‘La crisi dels 30’: El feminisme ha de canviar d’estratègia? Amb Marta Roqueta i Paula Cardona

[00:00:00] Speaker A: És claríssim que, si hi ha hagut un moviment amb capacitat de transformació els darrers anys, aquest ha estat el feminisme. És igual si ets feminista o no ho ets, segur que el feminisme ha impactat en la teva vida d'alguna manera. La darrera onada, la coneguda com a quarta onada, ha posat molt el focus en les violències sexuals i ha canviat moltes coses del dia a dia de les dones. Ha canviat la manera en què les dones es veuen a si mateixes i la manera en què veuen els homes. Avui parlarem d'això, de com ens ha canviat generacionalment el feminisme, com ha canviat la societat i què fem ara, en aquest moment, d'onada reaccionària. Obrirem uns quants temes polèmics i, per tant, quedeu-vos, que valdrà la pena. Bon vespre i benvinguts a la crisi dels 30. Ja veieu que de moment continuem gravant des del plató de Vilaweb. És una llàstima no tenir públic pel programa d'avui, perquè tractarem temes polèmics, una mica controversials. Estaria bé tenir-lo com el teníem a l'Almirall, però de moment gravem des d'aquí. Igualment tindrem converses molt interessants. Avui parlarem de feminisme, de com ens ha canviat el feminisme a la vida, la relació amb nosaltres mateixes i també la relació amb els homes. per fer un portat a la Marta Roqueta, i és professora del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzada en estudis de gènere. Benvinguda. [00:01:20] Speaker B: Hola, gràcies. [00:01:22] Speaker A: I a la Paula Cardona, advocada en drets humans, integrant pel moviment per l'habitatge. Benvinguda. [00:01:27] Speaker C: Merci. [00:01:28] Speaker A: Començo, aquest programa es diu La crisi dels 30, això vol dir que sempre començo preguntant per una cosa que tingui a veure o amb la qüestió generacional o d'itinerari vital de la persona, aquestes històries. Avui començarem preguntant per vosaltres mateixes, però també lligant-ho una mica a nivell col·lectiu. En el vostre cas, quan us feu feministes... i com diríeu que us ha canviat la vida, el dia a dia, en coses tangibles? [00:01:54] Speaker C: T'ho dic jo? [00:01:55] Speaker A: Qui vulgui començar. [00:01:57] Speaker C: Ai, m'encanta que es digui la crisi dels 30. Jo vaig fer 30 fa dos mesos i m'acabo de trobar una cana al lavabo, que és com la meva segona cana de la vida. [00:02:05] Speaker A: La meva va ser la primera amb 17 anys, per relativitzar els dramas. [00:02:10] Speaker C: No, no, no està com molt traumatitzada, però quan ho has dit t'he pensat, hòstia, sí que tinc 30 anys. No et sabria dir exactament en quin moment vas tenir com consciència que era feminista com a tal. Hi va haver un moment, crec, que va acompanyar molt, Jo et diria que va ser post-batxiarat, principis de carrera, una cosa així, i que estava molt acompanyat d'un debat públic que hi havia en aquell moment, no? Jo crec que també eren els inicis que es popularitzés aquesta paraula, i crec que van anar canviant col·lats. Sí que és cert que jo, a segon de carrera, primer de carrera, una cosa així, vaig començar a organitzar-me al barri on vivia, que era el Fort Pieng, i formava part de l'Ateneu Popular. Llavors, allà hi ha una sèrie de pilars, no?, un transformament ideològic, si vols dir, que crec que tot va a la mà on el feminisme era un és que estava molt present. Jo et diria que per allà hi havia com una consciència. Jo [00:02:58] Speaker B: a nivell pràctic, diguéssim, de vivència personal, va ser perquè jo quan era adolescent i quan era petita era molt xicotot, o sigui, era una tomboi total, i jo veia que em tractaven diferent. O sigui, jo feia el mateix que els nois i amb ells els felicitava, no consideraven que érem positius, i jo el que feia feia el mateix i era negatiu. Jo no entenia per què aquesta diferència. I llavors, a nivell més de consciència política, va haver-hi dos moments. El primer durant la carrera de periodisme, El segon any vam fer una assignatura de sociologia i ens van explicar tot el tema del pensament feminista. Al cap d'uns anys, la meva mare és treballadora social i va fer un màster i el seu treball final de màster era diferències de drogodependències. i consum de drogues i suport familiar entre homes i dones que eren toxicòmens. I llavors em va demanar que li revisés el treball estilísticament i em va tornar a enganxar al coquet feminista de la facultat. En aquell moment jo encara... que jo estic més a prop dels 40 que dels 30, i el feminisme, o sigui, no hi havia hagut l'esclat. Era com proto, quarta onada molt proto. Era com una cosa que estava allà, però sí que recordo que em va canviar molt la mirada quan vaig fer aquella assignatura de sociologia, que llavors vaig dir, hòstia, era com si m'hagués... Allò sí que era una deconstrucció, però que et quedes com desmuntada i dius, hòstia, la manera en què m'havia mirat fins ara, sobretot quan ets adolescent, que et mires com... Al final et mires com un tio, a través de la mirada masculina. Una sèrie de coses sí que recordo com uns mesos de desorientació, de dir... Uau, no? O sigui, clar, te n'adones que el masclisme orienta com la teva... la teva mirada i la teva forma d'estar al món. I llavors, clar, quan et vas deconstruint, A la feminista sí que ens deconstruïm els homes, la majoria no. Alguns sí, però la majoria no. I sí que et quedes desorientada, com que no saps qui ets, i jo crec que això també em va passar. Jo vaig tenir [00:05:04] Speaker A: com una etapa obsessiva de veure-ho tot des d'aquest prisma, de dir, com no m'havia pogut adonar d'això? Com no havia caigut en això? Això és perquè el patriarcat... Sí que vaig tenir com un primer moment molt així. Jo crec que aquest [00:05:15] Speaker B: és un moment molt important, perquè jo el que he vist, no?, quan... O sigui, que hi ha un moment en què les dones se n'adonen d'això i aquesta desorientació i hi ha dones que entren en un estat de negació. Jo també vaig entrar en plan, això no pot ser, hem fet alguna cosa malament, no pot ser que tot el món estigui en contra nostre. I jo crec que és en aquell moment en què hi ha una diferència. Hi ha dones que diuen, que diem, ha mort amb el patriarcat i hi ha algunes que es queden com en una situació de negació permanent. i és aquí on jo crec que hi ha tot aquest fenomen de les amigues dels homes. Jo crec que en realitat són dones que encara estan en xoc, que no les vull infantilitzar, però sí que crec que algunes, perquè a mi em va passar. Jo vaig viure una època en què era com... no pot ser. Quan ho penses dius que no. Jo vaig passar una època de negació i de rebutjar, no de rebutjar el feminisme, però sí de ser molt dura. Això sí que em va passar, [00:06:14] Speaker A: ho reconec. Tu com ho veus, Paula? [00:06:16] Speaker C: A mi em passa una cosa molt curiosa ara que ho estaves dient i pensava, no?, on tenia jo aquests debats, en quins moments jo sentia com... Bueno, com fas aquests processos de transformació, aquest rebuig inicial, no?, de dir el que t'estan dient, de dir, no, jo tinc raó perquè no puc estar equivocada, no? Una cosa que a mi, per exemple, em passa molt, no? I de plantejar per què m'està molestant tant això, no?, per què això m'incomoda d'aquesta manera. I és una cosa molt curiosa perquè el meu grup d'amics, així com de tota la vida, som quatre, tres noies i un noi. I ell és com el més acadèmic, el més teòric, el que més llegeix amb diferència. Llavors era ell el que ens venia a plantejar els temes del moment sobre la taula. I probablement era ell el que havia llegit més teòriques feministes i que ens venia a explicar textos que jo. en aquell moment, no estava llegint, no? Llavors, em sembla curiós, perquè tinc la sensació que la meva introducció al feminisme, més acadèmic, la cosa més visceral o la cosa més orgànica, eh?, sinó, per exemple, em deia, t'has de llegir el gènere on disputa, o t'has de llegir tal llibre, no? Jo no tenia ni idea de qui m'estava parlant, em deia, sí, aquesta és la llista de llibres que estem treballant a la uni o no sé on i tal, i era un home, un home... no heterosexual, tot sigui dit, però era un tio, no? Llavors, com que tota la dinàmica de debat sempre l'havia dirigit, la meva aproximació al feminisme ha [00:07:27] Speaker A: sigut així. Què diríeu? Teniu aquesta primera aproximació. Després entenc que hi ha uns canvis vitals. També a nivell col·lectiu, no? Què creieu que és el que hem canviat a millor a partir d'aquesta darrera onada, la quarta onada? I què? Ens hauríem quedat estancades? O inclús no sé si alguna cosa m'ha empitjorat? [00:07:49] Speaker C: Home, jo et diria, així d'entrada, com molt a Botepronto, que hi ha una cosa en què evidentment hi [00:07:57] Speaker B: ha hagut [00:07:57] Speaker C: un canvi. Et diria que la primera és l'acceptació del terme feminisme o de la idea del feminisme com una proposta de conquerir drets. Hi havia un moment en què el debat es centrava sobre si el feminisme era una lluita per la justícia o per la igualtat o no ho era. Jo crec que això ara mateix està més fora de dubtes o és una lectura molt residual. I, d'altra banda, et diria que s'ha plantejat molt una millora respecte a la desnaturalització o el desnormalitzar la violència sexual i masclista. És a dir, hi ha una identificació i la violència és molt més evident de situacions que constitueixen formes de violència respecte de les dones. Jo diria que és una millora al meu entendre parcial i a la que li queda molt camí per córrer, però crec que són punts que són innegables. És a dir, que hi ha situacions que fins un moment de la vida estaven normalitzades o no s'identificaven fàcilment com a situacions de violència. en lògiques de gènere o dissidències sexuals de gènere, que ara ningú pot negar que formen part d'una estructura i que tenen una connotació violenta o opressora, d'alguna manera. Jo crec que això [00:09:12] Speaker B: és important, és a dir, jo crec que hi ha... O sigui, estem en un moment de contrarreacció molt forta. Llavors, crec que hi ha una autora, que no me'n recordo com es diu, que justament parlant de violència sexual parlava que hi ha com un pòsit. És a dir, que per molt que ara estiguem en un moment de contraatac masclista, sí que hi ha hagut cosetes, com les que explica la Paula, que han anat quedant. Jo crec que també el tema interseccionalitat, Crec que és important, i una cosa que jo he vist també, o sigui, cada vegada estem introduint més les lluites antiracistes, anticapacitistes, i una cosa que també he vist que ha fet molt bé el feminisme és que, fins i tot arreu del món, no s'ha quedat com una lluita sola. És a dir, s'ha pogut articular i vertebrar altres lluites. I això ha passat a la Xina, en què el feminisme estava molt vinculat als drets democràtics, a l'Iran, Però també aquí, no? Hi ha hagut un feminisme també molt preocupat per les cures, per la vivenda. Han anat com... També hem tingut un feminisme independentista que ha tornat a treure cap. Llavors, jo crec que també he tingut aquesta habilitat d'entendre que el feminisme no és només una cosa residual, sinó que va amb altres lluites. [00:10:23] Speaker A: una cosa en la qual podem estar estancades? Jo penso molt, per exemple, en la pressió estètica, en la cosificació, cosificació que seria reduir les dones a objectes, a vegades autocosificar-nos. Hi ha molts debats sobre la sexualització de les dones, si en aquest sentit hem anat a pitjor o no. Què en penseu d'això? Una [00:10:43] Speaker C: de les coses que et deia, quan et deia que creus que ha fet el feminisme, que ho puguem reconèixer com una cosa, d'una naturalització, una sensibilització respecte a certs drets de les dones. Jo crec que potser aquí està una mica la limitació, és a dir, s'ha entès molt el feminisme, i tu ho comentaves ara, no?, parlaves de temes respecte de les dones en els quals el feminisme pot haver tingut unes millores o no. Jo crec que el problema potser està en haver partit. És un problema de com s'ha plantejat aquest feminisme. Ella parlava molt d'un feminisme de base, potser de feminisme més institucionalitzat, en què es llegeix com una lluita pels drets de les dones. Feminisme, almenys, el meu entendre sempre ha sigut així, és una lluita contra el patriarcat, que és una estructura que afecta molt més complexament que el dret de les dones. Les dones són un subjecte del feminisme, això és innegable, però crec que es queda curt. I això a vegades planteja el feminisme com si fos una guerra de sexes, o sigui, de quina manera hem de protegir o de quina manera hem de millorar les dones, respecte a una sèrie de coses. Això no vol dir que no m'interessin aquests temes, és a dir, que em sembla superinteressant o superimportant la sensibilització respecte de la violència sexual i masclista. Els temes que comentes crec que són també super... O sigui, són objecte d'anàlisi del feminisme, però crec que plantejar el feminisme com el dret de les dones és reduir-lo a alguna cosa molt més petita de les intencions o les ambicions finals del moviment feminista, que crec que ja he apuntat, tenen més a veure amb vincular-ho a moltes altres coses. Jo crec que [00:12:10] Speaker B: no és exactament així, entre altres coses perquè gràcies, sobretot al moviment feminista, s'ha donat peu a estudis de masculinitat. És a dir, si no hi hagués hagut un moviment feminista ni hi hauria hagut estudis de masculinitat, el feminisme també va donar peu al moviment, una part, evidentment, però la teoria queer, és a dir, si tu llegeixes els cants, o sigui, els teus autoris canòniques, Leslie Feinberg, Judith Butler, és que no entenen la teoria separada del feminisme. El problema potser... Jo crec que... Clar, dir que ens ho mirem des de la guerra de sexes, quan tu mires les xifres de tot, és com... Ja hi ha una guerra de sexes i no l'estem guanyant justament nosaltres. I tampoc és una guerra de sexes. En tot cas, seria una guerra de gèneres. Però sí que crec que... La guerra [00:12:59] Speaker A: de sexes és com [00:13:00] Speaker B: el concepte... Sí, és com... L'enemic és el patriarcat. Sí, però... El patriarcat afecta desproporcionadament a les dones, de la mateixa manera que la lluita contra l'antiracisme pot ser una lluita contra el racisme, però qui afecta i qui ha de tenir un paper predominant i protagonista són les persones racialitzades o el mateix amb la gordofòbia, per exemple. Hi ha activistes contra la gordofòbia que et diuen que la pressió estètica la patim tots. Però les dones eren molt més exagerades. I les dones grasses més. Llavors arriba un moment que dius, a veure, el feminisme va començar com un moviment pels drets de les dones, però llavors es va ampliar, perquè és una dona, no totes les dones són iguals, hi ha unes diferències de classe, hi ha unes diferències d'ètnia, unes diferències de religió, unes diferències lingüístiques i nacionals. i moltes d'altres, no?, identitat sexual, etcètera, etcètera, o identitat de gènere. Llavors, clar, o sigui, jo crec que el problema és que també ara estem en una encontraonada molt forta. I això també fa que... O sigui, jo crec que el feminisme és... O sigui, primer denuncia i després proposa. I què passa? Que la contraonada el que fa és frenar les propostes. O sigui, el reaccionarisme no només fa que vagis enrere, sinó que evita que vagis endavant. Clar, haver de discutir. Tu dèiem, home, el feminisme institucional, per exemple, la Conselleria d'Igualtat i Feminisme va impulsar moltes coses de masculinitats. A Barcelona també hi ha hagut un centre de masculinitats. que potser no ha inclòs, per exemple, les lesbianes bats, que era una crítica que feia Brigitte Bassallo. Sí, però és el que dèiem, és a dir, s'ha d'ampliar. I quan tu tens una contraonada, que estàs discutint qui és trans, qui no és trans, qui no sé què, no sé quantos, doncs tampoc pots anar més endavant. I sí que és cert que aquest encaix dels homes és com un tema que és molt políticament correcte dir que els grans afectats ara són els homes, però és que no ho són. És que no ho són, o [00:15:01] Speaker A: sigui... Tu com ho veus, Paula, perquè deies allò de la guerra de sexes? És [00:15:06] Speaker C: que a mi hi ha una cosa, un punt de partida del que en general no m'agrada gaire partir, que és de la lògica com una mica competitiva en clau d'opressions. Estan més afectades les persones racialitzades que les persones blanques. Estan més afectades les dones que... Jo no crec que és un tema de qui està més afectat... És a dir, abans ho has comentat, no? La mirada interseccional, no? És una cosa en què crec que la majoria de les feministes d'esquerres, com a mínim, partim plantejant que les opressions es donen de maneres diferents. El feminisme, com a mètode d'anàlisi, pot tenir en compte la qüestió de gènere, la dissidència de gènere, en un aspecte de les violències determinades, però és veritat que el patriarcat no es desvincula dels altres eixos d'opressió. Llavors sí que a vegades tinc la sensació que partim una mica de la idea, no parlo ni de tu, sinó de moltes vegades la mirada general quan... El fet de ser feminista no vol dir que no ho sigui. Hi haurà un tipus de coses que afecten més les dones que els homes, Poso un exemple supersenzill. A mi em passa que quan ens pregunten, Sindicat de Llogateres, moment per l'habitatge, sobre habitatge i feminisme, no habitatge i dones, sempre és habitatge i feminisme, i estar vinculat a dies o a esdeveniments que tenen a veure amb el feminisme, ens pregunten sobre com la lluita per l'habitatge afecta negativament a les dones. Això no vol dir que no hi hagi una feminització de la pobresa, no vol dir que en general no hi hagi una tendència de certs perfils que en general... O sigui, el gènere és un eix d'opressió. Per tant, és evident que les dones en general tenen una tendència... És una tendència a constituir segments de classe determinats. [00:16:58] Speaker A: Sí, per exemple, com has de deixar el teu maltractador... si no tens alternativa [00:17:02] Speaker C: habitacional. Exacte. O dones monoparentals, que la majoria, no? No hi ha gaires homes monoparentals en què la càrrega productiva i reproductiva d'una família cau sobre les seves esquenes. Però la lluita per l'habitatge és una lluita universal, va molt més enllà d'això. Jo, a vegades, penso... No és una qüestió d'habitatge, sinó d'habitatge. mai està centrat aquí, quan ens pregunten sobre habitatge i feminisme. Altra cosa és que ens preguntin sobre dones i habitatge, que és una anàlisi interessant, crec, bastant treballat, també, però a vegades trobo a faltar que ampliem la mirada quan parlem de [00:17:51] Speaker B: feminisme. Saps quin és el problema? Jo crec que parlaves de concurs d'opressions. Això és, per exemple, Maria Rodó de Zàrate i Marta Jorba, justament. Sí que en alguns moviments, sobretot anglosaxons, hi havia hagut aquesta dinàmica de concurs d'opressions, Aquí a Catalunya, a Espanya, també hi ha hagut, però com que havíem vist les conseqüències que havia passat als Estats Units, hi va haver molts esforços per frenar-ho i llavors també et va venir una onada reaccionària que ens vol matar tots, independentment del que tu pensis. Sí que crec que el que passa és que no s'entén... El feminisme ha abordat la masculinitat. Però, clar, què passa? Que no els ha dit als homes el que volien sentir. Ha parlat de masculinitat tòxica, ha parlat de masculinitats subalternes, ha parlat d'homosociabilitat. Quin és el problema? El que no s'acaba d'entendre, jo crec, i que aquí sí que el feminisme potser hauria d'anar per aquí, és que la masculinitat és un relat aspiracional. És a dir, els homes saben perfectíssimament que el patriarcat els perjudica. Ho saben. Simplement consideren que els avantatges que els proporciona el patriarcat Són més grans que els prejudicis. Per això els incels, que són els afectats, prefereixen carregar contra les dones, que no pas destruir el sistema. La broma que sempre diem, i que diu Proyecto Una, és que l'única cosa que poden perdre els incels de la destrucció del patriarcat és la virginitat. i tot i així, perquè és un relat aspiracional, és a dir, els homes consideren que quan les coses van bé, la masculinitat és una promesa de seguretat, és quan les coses, en èpoques d'agonança econòmica, tindràs més avantatges que una dona que farà la mateixa feina que tu perquè ets home, i en èpoques de crisi com actual, la dona, l'home, L'Estat et salvarà més a tu que a un altre, perquè ets un home. Clar, què ha passat? Que això no està passant, no? Per tant, quan dius... Com afecta la masculinitat? O sigui, masculinitat i justament la interseccionalitat, el que et diu és que les dues coses operen a la vegada i generen un efecte concret. O sigui, les dones, estem veient la crisi dels homes, Quan estan passant la meitat de canutes que ho estem passant nosaltres. I això és un gran trauma. Una dona també té problemes d'habitatge i no mata. No està agressiva. I més quan... Representa que nosaltres posem quatre testimonis anònims a l'Instagram de Cristina Fallarás, i això és el punitivisme màxim, i en canvi altres actituds molt més violentes, que a mi em semblen absolutament fantàstiques, Com, per exemple, es crida a Amazon en una manifestació a llançar-li fang, es consideren completament legítimes. Llavors, jo crec que, per una banda, això, i una altra, és una fantasia de poder. És a dir, ells no només volen que es faci una cosa, sinó segons [00:20:45] Speaker A: els seus termes. Tot i així, és a dir... És que fins que [00:20:48] Speaker B: no destruïm això, a mi... Ai, és que ho passen malament. Ja ho sabem, però ells ho saben i no fan res, perquè tenen l'esperança que els beneficiarà. El [00:20:59] Speaker A: que hauríem d'abordar o intentar canviar és que reaccionin amb això o que s'hi facin aquest clic. Alguns homes han de dir que potser tenen més avantatges que desavantatges amb el patriarcat, però per un tema d'universalisme, d'humanisme, estic amb les feministes. Tot i que això pugui ser cert, No hauríem de fer autocrítica en el sentit de com comuniquem amb ells, què diem, què canviem perquè facin aquest clic. Ho dic perquè aquest clic el necessitem. O sigui, encara que puguis tenir raó, aquest clic el necessitem. Ho dic des d'un punt de vista més estratègic que no pas una altra cosa. No sé, Paula, tu com ho [00:21:41] Speaker C: veus? Plantejar que els homes estan més sublimats que les dones en general, en termes generals, i mirant-ho en segments de gènere, en depèn de quines circumstàncies, de fet, la majoria, no? Ningú posa en dubte que els homes, en general, cobren més que les dones, que hi ha violència sexual cap a les dones més que cap als homes, això són coses que ningú posa en dubte. Hi ha moltes coses que s'han de fer. Hi ha circumstàncies particulars d'aquesta anàlisi interseccional. que tenen una sèrie de circumstàncies, crec que aquest rol del privilegi segurament no l'interpel·la de la manera que volem que li arribi, o no és la lectura que volem. [00:22:28] Speaker B: Però com a home... Una cosa, una [00:22:30] Speaker A: cosa. A veure. No, no, com a home no és un privilegiat, encara que [00:22:35] Speaker C: pugui estar molt oprimit en altres coses. En determinades circumstàncies sí, però em sembla que en termes generals, una persona que porta una motxilla de globo no és un privilegiat. És un desgraciat. És un desgraciat. [00:22:52] Speaker B: Diuen una cosa. Ser un home racialitzat no és el mateix que ser un home blanc. Una de les coses que diuen és que la violència homòfoba, per exemple, augmenta en alguns països de l'Àfrica, com Sud-àfrica o Uganda, en moments de crisi econòmica. I en moments en què la masculinitat blanca treu pit, perquè en el fons és fons monetari internacional, o sigui, sabem com funcionen totes aquestes polítiques d'austeritat al continent africà. I hi ha un sentiment de dir, jo sóc l'home, jo sóc el proveïdor... O sigui, ningú està discutint... És el que dèiem, és que ara que hem de reinventar una altra vegada la teoria marxista-feminista... [00:23:38] Speaker C: Jo no la vull reinventar, [00:23:39] Speaker B: però... Clar, un obrer era un miserable. Però aquí hi havia més miserable aquella [00:23:45] Speaker C: casa seva. Aquí és on [00:23:47] Speaker A: anava. Ah! Espera, espera, que va a [00:23:48] Speaker C: poble, sí, perdó. Ah, vull dir... No, que dic que després hi ha un altre... O sigui, a vegades, hi ha un cert feminisme... que depèn de quines generalitzacions, i no t'estic atacant a tu, ni és una cosa que et vagi el que has dit tu, eh, sinó una cosa que en general passa, que les dones són menys violentes o que són menys agressives. Dic, hòstia, fes una guàrdia de detinguts un cap de setmana, i això no és així, és a dir, les dones... I crec que també és una cosa que hem de reivindicar del feminisme, el dret de les dones a ser com ens doni la gana de ser. Jo conec dones molt poc violentes i dones molt violentes. Dit això, Hi ha una realitat, crec, és a dir, amb el que jo no estic d'acord és en pensar que les noves generacions, aquestes que ara surten a les enquestes que són més masclistes, siguin més masclistes perquè facin una anàlisi racional que el feminisme els fa perdre privilegis i creguin que en cert moment determinat estan millor que amb les propostes que es fan des del feminisme. No és una idea meva. Tinc la sensació que en els moments que el feminisme ha generat No és el mateix. És una cosa increïble i objectivable dels drets de les dones, una millora substancial. Es veu molt a les universitats o en els àmbits educatius, on hi ha moltíssimes més dones estudiant carreres universitàries. [00:25:30] Speaker A: Sí, però és veritat que les noves generacions de dones... [00:25:34] Speaker C: Sí, però crec que no podem negar que hi ha una millora brutal, generacional, d'accessibilitat a l'educació, de millora del que dèiem, de coses que han sigut preocupacions principals, com violència sexual, etcètera, però és que també hi ha circumstàncies que, si les mirem des de l'altra òptica, la tendència general és que els homes estan pitjor. És a dir, hi ha més índex de taxa de suïcidis, hi ha més índex d'alcoholisme, un índex altíssim de sensellerisme. Què ens està passant? Tinc la sensació que si jo miro el feminisme, que em diu a mi, dona, que jo soc subjecta de drets i que si jo soc feminista aniré millor, el 90 i escaig per cent de les dones, especialment les que hem viscut aquesta transició, com explicaven, em surt a compte el feminisme, això. No en tenim dubtes. Jo soc universitària, soc advocada, tinc una sèrie de coses que la meva àvia no tenia. Llibertats materials, però també reproductives i sexuals. I, en canvi, si nosaltres agafem un xaval de 16 anys i el posem en un moment generacional diferent, Està molt pitjor, però crec que en termes materials, molt més que en temes només revolutius o simbòlics. És a dir, els tios no es poden comprar una casa, tenen feines de merda, no accedeixen a les universitats, no? Segueixen estant per sobre, en tendència general, de les ties. És a dir, ja els tios estan millor que les ties, però estan pitjors que les generacions anteriors. Nosaltres també, eh? Jo crec que en certs aspectes no, en aspectes que són superimportants. Parlava del tema de l'educació, n'hi ha moltíssims. I la [00:26:54] Speaker B: vivenda? Estem millor que les nostres dones? [00:26:55] Speaker C: No, crec que el problema de l'habitatge [00:26:57] Speaker B: és general. Ah, doncs llavors, clar, les dones, quan volem, som universals i quan no, no. És a dir, nosaltres estem pitjor a nivell de feina. Estem pitjor a nivell d'habitatge. Sí, [00:27:08] Speaker C: però el feminisme fa una proposta... I [00:27:10] Speaker B: la pressió per la maternitat, tela, eh? Perquè quan [00:27:13] Speaker C: ets mare... No estic dient que hi hagi coses en què no estiguem igual o pitjor, o en què no hi hagi hagut una evolució, però el que dic és que, innegablement, les dones veiem en el feminisme una proposta de millorar. I els homes [00:27:24] Speaker B: en la masculinitat, punto, ja està. És que ja està. Jo no ho tinc [00:27:28] Speaker C: tan clar. Jo no ho entenc. Els tios veuen que el feminisme no ha fet una proposta que a ells els millori la vida. No que el feminisme els empitjora, en el sentit de dir... estic millor sense el feminisme que amb el feminisme, sinó que no hi ha hagut una creació del feminisme en clau universal en què se sentin subjectes de drets. Jo diria que quan emancipes algú o li dones potencialitat emancipadora, en general, es tornen més d'esquerres. Jo diria que, i això és una cosa que no ho dic jo, vull dir, és aquesta idea del futur, no? Quan tu li planteges a algú un futur catastrofista, la gent es torna més catastrofista, és més difícil que les coses passin, i la gent es torna més de dretes. i quan tu li dius a algú que tindràs drets, la teva vida anirà millor, es torna més d'esquerres. El feminisme és una corrent d'esquerres, no és una corrent de la dreta ni de l'ultradreta. I crec que això també s'explica en una cosa, o almenys és la meva lectura, Si això fos així, no tindríem aquest segment en gent que no ha viscut aquest procés feminista de 16 anys d'una manera conscient i, en canvi, en els homes de generacions més grans sí que hi ha una sensibilització feminista. Els senyors de 60 i cap amunt són més feministes. O no hi ha el de calaix, igual, del de gent jove. [00:28:33] Speaker A: M'agradaria dir dues coses. Potser no parlen tant, però... M'agradaria dir dues coses. Almenys en [00:28:37] Speaker C: les estadístiques que s'han comentat tant. Jo ho parlava des d'aquí. És [00:28:40] Speaker A: veritat. Si no, hi ha aquesta reacció furibunda. Perquè tens la posició assegurada. Segurament, [00:28:46] Speaker B: sí. Que és el que es veu en les estadístiques. I qui fa contingut que radicalitza els adolescents? Nois? Són nens de 16 anys o són tios de 20, 30, 40? [00:28:54] Speaker A: 20, 30. Sí, 40. I quan apareix [00:28:58] Speaker B: una agressor sexual en àmbits com el periodisme o la política, qui surt a defensar-los? Senyors, xavalets de 15 anys, criptobros? O directors de mitjans polítics, etcètera? Jo crec que aquí sí que el feminisme, en tot cas, o sigui, hi ha dos punts. Primer, sí que és cert que hi ha una sèrie de xavalets que dubten. Jo això m'ho prenc com la lluita contra la transfòbia, és a dir, què bé trobàvem? Persones que es feien, que no tenien la idea, ostres, què és una persona trans? Què és no sé què? Ostres, això vol dir no sé què? D'acord, amb aquestes persones sí que pots fer pedagogia. Però nosaltres aquí, jo crec que com a feministes, sabem que hi ha una sèrie sobretot de dones transfugues, que són transfugues, i que tenen tots els estudis i tot l'accés a informació que no sigui transfu, igualment. I jo crec que amb els nois hem de començar a fer aquesta lectura. Hi ha nois que potser estan confosos, [00:29:47] Speaker A: però hi [00:29:48] Speaker B: ha nois que s'han radicalitzat. I a mi aquesta lectura és com si... Però espera't, tu faries aquesta lectura amb els votants d'Aliança Catalana o amb un racista o amb un neonazi? No, clar, és que el moviment antiracista... potser no ha promès una emancipació de les persones blanques. O el moviment anticapacitista no ha promès una emancipació de les persones capacitades. Hi ha una diferència molt [00:30:10] Speaker C: gran entre pensar que la causa d'aquesta reacció és que el moviment feminista no ho hagi fet, que jo això no ho he dit, la causa és les diferències materials, [00:30:19] Speaker B: educatives... La feminitat, barrejada amb altres circumstàncies. [00:30:24] Speaker C: La circumstància més important és que hi ha hagut una davallada d'una crisi econòmica i material brutal de les generacions. Això té un impacte sobre aquells subjectes a qui no s'ha interpel·lat. És el mateix que estem dient. En un moment de crisi econòmica, si hi ha una gent que guanya drets i hi ha una gent que només en perd, la gent que només en perd... Però quins [00:30:52] Speaker B: drets han perdut els homes? Quins drets han perdut que nosaltres també haguem [00:30:55] Speaker C: perdut? Respecte a les pròpies generacions, no respecte als altres. Vol dir que estan perdent privilegis. No, estan perdent drets respecte d'ells mateixos en la seva projecció de les generacions anteriors. Que estan pitjor que [00:31:08] Speaker A: els seus pares i nosaltres estem millor que [00:31:09] Speaker B: les nostres mares. O només estem de puta mare en comparació amb les nostres [00:31:12] Speaker A: mares. En el sentit social. Tenim molt... No, no, en el sentit de drets [00:31:15] Speaker B: socials. O sigui, prou ja. És que no estem millor que les nostres mares. En algunes coses, sí. Bueno, gràcies, eh? Hem fet un moviment feminista per això, eh? Però clar, o sigui... És la masculinitat, punt! La masculinitat ofereix un relat aspiracional. Si tu no trenques aquest relat aspiracional i d'emancipació, no aniràs enlloc. És com la blanquitud, és com el capacitisme, és com totes les opressions, l'espanyolisme, totes les opressions t'ofereixen un relat, que és dir, tu estaràs en la merda, però sempre hi haurà algú que estarà més en la merda que tu, perquè té menys drets. No és el mateix. Fins que no trenquis la masculinitat com a relat aspiracional, [00:32:10] Speaker A: que els convenci o que sigui [00:32:11] Speaker B: més persuasiu. Sí, però l'haurien de fer [00:32:12] Speaker A: homes. L'haurien de fer homes. Sí, perquè [00:32:14] Speaker B: els homes tenen una identitat grupal, l'homosociabilitat. Clar, però llavors aquest relat, que potser [00:32:21] Speaker A: posa el focus en el tema material o aquesta mena de coses que heu anat comentant, no podria ser una bona estratègia per... Ja dic, hi ha nivell d'estratègia de persuasió comunicativa, eh? No sé si... Això jo en tinc molts dubtes, no en tinc gens clar. Crec [00:32:38] Speaker C: que és una comunicativa de transformació política. Al final, el meu objectiu, o crec que l'objectiu, tant de les feministes com de les persones que tenim una voluntat transformadora, no és tenir la raó, és convèncer la gent. És a dir, perquè el que volem és guanyar, guanyar... guanyar drets, guanyar les nostres hipòtesis. A mi m'és igual si la meva anàlisi és la més correcta o no és la més correcta, el que vull és que sigui una anàlisi que la resta de la gent pugui comprar i necessito tenir una anàlisi que no tingui aquesta lectura, que no vagi a una situació impossible o que sigui de confrontació, sinó que obri les portes perquè la gent estigui convençuda i vegi aquest tipus de coses. I ho comentava abans quan deia que no hi ha una proposta No hi ha una proposta universal, en el sentit que... O hi ha poques propostes universals que es vinculin estretament amb el feminisme. És a dir, poca gent em ve i em diu... Hòstia, ¿a quina entitat feminista milites tu? Jo li dic al Sindicat de Llogateres. I diuen, no, però el Sindicat de Llogateres és una organització d'habitatge, no? És una organització feminista, feminista i d'habitatge. Però ho és, per què? Perquè té una proposta en clau feminista, És un col·lectiu feminista. Tots aquests aprenentatges i anàlisis que ha fet el feminisme fins al dia d'avui, que són importantíssims i imprescindibles, i els trasllada a una pràctica política que té una voluntat universal. És un col·lectiu feminista. No és un col·lectiu de dones. Una persona pot entrar perquè té un desnonament, un problema d'habitatge, de lloguer, i ser un fatxa. En tenim un munt de gent que entra, que no és el que ens esperem, que vingui a militar en una organització política. Però quan surt d'un procés de politització en una entitat d'aquest estil, aquest procés de politització el fa més d'esquerres i, com a conseqüència, el fa més feminista. No. I més tolerant. No. En la immensa majoria dels casos, et puc parlar de la meva experiència, que és que la majoria de gent que ve al sindicat i passa per aquest procés, Potser ni s'estava plantejant si és o no és feminista i acaba vinculant-se d'alguna manera aquí. Perquè quan tu uneixes les qüestions materials amb les simbòliques d'una mateixa lluita, té uns resultats favorables. I això és una cosa que m'agradaria que s'expliqués [00:34:38] Speaker B: més. Però això ja ho fem. Tota la vida ho ha fet el feminisme. [00:34:40] Speaker C: No parlo de tu, parlo en general. Però el feminisme, més [00:34:44] Speaker A: o menys, trimofa. Parlo de les influencers... [00:34:48] Speaker B: A veure, una cosa. Les feministes no somos los vengadores. És a dir, algunes poden fer això i d'altres no tenen per què fer-ho. Però a més és que sempre... Jo me'n recordo al moviment queer, al Regne Unit, i a la pel·lícula Pride, què van fer? Es van associar amb els obrers i els obrers van donar. És a dir, és cert, jo estic molt a favor del que jo dic, Cavalls de Troia. Però a veure, jo crec que es mostra moltíssim la quantitat d'agressions sexuals que hi ha dins l'esquerra. Llavors, clar, et tornes més feminista, en algunes coses sí, però de la mateixa manera que si està en moviments socials, et fa entrar en temes d'antiracisme, anticapacitisme, totes aquestes coses, però això no vol dir ni molt menys que tothom tingui aquesta transformació. Potser no es garantia que... Això és el que deia abans... [00:35:33] Speaker C: De la teva conducta segur que no. Però de la teva lectura, o de les respostes que tu poses, o de la teva acceptació o vista respecte de propostes estructurals, partits polítics, propostes de polítiques públiques, una sèrie de coses, sí. Altra cosa és que tu siguis un idiota, o un desgraciat, o una persona que tingui una contradicció tan gran com que tinguis unes conductes baboses... Crec que una cosa no té res a veure amb l'altra. Jo conec moltíssimes persones que penso que tenen un discurs, una pràctica política que em sembla correcta, i aquí no les cito moltes vegades per aquest tipus de coses, no perquè no m'agrada el que diguin, sinó perquè no m'agrada el que fan. I això no treu que siguin persones amb una pràctica política que en diferents àmbits sigui [00:36:18] Speaker B: feminista. ¿Quantes dones idiotes agraeixen sexualment els seus companys de militància? Crec que això t'explica parlar... No, és que jo hi ha coses... Jo us repeteixo, molt a favor dels cavalls de Troia, i és el que deia abans, hi ha una sèrie de nanos que simplement estan confosos, i és normal, perquè és l'adolescència, l'adolescència ens torna tots burros. Però hi ha alguns que ja no pots anar amb el llir i la mà, els convencirem, no sé què... Això, perdoneu... Tu vas amb els especuladors, que tenen 25.000 fons voltors, a dir-los que, bueno, el sistema capitalista els està... Home, no, per favor, hi ha vegades que has d'anar. I [00:36:59] Speaker A: és el mateix? És que jo crec que no, perquè... Pregunto, eh? Deixo la pregunta. Jo tinc dubtes. En el sentit... [00:37:05] Speaker B: Però és que depèn. [00:37:05] Speaker A: És el que dic jo. Sí. Ho dic perquè el tema del gènere és una cosa que tenim integrada des de petits, que té a veure amb la socialització, que té a veure amb com ens relacionem entre persones... No sé si hi ha una relació entre el capacitisme [00:37:31] Speaker B: i el racisme. amb la violència que estem patint, haguem de ser complaents i fer un feminisme sense cap mena de falla, supercontent, no ens podem enfadar, reivindiquem la ràbia femenina. però a la vegada, a la mínima que mostrem una mica de ràbia, no, això és punitivisme, els homes no se senten interpel·lats perquè resulta que es veu que dir-los que no violin és una cosa horrorosa, que són [00:38:00] Speaker A: intolerables. Però, per exemple, sí que no hi ha, per exemple, cert fatalisme a vegades respecte als homes en general, pregunto. No és el mateix. Volia treure l'últim tema, l'heteropessimisme. A vegades aquest fatalisme o aquesta negativitat que es fa generalitzant, [00:38:30] Speaker B: Jo crec que hi ha un pessimisme, bé és el mateix amb l'anticapitalisme, és a dir, hi ha el realisme capitalista Mark Fisher, sí que hi és, i sí que pot fer una esclerosi, però al final, a veure, els homes no canviaran, bé, poden canviar, però és la teva feina que canviï? [00:38:48] Speaker A: No, però sí que hem de tenir confiança que poden canviar, no? Ja, bueno, [00:38:52] Speaker B: jo la confiança la tinc molta, però jo no tinc per què ser... Les dones no som una ONG. Clar, [00:38:57] Speaker A: però algú... Ja, totalment d'acord. Sí, totalment. Però algú ha de fer-ho, no? És a dir... Bueno, que [00:39:02] Speaker B: ho facin ells. És que hi ha... [00:39:04] Speaker A: Sí, el que passa és que sembla que ells sols no ho faran. No, post-pressió, [00:39:07] Speaker B: però no estem demanant això, estem dient que nosaltres ens responsabilitzem del seu canvi, i això no. [00:39:12] Speaker C: L'anàlisi en clau de gènere és interessant, però plantejar que els homes són el meu enemic, quan el meu problema principal és que jo m'estic gastant 650 euros a més en el lloguer i la meva propietària és una tia, no em serveix. Però què [00:39:25] Speaker B: ha dit que els homes no són el teu amic? És que no ho [00:39:27] Speaker C: entenc. No estic dient que ningú ho hagi dit així explícitament, però quan partim d'aquesta perspectiva d'anàlisi... La meva pràctica política necessàriament ha de ser transformadora i ha de ser una cosa que arribi a la majoria de gent possible. Perquè, si no, em sembla una militància una mica de l'autocomplaença. De dir, bueno, jo tinc la raó... que pot ser que la [00:39:45] Speaker B: tinguem... A mi no m'importa tenir la raó, m'importa guanyar, però si jo considero que ens estem movent en uns diagnòstics que estan absolutament errats... Això és una [00:39:55] Speaker C: altra cosa, però una cosa és els diagnòstics i l'altra és plantejar, un, si el meu diagnòstic em serveix i em dóna resposta a les meves necessitats, i dos, què fem amb aquesta gent, no? Vull dir... No algú que [00:40:07] Speaker B: s'hagi posat d'acord amb [00:40:07] Speaker C: això. sé Jo si hi ha hagut faig una anàlisi que penso que té una possibilitat en les millores universals, temes que són favorables per l'esquerra. És a dir, et poso un exemple, si el feminisme centra, com has dit tu, ho hem ampliat, depèn de quines coses, ho centrem en habitatge, en antiracisme, en el que sigui, es desplaça moltíssim, això ho vam veure molt l'any passat, dels dos altres eixos preferits per la ultradreta, que són seguretat i immigració. Quan parlem d'habitatge, la gent no parla d'una altra cosa, no es parla de seguretat, no es parla d'immigració. Si el feminisme parla de seguretat, i parlem de si estem assegurats pel carrer, estem ficant gasolina per aquell àmbit on es mou bé l'ultradreta, que és el camp de la seguretat. I dir [00:41:03] Speaker B: que els homes són uns pobrets que necessiten no sé què a l'ultradreta no [00:41:06] Speaker C: li va bé. Has dit que hi [00:41:09] Speaker B: havia una guerra de sexes. Això a l'ultradreta no li agrada? No, jo no estic [00:41:13] Speaker C: dient això, estic dient que hem de tenir en compte això a l'hora de plantejar que el feminisme ens impliquem i arrelem les nostres idees en la creació de propostes universals i que les entenguem com [00:41:21] Speaker B: a propostes feministes. Però a vegades el que ha passat és que si no es tenen en compte aquests altres eixos de discriminació, es tendeix a privilegiar. Tu [00:41:31] Speaker C: has parlat de la pel·lícula de Pride, a mi em sona un exemple brutal per parlar de com funcionen els deixos d'opressió, i de com funcionen aquestes lluites que són universals, i quin vincle aparentment bizarro hi pot haver entre un col·lectiu LGBTI i la lluita pels mines. I a mi és una premissa de la que m'agrada molt, i que crec que té un potencial transformador increïble. Sí, però no van [00:41:53] Speaker B: anar amb el llire a la mà, [00:41:54] Speaker C: eh? Ningú... Bueno, amb el llirar-me a on? Vols dir que es van anar a fotre cops de puny contra els [00:41:58] Speaker B: miners? No, però també tenien clares les [00:42:00] Speaker C: coses. També existia l'ambient d'homofòbia. Jo crec que ningú ha dit que no tinguem clares les coses. Crec que l'anàlisi de gènere hi és. O sigui, crec que les diferències evidents hi és, que l'anàlisi en clau de gènere existeix. Però què hem de tendir, o la meva proposta és tendir a fer més lluites que vinculin aquest tipus de qüestions en el mateix sentit que ho fa, no? perquè aquest és l'espai on l'altra dreta no té res a fer. Si plantegem temes de seguretat, és quan ens trobem aquestes dicotomies fastigoses, en què gent com la Sílvia Orriols planteja si els moros són més violadors que els catalans, o que en Vox posava aquestes pancartes a Madrid... Llavors què fem? No parlem [00:42:38] Speaker B: de violència sexual? Ningú està dient que [00:42:41] Speaker C: no parlem de violència sexual. El que estic dient és, i et poso un altre exemple, Quan jo vaig fer en aquell moment el meu TFM, que era sobre analisi de gestió de violències, perquè vaig fer un màster de criminologia, demanava els protocols de gestions feministes o contra el masclisme dels diferents col·lectius d'esquerres de Catalunya, de diferents llocs del territori. Tots, absolutament tots, menys un, i me'n van passar molts, eren protocols de gestió de les agressions sexuals, especialment en contextos d'oci. Què vol dir que el feminisme ha ocupat dintre dels moviments socials un espai que estava relegat a les qüestions de les dones, on participaven només les dones, i particularment estava plantejat que no em toquin el cul o que no em molestin quan estic ballant de festa en els espais d'oci. Això és importantíssim, però no és l'únic. No vol dir que no haguem de parlar de la violència sexual. Clar que hem de parlar de la violència sexual, però si en una cosa crec que hi ha una feina superimportant feta fins ara és en això. No vol dir que s'hagi de deixar, el que dic és que s'ha d'ampliar. Però si ho hem d'ampliar [00:43:34] Speaker B: molt? El que hem de fer és lluitar contra la violència estètica. [00:43:42] Speaker A: És que no ho sé. En el tema de la seguretat pot ser que el fet que el feminisme hagi posat el focus en les violències sexuals hagi estat instrumentalitzat per una part de la població, també pels mitjans, per fer discursos alarmistes, secretaris... Això és el que sempre. Sí, però aquí crec que sí que es fa com una mandonguilla. que llavors és fàcil barrejar una cosa amb l'altra, i al final no saps qui t'està fent aquest discurs, si la feminista que parla de violència sexual o el mitjà, que sí que t'està donant les dades de violència sexual d'una manera esbiaixada, mal enfocada i tal. Però això no és culpa del feminisme, és culpa del mitjà. Evidentment, però crec que a la gent li arriba [00:44:25] Speaker C: tot com una barreja de coses. Però el feminisme ha de pensar intel·ligentment, també, sabent com reaccionar a l'altre. Una cosa és qui tingui la culpa, que ningú parla de culpables, i l'altra parla de dir... Però veient una sèrie de coses, intentem que el nostre relat es centri, en moments determinats, en coses que no donin gasolina a ningú. No és que no es pugui parlar de seguretat, però en el moment en què el debat es manté entre seguretat i habitatge, habitatges d'esquerres i seguretat de dretes, hòstia, fot-li gasolina. Però quan ha parlat [00:44:47] Speaker B: de seguretat al feminisme, en termes que puguin ser com a dretes? En termes. [00:44:51] Speaker C: Quan tu vincules la idea del feminisme a la seguretat... [00:44:53] Speaker B: Però això qui ho ha fet? Qui ho ha fet? Qui ho ha fet? Les feministes... Repeteixo, les feministes espanyoles... Sí que hi ha, per exemple, a Espanya, un corrent feminista molt punitivista, molt no sé què, però aquí a [00:45:05] Speaker C: Catalunya hi és? Els recents debats que hi ha hagut respecte al feminisme sempre giren en la qüestió de la seguretat. [00:45:10] Speaker B: Bueno, clar, perquè et maten, cony! Et maten, et violen i t'agradeixen. És que [00:45:16] Speaker C: a mi això em sembla com molt alarmista. [00:45:17] Speaker B: És superalarmista. Mira les dades d'agressions. Qui agraeix més, sexualment? No dic qui agraeix més o menys. Ah, bueno, no, clar. Que [00:45:25] Speaker C: les dones, a vegades, i quan ens maten per qüestions generals, pel fet de ser dones és evident, però plantejar que a les dones ens van matant tota [00:45:32] Speaker B: l'estona... A veure, no ens van matant tota [00:45:34] Speaker C: l'estona. No és veritat. Hi ha una [00:45:38] Speaker B: cultura de la violació. [00:45:40] Speaker C: El gran perill és que em violin. però el problema dels universitaris d'aquest país i les campanyes que hem de fer relatives a feminisme i universitats i accessibilitat a les universitats és que hi ha professors associats que, de manera sistemàtica i d'una manera intolerable, i que ens han de posar les mans al cap, se la passen violant a les alumnes? Sí. Però no es pot fer tot. Però es fa tot. Quines són les últimes campanyes que han fet els moviments estudiantils respecte a l'accessibilitat a les universitats o de feminisme vinculat a les universitats? Ni una sola, l'única, ha sigut aquesta. Llavors, de veritat, tenim professors associats a les universitats... que cobren 300 euros al mes i tenen una doble jornada falsa... Pobrets, [00:46:32] Speaker B: eh? I les dones no cobrem [00:46:34] Speaker C: això? Eren professors... [00:46:35] Speaker A: No us interrompeu. [00:46:35] Speaker C: ...com a genèric. No dic professors homes, dic professors... perquè el masculí aquí l'utilitzava de forma genèrica. [00:46:42] Speaker A: No us interrom... Però perdoneu, eh? Això no pot ser fruit que precisament la quarta onada ha posat el focus a la violència sexual i per això [00:46:48] Speaker C: estic totalment d'acord. Clar, però [00:46:51] Speaker A: això... D'acord, s'han fet aquestes passes en aquest sentit, i ara s'està posant el focus aquí, per això es fan aquests lemes, aquestes pancartes i tal. Això no vol dir que d'una manera simultània, o ara, no ens hàgim de focalitzar en altres coses, no? S'hauria de poder fer tot a l'hora... Vosaltres [00:47:05] Speaker B: heu llegit els manifestos de les manifestacions feministes dels últims anys? Sí, es parla... [00:47:10] Speaker A: No, no, es parla molt. La vaga [00:47:11] Speaker B: de cures és el 2014, eh? Sí, sí, per això dic. [00:47:14] Speaker A: Tot el que s'ha [00:47:14] Speaker B: fet amb violència obstètrica... Hòstia, vam tenir una Conselleria d'Igualtat i Feminisme, que tenia tots els efectes que tu volguessis. Teníem una conselleria que anava més enllà de les violències sexuals. Això està arribant a la gent. [00:47:27] Speaker A: Acabem amb l'última pregunta que faig sempre, que està fora del tema. És més com un joc, diguem-ne, sobre vosaltres. He començat preguntant per vosaltres mateixes, acabo preguntant per aquí. Quina diríeu que és la vostra gran contradicció com a feministes? Si és que en teniu alguna. Contradicció, plaer o culpable... Cosa que us generi contradiccions de dir... Ai, això, com a feminista, no està bé que ho faci, no està bé que ho pensi, no està bé que m'agradi això. O no teniu aquest sentiment de culpa, eh? Jo, en algunes coses, [00:48:00] Speaker B: el tinc. En res, eh? No, m'agrada... Bueno, el diable ho viste de parada. Amb el diable... Esperada, però... Però [00:48:07] Speaker A: no en teniu cap a Can Vela. [00:48:09] Speaker C: No. No, eh? No. Tu en tens alguna? No, a mi em passa constantment, tota l'estona, en coses que racionalment les puc identificar com a... situacions amb via... això és clarament opressors o que no m'agraden i que després jo no tinc la capacitat de fer-hi front a títol individual. Necessito una cosa molt més àmplia per sentir-me còmode. Ara m'he deixat de pilar, això és un tema, però m'ha costat moltíssim fer-ho. Tinc una obsessió amb aquell llut cada matí, no?, per anar a treballar... Hi ha milers de coses. Tinc una pulsió molt bèstia per ser mare, i mai m'he plantejat si no ho soc estaré... hauré... satisfet una mica, no?, com el meu objectiu vital, per exemple. A més, a vegades també em passa. De fet, em va passar una cosa molt forta, que és que em van diagnosticar un endometriosi i vaig pensar que potser seria estèril. La meva gran crisi va ser si no podria tenir fills. I si era una mala dona. Aquestes coses, si estava complint, si hi havia alguna cosa que estigués malament amb mi, una sèrie de coses que clarament, a nivell individual, jo crec que m'afecten, totes les que puguis pensar, molt més del [00:49:14] Speaker A: que a mi m'agradaria. Ja sé que us heu dit que t'ho he dit molt, però ha estat molt interessant, de veritat. És un debat importantíssim. Sí, m'ha agradat molt tenir com les dues visions. De veritat, no, de veritat. Crec que ha estat molt interessant, de veritat us ho dic. Moltíssimes gràcies. I gràcies als que hàgiu arribat fins al final del vídeo. Ja sabeu que a Vilaweb vam fer 30 anys i que us podeu fer subscriptors de Vilaweb30, una subscripció pels nascuts durant la dècada dels 90, que us dona accés als avantatges habituals d'un subscriptor, uns dels comptes que estan molt bé, i també un accés a avantatges exclusives i una sèrie d'avantatges que, com dic, podeu accedir només a partir d'aquesta subscripció especial. Moltíssimes gràcies i fins una [00:49:57] Speaker B: altra.