. Jo crec que hi ha molt poques dones, si et sents sola és normal, però hi ha molts llocs on pots recórrer. Jo em vaig sentir sola al principi, també era molt jove, no tenia ningú que fos mare, i al final també... no volia escoltar la majoria de coses que em deia la meva mare, encara que amb el temps he entès que moltes de les coses que em deia eren molt acertades, que això ens passa a les mares mil·lennials, que no volem escoltar la veu de la saviesa, quan a vegades sí que hi ha coses interessants, o que diuen pèdiatres que a vegades al principi no et quadra, però després al cap d'un temps dius, hòstia, això que em va dir potser tenia raó, no? [00:10:56] Speaker A: Creieu que en aquest contrast generacional hem menys tingut de les generacions anteriors i potser hauríem de recuperar o escoltar una mica més? O com aconseguir l'equilibri entre... Potser que ens hem anat... Crec. [00:11:15] Speaker C: Que és un equilibri. És escoltar... Escoltar... Sabies que al final és una cosa que s'ha fet durant tota la història de la humanitat. La persona més gran era sàvia i era algú que et miraves d'alguna manera. I crec que ara en aquesta societat, com que... És com gent que ja no és productiva, s'està com menys tinguent la gent gran, no? I de sobte et diuen coses que dius, això... I de fet a mi m'ha passat també el mateix amb els meus pares, de demanar. I això que feieu vosaltres, no? Ara m'ha sortit a mi la curiositat. Però també crec que és normal com a generació que tu... O sigui, és un canvi bastant brusc que s'ha produït, no? Des d'una educació més una mica dictatorial, no? De fer criatures que han d'obeir 100% el que diu un adult, sense entendre, no? Una educació també molt diferent. Com que hi ha hagut un canvi tan dràstic que és normal que també hi hagi aquesta reacció per part nostra i per part dels meus pares, en aquest cas, que ara són avis. Perquè fa ràbia de dir, tio, però jo te puc ajudar, no? i en canvi per nosaltres és que ho he fet jo a la meva manera. Crec que és una reacció normal perquè hi ha hagut un canvi bastant... Sí. [00:12:32] Speaker B: Encara que jo crec que gran part del canvi també per una part és molt més respectuós evidentment, per l'altra és una mica moda també. Jo crec que quan els nostres fills siguin grans sempre dic que quan siguin grans aniran a la teràpia parlant de nosaltres, d'allò malament que ho van fer perquè en aquella època segurament ho faran totalment diferent. Crec que una cosa que hauríem de recuperar és el minimalisme. Jo sento que abans tot era molt més minimalista, els nens anaven al carrer, jugaven a pilota... No hi havia aquesta ansietat que moltes mares tenim de l'he de distreure o he de crear activitats durant tota la tarda. Jo això ja ho vaig deixar com fa molt temps enrere. Jo penso que els nens han d'aprendre a jugar sols, tu també tens dret a estar cuinant tranquil·lament. Hi ha certes coses que veig en moltes pacients i moltíssima ansietat per això de tenir que estar 24 hores a 7 omplint els forats, quan abans era tot molt més senzill. Els nens s'avorrien i trobaven la manera de distreure's. En. [00:13:21] Speaker A: Això, jo he escoltat molt aquest comentari, a vegades per part de gent de 60, que diu que esteu criant una generació de vidre. Això de nens sobreestimulats ho havia sentit. Què en penseu? Què hi ha de veritat i què no? Potser això de voler entretenir-los massa és cert, altres coses... Però. [00:13:42] Speaker C: És que nosaltres també volem entretenir-los tota l'estona, és alguna cosa d'aquest moment vital. Jo penso que no se'n recorden de quan ells eren pares i mares, perquè també... De sobte estic preguntant a la meva mare què tal amb sa seva sogra, què tal amb sa mare, i també me diu que li passava exactament el mateix que me passava a mi. I que sa manera de criar també va canviar, vull dir que... Els meus avis eren d'una generació de pagada, menys humanitzant les criatures, i els meus pares ja eren diferents. I els meus avis els criticaven, en plan, és que els donau de tot, que nosaltres ja vam tenir una mica de tot, joguines, no sé, que és d'una altra generació. Vull dir que crec que això també hi ha un punt que crec que sempre. [00:14:32] Speaker A: Ha passat una mica. A. [00:14:35] Speaker C: Mi m'agrada molt aquest camí cap on estem anant, que és un camí en què tractem les criatures com a persones i és lògic explicar-li a una criatura què està passant, Adequat a l'edat, evidentment, i no sobreprotegint tan poc, aquí és on és difícil aquest equilibri, però jo sí que crec molt en tractar els nens com a persones. I si tu, per exemple, vas a una escola i veus com està aquella escola i dius, però com un nen ha d'estar aquí tantes hores? És que no els estàs humanitzant. Pensa si tu podries estar-hi, no? Pensa si tu estàs cansat, què et passaria? i això és una part de la criança respectuosa que fa treballar-te molt a tu, perquè has de sobreposar límits però d'una manera assertiva. Crec. [00:15:24] Speaker B: Que potser és això el que més costa a les mares mil·lennials, aquest tema. Jo sí que penso que estem creant una generació de vidre perquè en aquesta criança respectuosa, sense voler sobre, protegim massa els nens. Són nens que ens fa patir tant que pateixin que intentem que no pateixin i posar el context necessari perquè estiguin al millor possible. Al final hem de fer un canvi aquí, perquè els nens, si no pateixen a casa i no aprenen en coses bàsiques, a tolerar la frustració, a prendre habilitats sobre decidir, quan siguin grans, això se'ls farà una muntanya. Sí que penso que aquí Està molt bé l'educació respectuosa, però els límits també entren dins d'aquesta educació. Els. [00:16:02] Speaker C: Límits són a l'amor. Jo crec que s'està confonent criança respectuosa amb criança sense límits. I jo també això ho veig en els parcs, hi ha situacions que dius, tio... Jo què sé, us poso un exemple. Una criatura, si em portava amb el patinet, una criatura va venir corrent i se'm portava el patinet i era en plan, tio, els seus pares no li estan dient que aquest patinet no és seu? Potser si m'ho demana i l'hi demana a la meva criatura, li estem deixant, però és que així no se pot fer, saps? I no, no, estaven allà, saps?, tranquil·lament. Clar, és... [00:16:33] Speaker A: Això és una miqueta negligència. I és. [00:16:34] Speaker C: Una confusió de confondre criança respectuosa amb tot per mà tot, i no estar tot per màs. De fet, ara, na Júlia i jo parlàvem d'aquesta cosa de que també te surten crits. I hi ha un punt de dir, és que sa mamà també s'enfada, saps? Perquè si tu m'ha tractat malament, a mi també me passen coses. I jo crec que això és superimportant també que ho vegin, saps? Sí, totalment. [00:16:56] Speaker B: És al final la reacció que fa que ells estiguin enfadats amb tu, per exemple, que moltes vegades ells estan enfadats i tu fas aquesta funció més amorosa, pròxima i està molt bé, però també han de veure les conseqüències que té de les coses que fan. I això és el que a teràpia treballem diàriament, però no tothom arriba a teràpia a treballar aquestes coses i també ho entenc. A més. [00:17:17] Speaker A: La qüestió de la criança respectuosa està molt bé. A vegades sí que penso, però si no implica... Evidentment s'ha de fer, però com fer-ho per no desgastar moltíssim els pares i especialment les mares, que ja sabem que les dades diuen que la implicació en la criança és més gran. Ho dic perquè no sé, coses com, un exemple tonto, el baby led weaning, famós, encara si voleu explicar el que és, o moltes altres coses que poden ser molt positives però no sé fins a quin punt impliquen estar més pendent, més energia, ostres, això costa molt, provem-ho, provem-ho, provem-ho, vull dir, no sé si en tot aquest món també hi ha un punt d'un sobreesforç per part dels pares que no sé si abans hi era, si és problemàtic també en aquest sentit... Jo separaria. [00:18:06] Speaker B: Per mi, criança respectuosa té a veure més amb l'emocional, és a dir, que es respectin els drets dels infants, per mi té a veure amb això. Una altra cosa és que hi ha moltes metodologies noves... Seria una metodologia i jo aquí penso que una s'ha d'escoltar també. Si fer això t'està fent patir cada vegada el dinar, està fent patir el teu fill, potser també ens hem de replantejar. No el que diuen els professionals, que és el millor, Hi ha una cosa que no tenen en compte i és que és el millor emocionalment per la família, perquè cada família s'organitza d'una manera i potser el teu fill està molt més tranquil menjant triturat i seria genial. La custòdia també és llegir sobre la maternitat i després veure quina repercussió té el teu fill en això i en tu com a mare i com a pare i com a família. i a partir d'aquí decidir. Si tu. [00:18:49] Speaker C: Pateixes no té cap sentit, perquè a més retroalimenta és allò, la criatura és receptora de tot el que està passant, a nivell inconscient. Per tant, és que serà contraproduent. I també pens que a vegades... A tu et pot fer il·lusió un dia fer uns pancakes superxulos, però a vegades estàs en Spark i... Mira, avui m'ha passat... una mare, que és molt guaia, però duia pànquings. Jo avui duia un tross de pa amb formatge fregat així, saps?, i vinga, pa'lante. I amb un suc, saps? I jo pensava, l'altre amb un plàtan, amb uns fruits secs... I jo pensava, mare meva, tio... I tu pensant, bo, el suc... I jo pensant, he estat a punt de dir-li, és ecològic, el suc. Pensant, què cony li he d'anar a comptar? Però què dius? I de sobte portava aquests pànquings, vols un pànquing? I la meva filla petita pensava que era un desastre. Però també a vegades els dic, escolta, te faig pancakes, però ma mare no me'n feia. Ens estem currant. [00:19:55] Speaker B: Saps? Jo crec que aquesta és una altra característica de les males mil·lències i ens les comparem massa. i això és un gran error perquè cadascuna viu la seva maternitat a la seva manera i que tu vegis una mare al parc en una microfoto d'aquell moment no diu que la teva maternitat estigui malament. Jo crec que totes les maternitats estan bé i sempre explico que tinc una persona que conec que ja fa les disfresses a mà. i jo sempre les compro fetes, però al final quin és l'objectiu? Que el teu fill vagi disfressat i estigui a gust, no? Doncs aquí és on ens hem de fixar i potser jo faig altres coses i quedo més temps i aquesta persona no tant. O sigui que l'important és que tu facis les coses com tu consideris però que els teus fills estiguin feliços i potser la teva filla amb el pa amb tomàquet està encantada. Està bé, està. [00:20:39] Speaker C: Bé, amb aquest pa amb formatge escampat que diu ella. És a dir, sí que crec que és molt important treballar-se. Jo, per exemple, la teràpia a mi m'ha salvat la vida 50 milions de vegades i crec que és molt important perquè realment et posen situacions molt extremes, t'altera el teu sistema nerviós i està molt bé gestionar això que et passa, però a més també has d'agafar aquesta seguretat, perquè precisament si ve aquesta mare, jo no me n'he anat traumada, en plan, ho estic fent fatal, sinó que, bueno, Filla, jo ho faig així. És veritat, però. [00:21:11] Speaker B: Hi ha molta gent que sí. Ho sé, però. [00:21:13] Speaker C: És superimportant treballar-se per tu estar segur. Amb aquelles decisions que prens, estar molt segura. I, per exemple, en criança respetuosa, és que és això. Si tu estàs segura que tu et vols posar a la línia dels seus ulls i dir el seu nom i esperar cinc segons, tu estàs segura d'això que has de fer. Per tant, si te ve ta mare i te diu, això és una xorrada, tu dius, felicitats, però jo ho faig així. Perquè si tu estàs segura, no t'importarà això. És aquí on és difícil, i crec que el més important és això, estar acompanyada, tenir tribu, que jo sí que, per exemple, en el meu cas sí que hi ha hagut estones. Pot ser perquè sóc de Mallorca, no tenc com ser les meves amigues de tota la vida, no estan aquí... He tingut moments que jo intentava quedar amb mares i tothom tenia lios i érem com, tio, algú per anar al parc, saps? i m'he sentit un poc sola, però això que és molt important, fer tribu, parlar molt i no jutjar-se, i també veure quan passa això que t'afecta tant, veure per què t'està afectant això. Si m'ha afectat que sa mare, que aquella mare hagi fet aquest berenar, per què m'ha afectat tant? Perquè jo no tinc temps, perquè jo estic estressada, perquè m'he tornat una mare més apagada, i aleshores per què m'he tornat una mare. [00:22:24] Speaker B: Apagada, saps? I perquè simplifiquem molt les coses, entenem que si ella fa això vol dir que és bona mare i per tant en contrast jo sóc mala mare. I en comptes de veure la globalitat de com sóc jo com a mare, ficar-me certs valors que indiquin que jo sóc bona mare, quina maternitat vull portar, com fer unes reflexions així, a vegades en la comparació fem això. I moltes vegades crec que en comptes de comparar-nos, que genera enveja, hauríem d'admirar altres mares perquè ens indiquin quines són les coses que ens agradaria fer en la maternitat i no ho estem fent. Potser mira, a partir d'ara em vull dedicar a fer més pancakes. perquè trobo que m'agrada molt quan la meva filla està contenta i li porta pànquics d'aquella altra mare i així també vas aprenent de les maternitats que tens al voltant i no tant, a vegades és de l'enveja veient que les altres mares ho fan genial i jo no, sóc un desastre. Mira, ja m'enduc. [00:23:08] Speaker C: Teràpia avui, ja. La Gemma m'està fent tràpia. Però sí, sí, crec que és veritat, que és superimportant. Admirar-nos entre nosaltres. [00:23:16] Speaker B: És tan important. Sí, i a. [00:23:17] Speaker C: Més és això, que és que... Clar, amb amigues això me passa un munt, que ho admiri i... O sigui, que ho mir, ho admiro i ho accepto. És a dir, tinc amigues que s'han demanat dos anys d'excedència, i m'assembla fantàstic, Tinc amigues que els 4 mesos han volgut treballar perquè no podien més, a les 16 setmanes, jo he treballat a les 16 setmanes, i està bé, és que està tot bé, perquè l'important és una mare feliç, d'alguna manera, saps? És el més important, que és el que rebran les. [00:23:46] Speaker A: Teves criatures. Però, en canvi, el judici extern a vegades pot ser molt cruel sempre. Si t'agafes l'excedència de dos anys, ets una dona esclavitzada a la criança, les feministes no han lluitat tant perquè tu ara t'agafes... Perquè a vegades es fa aquesta lectura. I l'altre, bé, potser s'accepta socialment que treballis el que sigui, però compta si no estàs atenent segons quines coses del teu fill o la cosa... La sospita de mala mare sempre plana, no? Jo que faig. [00:24:16] Speaker C: Bolos, que clar, molts són en cap de setmana, quan tenc bolos de teatre, moltes vegades surt, i qui estarà amb les nenes? I el rotllo, tio, té un pare, saps? O sigui, un pare, avis, no saps com et... Molta gent hi pot estar, no? És com aquesta cosa de... i el meu company se'n va a treballar cada dia amb un horari fixa i ningú diu... Ai, i on estaran les nenes? Amb qui estaran? És com s'assumeix directament que jo hi seré. És la teva responsabilitat. Sí, i el meu company també sempre explica que li va passar que anava en un avió amb ses nenes, no sé què tal, i ell va sentir que el miraven en plan... Uau, saps? En plan admiració. I ell va pensar... O sigui, la meva parella això ho fa constantment, i segurament pensen, uà, quina està boja, saps? I és que és així, és veritat, que això et passa. O vas amb criatures i te la volen... No sé, com a coses superrares que et passen, que quan ets el cas d'ells... És d'admiració, realment, i sí, això ho sents. Jo crec que. [00:25:20] Speaker B: Com que hi ha el de mala mare al voltant, ningú vol ser mala mare. Estem tota l'estona lluitant per ser bona mare. Jo crec que la clau també és acceptar que hi ha una part de mala mare en cada persona i està bé. Jo ja no vull ser bona mare, vull ser la que es faci gestar amb les seves coses bones i dolentes, perquè també a teràpia veiem les conseqüències de mares perfectes. Què són? Les conseqüències són fills que els costa molt el tema del fracàs, perquè com que hi ha hagut una mare que ho ha donat tot, ha sigut tan perfecta, sempre la resposta correcta, físicament tan arreglada... Després, una, quan de gran falla o una parella no li funciona, es ve a baix, perquè no ha tingut un exemple d'una mare que ha fallat, que li han passat coses a la vida, que s'ha equivocat, que ha cridat... Tenir una mare humana també és molt bo de cara. [00:26:05] Speaker C: Al futur. I també, per exemple, a mi m'ha passat el meu cas com a una mare que ho dóna tot. De sobte te poses una pressió a tu de veure de donar tot. I a mi, per exemple, personalment, no me fa molt feliç sentir-me 24 a 7 amb les criatures tota l'estona pendent. Jo hi ha moltes coses que me fan molt feliç, quedar amb amigues, fer un cafè, fer una birra, anar al cine, anar al teatre, que me fan molt feliç i que no... Depèn del moment, les pots fer més i les pots fer menys, però m'agrada tornar-les a fer i sóc més feliç quan les faig. De fet, l'Andrea Ros i la Pau parlen molt d'una mare suficientment bona. I és guai. suficientment bona més per a aquesta criatura. Perquè al final, és que facis el que facis, aquesta criatura t'estimarà, saps? Vull dir que... És que les. [00:27:01] Speaker B: Coses són molt més senzilles, no? I en el meu llibre ho explico, que al final, només que tinguis com tres coses bàsiques, sobretot que sigui amor, que sigui una família que sàpiga posar límits, que pugui socialitzar aquesta criatura, ja és suficient. No necessitem més. però a vegades estem tant en el maximalisme que ens oblidem del més bàsic i és que el teu fill et vegi que et diverteixes, que feu plans junts, que feu xocolata desfeta el diumenge, que feu unes galetes junts o simplement que et vegin llegir un llibre i que estiguis tranquil·la al sofà mentre ell està jugant a les cartes. i al final. [00:27:33] Speaker A: També connectar una mica amb quan érem petits. És a dir, hi ha pares que potser estan preocupats, aquest Nadal no ens ha donat temps de fer això del calendari d'advent, que jo ara... És una cosa que vaig saber fa poc, que es fan un munt de virgaries als nens el calendari d'advent. És una bogeria. [00:27:48] Speaker B: Jo no m'hi veig fent-ho. No m'hi veig. [00:27:51] Speaker A: No us he sumat, però existeix. Com cada dia una finestra diferent amb un joc o alguna cosa molt diferent. I jo penso, ostres, és que jo de petita era tan feliç amb el calendari normal i corrent de xocolata amb llet, bàsic, que no tenia... Que penso, no es pot sentir malament o culpable a cap mare ni a cap pare per no fer-los això, perquè és que és una cosa que clar que els agrada, ara, si els hi fas la gran fantasia. però que tampoc. [00:28:18] Speaker C: És necessari. És un punt del que parlàvem abans, que jo accepto, si t'agrada fer-ho és que ho has de fer, però també punts, i el que jo he vist en les meves criatures és que a vegades també s'acostumen a això. Perquè nosaltres també som així, tenim uns nivells. de dopamina, que ens acostumàvem a això, i pensar, avui per què no hi ha pancakes? I els pancakes deixen d'estar especials, perquè cada dia hi ha pancakes. I jo, a nivell personal, vull que prescindin les coses que són especials. Per tant, intent... O sigui, com a... No sé, què hi ha avui? Avui hi ha plàtan. Reservar, molt bé. Sí, fer-ho més especial, perquè si no sí que... Jo el que he experimentat és que de sobte és com... Avui no m'has portat no sé què... O sigui, no, cada dia no pot ser. Ho vaig fer ahir, però avui no. És una mica. [00:29:09] Speaker A: El que deia en la línia de sobreentretenir. Sí. [00:29:14] Speaker B: Al final res és especial. Per tant, el que et busquen és tota l'estona. Si cada tarda fas manualitats, et fiques a fer un pastís de no sé què, cada tarda t'estaran buscant per fer totes aquestes coses. Jo al final arribo a casa, faig el sopar, mentre ells juguen, i és aquesta la rutina. Al principi els tinc a les cames, estirant-me, Sí, però ara ja han aconseguit una rutina en què ja saben una mica quines són les normes de casa, que jo en aquest moment estic fent el sopar, i ells han de jugar sols. De tot el. [00:29:41] Speaker A: Que heu comentat, l'Anne parlava del tema dels homes, no? On són els homes? Parlarem un dia especialment amb dos homes sobre paternitat, que se'n parla poc, trobo, de paternitat. I entre ells. [00:29:56] Speaker C: En parlen molt poc. Tenen problemes que dic, això ho ha xerrat amb algun amic teu? No. Jo ho he xerrat amb 30 amigues. O sigui, el moment que em passa ja he fet whatsapp de... Va bé, això. [00:30:08] Speaker A: Que faig... Jo ho he. [00:30:09] Speaker C: Sobrexerrat, això. Ho he sobrexerrat, m'he passat de Mare Millenial, saps? Però sí, jo sent que no tenen espais on compartir i després sent que hi ha algo... la meva opinió és que hi ha com una herència cultural molt forta, que hi ha certes coses que dius... no, no, no, és que aquesta persona és increïble. O sigui, jo l'he coneguda sense criatures. És una persona increïble. S'hi fixa, és detallista, és molt guai. I de sobte són pares i dius, com? I ara no saps on és la roba, que sempre ha estat allà. Saps? Com xorrades que dius, què passa? I crec que és una qüestió també que... Crec que ho hem heretat, culturalment. Ma mare sempre ha sabut on estava tot, per tant, jo aquell referent ja l'he agafat i mon pare no ha sabut mai on estava res, vull dir, que és casa seva de fa no sé quant d'anys, i on està aquella olla? No ho sé, demana-li a ta mare, no? Vull dir que això crec que ho hem heretat i és difícil canviar amb una generació I has de posar el límit, també. Has de posar el límit i has de deixar que l'altra persona experimenti, que això també crec que hi ha moltes mares mil·lennials que no deixen. És a dir, com que tu pots fer més ràpid, dius, no, no, ja ho faig jo. No, no, vaig a deixar que va estar així, a veure què passa. vaig deixar que faci l'esmorzar a veure què passa. I després no. [00:31:28] Speaker B: Anar jutjant tot el que es fa. [00:31:30] Speaker C: Perquè si no al final dius que ho faci ella i ja està. I aquí jo. [00:31:34] Speaker B: Crec que els dos hem de millorar. Per una part, evidentment, els homes a poc a poc se n'han anat implicant més, és veritat que ells encara tenen molt d'autoestima relacionada amb el laboral, i, per tant, a vegades la criança passa més a ser percebuda o quan hi ha temes laborals sempre està per sobre, però a poc a poc jo veig que es van implicant més en la criança i crec que els pares que hi ha avui, en la major part dels casos, són diferents dels que vam tenir nosaltres. Home, sí. Bé. [00:31:59] Speaker C: Ma mare, la meva parella, és que no saps què tens, no? És increïble. Tens una sort i és que, home, ja, ja, però... L'estic demanant igualtat. [00:32:08] Speaker A: Un pare mínimament funcional és un tros de pare, no? i una mare. [00:32:13] Speaker C: Mínimament funcional fa allò malament. Sempre hi ha com aquesta... Però ara que. [00:32:20] Speaker B: S'Estan intentant incorporar, veig que a les dones ens costa molt cedir espai perquè estem molt acostumades a dominar-ho tot perquè les coses no es fan com a nosaltres ens agrada i com estem corregint o som massa ràpides, si li he dit que li fiqui el tàper al nen i en dos minuts no ho ha fet, ho faig jo. Són aquestes coses les que hem d'anar modificant per començar a deixar espai als homes, per repartir l'espai d'una manera més equitativa. I quan fas aquestes coses, que al final, jo no sé si és que tinc una parella rara, però bastant corresponsable, jo crec que també ha sigut gràcies com a donar-li el seu espai i ell ha agafat les seves coses i prou bé. És evident que. [00:32:53] Speaker A: Hi ha hagut un canvi generacional molt. [00:32:59] Speaker C: Marcat. I és veritat que és guai quan passa això, quan veus que hi ha un canvi aquí i la persona s'hi posa. Crec que aquests casos encara són una mica excepcionals, perquè jo vaig anar al meu voltant molt de casos Jo estic al parc i veig dones, veig mares... Cada vegada n'hi ha més, i segons a quin barri, segons a quina escola, veus que n'hi ha més, que són més corresponsables, però encara se segueixen encarregant, o seguim encarregant més, les dones. Jo crec que. [00:33:32] Speaker B: També, quan alguna vegada porto els meus fills a l'escola, que normalment els porta ell, hi ha molts pares pel matí. El que veig a l'escola és que molts pares porten els fills i les dones els anem a recollir. Al final tenim jornada reduïda, ens dediquem més per la tarda... No està equilibrat en aquest sentit. Jo crec que hi estava una miqueta tots dos. i per això molta gent també va a teràpia de parella, perquè també s'ha de saber trobar i deixar aquest cercle viciós de... jo intento prendre espai però ella no em deixa perquè em critica, o directament gent que ni s'implica, i llavors també s'han de prendre decisions, que la clau aquí és triar bé la parella, i a vegades és el que deia l'Anna, tu la tries bé però quan té fills a vegades. [00:34:11] Speaker C: Les coses canvien. És el que tu deies, que falten espais perquè a ells també els passa moltes coses, vull dir que també ho entenc, Per exemple, els meus companys, no la mama, tota l'estona, no la mama. Jo penso, però jo no ho faig tan bé com perquè tota l'estona la mama. I que per ell, ell ho està gestionant molt bé, però podria dir, doncs me'n vaig a un altre lloc, o sigui, me'n vaig al cine sol, saps? I en canvi... [00:34:37] Speaker B: Hi ha una. [00:34:38] Speaker A: Ferida aquí segurament dels pares quan veuen que els nens estan molt amagats. Hi podria haver. [00:34:42] Speaker C: Una ferida. Ho porta molt bé, eh? En el meu cas no ha passat, però ha de ser difícil també. Has de veure quin espai hi ha per tu, perquè la parella és diferent. Hi ha una configuració familiar diferent. I t'has de resituar. Jo, clar, tinc criatures de dos i quatre anys, encara estic resituant, però imagina't... Ja m'he resituat. [00:35:05] Speaker B: Ja m'he resituat del tot. De moment, les coses canvien a l'adolescència. Arriba un moment una miqueta amb turbulències, però de moment no estem en aquell moment. Sempre acabem amb. [00:35:17] Speaker A: Un dilema, una pregunta oberta, un petit joc. Volia acabar amb una cosa que té a veure amb una cosa que has comentat tu abans, Júlia, que és aquelles coses que ens deia la mare. La pregunta en concret és... Ara que sou mares, i encara que us costi molt de reconèixer i us faci una mica de ràbia, en què tenia raó la vostra mare? Cosa concreta, he de dir, jo vaig passar-me de llesta i això tenia raó que era així. No sé si. [00:35:49] Speaker B: Mullar-Me tant jo. O coses més inconcretes, si voleu. En el meu cas, amb la lactància materna tenia molta raó. Em deien que em prengués més calma, si en algun moment has de donar un biberó, tranquil·la... Jo, en la primera maternitat, estava superagobiada amb aquest tema. A més, no dormia gens, anava al metge i em deien que això duraria 5 anys sense dormir. Jo pensava, quin horror! I el dia que li vaig fer cas, em vaig relaxar, vaig començar a fer lactància mixta i tot va fluir. i al final la meva mare sempre diu una frase que m'encanta i és, fes-te la vida fàcil. Si pots anar a comprar la llet al costat de casa i no anar a 20 minuts encara que estigui més barat, més econòmic, fes això, fes-te la vida fàcil i a partir d'aquest moment, com que tinc aquest mantra sempre, m'intento fer la vida el més fàcil possible. Jo t'he de. [00:36:34] Speaker C: Dir que... Això no ho sap ma mare, ara com escolta aquest podcast... Confessions. És bonic, és bonic. No, ella... Mira, se li va morir sa seva mare jove, crec que eren 64 anys, i ella això va ser com una ferida grossa per ella, i sempre deia que, clar, ma mare... O sigui, som tres germans, d'acord? Que ha de ser heavy, tres. I li va dir, quan ja era més gran, li va dir que ara valorava tot allò que havia fet per ells, no? I jo ara sent que estic una mica en aquest punt, saps? Que potser hi ha moltes coses que no m'han anat bé, que he viscut malament en relació amb la mare, que sempre crec que en el cas de les dones és com més tortuosa, no? Però ara veuré que ara apreciï molt tot el que ha fet per nosaltres tres, tenim-ne tres, ella tota sola, amb mon pare, evidentment, però ara veig la situació i dic, tota sola? Ella haurà de fer tot. Mon pare feia coses, però per aquella època era modern, però realment no era gens igualitari. I ara valoro molt tot el que ha fet per mi i li agraeixo molt. I de fet és d'aquestes persones que no és que... No és com molt comunicativa, que diguéssim, però sí que ella me cuida des d'estar present i cada vegada que jo li dic, pots venir a Barcelona, perquè està a Mallorca, pots venir a Barcelona bé i me cuida a mi, saps? És com de ses poques persones... Pot ser filla, no? Sí, sí, és de ses poques persones que he tornat a ser... O sigui, que me cuida a mi, saps? Perquè hi ha molta gent que quan tenc criatures, les criatures agafen el foco, saps? I ella moltes vegades amb això, El foco l'he tingut jo. L'he pogut abraçar com una nena petita. Això ha estat bastant guai. Punta positiva per. [00:38:24] Speaker A: La maternitat. Has esmentat el tema de la lactància materna. Suposo que això... T'ho pregunto així per acabar ràpid, però us ho preguntaré a les dues. focus de culpa per excel·lència creieu? O un d'alts? [00:38:36] Speaker B: Avui en dia jo diria que sí, estaria en el top 3 de temes que generen culpa a les mares, perquè al final això es divideixen en dos grups, les que donen lactància materna són les que ho fan bé i per tant si fas alguna altra versió és que ets mala mare. I aquí jo crec que hi ha tanta escala de grisos. Jo tinc una amiga que fa poc que va ser mare, que jo vaig ser mare fa 7 anys. I jo la veig ara i fa l'actància mixa i està tan feliç. I penso, ostres, era una possibilitat, no? O sigui, realment hi ha una maternitat molt més relaxada que es pot viure la fluïdesa també en el poder compartir amb la parella, que és una de les coses de l'actància materna més complicades, que al final t'ho portes molt tu, no? Llavors diria que sí, que és un dels temes que generen més culpa. Aquest amb el de la presència, de tenir aquesta sensació de... Quan me'n vaig al gimnàs em sento culpable i això jo crec que si passa alguna cosa que ens escolta això s'ha de treballar a teràpia perquè el nostre espai el necessitem perquè si nosaltres no estem bé, les criatures no estan bé i això és una roda... I amb la. [00:39:32] Speaker C: Deslactància passa igual. Un bebè amb una mare que està tan agobiada... És que el pitjor és això. Jo sí que el que em passa a vegades, quan falla una lactància materna, és que em fa ràbia el fet de... Per què ha fallat? Perquè m'adono que moltes vegades falla per... Falta d'informació per professionals que no ajuden les dones a electar. Hi pot haver problemes i pots deixar la lectància materna quan vulguis i pots no fer-la. Però a mi el que sí que hi ha com a activista que m'irrita és quan sent casos que de qualque manera l'han abocada a que deixis la lectància materna. Aquí és on. [00:40:14] Speaker A: Sí que em fa ràbia. Farem la pregunta al públic si algú la vol contestar, passarem a debatre, qui vulgui preguntar, de tot el que hem anat parlant. I res, els que no heu pogut venir de públic, ho deixem aquí. Recordeu que us convidem a alçar els ulls de la pantalla i venir a debatre, a xerrar amb nosaltres. Si voleu fer-ho, us heu de fer subscriptors de VilaWeb30, una subscripció pels nascuts durant la dècada dels 90, que té les avantatges de la subscripció habitual, uns descomptes que estan bastant bé. i, a més, una sèrie d'avantatges extra. Per exemple, el 8 de febrer tenim una festa a Razzmatazz, que serà gratuïta pels subscriptors de VilaWeb30, i que vindrà la Ludwig Van i DJ Kazoo. Moltíssimes gràcies i fins una altra.