Episode Transcript
[00:00:00] Speaker A: Diuen això que els joves no llegeixen i que, en general, cada vegada tenim menys hàbit lector.
També fem aquestes bromes que l'algoritme de TikTok o de Twitter ens ha rebentat el cervell i no som capaços de concentrar-nos ni per dues pàgines seguides.
Tot això, en part, és veritat, però també és veritat que potser ens hauríem de preguntar, més que si llegim prou, quina mena de lectura es fem, perquè ja sabem que el que més es ven sovint no és la literatura de millor qualitat i que a cada Sant Jordi tenim aquestes polèmiques sobre els autors mediàtics o els més venuts. Precisament perquè s'acosta a Sant Jordi, avui volem parlar de lectura i de literatura.
Volem parlar també dels referents literaris que tenim i, encara més important, dels que no tenim i quines mancances ens suposa això.
I, com sempre, ja sabeu que ho farem amb vosaltres, que després de la conversa podeu dir-hi la vostra.
Bon vespre i benvinguts a La Crisi dels 30, un espai de trobada en català des del Bar Casalmirall de Barcelona.
Avui farem el que podríem dir un especial Sant Jordi, que ja que alguns no volen que es digui Sant Jordi, canviar-li el nom i aquestes coses, anem a reivindicar-lo una mica.
Parlarem de lectura, de literatura, parlarem amb dues persones que formen part d'aquest món.
Per exemple, tenim aquí la Isata Envalo, editora i cofundadora de l'editorial Yande, i coeditora de la revista Branca. Benvinguda.
[00:01:21] Speaker B: Gràcies.
[00:01:23] Speaker A: i el Marc Cerrudo, que és escriptor, prescriptor literari i presentador del programa literari La Pila. Dicat, benvingut.
[00:01:29] Speaker C: Què tal, Clara?
[00:01:30] Speaker A: És el que deia, parlarem de Sant Jordi, parlarem de literatura, de lectura... Però aquest programa, si em suc molt pesada, sempre començo per aquí. Diu la crisi dels 30 i això vol dir que sempre començo amb una pregunta generacional.
una mica de pensar en la vida, trajectòria... Avui anem a la cosa generacional, perquè es diu aquesta cosa que els joves no llegeixen.
És com un tòpic que sempre es repeteix, que sí que és veritat que veus molts joves enganxats a les pantalles i penses que els veig girant, però si mires com a estudis que s'han fet d'hàbits de lectura, semblen com desmentir-lo. Diuen que, per exemple, els més joves, el 77% dels joves entre 14 i 24, es declaren lectors.
que després la cosa baixaria més i que, per exemple, els Millennial baixen una mica, potser llegeixen més que altres generacions per sobre, però diuen que no tenen temps de llegir, etcètera. Volia començar per aquí. Creieu que és veritat això, que els joves no llegeixen o no llegim?
[00:02:26] Speaker C: Jo personalment no soc gens catastrofista ni pessimista, et diria.
Crec que s'intenta vendre habitualment una imatge que la gent jove no ha agafat un llibre en la seva vida i no té ganes d'agafar un llibre mai. No crec que sigui així. La meva experiència em diu que no és així. T'han d'anar a xerrades d'instituts, com de parlar amb gent que treballa. amb nois joves, els interessen els llibres, evidentment que els interessen.
Per tant, jo crec que el debat, més que si la gent jove llegeix o no, és com llegeix la gent jove, i no només la gent jove, perquè jo crec que el que comentaves de les pantalles està afectant, evidentment, els digitals nadius, que són dels millennials cap amunt, però també molt a la generació dels meus pares, per exemple, que jo veig que tenen una atenció diferent cap a qualsevol mena de consum cultural, sigui un llibre, sigui una pel·lícula, sigui una sèrie, des que tenen a disposició els smartphones. Per tant, per mi el debat jo crec que s'hauria de desplaçar més de si llegim o no llegim, que evidentment és un espai que s'ha de lluitar i s'ha de lluitar perquè cada vegada la gent llegeixi més, siguin joves o no. per mi crec que l'important és intentar entendre com llegim, per què hem canviat els hàbits de lectura i què podem fer per tornar a revertir una miqueta aquesta mirada crítica, aquesta tensió que requereix una lectura dient d'un llibre, d'una novel·la, d'un assaig, del que sigui.
[00:03:43] Speaker A: Passar a canviar certs hàbits de lectura potser també va lligat d'alguna manera si llegim més o menys, no? O, per exemple, penso en la concentració que tenim per fer una pàgina, dues, o fer-ho així en petites dosis, que també pot anar en detriment de tot això, no ho sé.
[00:03:56] Speaker C: És veritat, perquè jo mateix, en primera persona, ho he notat, que tinc molts cops l'atenció trinxada.
[00:04:02] Speaker A: Sí, és que jo me la dono moltíssim.
[00:04:04] Speaker C: 15 minuts llegint i tinc la sensació que porto 3 hores, i realment miro el mòbil i veig que han passat 10 minuts, i realment... és una cosa que em preocupa tant a nivell personal com a nivell social.
També et dic que jo crec que és una cosa que es pot treballar, perquè al final és un tema de fer entendre a la gent que és avorrit i que no és avorrit, perquè al final del dia també tots estem hores i hores escrollejant el mòbil, que per mi és l'expressió màxima de l'avorriment, perquè tu quan escrolleges no t'ho estàs passant bé, simplement estàs buscant un contingut entre milers que et sembli interessant o més o menys entretingut. Per tant, l'escroll per definició és una cosa avorrida. La lectura té una imatge encara més avorrida que això, quan jo realment diria que és absolutament el contrari, perquè quan agafes un llibre ho fas d'una forma proactiva, és una cosa que has escollit tu i saps que allò et pot agradar. Per tant, l'interès hi és des de l'inici, no pas amb el mòbil, que és una cosa que és pràcticament atzerosa i aleatòria. Jo ja et dic, no soc gens pessimista en aquest aspecte.
[00:05:04] Speaker B: Abans comentaves, esmentaves un article i mirant una mica les vendes del sector i els segments d'edat, el segment infantil i juvenil és el que mou més el sector, és el que ven més, és el que factura més i és el que ocupa més mercat. Vull dir que això és sinònim que els joves llegeixen i a part aquesta frase que els joves llegeixen, jo sempre l'he sentit des de petita fins ara.
[00:05:28] Speaker A: Sí, totalment.
[00:05:29] Speaker B: Quan es repeteix tant, jo crec que és una mica com posem-ho en dubte, no?
Ara bé, també podem qüestionar què llegeixen els joves i si hauríem d'intentar incidir en quin tipus de literatura llegeixen. Per això ja és un altre debat.
[00:05:43] Speaker A: Deia això de... Sí, llegim, no llegim, llegim prou, però quines lectures fem?
Aquí, no ho sé, sempre hi ha també aquest debat, no?
Val més la pena llegir qualsevol cosa que no llegi res?
O no? Com ho veieu, això? Això democratitza la lectura, eh?
[00:06:04] Speaker B: Sí, jo crec que està superbé que existeixi aquest debat, no? Hem de poder també discutir i debatre sobre els continguts que llegim.
Jo soc del parer que mentre la gent llegeixi endavant, o sigui, no posaria tampoc en qüestió quin tipus de llibres llegeixen, però sí que és veritat que hi ha una tendència cap a un tipus de literatura, pel que fa al juvenil i a l'infantil, que potser els que som de generació millenial o més cap amunt posem en dubte de si és literatura de qualitat, però tinc molts dubtes jo amb això.
[00:06:42] Speaker A: Hi ha també tots aquests debats sobre si són molt novel·les d'amor romàntic, que no han evolucionat gens, malgrat tots els debats feministes.
[00:06:49] Speaker B: Estan molt pujats de to, o són retrógrats un altre cop, s'estan influint a les joventuts de tornar a fer passes enrere cap al feminisme, o sigui que en detriment del feminisme, llavors jo crec que està superbé que hi hagi aquests debats sobre la taula, però no sé fins a quin punt fiscalitzaria el que està llegint la joventut.
[00:07:10] Speaker C: Jo estic d'acord amb la Isata en el sentit que qualsevol lectura és una finestra oberta a noves lectures i al final el gust com a tal es va afinant.
Jo vaig començar llegint certes coses i amb el pas de l'edat en llegint més llibres cada cop he anat trobant coses que són més adients al meu gust, a la meva forma d'entendre el món i de més. Ara bé, sí que és veritat que aquestes lectures que estem comentant, sobretot aquestes novel·les romàntiques, que sí que poden tenir un cert regust retrògrat o conservador, ho estan llegint també molts nois i noies en una edat formativa, i jo crec que, com a tal, aquestes lectures s'han d'acompanyar d'algú que et digui, està molt bé que llegis aquesta història, però un moment, críticament també analitza què vol dir noi conèixer noia, quines dinàmiques hi ha de parella, Aquí, jo crec que llavors és convertit fins i tot en una doble arma encara més positiva, perquè no només està llegint, sinó que està entenent certes coses del món, de les relacions humanes, de les relacions romàntiques, de les que siguin, que li poden servir molt en la seva formació com a persona. O sigui que jo crec que és clau més enllà de la lectura, de promoure la lectura, promoure una lectura crítica i acompanyar aquestes lectures, sobretot en nois tan joves com les edats que acostumen a llegir aquests gèneres, que per altra banda ho estan petant, que era una bogeria, tant a nivell de vendes com de signatures per Sant Jordi. Ara aquí, al barri de Gràcia, crec que s'ha obert una llibreria específicament d'aquest gènere de literatura fantàstica, romàntica i de més. Si és un fenomen com a tal, jo crec que, com a tot fenomen, has de saber que pot ser negatiu, depèn de com l'utilitzis, però a la vegada també te'l pots fer venir bé per ampliar la massa social de lectors que tenim a casa nostra i a sobre reprendre pel camí, que és el que és ideal d'una lectura.
[00:08:58] Speaker A: i que a novel·les, simplement d'entreteniment, que no tenen una gran qualitat literària, els adults també.
Per això en consumim de manera massiva. És el que més es ven.
Potser hi ha aquesta mirada, no sé si el lletista, una mica de... Això és mala literatura, però també l'exercici de llegir en si mateix està bé.
Estem tots acostumats a mirar Netflix.
Un dia el farà l'altre, no ho sé.
[00:09:25] Speaker C: Jo estic molt a favor d'aquest tipus de literatura, no soc gens elitista, sempre m'ha engrinyolat una mica l'expressió alta literatura, trobo que estàs ja posant una frontera entre diferents tipus de lectors, que a més són diferents tipus de lectors molts cops perquè ja hi ha una barrera de capital cultural o d'herència cultural, que això sovint no estem en compte, que a vegades tu llegeixes molt perquè tens una herència cultural Un context socioeconòmic que t'ha permès llegir molt, perquè els teus pares tenien una biblioteca molt gran, perquè podies anar a una llibreria molt gran al costat de casa teva i et podries comprar els llibres. Sí, jo crec que això sempre s'ha de tenir en compte.
I, per tant, per fugir d'aquí, jo crec que novel·les de thriller, d'assassinats, fins i tot romàntiques, en certs respectes, jo trobo molt bé que estiguin al mercat o petin que la gent les llegeixi, que les gaudeixi. perquè al final la literatura no només la fan Follmers, Robredes i d'altres grans noms, sinó que hi ha una altra gran majoria d'autors i autores que escriuen literatura potser no tan profunda, metafísica i de gran qualitat literària, que també fan coses molt bones i que jo crec que cal valorar com cal.
[00:10:32] Speaker B: Totalment. I a part, tenint en compte la sobrecàrrega d'informació que rebem tota l'estona en diferents pantalles, que la gent llegeixi, sigui el que sigui, tant com ara, és positiu i és interessant. I, a més, el que deies tu, que al final és una finestra que potser et porta cap a una banda, cap a una altra. Si comences amb romàntesi, potser acabes dient, vés a saber què. Vull dir que hi vas afinant una mica el teu gust per la literatura, també. Crec que és una molt bona porta d'entrada cap a la literatura.
[00:11:05] Speaker A: També des del món editorial, després parlarem de Jande, com veus aquestes polèmiques que es tenen cada Sant Jordi?
Els autors mediàtics, els autors mediàtics en premi, els rànquings... Hi ha una sèrie de polèmiques habituals que moltes vegades tenen a veure amb assenyalar cert tipus de literatura, etcètera, que sembla que no acabem de resoldre.
[00:11:28] Speaker B: Ja.
A veure, des de Jande, nosaltres, clar, no participem en aquest tipus de rànquings encara.
[00:11:34] Speaker A: Sí, sí, jo dic, com t'ho mires des d'aquest món, no?
[00:11:37] Speaker B: Clar, a mi, jo m'ho miro molt des de fora com una mica l'expectativa, no?, perquè sí que és veritat que cada Sant Jordi tornen a sortir els mateixos temes, no?, que si els rànquings, que si setmanes abans ja sabem qui arribarà al top 3 de llibres més venuts de Sant Jordi. És una mica com un secret a veus, no?, al final.
Llavors... Crec que també hem de posar una mica sobre la taula per què Sant Jordi s'ha convertit en el dia més important de l'any i com això afecta a una indústria que depèn de les vendes de Sant Jordi.
I que això és molt arriscat, a més.
Llavors, jo crec que potser el debat s'hauria de portar una mica cap aquí, no? Com podem ajudar a les llibreries i a les editorials a no dependre tant d'un sol dia, en el que facturen gairebé més de la meitat de tot el que facturen anualment. Aquesta dependència
[00:12:34] Speaker A: brutal del Lliure de Sant Jordi.
I
[00:12:36] Speaker C: també no hem d'oblidar que, al final, el món editorial és un negoci.
I, per tant, és comprensible, diguem, que les editorials vulguin tenir beneficis, vulguin vendre molts llibres, i per això algunes aposten per nom, siguin escriptors o no, que saben que vendran un fotiment de llibres.
Per tant, jo el que faig és separar una mica. Quan arriba Sant Jordi, jo sé que hi ha una mena de llibres que són destinats a vendre moltíssim, Llibres escrits per influencers. Dic escrits, influencers que posen el nom a la coberta d'un llibre. Gent coneguda a xarxes per if motius. Llavors hi ha això, els grans premis que també estan ja plenament enfocats. Els doncs un mes abans de Sant Jordi perquè es parli molt i es vengui llavors també milers i milers de llibres aquest dia específic. Però llavors hi ha un altre, jo et diria que el 95% restant de llibres que pots trobar a Sant Jordi, que jo crec que se'ls ha de donar un impuls. No només el dia Sant Jordi, sinó la resta de l'any. O sigui, a la Isata no li servirà de res que jo el dia Sant Jordi promocioni tots els llibres de Jande a la meva parada. i que allò sigui una festa de colors de tots els seus autors i autores, i la resta de l'any, a la meva llibreria, tingui els seus llibres allà abandonats en un lloc, sense llum, i que si em ve un client a preguntar sobre aquest llibre del Josep Valmai Muny, per exemple, jo només sàpiga dir res d'aquest llibre. Per tant, jo crec que per la part que em toca com a llibreter o com a persona que treballa una llibreria, crec que és molt important oblidar una mica el tema econòmic, tot i que no és possible de mai, i saber que la tasca de llibreter és sobretot els altres 364 dies de l'any que no són Sant Jordi.
[00:14:17] Speaker A: I tractar amb carinyo i saber parlar amb propietat de tots aquests llibres que estàs venent.
També hi ha la qüestió de la divulgació.
Per exemple, parles dels nois de l'institut o fas divulgació a ICAT. També hi ha tot aquest debat sobre si els booktubers o booktokers, són noms complicadíssims, fan una divulgació adequada o... d'alguna manera contribueixen a certa banalització de la literatura. Com veieu també el tema de divulgació? Com es parla de literatura? També inclouríem les escoles, evidentment.
[00:14:57] Speaker B: A veure, és un debat també complicat.
Per la meva part com a editora, clar, per mi també és interessant que existeixin aquest tipus de prescriptors, que no són els típics crítics literaris que escriuen en premsa, no?, en premsa empresa.
Jo trobo que és positiu que existeixin persones que tinguin perfils a xarxes, que facin divulgació sobre la literatura i sobre llibres, i sobretot sobre llibres en català.
I crec que, com més diversitat de... prescriptors hi hagi, millor.
I ara, si volem entrar en el debat de si fan una bona feina o no, clar, jo crec que caldria analitzar perfil per perfil, però jo trobo que hi ha perfils de divulgació de literatura en català que fan molt bona feina, d'altres més qüestionables, però crec que és positiu
[00:15:45] Speaker A: que existeixin. Encara que siguin recomanacions ràpides, de... M'han arribat aquests llibres i... Sí,
[00:15:52] Speaker B: o sigui, jo crec que també no podem tractar els lectors com a estúpids. Jo crec que els usuaris tan a les xarxes com els que van a comprar a les llibreries, no? Tots tenim prou sentit crític com per no fer cas cegament a un bookstagramer que t'està recomanant segons quin llibre, no?
Crec que també aquí el consumidor final, que és el lector, també té un tipus d'agència i un tipus de control també del que compra. Sí que és veritat que els perfils d'aquests de xarxes també tenen certa influència al final, però crec que és positiu.
Sí que s'ha de poder criticar, però no crec que sigui una cosa supernegativa.
Jo
[00:16:33] Speaker C: estic d'acord, hi ha perfils de booktokers, bookstagramers i de més, que trobo que són molt potents, que fan molt bona feina, el que passa és que, com en qualsevol altre sector cultural, hi ha de tot. A mi m'agraden molt les sèries, i també a Instagram sé que hi ha gent que parla de sèries, que ho fa molt bé, i altres que són una merda, i que, com diu la Isata, soc prou grandet per saber que aquells no els seguiré. Ja no perquè no sigui una merda, simplement perquè potser no m'interessa el seu contingut i ja està. Però jo diria que a Catalunya hi ha una bona quantitat de gent que treballa recomanant llibres a xarxes, que fan contingut molt treballat, que recomanen llibres que se surten del cercle habitual del mainstream, com si diguéssim. i que intenten fugir dintre del codi de les xarxes socials d'aquesta urgència d'aquests vídeos rapidíssims. Evidentment, potser a Instagram no pots fenjar un vídeo de 12 minuts parlant d'un llibre, però sí que pots fer un vídeo de dos minuts que més o menys diguis els punts claus Perquè també hem de tenir clar que no és crítica literària, és prescripció literària. Són coses completament diferents. Jo crec que per aquí poden, el que estan parlant abans d'apropar la lectura als joves, aquesta és una molt bona forma i molt evident. Jo crec que s'hauria de potenciar i no generalitzar dient que qualsevol persona a xarxes socials que es dedica a parlar de llibres és banal, és superficial i el seu contingut no és vàlid pel sector. I amb això no estic
[00:17:52] Speaker A: gens d'acord.
Un gran tema del que volia parlar era el tema dels referents.
Per exemple, els referents literaris que se'ns donen a l'escola. A literatura catalana t'ho expliquen tot, però jo com a mínim, opinió personal, crec que tenim una mancança important amb el tema dels referents en literatura catalana. Havíem pensat parlar de Rodoreda, Però crec que no prou, crec que alguns són menys tinguts. Penso en Guimarà, penso en Pedrolo... Com també veieu la qüestió dels referents i sobretot com es transmet la literatura a l'escola. Si s'està fent bé, si cada vegada...
Clar,
[00:18:25] Speaker C: jo és que me'n torno a quan tenia 13, 14, 15 anys, i és que era imbècil, és que no m'entenia de res. Era culpa teva. És que em podrien haver explicat superbé Guimarà, Pedrolo i Rodreda i segurament no hauria entès res, m'hauria volat tot per sobre el cap i estaria pensant en anar a jugar a futbol a l'hora del pati.
Per tant, jo crec que més que fer una aproximació a la literatura molt teòrica, molt farragosa, el que sí que s'ha de fer és modernitzar, potser, els llibres que es proposen llegir a l'edat de quan vas a l'institut. Modernitzar no vull dir llibres moderns, vull dir llibres que puguin enganxar a un xaval de 15 anys. Si li agrada la lectura, ja més endavant li explicaràs, d'acord, doncs aquí aquesta metàfora vol dir això, l'autora, quan va escriure això, està vivint en aquest context de guerra civil, a l'exili, i això ja vindrà després. Però el primer és que li enganxi el llibre al noi jove, i una bona història, sigui en un llibre, sigui en una sèrie, sigui en una pel·lícula, sigui com sigui, enganxa a qualsevol persona, tingui 7, 12, 25 o 93 anys. Per tant, jo començaria triant molt bé quines lectures portes a les escoles, i això crec que després obrirà moltíssimes portes a tenir més lectors.
[00:19:39] Speaker A: Per exemple, alguna que es parli? ja sigui equivocada i que hauríem de canviar per alguna altra? Equivocada, enteneu-me, eh? Potser és poc
[00:19:47] Speaker C: accessible o... No equivocada. Jo recordo haver llegit Tirant Lo Blanc a l'institut i és importantíssim. És una obra capdalt de la literatura catalana i això és indegable. Però amb 13 anys jo no entenia res i aquell vocabulari, de veritat, se m'escapava pertot arreu. No sé si era culpa meva o era una cosa generalitzada, ho hauria de parlar... Com a mínim som dos, ja. I potser no és el moment. Saps què et vull dir? Potser has de tirar més cap a, no sé, una rodoreda o un pedrolo mateix, un clàssic que és maca no escrit de segon origen, però és que Manuel de Pedrola té un fútim de novel·les que són divertidíssimes, superoriginals, i que poden enganxar a un noi jove. Un cop el tens enganxat, parla-li de tirar en lo blanc. Explica-li què significa això per la llengua catalana, per la cultura catalana. Jo crec que potser anant pas a pas és més fàcil que... tirant els lleons directament als nois amb lectures que no entenen directament, que no entenen a aquestes edats. Darrerament he vist que
[00:20:44] Speaker A: has llegit Acte de violència de Pedrolo i Prosa de combat. Recomanadíssim, Prosa de combat, per cert.
Creus que Pedrolo, en això que deia d'haver menys tingut alguns referents catalans, autors catalans, seria dels que potser hem menys tingut una mica més? És veritat que en Manacà no ha escrit, el fan llegir sempre, però no sé... Si com a figura ha quedat una mica en petit. Estic content
[00:21:05] Speaker C: perquè últimament crec que s'està reivindicant molt la figura de Pedrolo, que ja tocava, i tants altres.
El que passa és que a Catalunya el que percebo és que tenim com una tendència a valorar més el que ve de fora, excepte en el futbol.
Si són jugadors de la Masia i juguen al Barça, aquí estem tots meravellats i tothom els aplaudeix, i potser s'hauria d'agafar, d'extrapolar aquest amor que sentim pels jugadors de la Masia i transportar-lo a científics, a escriptors, a cantants i de més. perquè si volem al final una cultura catalana forta necessitem una literatura forta i això passa per valorar com cal a escriptors, a les editorials, a les llibreteres, i a més, parlant concretament de Pedrolo, és que jo el trobo que és un autor fascinant. O sigui, jo sincerament no entenc com a nivell internacional, tampoc ja no parlant només de casa nostra, no és molt més conegut i molt més reverenciat directament. perquè ara jo estava llegint aquests dies, com has dit, un acte de violència.
És una novel·la escrita el 79 i és una novel·la, resumint molt ràpid, en què hi ha una ciutat sencera que està sota un règim dictatorial i d'un dia per l'altre tothom decideix quedar-se a casa. Ningú va a treballar, hi ha una consigna molt senzilla que s'ha corregut així de forma una mica com subterrània, que és tothom es queda a casa i es paralitza completament la ciutat.
I està molt ben desenvolupada l'idea, superxula, I en el fons, si t'ho penses, és la mateixa idea que 35-40 anys després fa servir Saramago a massatge sobre la lucidesa, que és una novel·la sobre Portugal, que la gent decideix, tothom vota en blanc, i com això col·lapsa el sistema democràtic portuguès. És la mateixa idea, simplement que Pedro López la va escriure quasi mig segle abans, i Saramago, tothom és un déu de l'escriptura, que ho és, Però aquí teníem un senyor que tenia aquestes idees igual de brillants i les executava igual de bé i a vegades sembla que és només l'autor del mecanoscrit del segon origen. Però jo crec que hauríem d'intentar alçar una mica més aquestes grans figures de la literatura que hem tingut
[00:23:04] Speaker A: i que tenim.
Sí, jo crec que hi ha cert prejudici intern a aquest autoodi de... Sí, la literatura catalana està bé, però d'alguna manera crec que col·lectivament sempre hi ha aquest automatisme de, bueno, la castellana té molts autors, internacional, latinoamericana, no? Hi ha com aquest automatisme de fer-nos petits nosaltres mateixos, crec.
Temes referents a ISATA, la qüestió dels referents és central.
Com va començar la idea i en quin moment tu t'adones que la qüestió dels referents és cap d'alt i que tu no t'has sentit del tot representada?
El
[00:23:46] Speaker B: meu projecte final de màster, en el màster d'edició, ens empenyàvem molt a que el treball final fos una mena d'emprenedoria.
I jo, sense cap tipus de pretensió de fer-ho realitat, ni molt menys, analitzant una mica què és el que jo trobava a faltar al sector, em vaig adonar que no hi havia... que al sector literari en català, i sobretot la producció de gent pròpia, autòctona, no hi havia gent com jo, amb noms similars al meu nom, creant i publicant llibres que no fossin no-ficcions sobre antiracisme, o autobiografies sobre personatges polítics superimportants, de la lluita antiracista, no? I, de fet, vaig remetre'm a un moment concret de feia uns anys, no?, jo estava fent un Erasmus a Holanda i recordo que estava en una llibreria buscant un llibre per comprar-me i em vaig topar amb un llibre de fantasia i a la coberta apareixia una noia negra, no? I va ser com, hòstia, que fort, i això mai m'ho havia trobat, no? Mai, eh? Mai.
I a part, el que em va cridar molt l'atenció era que era un llibre de fantasia, però que estava ambientat i estava inspirat en la mitologia yoruba, que és de Nigèria. Llavors, s'escapava molt del que jo havia llegit fins llavors, no? I em va sobtar tant que vaig pensar, mentre estava fent el projecte final de màster, dedicar un projecte a impulsar aquest tipus de veus que sé que estan escrivint aquí a Catalunya i a Espanya en català i castellà i que no estan publicant les seves obres o bé perquè les editorials no els estan contestant els correus o bé perquè no s'atreveixen a enviar manuscrits a les editorials.
[00:25:35] Speaker A: Això de que no s'atreveixen, suposo certa
[00:25:38] Speaker B: síndrome de l'impuls. 100%. Sí, de la mateixa manera que la majoria de manuscrits que s'envien a porta freda són d'homes i no tant de dones, passa el mateix amb les persones socialitzades o emigrades.
Ens creiem que no som prou per enviar segons quines coses a les editorials que ja existeixen, o bé ens falta creure'ns-ho, no?
I jo sabia que hi havia gent escrivint.
La Fàtima Saheb, que és la primera autora que vam publicar, era la meva companya de pis en aquell moment.
i la seva experiència reflecteix molt bé aquest fenomen. Ella tenia Mares Migrants escrit, feia anys que feia poesia recitada en escenaris a Barcelona i altres ciutats, i havia tocat la porta a algunes editorials consolidades d'aquí amb el text i no li deien... o bé li deien que no o bé no li contestaven.
Llavors, quan amb la Diana Rahumuni, que és la meva sòcia, vam decidir que engegàvem aquest projecte i vam dir a la Fàtima, nosaltres creiem en aquest text i creiem que és superimportant que estigui publicat, i la nostra ambició més com a editorial no és ser un projecte petit, o sigui, volem ser un projecte que arribi a totes les llibreries, que tingui una distribució superàmplia, també volem traduir textos d'altres països que no ens estan arribant, o bé perquè no hi ha interès per part dels editors d'aquí, o bé perquè no s'han considerat prou interessants, no?
I ens agradaria publicar-lo. Llavors, vam estar treballant amb el seu text un any sencer, que és un luxe ara mateix, I la veritat és que ens ha anat molt bé i les presentacions que hem fet amb ella, es nota molt aquesta necessitat que hi hagi un cert tipus de literatura que apeli també a la teva identitat com a persona racialitzada o migrant o amb una identitat diversa.
I això, estem molt contentes. No sé si
[00:27:32] Speaker A: una crítica, que segurament no us l'han fet explícitament, però és una crítica que sempre vol amb aquesta mena de projectes, I per què cal atubitzar tant les identitats o per què cal fer específicament un editorial per a autors racialitzats, migrants?
Per què? Crec que és força evident amb el que has explicat,
[00:27:52] Speaker B: però què contestaries? Jo contestaria que ara mateix les llibreries no estan reflectint la diversitat demogràfica del país i crec que és supernecessari que totes les persones que se senten catalanes puguin trobar llibres que els apel·lin directament a les llibreries i que estiguin escrits en català i que aquesta representació és necessària. Igual que és important reivindicar les veus femenines i les dones, els llibres clàssics escrits per dones al segle passat, tornar-los a posar sobre la taula, és important també poder que hi hagi producció cultural feta per gent racialitzada que viu aquí, que es considera d'aquí.
I a part, també crec que dins de la indústria editorial en català i castellà falten editors també racialitzats. Llavors, començant per aquí, crec que és bastant simptomàtic de com està el panorama. A mi m'agradaria que d'aquí uns anys això no fos necessari, o sigui, que no fos necessari un projecte que només impulsi aquest tipus de veu, sinó que la indústria ja que tingui aquesta... ja públic i veu racialitzades i emigrades i que no sigui una cosa com... a part, però de moment és necessari i nosaltres hem decidit fer-ho.
Crec, Marc, que
[00:29:15] Speaker A: tu treballes... comentaves abans el tema llibreter, crec que és Altaïr, sí? Sí, Altaïr. Llibreria de viatges molt gran de Barcelona.
T'ho comento perquè en la línia del que deia la Isata hi ha la qüestió també de lectures de tot el món, que és una cosa que sembla molt òbvia, però potser tenim...
més tendència a aquest eurocentrisme o l'atura d'anglosaxones, que tu potser, Altaïr, també has pogut explorar una mica d'arreu. Per exemple, Jan, t'heu publicat també una carta molt llarga de la Maria Amabà. Sí.
Que és clar, això és corpus literari africà.
Ja no és només el valor de tenir-lo en català, perquè segurament qui el volgués anar a buscar el tenia en castellà o en anglès, sinó també hi ha aquesta mena de lectures, de cosmovisions, que d'allò és on potser no estem tan acostumats a mirar o
[00:30:03] Speaker C: a llegir.
Jo, des que treballo al Tahir l'any 2019, De veritat que no exagero, que he crescut molt com a escriptor, jo també escric, i el fet de llegir literatures d'arreu del món a mi
[00:30:14] Speaker B: m'ha
[00:30:15] Speaker C: fet créixer moltíssim, perquè jo no és només les cosmovisions, sinó com narra cada poble la seva cosmovisió, i si només llegeixes literatura europea, occidental, t'estàs perdent el 70% del món, el 70% de formes que hi ha d'explicar una mateixa cosa, i això és essencial, i més enllà de com a escriptor, també com a persona, perquè ja són moltíssimes coses que no conec, Ara tu mencionaves una carta molt llarga de la María Mabá, és un llibre que jo no coneixia, que vaig llegir gràcies a Jande, i el vaig trobar fascinant, en primer lloc perquè està molt ben escrit, la María Mabá era una gran escriptora, però també pel que t'explica, la vida d'una dona senegalesa musulmana que se li ha mort el marit, que t'explica tot el dol que els ha de passar imposat per la doctrina religiosa, que a la vegada també t'està explicant el seu passat de com va ser la seva vida quan va entrar una segona dona a l'allar, perquè ja existeix la poligàmia.
de les comunitats musulmanes del Senegal.
I tu, de tot això, no en tens ni idea. Sense sortir del Senegal mateix. També fa uns anys vaig llegir Purs Homes, del Mohamed Mbougar Sar, que et parla dels problemes d'homofòbia que hi ha al país. I són coses que, de veritat, que jo des d'aquí, i mira que soc una persona que tinc interès en conèixer altres parts del món, però és que no en tinc ni idea. I puc accedir gràcies a... a la literatura, a la narrativa. I ara he posat dos exemples una mica negatius de masclisme i homofòbia, però també serveix per l'altra banda, per coses molt positives, coses molt més lluminoses d'altres cultures que desconeixem per complet, i que una novel·la traduïda al català és que t'obre una finestra directament al món i de veritat que et fa créixer com a lector i com a persona. Per tant, jo trobo fonamental feines que es fan des de llibreries com el Tahirni, no és perquè... jo hi treballo, editorials com Jande, perquè al final estem parlant ara d'ampliar horitzons a tot el món, que no cal marxar tan lluny. A casa nostra hi havia moltes veus, com les que ha explicat ara perfectament la Isata, que estan completament silenciades, i que gràcies a llibres com els que publica Jande podem conèixer, i al final això ens enriqueix a tots, com a persones i com a societat.
Digues el
[00:32:24] Speaker A: mateix, no? Ho deia fa el tema l'Enric Quimén, el corpus literari africà. És que no coneixem res.
[00:32:30] Speaker B: I hi ha tant per publicar, o sigui, en català falten tantes coses.
Amb la Diana tenim una llista de... De
[00:32:37] Speaker A: coses pendents. Sí, sí, o sigui,
[00:32:39] Speaker B: només del continent africà tenim una llista llarguíssima d'obres clàssiques que no ens han arribat, o bé que es van publicar a principis del 2000 i que estan superdescatologades, i que ens agradaria poder anar publicant mica en mica i bé.
I això és només un continent, imagina't la resta. És que hi ha molta cosa i és veritat que en català ens falta molt.
Que has d'anar al castellà o has d'anar a l'anglès o al francès i a nosaltres ens agradaria contribuir a diversificar.
No sé si t'ho sabràs
[00:33:08] Speaker C: a Isata, però, per exemple, el Soy Inca, Premi Nobel de Literatura a Nigeria, està traduït en català? Jo
[00:33:13] Speaker B: no ho sé. Jo juraria que no.
[00:33:15] Speaker C: Jo sempre que l'he buscat l'he trobat en castellà i és un autor que m'encanta i és una pena. I t'estic parlant d'un Premi Nobel de Literatura. O sigui, imagina't si baixem un, dos, tres, quatre, cinc esglaons, la d'autors i autores que ens estem perdent. Crec que és una tasca
[00:33:29] Speaker A: importantíssima. És que ser un país normal, amb una literatura i un món editorial normalitzat, passar pel que deia abans, tenir en compte els nostres propis referents, siguin autores d'aquí potser emigrades, potser racialitzades, el que sigui, sigui Pedro Alono, referents més clàssics, però també que es pugui llegir el que pot llegir en altres idiomes. Llavors, si tots aquests autors estan en castellà, és que traduir-los al català ja és molt, perquè qui s'ho vulgui llegir ho tindrà en català.
[00:33:57] Speaker B: Sí, i també contribueix enriquir la llengua. De totes aquestes traduccions, al final també contribueix a fer que el català sigui viu i a enriquir-lo com a
[00:34:08] Speaker A: llengua, jo crec. De fet, crec que tu alguna vegada has parlat que no se t'exclogui de la catalanitat per ser racialitzada o de ser d'origen mirant el que sigui.
També, una mica, ja en Déu contribueix a això, no?
Sí. No ho sé. A tu, per exemple, moltes vegades has dit no se'm llegeix com a catalana perquè la gent encara té uns prejudicis que són brutals. Sí,
[00:34:30] Speaker B: o sigui, ho dic molt. Aquí a Barcelona ja directament em tracten de guiri.
A mi que em parlen en castellà, però aquí em tracten de guiri. I no hi ha res més ofensiu, no? Exacte. Però sí, nosaltres teníem molt clar des del principi que volíem que aquest projecte fos en català perquè ens sentim catalanes i volem reivindicar també la nostra identitat com a catalanes i perquè ens estimem el català, és la llengua que parlem llavors.
Per això publiquem tots els llibres en català, alguns també els publiquem en castellà, però sempre tots surten en català.
[00:35:03] Speaker A: Acabo... sempre acabo amb un dilema, una pregunta oberta, un joc... Avui faré la típica cosa horrible i tipiquíssima de demanar-vos una recomanació literària, que crec que les heu portat preparades.
[00:35:14] Speaker C: No, i m'agrada molt que et facis aquesta
[00:35:16] Speaker A: pregunta. És tot estable, perquè és com per Sant Jordi, rotllo, tothom fa recomanacions, la gent en té 70.000 al cap, però és que jo ara mateix, per exemple, no sé encara què comprar, per tant, a mi m'anirà bé. Llavors, si voleu ensenyar els llibres a càmera i totes aquestes històries, podeu fer-ho. Jo
[00:35:29] Speaker C: he de dir que és una pregunta típica, però m'agrada sempre que me la facin, perquè soc molt apassionat
[00:35:32] Speaker A: quan un llibre m'ha agradat. Bueno, si ets prescriptor literari, ara som al teu moment. Soc prescriptor
[00:35:37] Speaker C: i pesat, les dues coses. Per tant, aprofito qualsevol ocasió per recomanar llibres com aquest, que és un assumpte personal del Beppe Fenocchio. El Beppe Fenocchio és un autor italià, no gaire conegut fora d'Itàlia, almenys aquí.
que ell va ser partisà durant la Segona Guerra Mundial en la resistència italiana contra la invasió alemana.
I aquest llibre justament ens porta en aquella època. El protagonista és un partisà italià perdut en una vall de les muntanyes italianes, que un dia se li posa al cap un dubte que no el deixa descansar, i és si la noia de la qual està enamorat abans de la guerra ell està enamorat d'una altra persona, no? Si es veia amb una altra persona, i aquest dubte el rossega de tal forma que li diu a la seva brigada, mireu nois, jo he de marxar dos dies perquè necessito respondre aquesta pregunta, si no, no podré estar tranquil. Va fins a la casa on vivia la noia, la noia ja no és allà perquè s'ha anat aturint, fugint de la guerra, i la mestressa d'aquella casa li diu que sí, que la seva estimada, com si diguéssim, es veia amb un altre noi, no sabia ben bé què feien, però que algunes nits sí que baixaven i parlaven i tot. I l'altre noi resulta que és un amic seu.
que és també partidària. I a partir d'aquí... És un culebrón, però a partir d'aquí el que farà el protagonista és anar a buscar el seu amic, que està en una altra brigada, en un altre vall de la resistència italiana, i la novel·la es converteix en una mena de viatge frenètic, travessant valls, a més, en molt mal temps, en boira, creuant-se constantment o tenint la por de creuar-se amb regiments nazis o feixistes, Italians, i és molt interessant, i ho fa molt bé, fer Nócleo, el fet d'escriure una guerra íntima, emocional, emmarcada dins d'una guerra com a tal, d'un conflicte bèl·lic mundial. És fascinant, i sobretot el que em va encantar és el final. És un final d'aquells que et quedes així una estona mirant a la paret, i que han passat mesos ja que el vaig llegir, i de tant en tant el vaig recordant, perquè és que... És un llibre molt ben escrit, molt original, i jo el recomano moltíssim. Així que gràcies per donar-me
[00:37:40] Speaker A: l'oportunitat. Un assumpte personal, Rexela.
Aissata? Jo
[00:37:44] Speaker B: tiraré cap a casa.
Home! Òbviament. Tu diràs. Recomanaré que em diré del dia d'avui, de Josefel Maimuni, que és un autor d'aquí de Barcelona que ja havia publicat abans i amb nosaltres ha publicat el seu primer llibre escrit originalment en català.
I Kendrick, el dia d'avui, és una mena d'híbrid entre narrativa, poesia i teatre, que té lloc a un restaurant mític de Tanger, un restaurant que existeix de veritat, en el que es troben tres personatges, tres escriptors, que no sabem qui són, per dinar. I allà es troben amb una dona misteriosa, que no saben qui és, però ella els coneix.
I és una narració que passa només en un sol dia, un sol dia que sembla que no s'acaba, un dinar que s'allarga i que sembla que sigui un temps cíclic. I és molt interessant perquè el protagonista, el narrador, és un cambrer que està treballant al restaurant per primer cop. a la seva vida, no és el seu primer dia de feina i a part és la seva primera feina d'adult. Llavors és un cambrer enlluernat que està molt nerviós i a sobre es troba amb una clientela molt estranya. Tres escriptors que fan coses molt estranyes i una dona misteriosa que sembla que no està en aquest món del tot.
I és un llibre molt interessant perquè tracta temes dins de l'acció, d'aquest dinar que s'allarga, Hi ha una reflexió molt interessant sobre com... les figures literàries mítiques perduren en el temps i es poden posar en dubte al cap d'un temps, o fins i tot com els espais que han estat colonitzats poden perviure a través de la literatura, com podem posar en dubte també les actuacions, o sigui, com podem separar, si podem separar la figura de l'escriptor de la seva obra... Uf, un etern debat. Sí, exacte.
I a més és un llibre molt curtet, així
[00:39:41] Speaker A: que... Podem o no podem? Jo que estic aquí... Això és un maló que tindríem una hora de més, però... Jo crec que
[00:39:49] Speaker B: podem separar l'obra de l'autor, però crec que és interessant tenir en compte la vida de l'autor en l'obra, posar-la
[00:40:00] Speaker A: en context. No oblidar-la i tenir-la present.
[00:40:03] Speaker C: Exacte.
Jo també crec que es pot i a vegades ho has de fer perquè és que hi ha molt imbècil també. A la història de la literatura hi ha molt bons escriptors però també hi havia molt imbècil i a vegades potser ens quedaríem sense llibres. I a més a més d'això, jo m'he llegit el llibre que ha recomanat la ISOTA i està molt bé.
[00:40:20] Speaker A: Repetiu el títol, per exemple. Què en diré del dia d'avui. Què en diré del dia d'avui.
Perfecte, doncs moltíssimes gràcies. No us acomiado encara perquè ara passarem a parlar amb el públic. Si algú vol fer alguna pregunta...
Si ens vol donar alguna recomanació literària més, fantàstic, també.
I pels que ens seguiu des de les vostres pantalles, ho deixem aquí.
Ja sabeu que si voleu venir a participar, a fer xarxa al bar, podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb30, que és una subscripció exclusiva pels nascuts durant la dècada dels 90, que us dóna, com sempre he dit, accés a una sèrie d'avantatges que estan molt bé, i a part, unes avantatges exclusives, que són, per exemple, venir aquí, fer xarxa, parlar una estona, venir al bar Armirall i passar-s'ho bé.
Jueixem aquí. Molt bona diada de Sant Jordi i fins una altra.
